 |
| Veïnes del carrer Sant Jaume (Castellar del Vallès) prenent la fresca
Joan Juni i Ramon: Història i records del carrer Sant Jaume, L'actual (Castellar del Vallès), 22.07.2022 |
Fa unes setmanes et vaig parlar d'una portera d'un edifici de Nou Barris (Barcelona) on vaig viure durant molts anys i d'una espècie de mirall retrovisor que utilitzava per controlar qui pujava i baixava per les escales car, en aquella època, l'edifici no tenia ascensor (1).
En aquells pisos de parets mal isolades, als estius feia molta calor: haurien de passar molts anys abans que la gent instal·lés aparells d'aire condicionat. I crec que val la pena afegir que les dones passaven tot el dia tancades a casa i, en aquella època, no estava ben vist veure-les als bars. És per això que, fins ben entrada la meva adolescència i sota el leadership d'aquella portera, les dones més grans agafaven una cadira i passaven la tarda davant del portal de l'escala, fins que es feia fosc i marxaven per preparar el sopar als marits que tornaven de la feina.
Era del tot impossible passar pel meu carrer sense passar pel visual scanning i el sharing d'informacions diverses sobre la vida privada dels escanejats. I, en cas de no estar a la seva database, era gairebé Mission Impossible entrar a l'escala sense identificar-se. A més, aquelles dones tenien strong skills en fisiologia humana: la meva mare em va explicar que les joves del carrer estaven angoixades perquè, només amb una mirada, les velles sabien si tenien la regla i, abans que elles ho sabessin, si estaven embarassades.
Als bars del barri passava tres quarts del mateix. Els parroquians parlant fort per intentar combatre el volum massa alt d'una TV que ningú mirava i els cops secs de les fitxes de domino sobre el marbre de les taules es transformaven en silenci sepulcral quan entrava un client que no identificat per l'authorization system. Immediatament, es posava en marxa un procés de distributed visual scanning, amb una càmera d'ultra-high-definition en el cas del propietari del bar. Per motius diversos, alguns clients començaven a escampar la boira. Finalment, a l'hora de passar la comanda, el propietari del bar creuava les informacions recollides en el primer visual scanning amb unes preguntes que només ell sabia com serien interpretades a la seva database personal.
El problema afegit amb Nou Barris és que, de vegades, quan la policia no respecta els protocols de l'authorization system, és poden organitzar pollastres monumentals. El darrer dels pollastres dels que tinc noticia va passar fa dos anys (2).
Però els temps canvien i, davant la dificultat de trobar reemplaçants per aquells experts qualificats, les autoritats que volen tenir-ho tot sota control, estan explorant les possibilitats que ofereixen els sistemes de reconeixement facial.
Un article publicat el passat 13.03.2023 per La Vanguardia ens diu que AENA ja els ha provat a diferents aeroports (entre ells, l'Aeroport d'El Prat), i que el Ministeri de l'Interior considera que aquesta tecnologia serà clau en investigacions criminals (3). A més d'AENA, altres empreses com Renfe, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i alguns estadis de futbol, voldrien desplegar-la. Si no ho han fet ja és que, ara per ara, és il·legal utilitzar el reconeixement facial sense filtres. És a dir, no es pot buscar una persona entre milers, car això atempta contra la intimitat i vulnera la protecció de dades dels ciutadans, els rostres dels quals s'escanegen sense que tinguin res a veure amb el motiu de la recerca.
AENA ha seguit amb els seus projectes al·legant que ha informat puntualment a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i basant la seva utilització legal en unes premisses que, per utilitzar un llenguatge políticament correcte, considero delirants:
Si a Suïssa el sistema de reconeixement facial als bars no és gaire diferent del que hem vist com funcionava a Nou Barris, el de les senyores prenent la fresca no s'estila. Ni falta que fa!
Pocs anys després de la nostra arribada a Suïssa, la policia de Berna va detenir a cinc agents del Mossad que, seguint les pràctiques d'una de les més prestigioses escoles de l'espionatge, utilitzant material molt sofisticat i prenent totes les precaucions imaginables per fondre's en el paisatge urbà, estaven instal·lant un sistema de vigilància a la caixa de connexions d'una companyia telefònica a un edifici del barri de Köniz, amb l'objectiu de controlar les converses d'un libanès de qui sospitaven fer part d'una coneguda organització que no simpatitza amb Israel. A unes hores on a Suïssa no s'ha de fer cap soroll, el soroll mínim que els agents del Mossad van fer a la cava de l'edifici va ser suficient perquè una veïna amb insomni truqués a la policia i aquesta practiqués les detencions (4).
En aquells pisos de parets mal isolades, als estius feia molta calor: haurien de passar molts anys abans que la gent instal·lés aparells d'aire condicionat. I crec que val la pena afegir que les dones passaven tot el dia tancades a casa i, en aquella època, no estava ben vist veure-les als bars. És per això que, fins ben entrada la meva adolescència i sota el leadership d'aquella portera, les dones més grans agafaven una cadira i passaven la tarda davant del portal de l'escala, fins que es feia fosc i marxaven per preparar el sopar als marits que tornaven de la feina.
Era del tot impossible passar pel meu carrer sense passar pel visual scanning i el sharing d'informacions diverses sobre la vida privada dels escanejats. I, en cas de no estar a la seva database, era gairebé Mission Impossible entrar a l'escala sense identificar-se. A més, aquelles dones tenien strong skills en fisiologia humana: la meva mare em va explicar que les joves del carrer estaven angoixades perquè, només amb una mirada, les velles sabien si tenien la regla i, abans que elles ho sabessin, si estaven embarassades.
 |
El problema afegit amb Nou Barris és que, de vegades, quan la policia no respecta els protocols de l'authorization system, és poden organitzar pollastres monumentals. El darrer dels pollastres dels que tinc noticia va passar fa dos anys (2).
 |
| Seis mossos heridos por una turba que frustró un arresto en Nou Barris, El Periódico, 07.11.2021 Pelea multitudinaria en Nou Barris: cinco detenidos y seis Mossos d’Esquadra acaban heridos, El Mundo Deportivo, 07.11.2021 |
Però els temps canvien i, davant la dificultat de trobar reemplaçants per aquells experts qualificats, les autoritats que volen tenir-ho tot sota control, estan explorant les possibilitats que ofereixen els sistemes de reconeixement facial.
Un article publicat el passat 13.03.2023 per La Vanguardia ens diu que AENA ja els ha provat a diferents aeroports (entre ells, l'Aeroport d'El Prat), i que el Ministeri de l'Interior considera que aquesta tecnologia serà clau en investigacions criminals (3). A més d'AENA, altres empreses com Renfe, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i alguns estadis de futbol, voldrien desplegar-la. Si no ho han fet ja és que, ara per ara, és il·legal utilitzar el reconeixement facial sense filtres. És a dir, no es pot buscar una persona entre milers, car això atempta contra la intimitat i vulnera la protecció de dades dels ciutadans, els rostres dels quals s'escanegen sense que tinguin res a veure amb el motiu de la recerca.
AENA ha seguit amb els seus projectes al·legant que ha informat puntualment a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) i basant la seva utilització legal en unes premisses que, per utilitzar un llenguatge políticament correcte, considero delirants:
Tot sembla, doncs, legal, mentre aquesta tecnologia no es faci servir de forma indiscriminada; és a dir, no s'utilitzi sense avisar les persones gravades per les càmeres que els seus trets facials poden ser emmagatzemats momentàniament en un arxiu i comparats amb altres cares. AENA insisteix que el reconeixement facial aplicat per ells “és totalment voluntari, amb el consentiment previ del passatger, i la identificació de persones es fa en punts concrets, perfectament senyalitzats (no és tracta d'una identificació indiscriminada)”.Mentre els serveis jurídics d'AENA treballen de valent per trobar la millor drecera que permeti a aquesta companyia passar les comandes que impulsaran la indústria del reconeixement facial, potser val la pena recordar que Mercadona va decidir fer cas omís de la legislació i va ser sancionada per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) amb una multa de 2,5 milions d'euros per instal·lar un sistema de reconeixement facial a les seves botigues. Clar que, sobre les decisions judicials, he decidit que és millor no opinar, perquè sempre poden acabar per sorprendre (o no).
Si a Suïssa el sistema de reconeixement facial als bars no és gaire diferent del que hem vist com funcionava a Nou Barris, el de les senyores prenent la fresca no s'estila. Ni falta que fa!
Pocs anys després de la nostra arribada a Suïssa, la policia de Berna va detenir a cinc agents del Mossad que, seguint les pràctiques d'una de les més prestigioses escoles de l'espionatge, utilitzant material molt sofisticat i prenent totes les precaucions imaginables per fondre's en el paisatge urbà, estaven instal·lant un sistema de vigilància a la caixa de connexions d'una companyia telefònica a un edifici del barri de Köniz, amb l'objectiu de controlar les converses d'un libanès de qui sospitaven fer part d'una coneguda organització que no simpatitza amb Israel. A unes hores on a Suïssa no s'ha de fer cap soroll, el soroll mínim que els agents del Mossad van fer a la cava de l'edifici va ser suficient perquè una veïna amb insomni truqués a la policia i aquesta practiqués les detencions (4).
Si el safareig diplomàtic i mediàtic que va seguir aquest incident va ser impressionant, cal dir que la qualitat dels gadgets electrònics intervinguts als agents del Mossad devia impressionar tant als alts comandaments de la seguretat Suïssa que, en 2013, el nostre país va confiar la fabricació del sistema d'escolta per a la seva policia i tribunals a l'empresa israeliana Verint, fundada per un antic agent del Mossad!
| Israël, j'écoute! (3/5), La Suisse sous couverture, Unité des documentaires de la RTS, 25.04.2022 |
Hom ens va aprendre el 2013 que, a Ginebra, operava un cos d'elit dirigit conjuntament per la CIA i la NSA -l'Special Collection Service- amb la missió de vigilar el gran nombre d'organismes internacionals, d'ONGs i missions diplomàtiques que tenen seu en aquesta ciutat. I que a Zürich hi havia una important filial de l'Agència britànica d'intel·ligència electrònica (GCHQ) (4), probablement amb la idea d'espiar els grands bancs del nostre país. Dos anys més tard, vam tenir dret a un nou safareig diplomàtic i mediàtic quan un diputat ecologista del Parlament austríac va explicar a una conferència de premsa que el Servei Federal d'Intel·ligència alemany (BND) havia havia practicat escoltes, en nom de la NSA, a nou línies internacionals de la companyia suïssa Swisscom amb terminals a Zürich i Ginebra.
Malgrat haver-hi un gran consens entre les agències d'espionatge sobre el fet que els sistemes electrònics d'escolta no fan el pes davant la qualitat de la informació recollida per les senyores assegudes a la fresca, les senyores amb insomni o els propietaris dels bars, la manca de professionals qualificats ha permès que la indústria del reconeixement facial presenti una sèrie de noves propostes.
Entre aquestes propostes cal destacar, a Suïssa, una de recent que ha provocat un enrenou monumental. L'empresa dels ferrocarrils federals (SBB / CFF / FFS) va decidir que, a partir del mes de setembre d'enguany, no només filmaria els usuaris, com ja fa avui amb més de 700 càmeres, sinó que també avaluaria el seu comportament de les compres realitzades a les botigues de les estacions i enllaçaria aquestes dades amb els títols de transport dels usuaris (6).
Una campanya iniciada, entre altres, per Algorithm Watch (7) i Stop Reconnaissance Faciale (8) va recollir en pocs dies més de 16.000 signatures contra aquest projecte. La pressió popular (i l'amenaça d'acabar a les urnes!) va donar els seus fruits i l'empresa va anunciar que renunciava a la classificació dels viatgers a les estacions segons les seves dades biomètriques, i a l'ús d'aquestes dades amb finalitats comercials.
De totes maneres, l'expressió corporal i les respostes del cap de l'empresa en la seva intervenció al telenotícies de la RTS del 13.03.2023 no em van tranquil·litzar gens ni mica, i sospito que haurem de debatre aquesta qüestió més d'hora que tard a les urnes.
| RTS - 19:30, Vincent Ducrot, patron des CFF, assure avoir compris la crainte des passagers, 13.03.2023 |
- Veure Israel Hands: a friendship's story during the 80s, publicat en aquest blog el 26.02.2023
- Seis mossos heridos por una turba que frustró un arresto en Nou Barris, El Periódico, 07.11.2021 || Pelea multitudinaria en Nou Barris: cinco detenidos y seis Mossos d’Esquadra acaban heridos, El Mundo Deportivo, 07.11.2021
- Javier Ricou: El reconocimiento facial, en el limbo, La Vanguardia, 13.03.2023
- Denis Masmejan: Espionnage: Les écoutes sauvages du Mossad devaient être enregistrées à Genève, Le Temps, 16.04.1998
- Simon Bradley: Genève, un centre d’écoute de la NSA et de la CIA, SwissInfo, 30.10.2013
- Pascal Tischhauser: Les CFF prévoient une campagne de surveillance avec caméras cachées, Blick, 16.02.2023
- Surveillance des gares CFF: L’opposition de la société civile porte ses fruits, algorithmwatch.ch
- Pas de surveillance de masse dans les gares suisses !, stop-reconnaissancefaciale.ch
- Alfred López: ¿De dónde surge el llamar ‘chafardera’ a una persona que le gusta hablar de los demás?, 20 minutos, 03.09.2012
No comments:
Post a Comment