| Vintage.TV - Don't Think Twice It's All Right - Bob Dylan (1963), Youtube, 27.06.2014 |
Quan Bob Dylan va publicar aquest tema feia un any que, amb els meus pares, havíem emigrat a Londres. M'ha fet gràcia penjar un vídeo amb un tema que adoro i les imatges vintage d'una vila de la que, als meus tres anys, només tinc el record de les fotografies que corrien per casa.
Com m'ha semblat veure al vídeo un Renault Dauphine, les seves imatges no poden ser anteriors a la seva fabricació i comercialització: cap el 1957. M'ho confirma més endavant l'anunci al London Pavilion (Piccadilly Circus) d'un film que va sortir el 1960: The Fugitive Kind i un comentari que he trobat a una foto penjada a Flickr. Així doncs, el Londres on vam viure, no seria gaire diferent del que mostra el vídeo i encaixa força bé amb les fotos que corrien per casa. Un cop identificada la data del vídeo, dir que se m'ha fet molt estrany no veure gairebé res més que les velles versions del que seria el Trabant del Regne Unit: el Ford Anglia 105E que pots veure als films de Harry Potter. Al vídeo només crec haver-ne vist quatre!
Quan tenia al voltant de 13 anys vam tornar per visitar un oncle que encara vivia al mateix flat que havíem compartit deu anys abans. El flat es trobava al districte de Swiss Cottage (una premonició!), a mig camí de les estacions de metro de Swiss Cottage i St. John's Wood, prop dels estudis d'Abbey Road.
Em vaig passejar fa uns dies per aquells carrers amb Google Street View i, com no podia ser d'una altra manera, no vaig trobar als meus records res de tot el que estava veient a les imatges. Tot i saber pel meu oncle que havien derruït l'edifici on hi havia el flat on vam viure per construir nous apartaments, ja no era el barri obrer de cases de maons que vaig conèixer. Francament, el barri actual em recorda a una zona de Ginebra que no m'agrada gens ni mica, però com treballo amb un company britànic que l'adora, diré que la meva és una opinió molt personal i subjectiva.
En qualsevol cas, estic content de no haver vist ni si el restaurant on havia treballat el meu pare s'havia convertit en un fast food, ni si el forner jueu que feia un pa que adorava havia traspassat el seu local a una agència d'assegurances. El més probable però és que un i altre acabessin derruïts i reemplaçats per un bloc d'apartaments impersonals.
Com m'ha semblat veure al vídeo un Renault Dauphine, les seves imatges no poden ser anteriors a la seva fabricació i comercialització: cap el 1957. M'ho confirma més endavant l'anunci al London Pavilion (Piccadilly Circus) d'un film que va sortir el 1960: The Fugitive Kind i un comentari que he trobat a una foto penjada a Flickr. Així doncs, el Londres on vam viure, no seria gaire diferent del que mostra el vídeo i encaixa força bé amb les fotos que corrien per casa. Un cop identificada la data del vídeo, dir que se m'ha fet molt estrany no veure gairebé res més que les velles versions del que seria el Trabant del Regne Unit: el Ford Anglia 105E que pots veure als films de Harry Potter. Al vídeo només crec haver-ne vist quatre!
Quan tenia al voltant de 13 anys vam tornar per visitar un oncle que encara vivia al mateix flat que havíem compartit deu anys abans. El flat es trobava al districte de Swiss Cottage (una premonició!), a mig camí de les estacions de metro de Swiss Cottage i St. John's Wood, prop dels estudis d'Abbey Road.
Em vaig passejar fa uns dies per aquells carrers amb Google Street View i, com no podia ser d'una altra manera, no vaig trobar als meus records res de tot el que estava veient a les imatges. Tot i saber pel meu oncle que havien derruït l'edifici on hi havia el flat on vam viure per construir nous apartaments, ja no era el barri obrer de cases de maons que vaig conèixer. Francament, el barri actual em recorda a una zona de Ginebra que no m'agrada gens ni mica, però com treballo amb un company britànic que l'adora, diré que la meva és una opinió molt personal i subjectiva.
En qualsevol cas, estic content de no haver vist ni si el restaurant on havia treballat el meu pare s'havia convertit en un fast food, ni si el forner jueu que feia un pa que adorava havia traspassat el seu local a una agència d'assegurances. El més probable però és que un i altre acabessin derruïts i reemplaçats per un bloc d'apartaments impersonals.
No comments:
Post a Comment