| News Direct - World's largest fossil forest uncovered in Illinois, YouTube, 02.05.2012 |
Avui m'agradaria parlar-te d'un bosc que va créixer milions d'anys abans del Cretaci, durant el període Devonià (1). Un ecosistema forestal que es va desenvolupar fa més de 300 milions d'anys, desenes de milions d'anys abans de l'era dels dinosaures (2).
Un ecosistema on hom no ha trobat gairebé fòssils d'animals: només els d'alguns de rèptils primitius -semblants a llangardaixos- que evolucionaven als pantans, enormes milpeus i libèl·lules de la mida d'un corb. Un hàbitat on els herbívors eren molt rars -només s'han trobat algunes fulles fòssils amb rastres d'haver sigut mossegades pels algun insecte- i els pocs animals que l'habitaven s'alimentaven de les restes en putrefacció d'uns aiguamolls fètids.
Conegut amb el nom de bosc de Springfield, els arbres i les plantes d'aquell ecosistema van créixer damunt d'una torbera espessa on es van ensorrar de manera relativament ràpida, coberts per una gruixuda capa de llims que es va anar comprimint sota el seu pes, transformant-se més tard en carbó. Com aquest procés va ser relativament ràpid, aquest bosc també ha estat descrit com una mena de "Pompeia botànica, enterrada en un instant geològic".
Ara et proposo tancar els ulls i entrar junts dins d'aquell paisatge del Devonià. Sobrevolant les enormes extensions d'aiguamolls i boscos inundats als territoris del que avui coneixem com l'Amèrica del Nord i l'Euràsia, que llavors es trobaven a l'equador. Les enormes quantitats de fusta atrapades al fons de les torberes, on la manca d'oxigen impedia que la fusta fos descomposta pel metabolisme aeròbic dels bacteris. Mentre sobrevolem mentalment aquells paisatges, et proposo que recordem el que hem llegit a Wikipedia i ens fem algunes preguntes:
L'estudi del bosc de Springfield ens podria permetre mirar el passat cara a cara i dir-nos: Sabem el què hem de fer, perquè això ja ha passat abans
Un ecosistema on hom no ha trobat gairebé fòssils d'animals: només els d'alguns de rèptils primitius -semblants a llangardaixos- que evolucionaven als pantans, enormes milpeus i libèl·lules de la mida d'un corb. Un hàbitat on els herbívors eren molt rars -només s'han trobat algunes fulles fòssils amb rastres d'haver sigut mossegades pels algun insecte- i els pocs animals que l'habitaven s'alimentaven de les restes en putrefacció d'uns aiguamolls fètids.
Conegut amb el nom de bosc de Springfield, els arbres i les plantes d'aquell ecosistema van créixer damunt d'una torbera espessa on es van ensorrar de manera relativament ràpida, coberts per una gruixuda capa de llims que es va anar comprimint sota el seu pes, transformant-se més tard en carbó. Com aquest procés va ser relativament ràpid, aquest bosc també ha estat descrit com una mena de "Pompeia botànica, enterrada en un instant geològic".
Fa més de 300 milions d'anys, el sud d'Illinois es trobava a l'equador i el travessava un riu, el Galatia Channel, que tenia l'amplada del Mississipi. La llera del riu encara és visible a les mines de carbó de la regió. També són visibles els arbres i les falgueres que antigament s'estenien a les ribes del riu i a la seva plana inundable, atrapats en el que abans va ser una torbera espessa que es va crear durant un període d'inundacions prehistòriques. En aquell ecosistema d'aiguamolls hi havia hagut poc o cap transport del material (3).Si tens un moment, et proposo entrar en aquella època fascinant llegint els articles que Wikipedia ha dedica als períodes del Devonià (4) i del Carbonífer (5).
Amb la pujada de les temperatures a finals del període Carbonífer, a mesura que el clima es feia més sec, les pluges es van convertir en estacionals i van remoure els sediments del sòl, omplint el riu d'un llim que va acabar per ofegar el bosc.
Ara et proposo tancar els ulls i entrar junts dins d'aquell paisatge del Devonià. Sobrevolant les enormes extensions d'aiguamolls i boscos inundats als territoris del que avui coneixem com l'Amèrica del Nord i l'Euràsia, que llavors es trobaven a l'equador. Les enormes quantitats de fusta atrapades al fons de les torberes, on la manca d'oxigen impedia que la fusta fos descomposta pel metabolisme aeròbic dels bacteris. Mentre sobrevolem mentalment aquells paisatges, et proposo que recordem el que hem llegit a Wikipedia i ens fem algunes preguntes:
Aquella enorme quantitat de matèria vegetal va créixer en un entorn on els nivells de CO₂ eren molts més elevats que els que coneixem avui? Quan aquelles enormes masses de carboni van quedar emmagatzemades a les torberes, van baixar els nivells de CO₂ a valors com els que coneixem avui. Quan van baixar els nivells de CO₂ també van baixar les temperatures? Són preguntes per les quals encara no hi ha una resposta de consens (6).El bosc de Springfield hauria de permetre l'estudi d'un ecosistema com mai havia estat possible fer-ho abans en paleopaisatges tan antics. Si el seu estudi donés resposta a algunes d'aquestes preguntes que acabem de fer-nos, podria ajudar-nos a fer algunes prediccions sobre els efectes de l'escalfament global actual.
Quan el carboni va quedar atrapat, va augmentar la concentració de l'oxigen de l'aire en una proporció superior al 80% de la concentració actual? L'augment de la concentració de l'oxigen de l'aire va tenir com a conseqüència el gegantisme de certs insectes i amfibis, on la mida està correlacionada i limitada per llur capacitat d'absorbir oxigen aeri? L'augment de la concentració de l'oxigen de l'aire va provocar enormes incendis que van mantenir els nivells de CO₂ estables?
Quins van ser els factors que es van combinar al Devonià Superior per donar lloc a un dels cinc esdeveniments d'extinció massiva més grans de la història de la vida a la Terra? (7).
L'estudi del bosc de Springfield ens podria permetre mirar el passat cara a cara i dir-nos: Sabem el què hem de fer, perquè això ja ha passat abans
- Wikipedia: Geologic time scale [en] [fr] [es] [ca]
- W. Barksdale Maynard: An Underground Fossil Forest Offers Clues on Climate Change, The New York Times, 30.04.2012 || Stein, W., Berry, C., Hernick, L. et al. Surprisingly complex community discovered in the mid-Devonian fossil forest at Gilboa. Nature 483, 78–81 (2012). https://doi.org/10.1038/nature10819
- D.W. Norris: Scientists excited about fossil forest discovery, The Southern Illinoisan, 30.09.2012
- Wikipedia: Devonian [en] [fr] [es] [ca]
- Wikipedia: Carboniferous [en] [fr] [es] [ca]
- Dahl, T.W., Harding, M.A.R., Brugger, J. et al. Low atmospheric CO2 levels before the rise of forested ecosystems. Nature Communications 13, 7616 (2022)
- Wikipedia: Late Devonian extinction [en] [fr] [es] [ca]
No comments:
Post a Comment