80s (sound on) pic.twitter.com/B2psKGkCME
— Lost in History (@LIHpics) September 6, 2022
Fa uns dies vaig descobrir a Twitter el compte Lost in History.
I, entre els posts publicats en aquest compte, el de 80s (sound on), que passa en revista alguns (solament alguns!) dels aparells que feien part del quotidià tecnològic domèstic dels anys 80 i que avui dormen acumulats a les descàrregues d'escombraries.
Alguns d'aquells aparells van desaparèixer, però la gran majoria van evolucionar i es troben avui al nostre mòbil amb una economia d'espai i de cost que actualment ens pot semblar irrellevant: però com una imatge val més que mil paraules, aquesta publicada per geckoandfly (1) el passat mes de desembre ens pot donar una idea del que vull dir.
De totes maneres, si hi penses, recordaràs que aquesta imatge no és completa: tampoc ho és la llista de 50 aparells que pots trobar a l'article de geckoandfly (1). Manquen els armaris amb rodes de les cadenes Hi-Fi i els seus altaveus monstruosos, que et permetien compartir la teva música amb els veïns (i viceversa). Els àlbums on guardàvem unes fotos que anaven perdent contrast amb els anys (en particular les fotos de color). Les estanteries doblegades sota el pes d'aquells àlbums i molts llibres: alguns d'ells, en algunes cases gairebé tots, oferts per Caixes i Bancs cada any per Sant Jordi. També les putes enciclopèdies i els col·leccionables dels suplements dels diaris en diumenge. Sense oblidar les guies telefòniques!
També els armaris on guardàvem les k7's de música i vídeo, així com altres armaris i calaixos on guardàvem els vinils, els CD: més tard també els acompanyarien els DVD i els videojocs.
Els armaris on guardàvem els arxivadors (o les capses de sabates) amb el correu que consideràvem necessari o interessant de guardar. També altres arxivadors on endreçàvem aquelles fotocòpies que, amb el temps, es transformaven en paper blanc després que la tinta s'hagués evaporat. Aquells blocs, on teníem apuntades mil coses i, entre ells, aquell on apuntàvem les adreces i els números de telèfon. Aquelles agendes on apuntàvem un munt de coses que mai no recordàvem de mirar i que conservàvem durant uns anys per recordar quan havia passat algun esdeveniment que volíem recordar.
Els calaixos on endreçàvem les càmeres de fotografia: en alguns casos els seus objectius, els filtres, el flash i els rotllos de film. Potser també una càmera de Super 8mm comprada als basars del carrer de la Reina Cristina. El telèfon de roda al passadís o a la cuina i el seu supletori al dormitori. Cables per tot arreu. El calendari de la cuina, ofert per la Caixa o el forner del barri. Els despertadors i els rellotges de cuina, les calculadores. Les piles de vells diaris ...
Tret dels aparells que van acabar al container del reciclatge, i no tots (jo, per exemple, guardo amb molt d'afecte un Walkman Sony que la meva mare va utilitzar i després em va regalar), estic segur que, aquells que ja tenim una edat, encara guardem als armaris de casa (o de la cava) un munt de coses. Les fotografies on surt un munt de gent que ens estimem i gent de la qual no recordem ni el nom. Les putes enciclopèdies plenes d'informació obsoleta, amb països, paisatges i gent que ja no existeixen. Els col·leccionables que vam fer enquadernar amb molta estima amb la intenció que un dia els llegissin els nostres fills o els nostres nets (no ho han fet mai!). Llibres que ens van agradar moltíssim, però que sabem que mai no tornarem a llegir. Vinils que ens van costar una fortuna quan no teníem un kopek a la butxaca, i que guardem encara que no tinguem ja cap plat on escoltar-los. K7s i CDs que en molts casos contenen els mateixos temes que ja teníem als vells vinils. Temes que hem tornat a comprar o a transcriure ara en els fitxers MP3 que ara escoltem als nostres mòbils ...
Tot un munt de coses que deixarem en herència als nostres fills perquè facin amb elles allò que nosaltres no ens hem atrevit mai a fer: vendre el que es pugui als col·leccionistes o engegar-ho tot directament als containers de reciclatge.
Alguns d'aquells aparells van desaparèixer, però la gran majoria van evolucionar i es troben avui al nostre mòbil amb una economia d'espai i de cost que actualment ens pot semblar irrellevant: però com una imatge val més que mil paraules, aquesta publicada per geckoandfly (1) el passat mes de desembre ens pot donar una idea del que vull dir.
 |
| 50 Things Your Smartphone Replaced [ Or Will Replace In The Future ], geckoandfly, 17.12.2022 |
De totes maneres, si hi penses, recordaràs que aquesta imatge no és completa: tampoc ho és la llista de 50 aparells que pots trobar a l'article de geckoandfly (1). Manquen els armaris amb rodes de les cadenes Hi-Fi i els seus altaveus monstruosos, que et permetien compartir la teva música amb els veïns (i viceversa). Els àlbums on guardàvem unes fotos que anaven perdent contrast amb els anys (en particular les fotos de color). Les estanteries doblegades sota el pes d'aquells àlbums i molts llibres: alguns d'ells, en algunes cases gairebé tots, oferts per Caixes i Bancs cada any per Sant Jordi. També les putes enciclopèdies i els col·leccionables dels suplements dels diaris en diumenge. Sense oblidar les guies telefòniques!
També els armaris on guardàvem les k7's de música i vídeo, així com altres armaris i calaixos on guardàvem els vinils, els CD: més tard també els acompanyarien els DVD i els videojocs.
Els armaris on guardàvem els arxivadors (o les capses de sabates) amb el correu que consideràvem necessari o interessant de guardar. També altres arxivadors on endreçàvem aquelles fotocòpies que, amb el temps, es transformaven en paper blanc després que la tinta s'hagués evaporat. Aquells blocs, on teníem apuntades mil coses i, entre ells, aquell on apuntàvem les adreces i els números de telèfon. Aquelles agendes on apuntàvem un munt de coses que mai no recordàvem de mirar i que conservàvem durant uns anys per recordar quan havia passat algun esdeveniment que volíem recordar.
Els calaixos on endreçàvem les càmeres de fotografia: en alguns casos els seus objectius, els filtres, el flash i els rotllos de film. Potser també una càmera de Super 8mm comprada als basars del carrer de la Reina Cristina. El telèfon de roda al passadís o a la cuina i el seu supletori al dormitori. Cables per tot arreu. El calendari de la cuina, ofert per la Caixa o el forner del barri. Els despertadors i els rellotges de cuina, les calculadores. Les piles de vells diaris ...
Tret dels aparells que van acabar al container del reciclatge, i no tots (jo, per exemple, guardo amb molt d'afecte un Walkman Sony que la meva mare va utilitzar i després em va regalar), estic segur que, aquells que ja tenim una edat, encara guardem als armaris de casa (o de la cava) un munt de coses. Les fotografies on surt un munt de gent que ens estimem i gent de la qual no recordem ni el nom. Les putes enciclopèdies plenes d'informació obsoleta, amb països, paisatges i gent que ja no existeixen. Els col·leccionables que vam fer enquadernar amb molta estima amb la intenció que un dia els llegissin els nostres fills o els nostres nets (no ho han fet mai!). Llibres que ens van agradar moltíssim, però que sabem que mai no tornarem a llegir. Vinils que ens van costar una fortuna quan no teníem un kopek a la butxaca, i que guardem encara que no tinguem ja cap plat on escoltar-los. K7s i CDs que en molts casos contenen els mateixos temes que ja teníem als vells vinils. Temes que hem tornat a comprar o a transcriure ara en els fitxers MP3 que ara escoltem als nostres mòbils ...
Tot un munt de coses que deixarem en herència als nostres fills perquè facin amb elles allò que nosaltres no ens hem atrevit mai a fer: vendre el que es pugui als col·leccionistes o engegar-ho tot directament als containers de reciclatge.
| The Vintage Tribute - Waiting For A Star To Fall: A Tribute to 80's Entertainment, YouTube, 29.11.2019 |
- 50 Things Your Smartphone Replaced [ Or Will Replace In The Future ], geckoandfly, 17.12.2022
No comments:
Post a Comment