David Guasch: recordant a la nueve i als seus hereus

A la seva pàgina web, l'Asociation 24 août 1944 (1) descriu la seva missió: promoure i cultivar la memòria històrica de l'Alliberament de París l'any 1944. Un alliberament que va començar el 19 de juliol de 1936 a Espanya, va continuar en diversos fronts a Europa i Àfrica o al maquis a França i que va continuar en la lluita contra el franquisme.

Durant els actes del 70é aniversari amb la Marche commémorative en el camí de La Nueve (2), es commemorava l'arribada a Paris de la 9e compagnie du régiment de marche du Tchad que feia part de la 2a Divisió Blindada (Division Leclerc), formada essencialment per combatents antifeixistes espanyols, en la seva majoria anarquistes. Entre els fets d'armes més coneguts de la companyia cal destacar (2).

Normandia: La Nueve va desembarcar a Utah Beach la nit del 31.07 a l'01.08.1944. Del 13 al 18 d'agost, va lluitar a l'avantguarda de la divisió, que estava sota el foc de les divisions Waffen-SS Adolf Hitler i Das Reich, les divisions Panzer 9 i 116 i la 3a Divisió de Paracaigudistes.
Paris: El 23.08.1944 la divisió va prendre la direcció de París. El 24 d'agost, cap a les 20h00, La Nueve, junt amb un escamot de tancs del 501 RCC, va entrar a París per la Porte d'Italie. El half-track Ebro va disparar els primers trets contra les metralladores alemanyes. El 25.08.1944, a les 15h30, la guarnició alemanya es va rendir i el general von Choltitz va ser fet presoner per tres espanyols, entre ells un civil resident a París, abans de ser lliurat a un oficial francès.
Alemanya: El 23.11.1944, La Nueve va entrar a Strasbourg. El 05.05.1945 va ocupar el cau de Hitler; el Niu de l'Àguila a Berchtesgaden. En aquell moment, les pèrdues de La Nueve pujaven a 35 morts i 97 ferits. Només quedaven 16 espanyols actius, molts d'ells destinats a altres unitats de l'exèrcit francès. Més d'una cinquantena de membres de la companyia van rebre la Creu de Guerra.

Al vídeo amb què he obert aquest article pots veure alguns dels participants a la Marche commémorative (3) que recordava el 70è aniversari del recorregut que va seguir La Nueve durant l'alliberament de Paris. Aquests participants estan al costat d'un half-track de la 3a secció de combat: el Guadalajara, entonant un dels més coneguts himnes anarquistes: A las barricadas (4).

Sobre la música de A las barricadas pocs sabent que té el seu origen en un tema cantat durant les mobilitzacions obreres que van tenir lloc a Polònia durant la dècada del 1880. La Varshavianka (coneguda en castellà com La varsoviana) (5), va ser molt popular a Rússia durant el període revolucionari de 1905 i 1917, i es va popularitzar arreu del mon després que uns anarquistes alemanys exiliats a la Barcelona de 1932 la van donar a conèixer. Els anarquistes de la CNT li van donar la seva lletra definitiva i la van publicar el novembre del 1933, en el suplement de la revista Tierra y Libertad de Barcelona. Pots trobar la historia d'aquest tema als enllaços de Wikipedia a la fi de l'article.

Les versions d'aquest tema són nombroses i, en molts casos, sorprenents. Pots trobar la seva fitxa amb la lletra a Wikisource (6). Entre les versions, una infumable d'Ana Belen y Victor Manuel (7). També hi ha altres molt allunyades de l'original (9) que probablement no desorientarien als herois de La Nueve: Apaloseko (10), Kostranostra (11), la de Los muertos de Cristo (12) o la versió brutal de Konflikto (13).

Però coneixent el sentit de l'humor dels anarquistes d'aquells temps estic segur que estarien mig morts de riure després de haver vist el vídeo que Fanfarria Taquikardia va pujar a YouTube el mateix dia en que es commemorava la mort de Durruti.

Fanfarria Taquikardia - Procesión Herexe (A las barricadas / Coche fantástico), YouTube, 20.11.2013

Seguint amb altres versions sorprenents, podem trobar, entre moltes altres, les d'una banda punk de Rússia que porta per nom Katalonia (14), el vídeo subtitulat en polonès per Radykalny Kinematograf (15), la versió birmana cantada durant la vaga d'estudiants del 2015 contra la llei d'educació nacional a Myanmar (16), la versió brasilera de Juventude Maldita (17) o la no menys sorprenent versió de l'Orquestra Simfònica Nacional de Polònia (18).

Però de totes les versions que he compartit avui amb tu, hi ha dues que em tenen robat el cor i que soc incapaç de veure sense que em guanyi una gran emoció. La llegenda del primer dels vídeos, publicat el mateix dia que es commemoraven els 80 anys de la Revolució a Catalunya, es presenta així:

El que va passar a Barcelona el 19 de juliol de 1936 es va repetir 76 anys després. Vam començar a Kobanê i vam oposar la nostra resistència més ferotge. Innombrables companys van caure per defensar aquesta ciutat contra els feixistes, igual que altres van donar la vida per defensar la revolució a Catalunya i Espanya. L'esperit de la Barcelona revolucionària viu als carrers de les ciutats i pobles de Rojava. Aquesta és una gran oportunitat per a nosaltres, com a artistes i revolucionaris, de formar nous vincles.