Thursday, November 3, 2016

sobre la monopolització de l'agricultura

No és que no se n'hagi parlat del tema. Però vista la seva transcendència, se'm fa estrany que se n'hagi parlat tant poc. M'estic referint a la compra per l'alemanya Bayer de Monsanto, el gegant americà de la producció de llavors i de biotecnologia (1) ... però també de productes militars com el tristament famós herbicida que, conegut amb el nom de 'agent taronja', fou utilitzat per la desforestació de la selva durant la Guerra de Vietnam.

Sobre el Vietnam, els PCB i els OGM de Monsanto hi ha una extensa literatura. Però sobre les seves pràctiques dubtoses -utilitzo un eufemisme- de control de la cadena alimentària val la pena donar un cop d'ull a un vell article publicat per GreenPeace (2):
(...) ce qui distingue Monsanto des autres multinationales, c’est sa détermination à contrôler toute la chaîne alimentaire. Ces dix dernières années, Monsanto a racheté 50 producteurs de semences. Le contrôle de Monsanto est total et s’exerce entre autres par le biais des brevets. Une fois entrés dans le système Monsanto, les agriculteurs ne sont plus autorisés à produire des semences après une culture OGM. Monsanto a créé pour cela une police des gènes pour s’assurer qu’aucun agriculteur ne la double. Son culot étant sans limite, des agriculteurs ont été traînés devant les tribunaux après avoir vu leurs champs fortuitement contaminés par des OGM.
Tornant a l'adquisició cal saber que Bayer ha passat a ser el líder mundial en la producció de llavors i de pesticides (2). Un exemple, Bayer passarà a controlar el 93% de les fonts de subministrament de llavors de colza del Canada (3), segon productor mundial en la producció de l'oli obtingut amb aquesta llavor segons dades d'Octubre del 2016 (4).

Per acabar amb el tema de Monsanto, m'agradaria proposar-te de donar un cop d'ull a aquest reportatge que es van emetre per Arte-TV en 2008:
Malgrat ser la més important de les darreres adquisicions (60 miliars de USD), caldria no oblidar que l'any passat també va ser noticia l'adquisició del grup suís Syngenta AG pel grup xinès ChemChina per 43 miliars de USD, actualment en examen per les autoritats de la competència de la UE (5). I que a finals de l'any passat, Dow Chemical i DuPont van protagonitzar una fusió per 130 miliars de USD que també està sent encara estudiada per les autoritats anti-trust de la UE (6).

Quina és la raó que explica aquestes mega-fusions? Doncs, paradoxalment, el fracàs actual (ja veurem si futur) dels OGM (7):
L'èxit dels transgènics va permetre que el preu de venda de les llavors (patentades) tripliqués el de les tradicionals i inflar els beneficis del sector. Però en els últims cinc anys l'aturada de les economies emergents ha provocat una caiguda del preu de les matèries primeres en els mercats de futurs que ha fet que els productors redueixin les superfície de cultius i tornin a les llavors tradicionals per estalviar costos. Paral·lelament les llavors transgèniques han perdut eficàcia perquè les plagues s'han fet resistents a l'herbicida complementari (principalment al Roundup) i la R+D dels grans grups no ha aconseguit desenvolupar llavors resistents a altres productes. O no han estat capaç de comercialitzar-les: paradoxalment la gran oposició ecologista encareix i alenteix el desenvolupament de nous productes, perquè els governs extremen les exigències per autoritzar-los, la qual cosa obliga a tenir una capacitat inversora només a l'abast de titans.
Hi han altres fusions de les que es parla menys, com la dels grups canadencs Agrium i PotashCorp que, per un import de 32 miliars de USD, s'han convertit en el primer grup mundial de fertilitzants (8) Sols que ... els beneficis del darrer trimestre de PotashCorp han caigut un 71% (9).

Reprenem el fil de les pèrdues de PotashCorp i dels capitals colossals que s'han invertit en les fusions i adquisicions que han tingut com resultat que tres o quatre empreses controlin pràcticament l'agricultura del planeta, se'm passen pel cap aquestes qüestions: Qui acabarà pagant el cost monstruós d'aquestes fusions i adquisicions?  Com es fixaran els preus dels productes de l'agricultura i qui els fixarà? Quina serà la independència dels agricultors primer, dels governs dels països que creuen ser sobirans més tard, davant les estratègies d'uns grups dels que dependrà l'alimentació de la humanitat?  A mi me sembla que és molt més important discutir d'això que de noticies sense cap mena de transcendència que segueixen ocupant les primeres planes de la majoria dels diaris. Però no és més que la meva opinió i val el que val.

Finalment, he de confessar que no conec gran cosa sobre el tema i que, també aquí, la meva reflexió personal val el que val, però la fusió de Agrium i PotashCorp me fa pensar que, en altres llocs del món, les potasses es veuen com quelcom d'altre que com un residu sense valor que cal traure's del damunt tant ràpidament com es pugui amb totes les ajudes oficials que calguin.


  1. VIDAL, John: Tres grandes empresas están a punto de controlar la mayoría de los suministros agrícolas del mundo, The Guardian/eldiario.es, 02.10.2016
  2. Bayer s'offre le numéro 1 mondial des pesticides et semences Monsanto, Radio Canada, 14.09.2016
  3. Greenpeace: Un Monde sans Monsanto? , Greenpeace, 11.03.2008
  4. Global Rapeseed Production by Country, October 2016
  5. FIORETTI, Julia (2008): EU holds up ChemChina's $43 billion acquisition of Syngenta, Reuters, 28.10.2016
  6. The EU Has Halted Its Dow and DuPont Merger Review. Fortune, 09.09.2016
  7. SALVADOR, Rosa: El campo, en manos de gigantes, La Vanguardia, 25.09.2016 
  8. Las canadienses Agrium y PotashCorp se fusionan para crear un gigante de los fertilizantes de 32.000 millones. Europa Press, 12.09.2016
  9. MCKINNON, Judy: Potash Corp. Profit Falls 71% on Price Slump. The Wall Street Journal, 27.10.2016

No comments: