L'activitat turística ha oxigenat llegendes urbanes que les municipalitats recullen amb satisfacció als seus prospectes turístics. Coneixia les de Barcelona (1) i Girona (2). Però m'ha sorprès la llegenda de l'aparició misteriosa d'estàtues arreu d'Amsterdam des del 1989. Una llegenda que diu que ningú sap ni qui és l'autor de les estàtues ni qui les ha col·locat al lloc on es troben (3).
El "misteri total" va arribar el 1991 a l'Amsterdam "Stopera", on també es troba l'ajuntament de la ciutat i on, sense que ningú es donés compte de res, es va obrir el terra de marbre i va aparèixer l'escultura en bronze d'un violinista. En fi, hi ha qui diu que els treballadors municipals van tenir molta feina per trencar el terra de marbre per col·locar l'estàtua. Però si els hi demanes als treballadors de l'ajuntament, sembla que el més probable és que arronsin les espatlles i prefereixin ignorar-te.
Jo entenc perfectament l'actitud dels treballadors de l'ajuntament d'Amsterdam. Estic segur que és el que fan des de sempre els treballadors del restaurant Núria a Barcelona o els del Rivers a Girona. Deixant doncs de banda el QI d'aquells que s'han inventat aquestes llegendes, per no parlar del d'aquells que les creuen, l'estàtua del violinista me sembla remarcable.
Jo entenc perfectament l'actitud dels treballadors de l'ajuntament d'Amsterdam. Estic segur que és el que fan des de sempre els treballadors del restaurant Núria a Barcelona o els del Rivers a Girona. Deixant doncs de banda el QI d'aquells que s'han inventat aquestes llegendes, per no parlar del d'aquells que les creuen, l'estàtua del violinista me sembla remarcable.
- Wikipedia: Font de Canaletes. A Barcelona tenim una llegenda que engresca a molts visitants a beure aigua de la font de Canaletes; es diu que «qui beu de canaletes, torna a la ciutat», de manera que tothom a qui agradi la ciutat o tingui motius per tornar-hi s'hi apropa per beure-hi com si fos una superstició. Aquesta llegenda ha estat recollida per molts cronistes, alguns donen la versió que l'aigua de la font embruixa al qui la beu i li desperta una gran passió per la ciutat de Barcelona impedint-li de marxar-ne.
- Wikipedia: La Lleona. A Girona hom diu que "no pot ser veí de Girona qui no faci un petó al cul de la lleona", o bé "només podràs tornar a Girona si has fet un petó al cul de la lleona". La gent sempre hi vol peregrinar, i és un dels primers rituals de molts turistes tot just arribar a la ciutat. Antigament, els visitants havien de pujar fins a la figura de la lleona amb la força del seus braços, fins que, arran de l'allau de turistes, s'hi va instal·lar una escala per facilitar-hi l'accés (El novembre de 2015 un turista francès de 75 anys va morir arran de les greus ferides que es va fer quan va caure mentre intentava complir amb la tradició de fer un petó al cul de la lleona esculpida)
- What's up with Amsterdam (Your guide in the city): Anonymous sculptures in Amsterdam. Last Updated 06.01.2017 Retrieved April 25, 2017, from https://www.whatsupwithamsterdam.com/the-mystery-of-the-sculptures/
No comments:
Post a Comment