| VoltairenetTV - Manlio Dinucci : La crise des euromissiles, Seconde saison, YouTube, 02.03.2018 |
A diferència de Roy Batty, el nom del meu àlies al blog i el del Nexus 6 N6MAA10816 de Blade Runner, fabricat per la Tyrell Corporation (1), no conec la data de la meva obsolescència planificada (2), però a la meva edat, no puc considerar-la molt llunyana.
Potser és a causa d'aquesta reflexió que fa uns dies que estic publicant coses dels anys 80. Coses com ara els vehicles d'aquells anys, la música, els moviments socials, les meves experiències personals...
Documentant-me abans de publicar, m'he adonat de l'escàs material que existeix en accés obert a la xarxa sobre molts dels moviments socials i polítics que van tenir lloc durant aquells anys. Uns anys d'una intensitat brutal on, per exemple, el planeta va estar a dos dits de viure la seva primera (i probablement la darrera) guerra nuclear.
És estrany que, malgrat la importància de l'angoixa existencial que vam viure durant aquells anys, no sigui fàcil trobar documentació critica o independent sobre la Crisi dels Euromíssils. Tampoc sobre el naixement d'un moviment pacifista brutal que es va posar en peu arreu de l'Europa occidental per oposar-se a aquella bogeria.
A què m'estic referint doncs quan parlo de documentació crítica o independent? Doncs, per exemple, a articles com el publicat pel geògraf Manlio Dinucci (5) que, com pots veure al vídeo amb què he obert el post, ja en 2018 anticipava els elements que ens expliquen avui els desencadenants de l'actual Guerra d'Ucraïna. Una guerra que, seguint el premonitori títol que Dinucci donava al seu article, hom podria anomenar: Crisi dels Euromíssils, Segona Temporada.
Les idees neoliberals impulsades per Ronald Reagan i Margaret Thatcher es van acabar imposant arreu i van acabar ensorrant la prosperitat dels seus països i la d'altres economies europees.
No crec que ni les meves competències en economia ni la meva obsolescència planificada em donin l'oportunitat d'estudiar amb detall aquesta catàstrofe en aquest blog. Així que millor deixo aquesta tasca per aquells que tinguin les ganes i el temps de fer-ho.
Mentrestant, continuaré dedicant-me a explicar què va passar durant uns anys dels quals hom ha amagat als joves bona part del que va passar. I a aquells que ho van viure, els recordaré quatre coses que, o bé no les van viure personalment o, com tantes altres coses, van decidir que era millor oblidar-les.
Altres posts d'interès publicats en aquest blog:
Potser és a causa d'aquesta reflexió que fa uns dies que estic publicant coses dels anys 80. Coses com ara els vehicles d'aquells anys, la música, els moviments socials, les meves experiències personals...
Documentant-me abans de publicar, m'he adonat de l'escàs material que existeix en accés obert a la xarxa sobre molts dels moviments socials i polítics que van tenir lloc durant aquells anys. Uns anys d'una intensitat brutal on, per exemple, el planeta va estar a dos dits de viure la seva primera (i probablement la darrera) guerra nuclear.
És estrany que, malgrat la importància de l'angoixa existencial que vam viure durant aquells anys, no sigui fàcil trobar documentació critica o independent sobre la Crisi dels Euromíssils. Tampoc sobre el naixement d'un moviment pacifista brutal que es va posar en peu arreu de l'Europa occidental per oposar-se a aquella bogeria.
Ronald Reagan va escriure: "Com a president, no portava cartera, ni diners, ni carnet de conduir, ni claus a la butxaca. Només uns codis secrets que eren capaços de provocar l'aniquilació de gran part del món tal com el coneixem". El mateix es podia dir del seu homòleg soviètic. La supervivència de la civilització depenia de la moderació d'aquests dos homes en un moment de crisi. (4).A la presentació d'un llibre que ens parla d'aquells anys (5), Susan Colbourn resumia així aquella bogeria:
Si tota la guerra freda va ser una cursa cap a l'abisme, el Pacte de Varsòvia va tocar fons més ràpidament i amb més força que l'OTAN.Efectivament, l'antiga Unió Soviètica es va acabar ensorrant després d'aquella guerra. Però gràcies a un enorme esforç d'amnèsia col·lectiva, hem acabat per oblidar que l'economia americana no s'ha recuperat mai d'aquella prova de força, a causa del deute colossal que va provocar la cursa d'armament. Un deute que va superar el miliard d'USD amb l'arribada de Ronald Reagan (31% del PIB), i va arribar al 51% del PIB a la fi del seu mandat (6):
El deute nacional dels USA va créixer fins a un rècord de 31,42 miliards d'USD a finals de 2022. El deute nacional dels USA representava en 2022 el 123% del PIB.Tornant als anys 80, vull insistir en el fet que no estic dient que no existeixi material sobre aquella època. M'estic referint a l'escassa documentació crítica i independent de l'estil de la publicada al llibre de Susan Colbourn l'any 2022! Naturalment, pel que fa a la propaganda de tots dos bàndols, puc trobar molt més material, tot i que no gaire pel que fa al material audiovisual (l'imagino acuradament enllaunat als arxius de diferents cadenes de TV).
A què m'estic referint doncs quan parlo de documentació crítica o independent? Doncs, per exemple, a articles com el publicat pel geògraf Manlio Dinucci (5) que, com pots veure al vídeo amb què he obert el post, ja en 2018 anticipava els elements que ens expliquen avui els desencadenants de l'actual Guerra d'Ucraïna. Una guerra que, seguint el premonitori títol que Dinucci donava al seu article, hom podria anomenar: Crisi dels Euromíssils, Segona Temporada.
Les idees neoliberals impulsades per Ronald Reagan i Margaret Thatcher es van acabar imposant arreu i van acabar ensorrant la prosperitat dels seus països i la d'altres economies europees.
No crec que ni les meves competències en economia ni la meva obsolescència planificada em donin l'oportunitat d'estudiar amb detall aquesta catàstrofe en aquest blog. Així que millor deixo aquesta tasca per aquells que tinguin les ganes i el temps de fer-ho.
Mentrestant, continuaré dedicant-me a explicar què va passar durant uns anys dels quals hom ha amagat als joves bona part del que va passar. I a aquells que ho van viure, els recordaré quatre coses que, o bé no les van viure personalment o, com tantes altres coses, van decidir que era millor oblidar-les.
Altres posts d'interès publicats en aquest blog:
- The Global Cyberwar, publicat en aquest blog el 18.05.2014
- War Games i Skynet, ciència ficció? publicat en aquest blog el 05.10.2016
- So, our present is to come back to the 80s ? publicat en aquest blog el 09.05.2022
- Wikipedia: Blade Runner [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Obsolescència programada [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Euromissile crisis [en] [fr] [es] [ca]
- Charles McCarry: ‘Star Wars’ and the Soviet Collapse, The Wall Street Journal, 06.11.2015
- Susan Colbourn: Euromissiles: the nuclear weapons that nearly destroyed NATO, Cornell University Press, 2022
- Kimberly Amadeo: US National Debt by Year, The Balance, 18.01.2023
- Manlio Dinucci: Crisis de los euromisiles, Temporada 2, VoltaireNet.org, 28.02.2018
No comments:
Post a Comment