Tuesday, January 18, 2022

breu lliçó sobre l'economia


Ja fa molt de temps, a la cafeteria de la feina, a l'hora de dinar, algú va tenir la idea de traure a la conversa què era el que explicava que el sistema capitalista se'ns presentés com l'únic sistema econòmic que s'havia manifestat viable fins ara.

Com era d'esperar a una conversa de bar, cadascú va sortir amb la seva teoria sobre el funcionament d'aquest sistema. Mentre anava escoltant amb interès les opinions dels meus col·legues, vaig realitzar que un trader també les escoltava amb una mirada divertida.
Coneixia aquest trader des de feia temps. Havíem treballat junts en alguns projectes informàtics i era un dels millors analistes que mai he conegut. Com també era fumador, ens trobàvem sovint a la terrassa de la cafeteria per fumar un pito i petar una curta xerrada. Quan va plegar de l'empresa, vaig perdre la seva pista durant uns anys. Un dia ens vam creuar al carrer, vam anar a beure una birra i em va dir que treballava com a directiu d'una de les quatre grans empreses que, entre moltes altres matèries primeres, també controlen el comerç del cereal del planeta: Louis Dreyfus Company (LDC) (1).
A una de les rares pauses de la conversa de què et parlava, vaig demanar a aquest company què era el que trobava divertit dels comentaris que escoltava. Va respondre així:
Qualsevol que sigui el sistema econòmic del qual parlem, hi ha una única manera de fer beneficis, comprar més barat del preu al qual pots vendre. I si els marges són petits, només el volum corregeix el problema. Si els marges i els volums són grans, llavors els beneficis són descomunals. Així ha sigut d'ençà que es va inventar el comerç fa milers d'anys i així serà fins al dia en què aquest fotut planeta acabi digerit pel Sol. Voilà, c'est tout.
Recordo que un silenci de plom va caure sobre la conversa, moment que el meu company va aprofitar per proposar-me anar a fumar un pito a la terrassa, on vam començar una animada conversa sobre la Champions League.

Fa uns dies, vaig recordar aquest company i aquella conversa mentre llegia un article de Bloomberg que explicava les dificultats de Joe Biden per fer passar un insuficient pressupost d'1,2 bilions d'USD destinat a la modernització de les decrèpites infraestructures de comunicacions dels USA (2). I, a mesura que anava llegint, recordava un article publicat uns dies abans al Financial Times que explicava que, sota el mandat de Tim Cook, Apple havia arribat a un valor superior als 3 bilions d'USD al mercat d'accions.

Tinc com el sentiment que si avui tornés a veure al meu company i, mentre ens fuméssim un pito a la terrassa de la cafeteria, li demanés què en pensa d'aquestes dues notícies, segurament em diria que, des de la nit dels temps, la gent sempre ha fet el possible per no pagar impostos (i de queixar-se de tot allò que no funciona i que amb aquests es podria solucionar). També, que Apple només té el valor que li han volgut donar aquells que han comprat les seves accions. Voilà, c'est tout!


  1. Wikipedia: Louis Dreyfus Company [en] [fr] [es] [ca]
  2. Jonathan English: How U.S. Infrastructure Plans Shrank in Ambition, Bloomberg, 11.01.2022
  3. Patrick McGee : Apple at $3tn: the enigma of Tim Cook, Financial Times, 07.01.2022

No comments: