Thursday, February 13, 2020

global risks 2020: fewer options. no time left

Zurich Insurance Group: Global Risks 2020: Fewer Options. No Time Left, Youtube, 17.01.2020

No sé si ja t'has adonat que alguna cosa està canviant en relació amb les fonts de producció d'energia que utilitzen combustibles fòssils. A títol d'exemple, a principis de gener ja et presentava el canvi radical de posició d'Endesa en relació amb les seves centrals de carbó i la reducció en solament un any del 33,3% de les seves emissions de CO2 (1).

De totes maneres, una de les idees que fa temps que defenso a les converses sobre el canvi climàtic que tenim amb els companys de la feina és que, el dia que les grans companyies d'assegurances realitzin que el seu cost econòmic és insuportable, diran prou i començarem a veure com les coses comencen a canviar. I les coses canviaran de cop quan els bancs comencin a veure que les catàstrofes climàtiques no permeten als seus clients tornar els crèdits i els moviments socials amenacin l'existència del sistema.

A un dels tweets menys likejats de Twitter (2), presentant un dels vídeos menys vists de Youtube (3), Peter Giger, un antic quadre de Swiss Re i actualment Group Chief Risk Officer a Zurich Insurance Group, ens resumia la visió de la seva companyia coincidint amb la publicació d'un report del World Economic Forum (WEF): The Global Risks Report 2020 que et pots baixar a la pàgina que la companyia dedica a aquest tema (4).

Del vídeo amb què he obert aquest article he retingut algunes frases:
  • Podem considerar que la no-adaptació al canvi climàtic, pot tenir un impacte més gran que el de les bombes nuclears.
  • A curt termini, les conseqüències del canvi climàtic se sumen a una emergència planetària que inclourà la pèrdua de vides, tensions socials i geopolítiques i impactes econòmics negatius.
  • Però el pas a una economia amb baixes emissions de carboni comportarà també els seus propis riscos, particularment pertorbadors si es produeixen canvis ràpids o sense xarxes de seguretat adequades per a les comunitats més vulnerables.
El més interessant és que ni el report del WEF ni Peter Giger no parlen del canvi climàtic com d'un risc que hom pugui separar d'un canvi de model de societat que entren en altres consideracions en l'anàlisi dels riscs (5):
  • Canvi climàtic i medi ambient.
  • Biodiversitat: evitant la sisena extinció massiva.
  • Un món inquiet i fràgil.
  • El risc de la fragmentació digital.
  • Els sistemes de salut sota noves pressions.
El vídeo de Peter Giger no presenta cap tipus de proclames revolucionaries. Però tinc com el sentiment de que quelcom comença a moure's: molt lentament, però en la bona direcció. I de manera anàloga al que ha passat amb l'anunci d'Endesa, davant la indiferència dels fabricants d'histèries col·lectives a la premsa i del seu públic fidel, Twitter segueix publicant noticies que haurien d'haver ocupat la primera plana dels diaris d'una societat mínimament preocupada pel seu futur (6):
Fins i tot l'article que hom podria considerar a priori com més negatiu, el de Glen Peters, ens presenta una gràfica basada en un article que Pep Canadell (8) i Rob Jackson van publicar recentment al New York Times (9), on veiem que les emissions de CO2 per càpita als USA i a l'UE estan baixant des de fa temps, molt especialment a Europa. Que en el cas dels USA i d'Austràlia hi ha encara molt de marge per a fer-les baixar fins als nivells de l'UE. Que les emissions per càpita de la Xina estan just alineades amb les de l'UE. I en el cas de l'Índia, ni estan pujant tan ràpidament com se'ns està dient, ni es tenen en compte notícies com aquestes, que hauria valgut la pena llegir-se quan es van publicar:
Més enllà de les mobilitzacions ecologistes, l'actual model de producció i de consum està demostrant als bancs i a les companyies d'assegurances que és extraordinàriament car. I els països amb els més alts nivells d'emissions de CO2 estan pagant el preu més alt amb les catàstrofes "naturals" que aquest model genera. Si el planeta està en perill, hom comença a realitzar que l'economia globalitzada també. I vull creure que això ho pot canviar tot.

Avui hem pogut veure al vídeo una tímida advertència de Zurich Insurance: altres el seguiran, potser utilitzant un llenguatge cada cop més directe (10).
Un informe de la BIS (Bank for International Settlements) crida l’atenció sobre els riscos climàtics, i un altre de la Universitat de Massachussetts afirma que una successió de desastres climàtics com els que estem veient  podria provocar una col·lapse global.
Probablement el camí serà molt llarg (o potser no), i la resistència molt violenta, però crec que anem en la bona direcció per a resoldre alguns dels problemes als què avui ens enfrontem. I no solament per la força dels discursos o de les mobilitzacions, sinó també pel desgavell econòmic que el canvi climàtic i l'economia globalitzada estan creant arreu del mon.

  1. 33,3% de descenso de emisiones de CO2 en un año, Endesa objectiu 2050: electricitat amb zero emissions, publicats en aquest blog el 09.01.2020 i el 10.01.2020
  2. Zurich Insurance: Global Risks 2020: Fewer Options. No Time Left, Twitter, 17.02.2020
  3. Zurich Insurance Group: Global Risks 2020: Fewer Options. No Time Left, Youtube, 17.01.2020
  4. The Global Risks Report 2020 || The Global Risks Report 2020 Executive Summary, World Economic Forum, 2020 
  5. Zurick Insurance: Industry knowledge > Topics > Global risks > Global Risks 2020: Fewer options. No time left.
  6. Just per curiositat, m'agradaria saber a quines pàgines estan subscrits la majoria de periodistes i el seu públic fidel perquè segueixin afirmant que Twitter només és una factoria de Fake News.
  7. Veure també 2020 sera l’année des énergies fossiles, publicat en aquest blog el passat 20.01.2020
  8. Veure The Global Carbon Project, publicat en aquest blog el 13.03.2019
  9. Rob Jackson and Pep Canadell: What’s ‘Fair’ When It Comes to Carbon Emissions?, The New York Times, 04.12.2019
  10. Dorota Retelska: Le réchauffement menace notre civilisation et la vie sur Terre (GIEC) et l’économie l’entrevoit, Blogs Le Temps, 08.02.2020
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , ,
Subscribe to: Post Comments (Atom)