|
El passat 11.02.2020 publicava el primer article d'aquesta sèrie. Parlava d'una notícia publicada el divendres 07.02.2020 a Euronews sobre unes temperatures de 18,3°C enregistrades a una base d'investigació argentina al nord de l'Antàrtida. Aquesta informació em va donar peu per analitzar els seus efectes potencials, en particular el seu eventual impacte en l'elevació del nivell del mar, i les accions que s'estaven discutint a Catalunya per la reparació dels efectes del temporal Gloria (1).
Un dia després de la publicació d'aquell article, La Vanguardia (2) publicava una informació sobre un estudi realitzat per investigadors de la UNSW Sydney on es diu que, fa uns 120.000 anys, un augment de 2°C de les temperatures oceàniques va impulsar la fosa de les capes de gel de l'Antàrtida Occidental i hom estima que va provocar un augment del nivell del mar de 3,8 m durant els primers mil anys.
Zoë Thomas, membre de la UNSW i coautora de l'estudi, afegia que:
Potser la descarbonització de l'atmosfera es podria accelerar amb la captura industrial i a gran escala del CO2 i el seu emmagatzematge, una temàtica sobre la qual he compartit alguns articles en aquest blog (3). Francament, sóc força escèptic sobre els seus resultats. Però també ho era quan, fa anys, el forat de la capa d'ozó ocupava les portades de tots diaris amb titulars apocalíptics, i una decidida acció a escala internacional el va fer desaparèixer de les nostres preocupacions.
De totes maneres, tornant a l'article que va obrir aquesta sèrie (cf. 1), segueixo estant convençut que una planificació del litoral a llarg termini que tingui compte d'una forta elevació del nivell del mar hauria de ser quelcom de raonable. I reflexionar molt i molt abans de gastar un sol euro, i procurar no fer-ho en solucions que no ho siguin a llarg termini també.
Altres lectures
Un dia després de la publicació d'aquell article, La Vanguardia (2) publicava una informació sobre un estudi realitzat per investigadors de la UNSW Sydney on es diu que, fa uns 120.000 anys, un augment de 2°C de les temperatures oceàniques va impulsar la fosa de les capes de gel de l'Antàrtida Occidental i hom estima que va provocar un augment del nivell del mar de 3,8 m durant els primers mil anys.
Zoë Thomas, membre de la UNSW i coautora de l'estudi, afegia que:
Les retroalimentacions positives entre l'escalfament de l'oceà, el col·lapse i la fosa de la plataforma de gel suggereixen que l'Antàrtida Occidental pot ser vulnerable i passar a un punt d'inflexió. A mesura que arriba al punt d'inflexió, només un petit augment de la temperatura podria provocar una fosa abrupta de la capa de gel i un augment de diversos metres en el nivell global del mar.Si el consens de l'informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de 2013 suggeria que el nivell global del mar augmentaria entre 40 cm i 80 cm durant el segle vinent, i que l'Antàrtida només contribuirà al voltant de 5 cm, els investigadors de l'estudi de la UNSW estimen que la contribució de l'Antàrtida podria ser molt més important, com ho afirmava un altre membre de l'equip de l'estudi:
Les projeccions recents suggereixen que la contribució antàrtica pot ser fins a deu vegades més gran que el pronòstic de l'IPCC, la qual cosa és profundament preocupant. El nostre estudi destaca que la capa de gel antàrtic pot estar a prop d'un punt d'inflexió, el que un cop succeeixi, pot portar-nos a un ràpid augment del nivell del mar durant mil·lennis. Això subratlla la necessitat urgent de reduir i controlar les emissions de gasos d'efecte hivernacle que estan impulsant l'escalfament actual. En particular, els investigadors adverteixen que aquest punt d'inflexió podria estar més a prop del que pensem.Aturar avui en sec les emissions de CO2 no faria desaparèixer aquell que ja es troba a l'atmosfera ni l'efecte hivernacle que provoca. Crec però que seria un pas en la bona direcció per deixar que el cicle natural de la seva absorció per l'oceà i la massa vegetal faci el seu treball.
Potser la descarbonització de l'atmosfera es podria accelerar amb la captura industrial i a gran escala del CO2 i el seu emmagatzematge, una temàtica sobre la qual he compartit alguns articles en aquest blog (3). Francament, sóc força escèptic sobre els seus resultats. Però també ho era quan, fa anys, el forat de la capa d'ozó ocupava les portades de tots diaris amb titulars apocalíptics, i una decidida acció a escala internacional el va fer desaparèixer de les nostres preocupacions.
De totes maneres, tornant a l'article que va obrir aquesta sèrie (cf. 1), segueixo estant convençut que una planificació del litoral a llarg termini que tingui compte d'una forta elevació del nivell del mar hauria de ser quelcom de raonable. I reflexionar molt i molt abans de gastar un sol euro, i procurar no fer-ho en solucions que no ho siguin a llarg termini també.
- Temperatura rècord de 18,3°C a l'Antàrtida (1/3), publicat en aquest blog l'11.02.2020
- Neus Palou: El último deshielo parcial de la Antártida elevó el nivel del mar 3 metros, y puede volver a pasar, La Vanguardia, 12.02.2020
- Carbon capture, selecció d'alguns dels articles publicats en aquest blog
Altres lectures
- Chris Turney et al.: Early Last Interglacial ocean warming drove substantial ice mass loss from Antarctica, Proceedings of the National Academy of Sciences (PPNAS first published February 11, 2020 https://doi.org/10.1073/pnas.1902469117
- Loïc Chauveau: CARTES. Réchauffement climatique: les conséquences en Europe dans les prochaines décennies, Sciences et Avenir,12.02.2020
- European Environment Agency: Climate change impacts in Europe - Projected rise in relative sea level by the late 21st century for two emissions scenarios, compared with the period 1981-2010, Under the low emissions scenario, European coasts would experience mean sea level rise between 0.2 m and 0.4 m, with the exception of the northern Baltic Sea and the northern Atlantic coast, which are experiencing considerable land rise because of post-glacial rebound. Under the high emissions scenario, European coasts would experience mean sea level rise between 0.4 m and 1.0 m (based on some studies up to 2.5 m), with the exception of the northern Baltic Sea and the northern Atlantic coast, which are experiencing considerable land rise because of post-glacial rebound.
- Satélites europeos confirman y alertan sobre el rápido aumento del nivel del mar, Europa Press, 10.02.2020
- Joaquim Elcacho: El mayor iceberg del mundo se escapa a mar abierto ante la sorpresa de los científicos, La Vanguardia, 06.02.2020
- European Environment Agency: Global and European sea-level rise, CSI 047 , CLIM 012, 04.12.2019
- M. Oppenheimer et al: Sea Level Rise and Implications for Low-Lying Islands, Coasts and Communities. In: IPCC Special Report on the Ocean and Cryosphere in a Changing Climate, 2019 [H.-O. Pörtner et al. (eds.)]. In press.
- Miguel Angel Criado: El sistema circulatorio del planeta se debilita, El País, 12.04.2018
- National Geographic: What the World Would Look Like if All the Ice Melted?, September 2013.
No comments:
Post a Comment