David Guasch: economia circular - índex de reparació d'un aparell

Source: Qu’est-ce que le nouvel indice de réparabilité? ADEME Magazine, Juin 2021

Fa uns dies, vaig llegir un article redactat per uns investigadors de la Université catholique de Louvain (Bèlgica) que passava en revista els plans d'acció, directives i decrets aprovats pel Parlament Europeu, destinats a afavorir el desenvolupament de l'economia circular i a reduir el volum dels residus creats pels equips electrònics i elèctrics (1).

Dins de les iniciatives desenvolupades per diferents països de la UE, els autors passaven en revista la iniciativa francesa de l'índex de reparabilitat (2). Un índex que he tingut en compte quan he comprat un ordinador portàtil de segona mà (3) o quan t'he comentat l'interès d'una nova línia de productes totalment orientats vers l'economia circular (4).

Tot i recomanar-te la lectura de l'article, et resumiré el que més ha retingut el meu interès en aquest:

Curiosament, són les marques qui estableixen quin és l'índex de reparació dels seus aparells. I com aquest és el resultat dels valors d'una sèrie de paràmetres, el seu valor mitjà sovint amaga els valors més baixos d'alguns d'aquells paràmetres amb la mitjana resultant del càlcul d'alguns dels seus valors més alts.
Algunes marques presenten una única puntuació per a tota una línia de productes, sense tenir compte de les especificitats de cada model de la línia, la qual cosa planteja interrogants donada la baixa estandardització de les peces de recanvi.
L'índex tampoc té compte ni de la serialització ni de la compatibilitat de les peces de recanvi. Els reparadors independents, per exemple, han identificat un augment de peces insubstituïbles pel fet d'estar associades a un dispositiu específic mitjançant el seu número de sèrie.
Per a determinades marques, sovint és molt difícil d'obtenir una documentació clara i accessible, essencial per als reparadors. En el sector de la reparació, la documentació es realitza principalment per particulars i d'associacions.
Si, en general, la miniaturització i la compacitat del disseny dels components complica el procés de reparació, l'ús de les coles i de soldadures pot fer que aquest sigui sovint gairebé impossible.
Hi ha informacions que no són fàcilment accessibles, com per exemple el fet que gairebé mai no s'especifiqui un compromís del fabricant sobre la disponibilitat de peces de recanvi al llarg del temps, o el fet que els catàlegs de peces de recanvi rarament siguin disponibles.

Amb la finalitat de millorar la qualitat i la confiança del consumidor en els valors de l'índex de reparabilitat, els autors de l'article presentaven aquesta entre les seves conclusions:

L'índex de reparabilitat implica diversos actors: guia els fabricants en les seves eleccions de disseny, els reparadors en anticipar les etapes clau de les seves reparacions i els compradors en el seu desig d'adoptar-se de manera responsable i sostenible. Tenint en compte això, la càrrega de la construcció de l'índex no pot recaure únicament en els fabricants i ha de donar lloc a discussions amb els grups d'interès.

Abans d'anar més lluny, et proposo que descobrim junts què té el teu ordinador als budells. Podria proposar-te d'obrir-lo per veure que hi ha al seu interior, però farem quelcom de molt més senzill.

Descarrega't un d'aquests dos programes gratuïts a PortableApps.com: HWiNFO 32+64 Portable o SpecPortable. Un cop l'hagis descarregat punxa el fitxer *paf.exe i instal·la'l a la carpeta que desitgis. Obre la carpeta, executa el programa i deixa que procedeixi a l'escàner dels components del teu ordinador. Navegant per les opcions veuràs que el teu ordinador funciona gràcies a un bon nombre de components fabricats per empreses diferents: en el cas d'alguns d'aquests components, com ara els discs durs, podràs veure fins i tot quina és la seva temperatura en aquest instant.

Probablement, no veuràs res sobre el fabricant del ventilador que refrigera el teu laptop. Tampoc on s'ha fabricat el seu xassís metàl·lic o en plàstic. O quin és el fabricant del teclat.

Però el més important és que, segurament, ja t'has adonat que el que has comprat com un ordinador d'una marca X, té un munt de components fabricats per altres empreses. Si encara tens la caixa de l'embalatge, o si vols mirar el Made in XXXX que probablement pots trobar donant la volta al laptop, veuràs que aquest fa referència al país on s'ha realitzat el muntatge de tots aquests components: probablement a una instal·lació industrial que tampoc pertany a la marca que el comercialitza.

Science Channel: How Laptops Are Made in Factories, YouTube, 15.02.2019

Com molts dels components d'un laptop (quan no tots!) han estat produïts per fabricants que no estan lligats a la marca que el comercialitza, i com aquests han estat assemblats per una empresa que probablement tampoc està lligada a aquesta marca, se'm fa molt difícil imaginar una eventual negociació entre la marca, els reparadors i els compradors per trobar una solució als problemes que evocava l'article. Més encara tenint en compte que no veig qui podria representar ni als reparadors ni als compradors davant una marca que no té la capacitat de donar respostes a les qüestions que aquells els poguessin plantejar.

Crec que val la pena afegir a tot això que gairebé cap dels components es fabrica a Europa. I que, malgrat seguir sent un mercat molt interessant per les marques, el mercat europeu està molt lluny dels volums de vendes que les marques fan a altres continents.

Com a practicant ocasional de l'economia circular, comprant vells laptops que reparo i actualitzo donant-los una nova vida, estaria prou content si els venedors d'aquests aparells tinguessin a la meva disposició una documentació precisant tots els components que equipen el seu aparell, amb les coordenades del fabricant. Una documentació completada amb vídeos que mostrin com reemplaçar cadascun dels components de l'aparell, tot precisant quins treballs són de fàcil execució i quins demanen unes elevades competències tècniques. Crec que amb aquestes informacions seria molt més pràctic establir uns índexs de reparabilitat més fiables que els actuals. Entenc però que, en la mesura en què aquestes informacions no fossin obligatòries, podrien caure en el marc de la competència deslleial si els competidors d'una marca tinguessin accés a una informació que ells no estiguessin obligats a compartir pels seus models.

A partir d'aquí, només és la meva opinió i val el que val, trobaria molt més interessant que el Parlament Europeu deixés de publicar noves directives i decrets, i discutís sobre l'interès de subvencionar empreses que es dediquin a treballar en la línia del que està fent la gent de Framework (cf. 4). I si els futurs compradors d'un laptop seguissin preferint comprar laptops que no es poden reparar, potser també seria interessant fixar i/o augmentar la taxa de reciclatge d'aquells aparells almenys en l'àmbit europeu.