| DMAX España - Así empezó el Alzamiento Nacional en julio de 1936 | La Guerra Civil en color, YouTube, 19.07.2022 |
Fa una setmana et deia que dedicaria un nou post on parlaria d'aquells ciutadans que no van poder escapar als escamots d'execució durant la sublevació militar del 1936 a Melilla. Com ja te n'hauràs adonat, avui és 18 de juliol, una data en què, pels temps que corren, aquella sublevació serà celebrada obertament per molts seguidors de la dreta extrema i de l'extrema dreta.
Val la pena recordar però que la sublevació militar que va ser l'inici del que després es va conèixer com la Guerra Civil d'Espanya, va començar a Melilla el 17 de juliol del 1936. Els motius de l'avançament de la data a Melilla respecte al pla inicial estan força ben explicats a Wikipedia. També el que va passar aquell primer dia de la sublevació (1):
Un article publicat per Tulio Riomesta (6) recull els noms d'alguns dels assassinats, on podem trobar una proporció remarcable de militars que no s'havien adherit a la sublevació:
Però no tots els morts de Melilla van ser afusellats ni enterrats a la ciutat. Molts d'ells van ser traslladats abans al primer camp de concentració que va crear la sublevació, el de l'Alcazaba de Zeluán, a uns 30 km de Melilla (8).
Tot i que la informació sobre les víctimes és limitada, se sap però que el 90% eren espanyoles i la resta marroquines. Entre les espanyoles, molts joves que es van resistir al reclutament. Altrament, s'ha constatat que entre les víctimes espanyoles apareixen nombrosos cognoms jueus, molts d'ells militants de partits d'esquerres, però també membres de la maçoneria i personalitats compromeses amb el govern republicà.
Avui és 18 de juliol, una data en què, pels temps que corren, la sublevació del 1936 serà celebrada obertament per molts seguidors de la dreta extrema i de l'extrema dreta. Però gairebé ningú recordarà una altra sublevació que va començar també un 17 de juliol, 15 anys abans. Quan el 1921, Abd el-Krim, antic funcionari de l'administració espanyola a Melilla, va llançar un atac sobre les tropes colonials espanyoles. Un atac que va acabar amb una batalla coneguda amb el nom de Desastre d'Annual (10), provocant la mort d'onze mil cinc-cents soldats, nou mil espanyols i dos mil cinc-cents rifenys lleials al Govern i enquadrats en unitats indígenes. Més de la meitat d'aquells morts ho va ser per execució després de rendir-se.
El vídeo amb el documental de RTVE, ens presenta un final d'exaltació colonialista i patriòtica, Crec que val la pena contrastar-lo amb la ressenya del llibre d'un poeta de Reus, Josep Maria Prous i Vila: Quatre gotes de sang. Dietari d’un català al Marroc (11) i el relat que aquest va fer d'aquella guerra durant els divuit mesos que va combatre a les files de l’exèrcit espanyol.
En el cas d'aquells que van ser enterrats al territori de l'antic Protectorat del Marroc: colons i soldats morts en diferents batalles de la guerra colonial al Marroc ho estan, en el millor dels casos, en nínxols o en fosses comunes de cementiris cristians, actualment en un estat d'abandonament deplorable (15).
Si algun dia, algun govern, es decideix a fer un gest de reconeixement a tots aquells que van morir durant aquella absurda aventura colonial i a donar-los una sepultura digna, no estaria de més que tampoc oblidessin de fer-ho amb tots aquells que van morir afusellats a les carreteres durant la sublevació militar i que avui reposen en altres fosses comunes.
Val la pena recordar però que la sublevació militar que va ser l'inici del que després es va conèixer com la Guerra Civil d'Espanya, va començar a Melilla el 17 de juliol del 1936. Els motius de l'avançament de la data a Melilla respecte al pla inicial estan força ben explicats a Wikipedia. També el que va passar aquell primer dia de la sublevació (1):
Mentre el general Franco encara estava a les Illes Canàries sense haver-se revoltat (2), a Melilla van ser clausurades les seus dels sindicats i dels partits del Front Popular, i es va procedir a la detenció de dirigents republicans i d'esquerres. Als barris obrers va haver-hi petits enfrontaments, però com la sublevació havia sorprès els treballadors, aquests estaven desarmats.Sota la direcció de Juan Seguí (3), cap local de Falange, la rebel·lió de Melilla es va convertir en el model que es va seguir a la resta del Protectorat del Marroc i, més tard, a la resta d'Espanya (4). Just per allò de l'anècdota, després de la detenció del general Manuel Romerales Quintero, el seu despatx va ser ocupat pel coronel Solans i, abans de ser afusellat, el seu procediment va ser instruït pel tinent coronel Maximino Bartomeu, un dels organitzadors de la sublevació, qui va declarar el bàndol de guerra la tarda del 17 de juliol (5).
Els detinguts, inclosos el general Romerales, el delegat del govern i l'alcalde de la ciutat, van ser afusellats. Al vespre, els revoltats havien aconseguit llistes de membres de sindicats, partits d'esquerres i lògies maçòniques, procedint a la seva detenció. Qualsevol persona que se sabés que havia votat pel Front Popular a les eleccions del febrer era objectiu dels rebels. A partir de llavors la ciutat es va regir per la llei marcial. Durant la nit, els revoltats van executar 189 civils i militars.
Un article publicat per Tulio Riomesta (6) recull els noms d'alguns dels assassinats, on podem trobar una proporció remarcable de militars que no s'havien adherit a la sublevació:
La repressió feixista, morts, confiscacions, depuracions, confinaments, repressió cultural i religiosa, va tenir un caràcter premeditat, sistemàtic, institucionalitzat. Un objectiu en si mateix, la utilització de la violència com a estratègia militar, un estudiat programa de judicis, passejades, afusellaments en tàpies, cunetes, assassinats ràpids i espontanis. Els falangistes van realitzar juntament amb els militars tota mena d'actes violents, ultratjant, violant i realitzant arbitrarietats sobre gran part de la població. Acudien a cases de ciutadans, a les presons, treien les víctimes de matinada per passejar-los de nit i executar-les a qualsevol lloc de la ciutat.Pel que fa a la repressió cultural i religiosa mencionada en l'article de Tulio Riomesta, val la pena llegir un article de María Elena Fernández Díaz: Hebreos y musulmanes durante la guerra civil en Melilla. Violencia politica y represión (7).
Però no tots els morts de Melilla van ser afusellats ni enterrats a la ciutat. Molts d'ells van ser traslladats abans al primer camp de concentració que va crear la sublevació, el de l'Alcazaba de Zeluán, a uns 30 km de Melilla (8).
El camp de concentració de l'Alcazaba de Zeluán es va utilitzar immediatament després del triomf de la sublevació a Melilla, el que demostra que ja estava prevista la seva utilització davant l'enorme quantitat de persones que pensaven empresonar.Gràcies a un llibre de Félix Ramos i Pedro Jesús Feria publicat el 2016: Camino hacia la tierra olvidada. Guerra Civil y represión en el Protectorado español de Marruecos, 1936-1945, avui sabem que el de Zeluán no va ser l'únic camp de concentració dels sublevats al territori del Protectorat del Marroc. I que, malgrat l'escassa importància que se li ha donat durant molts anys a la península, també sabem que hi ha fosses comunes -avui en territori del Marroc- on estan enterrades centenars de víctimes: en algunes d'aquestes fosses, hom no coneix ni el seu nom ni els seus cognoms. La situació no és molt millor per aquells que van ser enterrats a les fosses comunes dels cementiris espanyols de l'antic Protectorat del Marroc, abandonats després de la independència. Al més conegut, el de Tetuan, que es troba en un estat lamentable d'abandonament, s'ubica una fossa comuna on es troben enterrades les víctimes de la sublevació en aquella ciutat.
Per a molts dels detinguts, aquell camp es va convertir en l'avantsala de la mort ja que, sobretot en les primeres setmanes de la sublevació, desenes de persones van ser tretes de nit per ser assassinades a la carretera que unia Zeluan amb Nador i Melilla. Els assassinats els feien els falangistes i els legionaris del Tercio a la carretera, abandonant els cadàvers a les cunetes amb la idea que més tard serien recollits per una ambulància.
Tot i que la informació sobre les víctimes és limitada, se sap però que el 90% eren espanyoles i la resta marroquines. Entre les espanyoles, molts joves que es van resistir al reclutament. Altrament, s'ha constatat que entre les víctimes espanyoles apareixen nombrosos cognoms jueus, molts d'ells militants de partits d'esquerres, però també membres de la maçoneria i personalitats compromeses amb el govern republicà.
| Manuel Navarro - Annual 1921, RTVE, YouTube, 18.11.2021 |
Avui és 18 de juliol, una data en què, pels temps que corren, la sublevació del 1936 serà celebrada obertament per molts seguidors de la dreta extrema i de l'extrema dreta. Però gairebé ningú recordarà una altra sublevació que va començar també un 17 de juliol, 15 anys abans. Quan el 1921, Abd el-Krim, antic funcionari de l'administració espanyola a Melilla, va llançar un atac sobre les tropes colonials espanyoles. Un atac que va acabar amb una batalla coneguda amb el nom de Desastre d'Annual (10), provocant la mort d'onze mil cinc-cents soldats, nou mil espanyols i dos mil cinc-cents rifenys lleials al Govern i enquadrats en unitats indígenes. Més de la meitat d'aquells morts ho va ser per execució després de rendir-se.
El vídeo amb el documental de RTVE, ens presenta un final d'exaltació colonialista i patriòtica, Crec que val la pena contrastar-lo amb la ressenya del llibre d'un poeta de Reus, Josep Maria Prous i Vila: Quatre gotes de sang. Dietari d’un català al Marroc (11) i el relat que aquest va fer d'aquella guerra durant els divuit mesos que va combatre a les files de l’exèrcit espanyol.
Et mentiria si et digués que se m'ha fet estrany que, a l'article que Vilaweb li dedica al poeta de Reus sobre la seva experiència a la guerra colonial al Marroc, no s'hagi mencionat en cap moment la figura d'un altre català, també nascut a Reus, que va contribuir d'allò més a la colonització del Marroc: el general Joan Prim. I ja que hi som, que tampoc s'hagi dit res digui res sobre el Batalló de Voluntaris Catalans (12) que, pagats per la Diputació Provincial de Barcelona, va combatre sota les ordres d'aquest general.El vídeo de RTVE ens mostra al seu final les imatges de la recuperació dels cadàvers dels soldats i el seu enterrament al cementiri de Melilla: com ja pots imaginar, no tots els soldats van poder ser enterrats.
Pel que fa als fets i les gestes del general Joan Prim al Marroc (o, si ho prefereixes, el terror que inspiraven les seves tropes), et proposo que li donis un cop d'ull a Wikipedia (13), en particular la versió en llengua castellana, més documentada. També et proposo que retinguis el nom d'algunes de les ciutats i batalles de les campanyes del general a l'Àfrica. Moltes d'elles van acabar donant nom a alguns dels carrers de la teva ciutat.
Just per l'anècdota, recordar que, els creadors de relat de les versions en català i en castellà de la Wikipedia, s'han oblidat de mencionar que el general Joan Prim era franc-maçó (14), un detall que la resumida versió en llengua francesa no oblida de recordar-nos.
En el cas d'aquells que van ser enterrats al territori de l'antic Protectorat del Marroc: colons i soldats morts en diferents batalles de la guerra colonial al Marroc ho estan, en el millor dels casos, en nínxols o en fosses comunes de cementiris cristians, actualment en un estat d'abandonament deplorable (15).
Si algun dia, algun govern, es decideix a fer un gest de reconeixement a tots aquells que van morir durant aquella absurda aventura colonial i a donar-los una sepultura digna, no estaria de més que tampoc oblidessin de fer-ho amb tots aquells que van morir afusellats a les carreteres durant la sublevació militar i que avui reposen en altres fosses comunes.
- Wikipedia: Sublevación militar del 17 de julio de 1936 en Melilla
- Els militars que venia amb conspirant contra el Govern de la República no les tenien totes, perquè no faltaven notoris conspiradors que feien la impressió de nedar i guardar la roba, entre ells, el mateix general Franco, comandant militar de Canàries. Una profunda desconfiança, una sospita permanent i alguns enfrontaments havien enrarit l'aire de les casernes i obligat a posposar en diverses ocasions el dia de la rebel·lió. Santos Julià: Todo empezó un 17 de julio, El País, 18.07.2006
- Wikipedia: Juan Seguí Almuzara
- Wikipedia: Golpe de Estado en España de julio de 1936. Sublevación en el norte de África y Canarias (17 al 18 de julio): Melilla
- Francisco Espinosa: La justicia militar al servicio del terror. El consejo de guerra contra el general Manuel Romerales Quintero (I), Conversación sobre la historia, 09.04.2020
- Tulio Riomesta: La tragedia de Melilla, asesinados más de 300 republicanos por los franquistas a raíz del golpe de 1936, documentalismomemorialistayrepublicano.wordpress.com, 06.01.2018
- María Elena Fernández Díaz: Hebreos y musulmanes durante la guerra civil en Melilla. Violencia politica y represión, Espacio, Tiempo y Forma: Historia Contemporánea, Serie V; Madrid N° 24, (2012): 229-265.
- El campo de concentración de Zeluán. Melilla izquierda, 17.07.2012
- María Serrano: Guerra civil española ¿en Marruecos?, Público, 14.05.2017 || Félix Ramos Toscano, Pedro Jesús Feria Vázquez: Camino hacia la tierra olvidada. Guerra Civil y represión en el Protectorado español de Marruecos, 1936-1945, Foro por la memoria histórica de Andalucía, 2016
- Wikipedia: Desastre de Annual [en] [fr] [es] [ca]
- Xavier Montanyà: Un independentista català a la guerra del Marroc, Vilaweb, 25.07.2021
- Wikipedia: Batalló de Voluntaris Catalans
- Wikipedia: Joan Prim - Guerra del Marroc [en] [fr] [es] [ca]
- Museo virtual de la historia de la masonería: Juan Prim y Prats, uned.es || Josep Playà Maset: Prim, Companys y Churchill, unidos por la masonería, La Vanguardia, 13.05.2022
- Gonzalo Araluce: Cientos de españoles yacen muertos en Marruecos: de la profanación a la reunificación, Vozpópuli, 18.07.2021
No comments:
Post a Comment