| Sony Pictures España - La llegada (Arrival) - Tráiler oficial en español, YouTube, 16.08.2016 |
Fa temps que segueixo a Natalia Vartán (1) a Twitter. A principis del mes de juliol d'enguany va publicar un fil on comentava algunes reflexions sobre un film que havia vist: Arrival (La llegada) (2), una adaptació d'una novel·la de Ted Chiang: Story of Your Life (3). Unes reflexions que gairebé 800 persones van desenvolupar amb els seus comentaris, que van agradar a més de 14.000 i molts més de 6.000 van repiular.
Sobre el film, deixa'm dir-te que em va cridar molt l'atenció la relativament baixa puntuació que li havia donat el públic a IMDb (4) (7,9/10). No estava molt lluny de la puntuació del públic a Rotten Tomatoes (4), però ambdues eren inferiors a la puntuació de la crítica (94% crítica i 82% audiència). I ho vaig trobar molt interessant car, els crítics nord-americans no acostumen a ser gens tendres amb els realitzadors estrangers: en aquest cas, el canadenc Denis Villeneuve (5). El fet que el film guanyés un Oscar i set nominacions als premis de l'acadèmia va acabar per retenir la meva atenció. I quan vaig veure que Netflix, en tot cas a Suïssa, el retiraria del seu catàleg el 31 de juliol, vaig dir-me que era el bon moment per veure el film abans de la seva desaparició.
Si estàs vitaminat contra la retòrica del llenguatge dels geeks et proposo veure aquest vídeo, on un geek xilè fa un bon resum d'alguns dels aspectes més remarcables d'aquest film: el resum, molt millor que les conclusions. Cas que siguis al·lèrgic al llenguatge geek, el millor és que li donis un cop d'ull al plot que les entrades de Wikipedia (2) fan del film.
Partint de la premissa que, o bé has vist el vídeo precedent, o bé has llegit el plot de Wikipedia, deixa'm dir-te que un dels aspectes més remarcables del film és el procés seguit per a descobrir els mecanismes de funcionament del llenguatge amb què comuniquen els alienígenes.
Durant el seu treball d'investigació, la Dra. Dra. Louise Banks evoca les hipòtesis del determinisme lingüístic (6): aquestes tenen per objectiu esbrinar fins a quin punt un determinat idioma, amb les seves estructures gramaticals i el seu lèxic, determina la visió del món que té la comunitat que el practica. Si com en algunes branques de l'antropologia, el determinisme lingüístic es pot convertir en pura dinamita en mans d'imbècils, en aquest cas s'adapta perfectament al desenvolupament del film.
Els alienígenes del film utilitzen dues formes diferents de llenguatge. Un llenguatge oral, amb un ordre lliure de paraules i molts nivells de clàusules, una dins de l'altra. I un llenguatge escrit, crucial en la història del film. A diferència del seu equivalent oral, el llenguatge escrit té una estructura tan complexa que un únic símbol semàntic no pot ser exclòs sense canviar el sentit sencer d'una oració.
El més remarcable d'aquest llenguatge és que s'escriu en cercles. I un cercle, per definició, no té principi ni final. Això vol dir que l'alienígena no segueix un ordre seqüencial de raonament i escriu tot el bloc de text simultàniament. Encara que no es mencioni de manera explícita al film, però si al llibre de Ted Chiang, l'escriptura circular s'explica a través de la comprensió pels alienígenes de les matemàtiques i del principi de Fermat del menor temps (7).
Aquest principi és conegut per Ian Donnelly, un físic teòric que treballa en equip amb la Dra. Banks. Ian li explica la seva interpretació a la Dra. Banks i aquesta descobreix que els alienígenes no escriuen un semagrama (8) a la vegada, sinó que dibuixen tots els ideogrames simultàniament.
La Dra. Banks s'adona així que, en comptes de descriure els esdeveniments d'una manera seqüencial, els alienígenes els expressen dins d'un marc temporal circular. Això es reflecteix en el seu llenguatge, i explica per què el principi de Fermat del menor temps els va venir naturalment.
A poc a poc -ràpidament al film-, la Dra. Banks comença a comprendre els secrets d'aquella escriptura i descobreix que, quan s'escriu en aquest llenguatge, els trens de pensament no tenen direcció i que les premisses i les conclusions són intercanviables.
Un dels símbols més forts d'aquest mecanisme del temps, on els records es confonen amb les visions, el tenim amb el nom de la filla de la doctora: Hannah, un palíndrom (9) on les lletres del seu nom es repeteixen en el mateix ordre quan són llegides en la direcció inversa de l'ordre de la lectura.
El fet de conèixer el futur en el moment d'escriure, planteja a la Dra. Banks algunes preguntes: el coneixement del futur implicaria que no hi ha cap lliure albir? Conèixer el futur significa que aquest no es pot canviar?
Eric Heisserer (10), el guionista que va adaptar el llibre de Ted Chiang, va rebre una nominació a l'Oscar per la millor adaptació d'un guió.
Però en el llibre de Ted Chiang, gran part de la seva teoria es pot trobar en dos llibres de Jorge Luis Borges (11): La biblioteca de Babel (12) i El libro de Arena (13) (a qui Chiang es refereix com el Llibre del Temps). Aquests fonaments i el seu lligam en el film amb un altre llibre de Borges: El Aleph (14) estan descrits de manera magistral per un blogger argentí a un vídeo brutal que et recomano que no deixis de veure.
Esta semana he vuelto a ver The Arrival. La peli es famosa por lo bien que plantea cómo podría ser la comunicación con una especie alienígena, pero hoy me voy a centrar en otro aspecto que toca: el tiempo como dimensión. Y una reflexión aterradora que trae con ello. ☺⬇️ pic.twitter.com/w6ZwI16gDT
— Natalia Vartán (@NataliaVartan) July 8, 2023
Sobre el film, deixa'm dir-te que em va cridar molt l'atenció la relativament baixa puntuació que li havia donat el públic a IMDb (4) (7,9/10). No estava molt lluny de la puntuació del públic a Rotten Tomatoes (4), però ambdues eren inferiors a la puntuació de la crítica (94% crítica i 82% audiència). I ho vaig trobar molt interessant car, els crítics nord-americans no acostumen a ser gens tendres amb els realitzadors estrangers: en aquest cas, el canadenc Denis Villeneuve (5). El fet que el film guanyés un Oscar i set nominacions als premis de l'acadèmia va acabar per retenir la meva atenció. I quan vaig veure que Netflix, en tot cas a Suïssa, el retiraria del seu catàleg el 31 de juliol, vaig dir-me que era el bon moment per veure el film abans de la seva desaparició.
Si estàs vitaminat contra la retòrica del llenguatge dels geeks et proposo veure aquest vídeo, on un geek xilè fa un bon resum d'alguns dels aspectes més remarcables d'aquest film: el resum, molt millor que les conclusions. Cas que siguis al·lèrgic al llenguatge geek, el millor és que li donis un cop d'ull al plot que les entrades de Wikipedia (2) fan del film.
| ZomByte - Final Explicado La Llegada (Arrival - 2016), YouTube, 13.05.2020 |
Partint de la premissa que, o bé has vist el vídeo precedent, o bé has llegit el plot de Wikipedia, deixa'm dir-te que un dels aspectes més remarcables del film és el procés seguit per a descobrir els mecanismes de funcionament del llenguatge amb què comuniquen els alienígenes.
Durant el seu treball d'investigació, la Dra. Dra. Louise Banks evoca les hipòtesis del determinisme lingüístic (6): aquestes tenen per objectiu esbrinar fins a quin punt un determinat idioma, amb les seves estructures gramaticals i el seu lèxic, determina la visió del món que té la comunitat que el practica. Si com en algunes branques de l'antropologia, el determinisme lingüístic es pot convertir en pura dinamita en mans d'imbècils, en aquest cas s'adapta perfectament al desenvolupament del film.
Els alienígenes del film utilitzen dues formes diferents de llenguatge. Un llenguatge oral, amb un ordre lliure de paraules i molts nivells de clàusules, una dins de l'altra. I un llenguatge escrit, crucial en la història del film. A diferència del seu equivalent oral, el llenguatge escrit té una estructura tan complexa que un únic símbol semàntic no pot ser exclòs sense canviar el sentit sencer d'una oració.
El més remarcable d'aquest llenguatge és que s'escriu en cercles. I un cercle, per definició, no té principi ni final. Això vol dir que l'alienígena no segueix un ordre seqüencial de raonament i escriu tot el bloc de text simultàniament. Encara que no es mencioni de manera explícita al film, però si al llibre de Ted Chiang, l'escriptura circular s'explica a través de la comprensió pels alienígenes de les matemàtiques i del principi de Fermat del menor temps (7).
Aquest principi és conegut per Ian Donnelly, un físic teòric que treballa en equip amb la Dra. Banks. Ian li explica la seva interpretació a la Dra. Banks i aquesta descobreix que els alienígenes no escriuen un semagrama (8) a la vegada, sinó que dibuixen tots els ideogrames simultàniament.
La Dra. Banks s'adona així que, en comptes de descriure els esdeveniments d'una manera seqüencial, els alienígenes els expressen dins d'un marc temporal circular. Això es reflecteix en el seu llenguatge, i explica per què el principi de Fermat del menor temps els va venir naturalment.
A poc a poc -ràpidament al film-, la Dra. Banks comença a comprendre els secrets d'aquella escriptura i descobreix que, quan s'escriu en aquest llenguatge, els trens de pensament no tenen direcció i que les premisses i les conclusions són intercanviables.
Un dels símbols més forts d'aquest mecanisme del temps, on els records es confonen amb les visions, el tenim amb el nom de la filla de la doctora: Hannah, un palíndrom (9) on les lletres del seu nom es repeteixen en el mateix ordre quan són llegides en la direcció inversa de l'ordre de la lectura.
El fet de conèixer el futur en el moment d'escriure, planteja a la Dra. Banks algunes preguntes: el coneixement del futur implicaria que no hi ha cap lliure albir? Conèixer el futur significa que aquest no es pot canviar?
Eric Heisserer (10), el guionista que va adaptar el llibre de Ted Chiang, va rebre una nominació a l'Oscar per la millor adaptació d'un guió.
Però en el llibre de Ted Chiang, gran part de la seva teoria es pot trobar en dos llibres de Jorge Luis Borges (11): La biblioteca de Babel (12) i El libro de Arena (13) (a qui Chiang es refereix com el Llibre del Temps). Aquests fonaments i el seu lligam en el film amb un altre llibre de Borges: El Aleph (14) estan descrits de manera magistral per un blogger argentí a un vídeo brutal que et recomano que no deixis de veure.
| NeoCinema - Arrival y El Aleph de Borges | El lenguaje del tiempo, YouTube, 28.09.2020 |
- Natalia Vartán: Twitter || Quin és l'origen del liti? publicat en aquest blog el 05.08.2020
- Arrival: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Story of Your Life [en] [fr] [es] [ca]
- Arrival: IMDb, Rotten Tomatoes
- Wikipedia: Denis Villeneuve [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Linguistic relativity [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Fermat's Principle of Least Time [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Semagram [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Palíndrome [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Eric Heisserer [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Jorge Luis Borges [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: La biblioteca de Babel [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: El libro de Arena [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: El Aleph [en] [fr] [es] [ca]
No comments:
Post a Comment