Thursday, May 30, 2024

amazones - sequera de 2023

BBC News Mundo - Ríos secos y delfines muertos: las imágenes que muestran el avance de la sequía en el Amazona, YouTube, 16.01.2024

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
La sequera que va viure l'Amazones el 2023, va ser la més dura des que hi ha registres meteorològics fa 121 anys. 

Hi ha científics que creuen que la selva podria estar molt a prop d'un punt de no retorn que podria comprometre el futur del principal pulmó natural del planeta.

Tuesday, May 28, 2024

eleccions al parlament europeu

Miguel Carrero: SICKO - Tony Benn (esp), YouTube, 22.08.2011
Sicko - Tony Benn interview about the NHS (eng), YouTube, 04.07.2015
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Abans d'anar a treballar, el passat 11 de març estava prenent un cafè mentre veia les notícies de France 24. Parlaven de la victòria de la dreta a les eleccions de Portugal i del remarcable ascens de l'extrema dreta en aquell país. El primer que em va passar pel cap va ser recordar un llibre d'Étienne de La Boétie: Discours de la servitude volontaire. Deixa'm recordar un dels paràgrafs del post que vaig dedicar a aquest llibre el mes passat (1):
L'originalitat de la tesi de La Boétie és sostenir que, al contrari del que molts creuen, la servitud no s'imposa per la força sinó que és voluntària. Si no fos així, com ens podem imaginar que un petit nombre obligaria a tots els altres ciutadans a obeir tan servilment? De fet, qualsevol poder, fins i tot quan s'imposa per primera vegada per la força de les armes, no pot dominar i explotar de manera duradora a una societat sense la col·laboració, activa o resignada, d'una part important dels seus membres.
L'argument d'Étienne de La Boétie em sembla, encara avui, sòlid com una roca. Però el seu desenvolupament està molt lligat al seu coneixement remarcable dels clàssics i a un moment polític caracteritzat per les monarquies absolutistes: un desenvolupament preindustrial  i precapitalista.

Tot d'un cop, probablement pel fet d'haver llegit recentment un vell article a The Guardian (3), vaig recordar un film de Michael Moore: Sicko (2). Concretament, l'escena on Michael Moore entrevista a una figura destacada de l'ala esquerra del partit laborista britànic: Tony Benn (4): l'entrevista amb què he obert el post d'avui.
A l'article de The Guardian es mencionen frases que, segurament, recordaràs haver sentit al vídeo. Però, com t'ho diria? Res del que he vist al llarg de la meva vida em permet creure que, en democràcia, qualsevol que sigui el govern que la gent hagi pogut votar, es pugui confondre mai amb el poder real: econòmic, mediàtic, judicial, policial i militar. Ni tan sols amb un poder sobre els funcionaris. Estic segur que Tony Benn també va veure aquella remarcable sitcom de la BBC que portava per nom: Yes Minister (5).

Si la primera part de l'entrevista de Michael Moore em sembla plena de bones intencions, hi ha un moment en què ens transporta a la idea central del llibre d'Étienne de La Boétie.
L'1% de la població mundial posseeix el 80% de la riquesa. És increïble que la gent ho toleri, però, són pobres, estan desmoralitzats, endeutats i tenen por. Per tant, creuen que el millor és obeir i esperar un cop de sort.
Un moment. Amb què s'endeuta generalment la gent? D'acord, hi ha qui ha demanat un crèdit per comprar-se un mòbil, un televisor o un cotxe. Però, si parlem de la mena endeutaments als quals fa al·lusió Tony Benn, podem estar d'acord en el fet que aquests estan lligats principalment als crèdits hipotecaris per l'adquisició d'un primer habitatge.

Les eleccions al Parlament Europeu se celebraran del 6 al 9 de juny del 2024. Podria recomanar a tothom donar un cop d'ull als programes dels diferents partits que es presenten: per exemple, amb relació a l'adquisició o lloguer del primer habitatge. Seguidament, podria recomanar comparar aquells programes amb les accions de govern realitzades a les administracions on governen. Finalment, podrien decidir si callar-se (no votar), obeir (mitjans de comunicació) o esperar un cop de sort (diverses loteries, màquines escura butxaques, locals d'apostes, o bingos i casinos existents o a venir). Però tots sabem que els sistemes educatius han fet el necessari perquè la gent ja no tingui la capacitat lectora per comprendre allò que estan llegint (6) i que la pèrdua d'aquesta capacitat ja ha arribat a molts dels mestres que l'haurien d'ensenyar (7).

Zeitgeist: Moving Forward (Subtítulos en Español), YouTube, 27.06.2014

No sé si vaig carregar massa el cafè que estava bevent, però recordant a Étienne de La Boétie i allò que havia dit Tony Benn sobre l'1% de la població mundial que posseeix el 80% de la riquesa, em va venir a la memòria la introducció brutal del tercer film de la sèrie: Zeitgeist, dirigit per Peter Joseph (8) i narrat per Jacque Fresco (9): Zeitgeist: Moving Forward (10).

No sempre he estat d'acord amb alguns dels continguts dels episodis de la sèrie o amb algunes de les idees que defensen Peter Joseph o Jacque Fresco. Però, si el final de Zeitgeist: Moving Forward, em va semblar més aviat naïf, no puc més que recomanar-te veure la seva introducció fins el final.


  1. Veure Discours de la servitude volontaire, publicat en aquest post el 25.04.2024
  2. Wikipedia: Sicko [en] [fr] [es] [ca]
  3. James Walsh: 10 of the best Tony Benn quotes- aspicked by our readers, The Guardian, 15.03.2014
  4. Wikipedia: Tony Benn [en] [fr] [es] [ca]
  5. Wikipedia: Yes Minister [en] [fr] [es] [ca]
  6. Veure L'analfabetisme funcional - José Saramago, publicat en aquest blog el 28.11.2023
  7. Veure Freedom Writers, publicat en aquest blog el 05.10.2023
  8. Wikipedia: Peter Joseph [en] [fr] [es] [ca]
  9. Wikipedia: Jacque Fresco [en] [fr] [es] [ca]
  10. Wikipedia: Zeitgeist: Moving Forward [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, May 26, 2024

my first tour of switzerland

Deutsche Welle Documental - Glacier Express: en tren de Sankt Moritz al monte Cervino, YouTube, 24.02.2022

If you don't understand the language of the videos, remember to activate the subtitles and select the language of your choice.
En 2007, pel meu aniversari, Lluïsa em va fer un d'aquells regals que mai oblidaré. Un tour de Suïssa en família i en tren, d'una durada de quatre dies, aprofitant el pont de l'Ascensió.

El tour va començar amb un trajecte des de Lausanne a Zürich, on vam passar la tarda i part del vespre passejant pel cor de l'imperi financer de la Bahnhofstrasse i la Paradeplatz (1), el Limmat (2) i el Zürichsee (el llac de Zürich). També vam passejar per l'Altstadt (el barri antic), on vaig flipar quan vam passar davant del Cabaret Voltaire (4), al carrer on feia molts anys que havia viscut Lenin (5).
Anys més tard, em vaig assabentar que els membres del Cabaret Voltaire van organitzar una festa al cementiri de Bremgartenfriedhof (6), a Bern, per celebrar l'adopció de Bakunin com a Dadaista. També que, gràcies a un grup de patrocinadors anònims, van salvaguardar la seva tomba en commemoració del 200è aniversari del seu naixement. El 2016 també van renovar la placa de la seva tomba amb una placa de bronze de l'artista suís Daniel Garbade (7).
Placa de la Tumba de Bakunin en el cementerio Bremgartenfriedhof en Berna, Suiza, con una lápida encargada al artista suizo Daniel Garbade, con un dibujo de Bakunin realizado por los Dadaístas de Zurich

Finalment, vam fer nit al Novotel Zürich City-West, al Technopark de Zürich (8).

The Irish Xpat - What is hiding under Zurich Central Station? YouTube, 07.03.2024

L'endemà, vam agafar un InterCity en direcció a Chur, on vam enllaçar amb el tren de la Rhätische Bahn (RhB) (9) que ens portaria a Sankt Moritz (10).

Quan vam arribar, vam seguir la riba del St. Moritzersee, per deixar les maletes a un hotel que estava just al sud d'aquest llac: Lluïsa, que havia estat un hivern amb Pili, havia fet el mateix trajecte passant damunt del llac gelat. 

Com l'antic poble, Sankt Moritz-Dorf, no ens va fer el pes, vam passar la tarda passejant per la riba oriental del St. Moritzersee.
source: myswitzerland.com

El tercer dia, vam pujar al Glacier Express (11) en direcció a Zermatt. Pujar en aquest tren, era fer realitat un dels somnis de la meva vida.
Segurament, en l'imaginari de molts de vosaltres l'ideal seria fer aquest trajecte a la tardor o a l'hivern. El meu somni era fer-ho al final de la primavera car, per si no ho saps, la passió de la geomorfologia segueix viva en mi i és molt millor veure els processos geomorfològics quan aquests no estan coberts per la neu.
No puc descriure amb paraules l'emoció que em va envair quan, prop de Reichenau vaig veure l'aiguabarreig del Vorderrhein (12) i del Hinterrhein (13), ambdós amb un cabal propi de la fusió de la neu i les glaceres, cadascun amb el color de l'aigua marcat pels diferents sediments que transporta.
Un aiguabarreig del qual neix el Rhein i em feia pensar que, després de passar pel Bodensee (llac de Constança) i travessar el nostre país des de l'est vers l'oest, les seves aigües es dirigirien vers el nord i acabarien versant el seu cabal al Mar del Nord.

Abans que no ho oblidi, em va fer molta gràcia saber que l'Hinterrhein té un afluent que li arriba d'una vall que té per nom Val Ferrera
(14).
Gipfelglück - Wandern zur Rheinschlucht (Ruinaulta) und Crestasee bei Flims, Kanton Graubünden, Schweiz, YouTube, 17.06.2021

Uns quilòmetres després d'haver-me quedat impressionat amb l'aiguabarreig del Rhein, el tren enfilava en direcció a Illanz. Prop de Flims, em vaig tornar a quedar bocabadat amb el paisatge del Congost de Rheinschlucht / Ruinaulta (15) que pots veure amunt, al vídeo de Gipfelglück.

Després de passar per l'Oberalppass (2046 m.), vam arribar al Rhonegletscher (16), on neix el Rhône.
Des de 1874, aquesta glacera ha retrocedit una mitjana de 8,5 m cada any (-11,1 metres el 2001/2002, -2 metres el 2002/20039). El seu gruix disminueix anualment en uns 25 cm. En 2007 era trist veure aquesta glacera que, en altres temps, havia arribat molt a prop de la via del tren. No puc ni imaginar a quin punt deu ser trist veure-la ara.
La resta del trajecte fins a Zermatt està força ben resumida pel vídeo de Deutsche Welle amb què he obert el post d'avui. 

Ara deixa'm afegir que Lluïsa havia trobat un hotel a Zermatt amb una habitació en dúplex i un balcó amb una vista privilegiada sobre el Matterhorn (17). El contrast de la nit al poble amb el cim del Matterhorn rebent els darrers raigs del sol, va ser un espectacle al·lucinant difícil d'oblidar!
El darrer dia, vam sortir de l'hotel i ens vam dirigir a l'estació del Gornergrat Bahn (18) per pujar al tren cremallera que va fer el seu primer trajecte el 1898 i que ens portaria al Gornergrat (19), des d'on hi ha una vista impressionant de més de 20 cims de 4.000 m.

També hi ha una vista impressionant sobre l'increïble Gornergletscher (20), un sistema glacial que es troba a l'oest del massís del Monte Rosa, dominat pel Dufourspitze (4.634 m). 

Vam tenir la sort de ser-hi als inicis de la seva transformació pel canvi climàtic. Abans d'aquest, la glacera principal estava alimentada per un gran nombre de glaceres tributàries més petites que connectaven amb la Grenzgletscher.
Aquelles glaceres tributàries segueixen existint encara, però a la seva part baixa, moltes d'elles estan actualment desconnectades de la glacera principal.
SciTech Daily - Melt: Expedition to the Gorner Glacier (ESA Documentary), YouTube, 07.11.2021

El 2007, encara no s'havia construït el nou refugi hightech del Monte Rosa (21), que va reemplaçar el vell refugi que es va obrir l'any 1895, un any abans de l'obertura del Kulm Hotel. Al damunt de l'hotel, a finals dels 1960, es va obrir el Stellarium Gornergrat (22) que, fins al 2010, era considerat el millor lloc per l'observació astronòmica de tota Europa Central.
Pots veure l'antic observatori a la fotografia del 20.05.2007 que tanca el post d'avui. Amb millor qualitat, junt amb un parell més de fotografies d'aquell dia, a una pàgina que encara tinc oberta a 500px, on després que canviessin les condicions d'utilització, vaig deixar de pujar res d'altre.
Després de dinar a una mena de fast food alpí que hi havia al Kulm Hotel, vam tornar a agafar el Gornergrat Bahn en direcció a Zermatt, vam recollir les maletes i vam agafar un tren fins a Visp (Viège). Des d'aquesta estació vam agafar el tren amb què vam tornar a Lausanne.




  1. Wikipedia: Bahnhofstrasse [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Limmat [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Zürichsee [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Cabaret Voltaire [en] [fr] [es] [ca]
  5. Veure The Brewery Conspiracionists (2/3), publicat en aquest blog el 22.01.2020
  6. Veure Bakunin et la Suisse i L'anarchisme en suisse, publicats en aquest blog el 20.08.2017 i el 09.08.2022
  7. La tumba de Bakunin tiene una nueva cara, Artzeit Magazine Gallery, 02.06.2016
  8. Technopark Zürich: Home page, Wikipedia
  9. Wikipedia: Rhätische Bahn (RhB) [en] [fr] [es] [ca]
  10. Wikipedia: Sankt Moritz [en] [fr] [es] [ca]
  11. Wikipedia: Glacier Express [en] [fr] [es] [ca]
  12. Wikipedia: Vorderrhein [en] [fr] [es] [ca]
  13. Wikipedia: Hinterrhein [en] [fr] [es] [ca]
  14. Wikipedia: Val Ferrera [en] [fr] [es] [ca]
  15. Rheinschlucht / Ruinaulta: Sentiers et itinéraires dans les Grisons || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  16. Wkipedia: Rhonegletscher [en] [fr] [es] [ca]
  17. Wikipedia: Matterhorn [en] [fr] [es] [ca]
  18. Gornergrat Bahn: Home page
  19. Gornergrat: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  20. Wikipedia: Gornergletscher [en] [fr] [es] [ca]
  21. Monte Rosa Hütte (Zermatt): Home page
  22. Stellarium Gornergrat: Home page

Wednesday, May 22, 2024

the great smog of london (1952)



El 25.01.2023, com fa cada dijous, Pedro Torrijos (1) enllaçava al seu hashtag #LaBrasaTorrijos un fil molt interessant sobre el gran smog de Londres del 1952 i la commoció general que aquest va provocar al Regne Unit, propiciant la promulgació del Clean Air Act del 1956 i una moratòria que durava fins al 1963, a partir de la qual es va produir la gradual substitució del carbó per altres combustibles menys contaminants. El Nadal del 1963 va haver-hi un altre gran episodi de smog, que seria seguit per ..., ho veurem en un post que publicaré durant el mes de juny.

Aquella llei va representar l'inici de la desaparició progressiva de les espesses boires produïdes per una contaminació que, durant molts anys, s'havien convertit en l'escenari urbà de les novel·les d'Arthur Conan Doyle (3), l'autor de Sherlock Holmes. Espero que aquells que no teniu un compte a Twitter podreu llegir el fil perquè, com gairebé tots els que Pedro Torrijos publica cada dijous, paga la pena.

Cambio 16 - El gran smog de Londres, YouTube, 16.06.2019


  1. Wikipedia: Pedro Torrijos
  2. Wikipedia: Great Smog of London [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Arthur Conan Doyle [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, May 21, 2024

the rock of gibraltar and the levanter



Per fer ras i curt, a Gibraltar hom coneix amb el nom de Levanter a un fenomen pel qual el vent de llevant, que s'ha carregat d'humitat travessant el Mar d'Alborán (1), es veu obligat a ascendir quan arriba al Penyal de Gibraltar (2). I, ascendint, l'aire es refreda, la humitat es condensa, i acaba formant un núvol que s'allunya cap a l'oest des de la part superior del penyal.

Com la realitat és més complexa que aquesta breu descripció, pots trobar interessant la lectura d'aquests articles:

  1. Wikipedia: Mar d'Alborán [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Gibraltar [en] [fr] [es] [ca]

Sunday, May 19, 2024

sobre les arrels musulmanes de catalunya i del país valencià

Tourmalet - Llum Mudèjar - Documental, YouTube, 30.03.2023


Llum Mudèjar (1) és un documental de David Segarra (2) i Víctor Serna que té com a objectiu descobrir-nos el llegat mudèjar valencià, presentant aquest com el resultat de la fusió de diferents pobles i cultures que van precedir o coexistir al període medieval: ibers, fenicis, grecs, romans, visigots, àrabs, amazics, jueus, musulmans i cristians. Personalment, és un documental que recomano veure a catalans i valencians per defugir els mites històrics que es van anar construint al llarg dels anys en ambdós països.
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
Aprofitant l'oportunitat que em dona compartir aquest documental, m'agradaria proposar-te llegir un article que David Segarra va publicar el passat mes de juny a El Crític (3) i que es va convertir en un dels articles més llegits d'aquesta publicació durant el 2023.


Si has llegit la sèrie d'articles Venim del nord, tornem del sud que vaig publicar en aquest blog entre 2020 i 2021, comprendràs que hagi sintonitzat ràpidament amb David Segarra quan a la introducció de l'article ens presenta així un al-Àndalus que, encara avui, se'ns continua presentant com una població constituïda per àrabs invasors i cristians sotmesos:
Les forces militars berbers i àrabs van entrar a la península Ibèrica l’any 711 (...) Una conquesta sense quasi resistència amb la qual s’iniciava un procés d’arabització i islamització, que se sumava a les romanitzacions i cristianitzacions anteriors. Lentament, es va constituir una nova civilització mediterrània: al-Àndalus, un terme geogràfic que es refereix a la península Ibèrica. I que s’associa al nou sistema polític i cultural nascut de la suma de les cultures post-iberes hispanoromanes, visigòtiques, jueves, àrabs i amazigues. Al llarg de cinc segles, es va viure tant el poder dels emirats i califats com la descentralització radical del període taifa. Va ser una època en què ciutats com Tortosa o València es van convertir en capitals internacionals.
Ara bé, el títol que David Segarra ha escollit pel seu article i l'ordre amb què enumera els pobles autòctons i els nou arribats que van fer part del poblament d'al-Àndalus no fa sinó confirmar la força que encara tenen els mites històrics, fins i tot entre aquells que els volen defugir: abans que arribessin amazics i àrabs, fins i tot abans de l'arribada dels romans, ja hi havia una nombrosa comunitat jueva a la península Ibèrica (4).

Contràriament a un discurs que s'ha anat consolidant durant segles, l'article de David Segarra insisteix en recordar-nos, i amb tota la raó, que:
Andalusina és la gent d’al-Àndalus. Ètnicament, els i les andalusines eren descendents dels antics ilergets, cossetans, ilercavons, contestans, edetans, etc., amb la suma d’aportacions humanes romanes, jueves, visigòtiques, àrabs i amazigues. Els andalusins eren aquells ibers que abans havien estat romanitzats i cristianitzats, i que ara s’islamitzaven. Aquesta és la clau per entendre la història. Els andalusins, tal com la historiografia actual explica, eren la població nativa ibèrica.
Davant d'altres mites històrics, en què també semblen caure les actuals comunitats jueves sefardites, m'agradaria subratllar un altre dels paràgrafs de l'article de David Segarra:
Sefarad és el terme jueu per a al-Àndalus, la península Ibèrica. Sefarad no és Espanya, ni Castella, ni Aragó, ni Catalunya.
L'article de David Segarra segueix enderrocant mites històrics, com el de la presumpta decadència dels regnes de Taifes, o els períodes de pacífica coexistència cultural entre musulmans, cristians i jueus o el de l'endarreriment cultural i comercial dels territoris andalusins davant de la potència dels regnes cristians del nord. També ens presenta un passat andalusí que encara roman viu en les toponímies geogràfiques del nostre territori, també en els noms de pobles i ciutats, fins i tot en cognoms que avui considerem "catalans". En l'arquitectura, la gastronomia, la música, la ceràmica o l’agricultura.

Tanmateix, hi ha una part de l'article on crec que David Segarra ha estat víctima d'allò que els creadors de mites han transformat en aquelles creacions històriques de les quals ens parlava Nieves Concostrina (5):
L’any 1609, el rei Felip III, l’Església i el Consell d’Estat van decidir a Madrid la deportació de tota la població morisca. Les autoritats de la Corona catalanoaragonesa s’hi van oposar, sense cap resultat. Al Regne de València, l’exèrcit hispànic va capturar, espoliar i deportar un de cada tres habitants: unes 130.000 persones. Es calcula també que almenys 3.000 xiquets valencians, els morisquets, van ser robats a les seues mares, i van quedar com a serfs. A Catalunya, però, es va produir una anomalia: una gran part dels moriscos va poder quedar-se a les terres de l’Ebre. Conèixer aquests 900 anys ens permet entendre el present.
El contingut d'aquest paràgraf pot crear una petita confusió pel que fa a l'expulsió de la població de confessió musulmana que vivia a Catalunya: els anomenats Tagarins. El text no ens explica el motiu pel qual la població musulmana que encara vivia a Catalunya era molt reduïda si la comparem amb la que vivia al Regne de València o al Regne d'Aragó. Tampoc perquè aquells que encara hi vivien ho feien a les actuals comarques del Segrià, la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre. Tampoc ens diu res sobre els Tagarins que van acabar deportats a Tunísia i Algèria: a la vila d'Alger encara hi ha un barri anomenat dels Tagarins, a la part alta de la ciutat (6).

Sobre el mite de l'oposició a l'expulsió per part de les autoritats de la Corona catalanoaragonesa, l'autor no ens diu que aquesta no es basava en motius humanitaris, sinó que estava justificada per la por a perdre uns agricultors que, amb el seu treball, permetien viure molt bé als nobles que els havien espoliat les seves terres. Tanmateix, crec que val la pena recordar una carta dels diputats de la Generalitat on aquests manifestaven el seu entusiasme per l'expulsió d'aquells a qui no consideraven els seus conciutadans (7).
Besem la mà infinites vegades a sa majestat, oferint-nos en tot el que sigui de servei de sa majestat i en benefici i facilitació d’una obra tan heroica i digna de perpètua i gloriosa memòria, acudirem amb totes les nostres forces donant ordre al nostre general de les galeres d’aquest Principat perquè acudeixi als Alfacs.
Sobre les tropes comandades per membres de la noblesa catalana que van participar en la deportació dels musulmans o el paper crucial que va tenir el Port dels Alfacs en la seva logística també podem comptar amb nombrosos testimonis (cf. 6).

Si, les autoritats d'aquella Generalitat de Catalunya que els creadors de mites s'han encarregat de blanquejar, també van participar activament en la deportació. I l'Església catòlica també va participar en l'espoli dels béns dels deportats. I aquells que van adquirir els béns que van deixar enrere els deportats, també es van beneficiar de la seva expulsió.

Blanquejar aquells moments indignes de la nostra història de colons pot permetre'ns tenir bona consciència i opinar indignats sobre el que pugui passar o hagi pogut passar actualment a Gaza, però no ens fa millors. Tampoc no ens fa hereus, sinó usurpadors, de la tradició cultural d'aquells que vam fer fora de la seva casa, de les seves terres i del seu país. Qualsevol altra cosa que es pugui dir, no són sinó romanços per a justificar allò que mai no serà justificable.


  1. Proyección del documental “Llum Mudèjar” Luz Mudéjar, Centro Cultural Hispano Árabe, Valencia
  2. Veure David Segarra, publicat en aquest blog el 17.12.2020 || YouTube: @DavidSegarraSoler
  3. David Segarra: Set coses que no saps de les arrels àrabs de Catalunya i del País Valencià, El Crític, 16.06.2023
  4. Veure Venim del nord, tornem del sud (2), publicat en aquest blog el 21.10.2020
  5. Veure Nieves Concostrina - Sobre la història, publicat en aquest blog el 10.01.2024
  6. Veure Venim del nord, tornem del sud. L'expulsió dels moriscos (1), L'expulsió dels moriscos (2), L'expulsió dels moriscos (3) i L'expulsió dels moriscos (4) publicats respectivament en aquest blog els 26.11.2020, 01.12.2020, 06.12.2020 i el 14.01.2021
  7. Jordi Gilabert Tomàs: 1610: l’expulsió dels moriscos per La Ràpita, Port Fangós - Blog d'història del Delta de l'Ebre, 01.05.2018

Wednesday, May 15, 2024

first studebaker electric (1902)

source: @slobodan_ukic


El passat mes de febrer vaig publicar un post on et presentava un vehicle elèctric fabricat a principis del segle XX: el Baker Coupé del 1913 (1).

El passat 11.04.2024, l'Enric va enviar-me la fotografia amb què he obert el post d'avui: el primer Studebaker elèctric, fabricat el 1902. Vaig intentar trobar la font d'aquesta imatge per recerca inversa amb Google i Tineye, però només la vaig trobar amb el primer cercador al compte Twitter d'un senyor que viu a Belgrad.

L'Enric és un amic, però també el veí que tenia al pis de dalt quan vivia a Barcelona. Cada dia ens enviem almenys un missatge al matí i al vespre. I, junt amb els missatges, sempre ens enviem alguna altra cosa. Compartim doncs moltes coses, però quan vaig rebre aquesta foto, vaig començar a demanar-me si no tenim també un petit grau de comunicació telepàtica.

Ho dic perquè, la nit abans de rebre aquesta imatge, havia estat llegint un vell article que explicava que no hi havia res de nou en les discussions entre els partidaris dels vehicles propulsats per motors d'explosió i els partidaris dels motors elèctrics (2). L'article presenta bàsicament les opinions d'ambdós bàndols a principis del segle XX i què va motivar a John M. Studebaker a fabricar els seus vehicles elèctrics: Els cotxes amb motor de gasolina són bruts, perillosos i sorollosos, fan pudor i s'avarien en el pitjor moment possible.

Avui, fins i tot aquells que un dia van conduir un Biscúter (3) ho han oblidat, però a principis del segle XX, quan el cotxe amb motor d'explosió estava en els seus inicis, eren molt difícils de conduir, feien molt de soroll, desprenien uns fums molt nocius i, el sol fet d'arrencar el motor, no era gens evident i podia fins i tot provocar lesions musculars.

Milo Farms - 1915 Model T Start and Drive, YouTube, 12.06.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
John M. Studebaker comparava la complexitat de fer arrencar un d'aquells vehicles amb la simplicitat de la tecnologia que utilitzaven els seus vehicles: als primers cotxes elèctrics, hom pujava, accionava un interruptor i no havia de fer res d'altre que donar potència per posar-lo en moviment. El motor elèctric no tenia cap misteri: Westinghouse feia temps que fabricava aquells motors i les bateries estaven àmpliament disponibles a través de diversos proveïdors.

A l'època en què la fabricació de vehicles amb motor d'explosió estava en els seus inicis, no hi havia sortidors de gasolina per tot arreu: crec que val la pena recordar que Bertha Benz va tenir la gran sort de trobar una farmàcia al poble on el seu vehicle es va quedar sense combustible per poder seguir amb el seu històric viatge de prova amb el Benz Patent Motorwagen (4).

Studebaker lliurava els seus vehicles amb un cable de més de 4 m per la càrrega de les seves bateries, però hom havia d'adquirir un dispositiu anomenat rectificador, car les centrals elèctriques produïen corrent altern i les bateries necessitaven corrent continu. A més a més, l'amperatge disponible a les cases en aquella època no és exactament el mateix que tenim avui dia. Però, com veurem més endavant, si hom vivia a New York, aquest era un problema que es podia resoldre fàcilment.

MyClassicCarTV - Jay Leno's Baker Electric Car, YouTube, 26.11.2012

Un dels paràgrafs de l'article que més em va cridar l'atenció és aquell on diu que: Els actuals col·leccionistes d'automòbils encara gaudeixen de la durabilitat dels cotxes elèctrics. Fins i tot després de molts anys, pots posar una bateria, inflar els pneumàtics i probablement ja estàs a punt per engegar el cotxe. Comparativament, posar en marxa un cotxe de gasolina que fa temps que no has utilitzat no és tan fàcil com ho és fer-ho amb un elèctric.

Vaig fer una recerca a Google i vaig trobar el vídeo que pots veure al damunt i que et recomano veure, si més no per comparar-lo amb el que hem vist precedentment. Un vídeo on Dennis Gage, un Youtuber apassionat pels vehicles clàssics, entrevista a Jay Leno, probablement el més important col·leccionista d'automòbils del món (5).

Durant aquesta entrevista, Jay Leno ens presenta un vehicle de la seva col·lecció: un Baker Electric de 1909. Segon ell, un dels cotxes més revolucionaris que mai s'han construït, el que no obsta perquè la seva estètica que li recordi sempre a la d'una vella cabina telefònica amb rodes.

El primer que Jay Leno destaca d'aquest vehicle és que és l'únic de la seva extensa col·lecció que no ha necessitat mai cap treball de manteniment. No ha hagut de fer-li mai ni la pintura ni cap mena de reparació o canvi de peces. També destaca la seva acceleració instantània, pel fet que el seu par motor màxim està disponible des de zero revolucions (6). Però això és quelcom que gairebé tothom sap d'ençà que era petit i va conduir per primer cop un auto de xoc (7).
Bateries de níquel-ferro de la marca Exide, desenvolupades originalment el 1901 per Thomas Edison. Exide va adquirir l'Edison Storage Battery Company el 1972 i va fabricar aquest tipus de bateries fins al 1975. Foto feta al Thomas Edison National Historical Park a West Orange, Nova Jersey. Font: User:z22 — Travail personnel, CC BY-SA 3.0

Un altre punt molt i molt interessant evocat per Jay Leno és que aquell Baker Electric de 1909 estava equipat amb una bateria de níquel-ferro fabricada per Thomas Edison. Una bateria increïblement resistent que podia carregar dues vegades més ràpid que les bateries de plom i àcid, i que permetia duplicar l'autonomia dels vehicles elèctrics. Una bateria que només necessitaven una neteja, afegir aigua destil·lada, i funcionava durant dos o tres anys com si fos nova, amb una vida útil d'entre 25 a 40 anys !!!
Si tens un moment, avui o un altre dia, també m'agradaria proposar-te llegir un article molt interessant que la BBC va publicar sobre la bateria de níquel-ferro que Thomas Edison va inventar a principis del segle XX (8). Si aquest article ha retingut el teu interès i en vols saber un xic més, et proposo que li donis un cop d'ull a l'article que Wikipedia dedica a aquesta bateria (9).

La recerca en el domini de les bateries és molt intensa i no hi ha dia que no aparegui a les publicacions científiques una nova descoberta, documentada en un llenguatge que només és apte pels experts, que els periodistes científics no sempre arriben a traduir correctament i, sovint, acaben per enredar més que informar.

Trobar articles que tothom pugui comprendre no és fàcil. Però si encara tens temps i segueixes interessat pel tema, et proposo que li donis un cop d'ull a un article de Jonathan Schramm actualitzat en novembre del 2023 (10). Llegeix amb atenció el curt paràgraf que dedica a les bateries LFP (liti-fer-fosfat), perquè les retrobaràs a la Road Map que Toyota va publicar en setembre del 2023 (11), unes bateries que Toyota preveu fabricar entre 2026-2028 i que, amb una càrrega ràpida de 20 minuts, tindrien una autonomia de més de 1.000 km.
Tornant a l'entrevista amb Jay Leno, crec que val la pena no oblidar (i comparar amb l'estat actual!) el moment en què Dennis Gage i Jay Leno recorden quelcom de molt interessant: a principis del segle XX hi havia almenys 15.000 estacions de càrrega per vehicles elèctrics arreu de New York!

Sobre la història d'aquell vehicle elèctric a principis del segle XX i del perquè aquella revolució tecnològica no va tenir l'èxit comercial que hom podia imaginar, Jay Leno explica quelcom que no havia llegit mai abans enlloc: quelcom que té a veure amb el sexisme i que no t'hauries de perdre. No sigui que, també avui, creiem que estem parlant de tecnologies, quan en realitat altres estan pensant en altres coses.


  1. Veure The baker electric car, publicat en aquest blog el 05.02.2024
  2. Adam Wernick; Christopher Intagliata: The battle between gas and electric cars isn’t new, The World, 16.10.2014
  3. Wikipedia: Biscúter [en] [fr] [es] [ca]
  4. Veure Bertha Benz, publicat en aquest blog el 07.09.2023
  5. Edward Jones: Jay Leno’s Car Collection, duPont Registry, 03.01.2024
  6. ¿Los eléctricos son potentes? Hyundai, 07.10.2021
  7. Wikipedia: Bumper cars [en] [fr] [es] [ca]
  8. Allison Hirschlag: La increíble batería inventada hace 120 años que puede revolucionar la producción energética, BBC News Mundo, 21.03.2021
  9. Wikipedia: Nickel–iron battery [en] [fr] [es] [ca]
  10. Jonathan Schramm: L’avenir du stockage d’énergie - Technologie des batteries à l’échelle industrielle, Securities.io, 30.11.2023
  11. Toyota sets out advanced battery technology roadmap, 14.09.2023

Tuesday, May 14, 2024

va de cinema - operadors de càmera



Hi ha films amb els quals ens quedem bocabadats quan veiem les seves imatges d'acció. De vegades, pensem que són el resultat del treball dels drons, però sense ni tan sols imaginar que aquests poden amagar proeses tecnològiques com el Gimbal System (1) que pots veure al vídeo amb què he obert el post d'avui.

De vegades també ens quedem impressionats amb les imatges que ens presenten proeses esportives, sense ni tan sols imaginar que darrere de la càmera hi ha un operador que està fent una proesa que supera de llarg aquella que el film ens està presentant.


De vegades, també ens impressionem amb les accions espectaculars que realitzen els especialistes que doblen als protagonistes, i oblidem la feina feta pels operadors de càmera que les han filmat.


Quan s'acaba el film, sovint recordem la interpretació dels actors, el treball dels guionistes o la qualitat de la seva direcció. Rarament, pensem en aquells que s'han jugat la pell per enregistrar les imatges que tant ens han impressionat. Tanmateix, també és veritat que als crèdits que apareixen al final del film no és gens fàcil trobar-los.


  1. Jonathan Strickland: What is a gimbal and what does it have to do with NASA?, How Stuff Works, 30.11.2023

Sunday, May 12, 2024

intel·ligència artificial i alarma social

Bloomberg Originals - How Internet Sleuths Can Find Your Exact Location by a Single Photo, YouTube, 08.03.2023
Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

Segurament has utilitzat Google StreetView més d'un cop. Més enllà de la seva utilitat per orientar-te a una ciutat que no coneixes gaire, també és una eina que et permet viatjar gairebé arreu del món sense moure't de casa.
A un post que vaig publicar el juny del 2020 et deia que, sovint m'agradava passejar-me amb Google StreetView pels carrers d'Ushuaia (Argentina), una ciutat que es troba a l'extrem austral de Sud-amèrica. Un viatge que començava gairebé sempre a l'aeroport, seguint el passeig Roque Sánchez Galdeano fins a la vila.
En aquell post (1) et parlava d'un joc: GeoGuessr, que comença deixant-te a un lloc del món escollit a l'atzar, i has d'identificar on et trobes el més ràpidament que puguis, desplaçant-te amb Google Street View i analitzant les informacions que vas recollint visualment: paisatge, vegetació, llengua i topònims dels panells de senyalització, matrícules dels cotxes, etc.

En desembre del 2023, tres estudiants de la Stanford University (California, USA) es van inspirar en aquell joc per desenvolupar una aplicació d'intel·ligència artificial que afirma poder geolocalitzar un individu a partir d'una foto, independentment del lloc del món on aquesta s'hagi fet, gràcies als elements visibles al voltant o al rerefons de la imatge, que el sistema creuarà amb el contingut de la informació de les aproximadament 500.000 imatges emmagatzemades per Google Street View.

Alguns articles publicats a la premsa (2) afirmaven que aquest sistema d'intel·ligència artificial, PIGEON (abreviació de Predicting Image Geolocations), havia demostrat unes capacitats impressionants: en el 95% dels casos, endevinava el país on es va fer la foto i podia oferir una precisió d'uns 40 km sobre la ubicació exacta. Seguien amb uns paràgrafs destinats a crear alarma social sobre la intromissió d'aquest sistema en les nostres vides privades. Finalment, hom ens deia que, davant d'aquesta alarma, els tres estudiants van preferir no oferir el seu projecte com a codi obert per tal d'evitar un ús maliciós.

En primer lloc dir que, personalment, una precisió d'uns 40 km sobre la ubicació exacta d'una foto no em sembla suficient per crear un risc en la vida privada de ningú. En segon lloc, recordar que hi ha un senyor autodidacta que corre per YouTube, que és dona a conèixer com @josemonkey, que es dedica a localitzar gent a partir d'una imatge i té uns quants vídeos on explica la metodologia que segueix per fer-ho: mètodes coneguts de geolocalització i quelcom que hauries de conèixer, l'OSINT.

Com no estic molt segur que els periodistes de qui et parlava hagin sentit mai parlar de l'OSINT, deixa'm compartir unes definicions tallades a cop de destral que, si tens el temps i les ganes, et proposo ampliar amb la lectura dels articles que li dedica Wikipedia (3).
Tant per la Intel·ligència Nacional com pel Departament de Defensa dels EUA, OSINT (abreviació d'Open source intelligence) es defineix com "la intel·ligència produïda a partir d'informació disponible públicament que es recull, s'explota i es difon de manera oportuna a un públic adequat amb el propòsit d'abordar un determinat requisit d'intel·ligència." Per l'OTAN, és la intel·ligència "derivada d'informació disponible públicament, així com d'altres informacions no classificades que tenen una distribució o accés públics limitats".
Davant de l'eventualitat que les competències que el senyor @josemonkey et presenta als seus vídeos no t'acabin de fer el pes, sempre pots visitar les pàgines de l'Institut de Formació Contínua-IL3 de la Universitat de Barcelona per confirmar l'interès de l'OSINT (4): com a mínim, coneixeràs l'existència d'algunes eines que probablement no coneixies abans.

O encara millor, per 4.770 €, pots inscriure't a un Master en Behavioral Data Science (5) on també t'aprendran algunes coses interessants. Tanmateix, després de veure la presentació d'aquest màster a YouTube, potser t'interessi més seguir una formació professional de Tècnic en Instal·lacions Elèctriques i Automàtiques (a.k.a. lampista) i muntar el teu propi negoci.

Institut de Formació Contínua IL3 - Master Behavioral Data Science IL3-UB, YouTube, 21.02.2022

Ara seriosament (de veritat creus que parlava de broma?). Geolocalitzar una foto pot ser fàcil. Ho pots comprovar al vídeo de Hannah Fry amb què he obert el post d'avui. Hannah, que és matemàtica, et dona algunes pistes sobre el que podria ser un procés intuïtiu de geolocalització.

Tanmateix, si has participat en alguna videoconferència amb Teams o Zoom amb gent que té com a rerefons del vídeo un munt de roba acumulada damunt d'una cadira i amb un llit per fer, o amb algú que té com a rerefons del vídeo la imatge d'una solitària platja del Carib amb palmeres i aigua turquesa, no descarto que puguis acabar trobant un xic fora de lloc les explicacions de les tècniques de geolocalització que ens explica Hannah.

En realitat, hi ha mètodes molt més senzills per geolocalitzar una foto. Segurament no és el teu cas, però segur que saps d'algú que fa fotos i les puja de manera immediata a Instagram o a FaceBook sense desactivar prèviament l'opció que guarda les coordenades GPS del lloc on ha fet la foto. Jo, per exemple, ho he fet algunes vegades.
A més, crec que val la pensa recordar que, en les propietats de la foto que has pujat, estan enregistrades, el model del telèfon, l'hora en què has fet la foto (eventualment també l'hora a què l'has modificat), i un munt d'informacions lligades als paràmetres de la càmera del mòbil.

Però resulta que el mòbil va indicant constantment a les antenes de telefonia la seva posició per poder localitzar-lo si algú fa una trucada. I les companyies de telefonia de la majoria de països, com per exemple Espanya (6), estan obligades a guardar aquestes dades (la posició, entre altres) durant molt de temps, per cedir-les a agents que comptin amb una ordre judicial, o no, segons la legislació de cada país.

Encara que hagis desactivat la teva posició en les informacions que guardarà la teva foto. L'hora en què la vas fer es pot creuar fàcilment amb quina era la teva posició a aquella hora que està enregistrada per les companyies de telefonia.
Just un apunt sobre el tema de l'alarma social que estan creant les notícies relacionades amb l'ús de les aplicacions lligades a la intel·ligència artificial.
Abans de caure en la paranoia i d'embolicar el mòbil amb paper d'alumini, crec que valdria la pena pensar en totes les aplicacions que has instal·lat. Per començar, el directori d'adreces i la teva agenda. Podem seguir amb les aplicacions que ens envien un codi que ens permet accedir a les coordenades bancàries, a les nostres assegurances o al nostre compte Windows amb Microsoft Authenticator. Els sistemes de pagament de l'estil d'Apple Pay, Google Pay, Samsung Pay, o les targetes de dèbit o de crèdit integrades als mòbils. No tinc ni idea de si a Espanya ja és possible tenir el carnet d'identitat i el carnet de conduir al mòbil, però hi ha països on ja es pot fer (7). També sé de gent que té el codi d'accés al seu apartament al mòbil. Etc., etc.

I ara s
í. És el moment de demanar-nos quin és l'interès que s'amaga en crear alarma social amb la intel·ligència artificial, sense dir res sobre el que és obvi. Gairebé tots els aspectes de la teva vida privada estan emmagatzemats al teu mòbil i el seu contingut es troba emmagatzemat, per casos de pèrdua, en uns servidors que potser es troben al país on resideixes, o potser no. I tu ets qui ha alimentat i actualitza tota la informació que tens al teu mòbil.
Del que hom parla més aviat poc, és que si un dia el teu mòbil es trenca, el perds, te'l roben ... Pots passar en pocs segons al nivell més baix de la invisibilitat i de la indigència, desapareixent completament dels radars de la societat de la qual creies fer part un moment abans.
Sense aquest mòbil que fins ara t'identificava, serà difícil contactar amb amics i familiars que puguin ajudar-te a sortir del tràngol (no hi ha cabines, tampoc recordes els seus números de telèfon). Identificar-te (des d'on?) a cap servei bancari o altre, sense passar per un formulari i/o un codi de seguretat, que enviaran a un telèfon que ja no tens, per resoldre un problema que no sempre està previst. O, si els teus documents d'identitat es troben al teu telèfon, identificar-te a una oficina, si en trobes una amb éssers humans.
Segurament acabaràs per trobar una solució. Però, durant unes hores, o uns dies, hauràs desaparegut de la societat. I aquí sí que hi ha motius per crear alarma social. Si m'ho permets, tota la resta, no són res d'altre que carallotades.


  1. Veure Geoguessr - detectiu en geografia, publicat en aquest blog el 30.06.2020
  2. Per no mencionar tots els articles que vaig llegir sobre el tema, et passo dos de lectura ràpida. Frank Landymore: Scary AI Can Look at Photos and Figure Out Exactly Where They Were Taken, Futurism, 20.12.2023 || Victoria Beurnez: A partir d'une simple photo, cette intelligence artificielle peut vous géolocaliser instantanément, BFM TV, 20.12.2023
  3. Wikipedia: OSINT [en] [fr] [es] [ca]
  4. OSINT: qué es y técnicas más usadas. Institut de Formacio Continua-IL3, Universitat de Barcelona, 05.10.2022
  5. Máster en Behavioral Data Science. Institut de Formacio Continua-IL3, Universitat de Barcelona (https://www.youtube.com/watch?v=1Y3qF3okHOg)
  6. Wikipedia: Ley de retención de datos
  7. France Identité || La question du jour. Le permis de conduire sur le téléphone portable : est-ce une bonne idée ?, Le Courrier de l'Ouest, 14.02.2024

Thursday, May 9, 2024

antoni estradé - oblit d'una història, història d'un oblit

UOC - Universitat Oberta de Catalunya - L'anarquisme a Catalunya: Oblit d'una història / història d'un oblit, YouTube, 05.10.2017


Amb el vídeo d'avui tancaré la sèrie que aquesta setmana he dedicat a Antoni Estradé, a qui fa tres dies et presentava així.
Malgrat haver treballat durant molts anys a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) no he sabut trobar cap informació sobre ell. Tampoc a la versió en català de Wikipedia. Tot el que sé sobre ell ho he trobat a una publicació de l'Ajuntament de Palafolls (1).
Amb relació a la temàtica tractada pel vídeo amb què he obert el post d'avui, m'agradaria afegir que la primera vegada que vaig tenir notícia de l'existència de l'Antoni Estradé va ser a través de la lectura d'una ressenya publicada el 1984 a la Revista de Sociologia (2), on publicava una ressenya sobre la traducció al català, per Joan Estruch, d'un llibre que jo havia llegit un parell d'anys abans en espanyol i em va marcar enormement: L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme (3). Vaig apreciar en ell algú que era capaç de donar-li a aquella ressenya un contingut que desbordava d'erudició i d'un sentit de l'humor que em van enganxar des del primer moment (4).

Vaig trigar uns anys a saber que, el 1990, l'Antoni Estradé, junt amb una professora del Departament de Sociologia de la UAB: Montserrat Treserra, va publicar un llibre intitulat: Catalunya independent?: anàlisi d'una enquesta sobre la identitat nacional i la voluntat d'independència dels catalans (5). Si t'he de ser sincer, vaig recordar la seva existència uns dies abans de redactar el post que publico avui. 

Entenc que l'Antoni Estradé, que impartia un curs de Sociologia de les Identitats Nacionals al Departament de Sociologia de la UAB, estigués interessat per aquell tema. Però jo ja feia temps que vivia a Suïssa i veia com el concepte de nació podia coexistir sense problemes amb quatre llengües i les seves variants dialectals, diverses declinacions religioses i culturals, junt amb un enorme mosaic migratori que aportava més llengües, religions i cultures, i aquell text em va semblar totalment prescindible.

El 2011, pel que sigui, un canvi en el pla d’estudis del Departament de Sociologia de la UAB va fer desaparèixer l'assignatura de Sociologia de les Identitats Nacionals, i l'Antoni Estradé va reorientar la seva activitat investigadora en el terreny de la història del pensament social, principalment al voltant del moviment llibertari català dels anys vint i trenta. Aquesta etapa coincideix amb l'any de publicació en el marc del màster d'Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) del vídeo amb què he obert el post d'avui (6).

Anys més tard, junt amb una altra professora del Departament de Sociologia de la UAB: Ariadna Fitó, l'Antoni Estradé va tenir cura de la reedició d'un llibre publicat el 1957 per Pere Foix: Apòstols i mercaders (7).


  1. Converses entre autors. Paraules '20, 12.12.2019
  2. Et sorprendria saber les revistes que podia comprar quan era jove i replegava un xic de diners per anar a tafanejar durant hores als quioscs de les Rambles.
  3. Wikipedia: Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus [en] [fr] [es] [ca]
  4. Antoni Estradé: Max Weber, ètica protestant i l'esperit del capitalisme, traducció, edició i proleg de Joan Estruch, Edicions 62 / Diputació de Barcelona, Clàssics del Pensament Modern, núm. 11, 1984, 281 pàgines in Revista de Sociologia Vol. 22 (1984): Vol 22/23. Catalunya-Euskadi. Sociedad y política [PDF].
  5. Antoni Estradé i Montserrat Treserra: Catalunya independent? : anàlisi d'una enquesta sobre la identitat nacional i la voluntat d'independència dels catalans, Fundació Bofill, 1990 [PDF]
  6. Converses a la Documenta: Diàlegs incòmodes 27 d’octubre de 2016, màster d'Humanitats, Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
  7. Pere Foix: Apòstols i mercaders, Tigre de Paper, novembre 2019

Wednesday, May 8, 2024

antoni estradé - curiositat i sorgiment de la sociologia

UOC - Universitat Oberta de Catalunya: Introducció a la sociologia: la curiositat i el sorgiment de la sociologia (español), YouTube, 23.02.2016


Després del vídeo que vam veure de l'Antoni Estradé abans d'ahir (1), avui m'agradaria compartir amb tu un altre vídeo que també m'ha après coses que abans no coneixia i que espero que tu també trobis interessants.


  1. Veure Antoni Estradé - La paradoxa en la ciència social, publicat en aquest blog el 07.05.2024

Monday, May 6, 2024

antoni estradé - la paradoxa en la ciència social

UOC - Universitat Oberta de Catalunya: Introducció a la sociologia: la paradoxa en la ciència social (español), YouTube, 23.02.2016


Avui m'agradaria compartir amb tu una sèrie de tres vídeos de publicats per l'UOC a YouTube de l'Antoni Estradé (Vimbodí, Conca de Barberà, 1958). Uns vídeos amb els quals he après coses que abans no sabia i que espero que tu també trobis interessants.

Malgrat haver treballat durant molts anys a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) no he sabut trobar cap informació sobre ell. Tampoc a la versió en català de Wikipedia. Tot el que sé sobre ell ho he trobat a una publicació de l'Ajuntament de Palafolls (1):
Antoni Estradé és Llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També és Màster en Pensament Social i Polític per la University of Sussex (UK), on va iniciar els seus estudis de doctorat. Durant el curs 2007-2008 va obtenir el premi extraordinari al programa de Doctorat del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), departament on ha treballat des del 1982.

  1. Converses entre autors. Paraules '20, 12.12.2019

Sunday, May 5, 2024

psicopolítica i control mental

Byung-Chul Han - La psicopolítica y el control mental del neoliberalismo, YouTube, 12.10.2022

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.
El vídeo amb què he obert el post d'avui ens parla d'un filòsof del qual probablement no has sentit parlar abans o molt poc: Byung-Chul Han (1). Va nàixer a Seül (Corea del Sud) i, després d'estudiar metal·lúrgia a la Universitat de Corea (Seül), va marxar durant la dècada dels 1980 a Alemanya per estudiar filosofia, literatura alemanya i teologia catòlica a Freiburg im Breisgau i a Múnic. El 1994 es va doctorar a Freiburg im Breisgau, el 2000 va obtenir a la universitat de Basilea (Suïssa) l'habilitació que li permetia donar classes a una universitat. El 2010 va donar classes a la Karlsruhe University of Arts and Design i més tard va ser professor de la Universität der Künste Berlin.

Byung-Chul Han escriu en alemany. Si trobes una pàgina personal o un compte seu a cap xarxa social, no deixis de dir-m'ho. El mateix et dic si trobes alguna entrevista. En realitat, si vols saber alguna cosa d'ell, a menys que coneguis l'alemany, hauràs de llegir les traduccions dels seus llibres o aquells articles on altres escriuen sobre ell. Per exemple, hi ha un munt d'articles d'opinió a La Vanguardia o El País on el mencionen, però ni els he llegit tots, ni estic en condicions d'assegurar-te que els seus autors hagin llegit un llibre d'ell.

Pel que fa a la temàtica tractada al vídeo amb què he obert el post d'avui: La psicopolítica i el control mental del neoliberalisme segons Byung-Chul Han, he trobat un paràgraf a una entrada en espanyol a Wikipedia (2) que resumeix força bé el seu pensament:
En un llibre titulat precisament Psicopolítica (Editorial Herder 2014), el filòsof Byung-Chul Han descriu la psicopolítica com aquell sistema de dominació que, en lloc de fer servir el poder opressor, utilitza un poder seductor, intel·ligent, que aconsegueix que els homes se sotmetin per ells mateixos a l'entramat de la dominació.

En aquest sistema, el subjecte sotmès no és conscient de la seva submissió. L'eficàcia del psicopoder rau en el fet que l'individu es creu lliure, quan en realitat és el sistema el que està explotant la seva llibertat. La psicopolítica se serveix d'un Big Data que s'apropia de les dades que els individus li lliuren de manera voluntària. Aquesta eina permet fer pronòstics sobre el comportament de les persones i condicionar-les a un nivell prereflexiu.

L'expressió lliure i la comunicació que es difonen per les xarxes esdevenen control i vigilància totals, conduint a una autèntica crisi de la llibertat. Segons Byung-Chul Han, aquest poder intel·ligent podria detectar fins i tot patrons de comportament de l'inconscient col·lectiu que atorgarien a la psicopolítica un control il·limitat. El nostre futur dependrà que siguem capaços de servir-nos del que és inservible, de la singularitat no quantificable, de la idiotesa i, fins i tot, d'aquells que no participen ni comparteixen.
Herder Editorial - Byug- Chul Han: 5 conceptos clave para entender su pensamiento, YouTube, 09.02.2023

Confesso no tenir ni idea de com es viu el catolicisme a Corea del Sud. Però, com Han és catòlic, l'imagino informat que, molt abans de les xarxes socials i del Big Data, ja existia un sistema de captura de les informacions més sensibles de la gent a través d'una xarxa mundial de confessionaris, i que el processament global de totes aquestes informacions es realitzava a un sistema centralitzat al Vaticà.

Coneixedor d'una xarxa d'espionatge que ha demostrat durant segles tenir una temible eficàcia, entenc que Han pensi que la potència de càlcul dels ordinadors pugui arribar enllà on el Vaticà mai no va arribar, i que és per això que Han es refusa a deixar la més mínima traça a la xarxa.
Tanmateix, si Han utilitzés Google i Amazon de tant en tant, veuria com aquests sistemes seguirien metrallant-lo durant setmanes amb missatges comercials per vendre-li productes que acabava d'adquirir. Si visqués als EUA, realitzaria que viure com immigrant il·legal no li ha impedit mai a ningú tenir un pis de lloguer, un crèdit o un permís de conduir. Si es donés una volta pel metavers de FaceBook (3) moltes de les coses que li han explicat li caurien per terra. I si tingués a bé pagar-me una birra, podria explicar-li tres o quatre coses sobre informàtica que li farien veritablement por, però no en el sentit que li fan ara.
En qualsevol cas, com d'alguna manera ho he viscut a la meva vida professional, estic totalment d'acord amb la reflexió que Byung-Chul Han fa sobre la psicopolítica i el control mental del neoliberalisme. Però també he vist que, quan les estratègies de seducció no tenen el resultat que hom pretenia, el sistema de dominació té la resiliència necessària per utilitzar les velles estratègies.

Així doncs, estar d'acord amb l'anàlisi de Han no em fa oblidar la pertinència d'allò que va dir Aldous Huxley en 1932, ni molt menys les preguntes que Étienne de La Boétie es va fer al s. XVI (4). Està clar que les formes han canviat, però crec que els fonaments no s'han bellugat d'un mil·límetre des de fa molt de temps.


  1. Wikipedia: Byung-Chul Han [en] [fr] [es] [ca]
  2. Wikipedia: Psicopolítica [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure Parlem del metavers?, publicat en aquest blog el 23.04.2024
  4. Veure Discours de la servitude volontaire, publicat en aquest blog el 25.02.2024