He trobat ajuda per publicar aquesta entrada just per informar aquells que encara no ho sàpiguen que el passat 15.06 vaig tenir un accident i que'm vaig trencar el braç. Com sembla que tinc per uns dies de companyia amb un artefacte similar al que pots veure a l'esquerra, no podré escriure ni publicar com abans. No he publicat una imatge més personal perquè tinc dificultats per afaitar-me i no estic presentable.
Fa poc més de 20 anys, al vuitè episodi de la segona temporada de Friends (1995), Chandler Bing fanfarronejava amb els seus amics i els presentava el seu nou COMPAQ Contura 3/25 386er Notebook: 12 MB de RAM, un dic dur de 500 MB i un mòdem de 28 Kbits/sec. Aquella màquina no va impressionar a Phoebe!
Chandler: All right, check out this bad boy. Twelve megabytes of RAM, 500 megabyte hard drive. Built-in spreadsheet capabilities and a modem that transmits at over 28,000 BPS.
Aquestes dues darreres setmanes, he aprofitat per llegir dos llibres traduïts a l'espanyol de la sèrie Eagle, de Simon Scarrow, que'n Hands m'havia deixat: La Legión (2012) i Pretoriano (2012). Com me'ls he devorat en dues setmanes, no crec que hagi d'afegir que m'han agradat molt.
Ara bé, al segon llibre: Pretoriano hi ha una referència geogràfica que m'ha donat un xic de mal de cap.
- ¿Qué es eso del Lago Albino? ¿Tienes idea de lo que pasa allí? Cato recordó que dicho lago era una gran masa de agua que había al pie de las colinas, a medio día de marcha de la ciudad. De niño había pasado por allí unas cuantas veces, y no disfrutaba recordándolo. El lago estaba rodeado de un terreno bajo y pantanoso, infestado de mosquitos y otros insectos, que inutilizaba la tierra para los granjeros y también obligaba a los viajeros a tomar largos desvíos en torno a la zona afectada. El drenaje era un proyecto largamente esperado, y que finalmente se estaba llevando a cabo bajo el mandato de Claudio.
—Es otro de los grandes proyectos civiles del emperador —respondió Cato—. Por lo visto, ha habido bastantes cambios en Roma desde que nos marchamos. Primero un nuevo puerto, ahora el lago, y una esposa e hijastro nuevos.
Aquells que hi hagin estat, que no és el meu cas, possiblement sàpiguen que hi han uns quants llacs als voltants de Roma. I que entre aquests llacs n'hi ha un que és conegut amb el nom de Lago Albano. Un llac que es troba a una trentena de km de distància de Roma i on els romans van fer treballs d'enginyeria ... però gairebé 400 anys abans de Claudi! Llegint el CV dels treballs d'enginyeria realitzats durant el regnat de Claudi, me va semblar que l'autor potser es referia al desaparegut Lago Fucino. Però el cas és que la novel·la ens presenta el trajecte de Roma fins el llac com un trajecte curt que es podia realitzar en menys d'un dia en una llitera portada per esclaus. Ara bé, la distància entre Roma i el desaparegut Lago Fucino és de 115 km.
Com no he trobat res a Google sobre el tema, se m'havia passat pel cap d'escriure a l'autor per posar-li la qüestió. Però la veritat és que faria bé en recordar que estic davant d'una novel·la de ficció històrica. I si l'autor s'ha pres un munt de llibertats pel que fa als fets històrics ... perquè no podria doncs fer legítimament el mateix pel que fa a la geografia, barrejant el nom i la posició d'un llac amb els treballs que es van realitzar durant el mandat de Claudi en un altre i finalment canviar fins i tot el nom del llac?
La Max Planck Society for the Advancement of Science és una organització no governamental que té per objectiu donar suport a la investigació bàsica en ciències naturals, ciències de la vida i ciències socials, així com les arts i les humanitats, gràcies al treball de més de 80 instituts Max Planck i una plantilla més de 17.000 empleats fixes.
En contraposició a Max Plank, la Fraunhofer Society for the advancement of applied research té per objectiu donar suport a la recerca en diferents camps de la ciència aplicada, amb projectes principalment patrocinats pels landers i el govern federal de la RFA i per la indústria d'aquest país, gràcies a gairebé 70 instituts i al voltant de 24'000 empleats.
El que avui vull presentar-te és la pàgina Energy Charts de Fraunfofer. Una pàgina que't presenta un munt de gràfics interactius que tenen per objectiu la transparència de les informacions lligades a la producció d'electricitat i els preus del mercat elèctric a la RFA. Aquestes dades són recollides a partir de diverses fonts neutrals pels científics de
l'Institut Fraunhofer de Sistemes d'Energia Solar ISE i compren el
període que va des de 2011 fins al present.
Val la pena passar-s'hi per saber de què estem parlant realment quan ho fem de la transició energètica a la RFA. No deixis de fer-ho!
una vella imatge publicada a
Le Matin el 11.10.2013
El passat diumenge, la RTS passava un reportatge a la seva emissió 'Mise au point' que'ns parlava del partit de l'Eurofoot entre Suïssa i Albània: Suisse-Albanie, à chacun son Xhaka (1) i del sentiment contradictori que provocava la identificació de la comunitat albanesa amb un o altre equip. Amb el cas més que especial de la família Xhaka, on un germà defenia els colors de Suïssa i un altre els d'Albània.
Just per aquells que no estigueu al corrent, la selecció suïssa d'enguany compta amb sis jugadors d'origen albanès (eufemisme utilitzat per no parlar del Kosovo). I la selecció albanesa d'enguany compta amb set jugadors que tenen la doble nacionalitat: suïssa i albanesa. Alguns van qualificar el match com un partit entre l'Albània A i l'Albània B. Altres van dir que si Albània tenia dos equips a l'Eurofoot, Suïssa també. I mentre hom parlava dels albanesos a la selecció Suïssa, el diari 'Le Temps' ens recordava que, a la llista dels 23 seleccionats suïssos, també hi havien cinc jugadors nascuts a l'Africa subsahariana.
Espero que aquest reportatge serveixi d'ajuda per aquells que no han volgut mai entendre que vivim a un país d'integració i d'acollida. I espero que veure les imatges dels albanesos de Ginebra que porten banderes suïsses i albaneses indistintament, els hauria d'aclarir tres o quatre coses.
Valdria la pena també demanar-los dos minuts de reflexió sobre el fet de que la majoria dels albanesos (kosovars?) de la selecció suïssa (i dels que tenen la doble nacionalitat a l'equip albanès) siguin fills dels refugiats de la guerra dels Balcans, tant com molts dels subsaharians de la selecció suïssa son fills dels refugiats que van fugir del reguitzell de guerres que assolen aquell continent.
A partir d'aquí suggereixo que els europeus donin un cop d'ull als membres de les seves seleccions nacionals i ens expliquin quants en són fills de refugiats i de l'asil polític. Quan hagin fet els comptes, poden seguir donant-nos les lliçons sobre l'acollida i la integració que mai els hem demanat.
Ahir va estar plovent. Com dissabte, i com fa una pila de dies, després de la treva del divendres. En algunes zones del país hagi plogut com mai ho havia fet des de que tenim registres. Segons MeteoSuisse (1) "Lucerne, Château-d’Oex et Thoune ont connu leur mois de mai le plus pluvieux depuis le début des mesures au 19ème siècle".
Segons les previsions, encara tenim pel davant uns quants dies de pluja. Això vol dir que, a les zones planes, l'aigua no arribarà a infiltrar-se als aqüífers. I també que amb les temperatures relativament altes que estem gaudint, ens hem de preparar per una plaga de mosquits com les que són habituals cada any al Quebec o als països escandinaus. I és sobre aquest tema i les mesures anti-plaga que s'estan practicant al nord de Suïssa i al sud d'Alemanya que'ns parlaven a les noticies de la RTS de dissabte passat que pots trobar en aquest vídeo (2).
La construcció d'una nova línia de metro va permetre cobrir una part del traçat del vell funicular (1877) conegut amb el nom de laFicelle) i l'equipament d'una zona verda de 10'000 m2 a la seva superfície, al camí que avui coneixem com Promenade de la Ficelle.
Si mai visites la nostra vila i passes per aquesta zona verda, potser et sorprengui veure que hi ha una part del camí on l'herba està tallada i una altra que és un veritable herbasser. I a poc que't passegis per la vila, veuràs que la gespa dels parcs està tallada acuradament, però que no és el cas als llindars. També veuràs que hi ha molts llocs on les herbes ocupen les soques dels arbres.
Abans que treguis cap conclusió, deixam dir-te que el que estaràs veient, en francès s'anomena una prairie de fauche (1).
Com pots veure a la pàgina de la vila (2) partint del fet que la intensificació de les pràctiques agrícoles ha donat lloc a la pèrdua del 90% de les flors de les nostres pastures en els últims 60 anys, l'idea és portar a la vila els colors dels prats de flors i de les pastures del paisatge rural tradicional alpí. Hom pren el discurs de la biodiversitat: de flors que atreuen una gran quantitat d'insectes -papallones i abelles- que al seu torn atrauen llangardaixos, aus i petits mamífers insectívors, com ara els eriçons.
Però hi han altres arguments que hom no pot deixar de banda. Com ara que la substitució de la gespa per un prat alpí porta molts avantatges pràctics en termes de cost: no necessita l'ús de fertilitzants o pesticides, les espècies locals no necessiten cap reg i només s'han de tallar dos cops per any, a mitjans o a finals de juny i en setembre. Afegeix a tot això que les males herbes que s'aventuren al paviment ja no són tractades amb herbicides, sinó carbonitzades amb un cremador. O també que, en el cas de la Promenade de la Ficelle, no es neteja la neu en hivern (pas de sal, doncs!). I veuràs que el paradigma de l'ecologia a la vila i l'economia de costos en llavors, productes químics i treball s'alien perfectament.
Seguint amb l'idea d'aliar ecologia i reducció de costos, la municipalitat també s'ha embarcat en una promoció discreta de les taulades vegetals: amb o sense panells solars (3). En fi, que sí, que es comencen a veure taulades vegetals per la vila (jo treballo a un edifici que està cobert parcialment) però que l'idea avança lentament. Potser perquè les finances de la vila no donen per a més (4) i a ningú se li passa pel cap que s'hagi d'endeutar més enllà del que ho està ... al menys per ara.
No sé si has escoltat parlar alguna vegada de JR (el seu nom és mantingut en secret!)un artista del carrer francès del que s'ha parlat molt recentment per la seva performance a la piràmide de Le Louvre. Es el seu treball més recent, però n'hi han a tot arreu del mon, com ho pots comprovar al seu compte: Paris, New York, les faveles de Brasil, La Havana ... i la més gran i meravellosa exposició il·legal de tots els temps: Face2Face.
La penya de Canal Plus (França) el va entrevistar el passat 24.05: La masterclass du street-artist JR - Le Petit Journal per parlar del seu trompe l’oeil a la piràmide de Le Louvre, però també per recórrer la seva carrera. I dins d'aquesta carrera va tornar a sortir aquest projecte increïble que va arribar a impressionar per igual a palestinencs i israelians: Face2Face (2006-2007). Corren un munt d'articles i de vídeos sobre el tema, però jo et vull proposar de donar-li un cop d'ull a aquesta emissió que fa dos anys Arte TV va posar en antena.
Si fa un parell de dies et presentava el treball d'artesanat de l'Atelier Insolite, avui m'agradaria presentar-te el d'una penya que m'impressiona: pittet-artisans.ch. Si et passes per la seva pàgina veuràs que treballen amb un munt de materials que hom no troba tots els dies arreu. Que ho fan amb una qualitat al·lucinant i amb la preocupació de transmetre aquest saber a través dels cursos de formació, participació a conferències, etc.
I ara mira't aquest vídeo impressionant: Voûte sarrasine - Vers-Cort (Suisse 2013). Però no me demanis perquè han anomenat 'Voûte sarrasine' al que en la descripció en anglès del vídeo descriuen com: Catalan vault or tile brick vault designed and built by "Pittet Artisans Sàrl". Designed using "RhinoVAULT" software. L'únic que puc dir-te és que, amb l'ajuda d'un programa desenvolupat per una penya de l'Escola Politècnica Federal de Zürich, han arribat a fer una volta impressionant per aquesta cuina que van construir el 2013 a Vers-Cort (Etat de Vaud).
Si estàs subscrit a l'edició en anglès de Scientific American hauràs vist que al numero de Juny hi ha un article que sembla força interessant: U.S. Military Develops Strategies to Prevent Climate Wars. En tot cas la presentació ho és: Demòcrates i republicans poden estar en desacord sobre el canvi climàtic, però els militars dels USA s'estarien preparant ja per un nou món que està alterant relacions geopolítiques que poden conduir a un conflicte armat.
Si, com jo, no estàs subscrit, i tampoc t'has comprat l'edició en paper o l'article en format electrònic, l'autor explicava tres coses a Nature que poden tranquil·litzar-te, o no:
El canvi climàtic està accelerant la inestabilitat en certes regions i multiplicant les amenaces en d'altres. L'exèrcit americà està prenent mesures per evitar conseqüències que podrien posar en perill els interessos dels Estats Units.
A l'Àfrica, els militars estan tractant de disminuir els conflictes derivats de la sequera prolongada i la pèrdua de terres de cultiu. A la regió d'Àsia-Pacífic estarien ajudant a les petites nacions a recuperar-se de les fortes tempestes perquè puguin seguir sent prou fortes per resistir les amenaces de la Xina. A l'Àrtic estarien promovent lleis internacionals per evitar que Rússia utilitzi les noves rutes de navegació que s'han obert amb la fusió del gel.
No està clar si els militars tenen un pressupost suficient per sostenir aquest tipus d'operacions. I un president republicà podria acabar amb elles, rebutjant el canvi climàtic com un fet no real.
Demòcrates i republicans poden seguir discutint tot el que vulguin sobre el tema. Però, més enllà del que els puguin aconsellar els científics més brillants de les millors universitats del país, crec que no estaria de més que contactessin els responsables de les companyies d'assegurances perquè els informin del temps que podran aguantar les seves empreses abans de tancar si segueixen amb el ritme de catàstrofes naturals que està patint el país aquests darrers anys.
Pel que fa als militars, no seré jo qui digui que no s'han de preocupar de la geopolítica a nivell planetari, però crec que no estaria de més que es preparessin també per establir una estratègia de Protecció Civil que va demostrar totes les seves febleses durant la catàstrofe de l'huracà Katrina.
Fa un parell de dies et presentava el clip de Bastian Baker realitzat per la filial a Neuchâtel de la companyia britànica Toasted Productions. Deixant de banda les publicitats que han fet sobre diferents equips d'esports de la República de Neuchâtel, m'agradaria destacar aquest anunci que han realitzat per a una empresa que es troba molt a prop dels seus locals: l'Atelier Insolite
Si el que fa en Romain Luppi al taller ja val la pena de veure-ho sense més artifici (Instagram), veure a l'anunci la presentació del procès artesanal, i la filosofia que es troba al darrera, no m'ha deixat indiferent.
nota: activa el botó pels subtítols (a baix a la dreta) si no entens l'anglès del vídeo.
Defense Department's Strategic Automated Command and Control System
still looks something like this (NextBigFuture.com, 27.05.2016)
L'any passat vaig sorprendre'm amb la lectura d'una noticia publicada per NBC News (1) que afirmava que hom estimava en un 10% els ordinadors de l'administració federal USA que seguien executant un Windows XP al que Microsoft havia retirat el suport des de l'abril del 2014, deixant aquestes màquines vulnerables a tot tipus d'atacs, fins i tot els més simples. Malgrat els repetits atacs rebuts presumiblement des de Xina, el problema s'explicava llavors perquè el nombre d'aparells i d'aplicacions a reemplaçar era tant gran, que l'actualització del parc no representava tant sols un problema econòmic (que també!) sinó de la pròpia gestió del procès.
Gairebé un any més tard llegeixo amb estupor una noticia també publicada per NBC News (2) -recollida per la penya de NextBigFuture (3)- segons la qual l'administració federal dels USA estaria gastant prop de 3/4 parts del seu pressupost de tecnologia en el manteniment de vells sistemes informàtics, incloent plataformes de més de 50 anys d'edat (4) destinades a àrees vitals que van des de l'arsenal d'armes nuclears a la Seguretat Social. Uns sistemes que encara utilitzen vells disquets i llenguatges de programació com el vell COBOL. I que malgrat l'esforç de renovació manifestat per la Casa Blanca, el Government Accountability Office informa que el pressupost federal destinat a modernitzar aquests vells sistemes disminuirà de 7 miliards de US$ el 2017 en relació a pressupost del 2010.
Et deixo llegir el contingut dels articles per veure més detalls. Sols vull afegir que, sense caure en el sensacionalisme, considero que aquestes informacions són més que preocupants, car estem parlant del govern de l'economia més important d'Occident i de la màquina de guerra més formidable de tots els temps. El menys que puc dir és que la seva vulnerabilitat és inquietant.
Tot i que, potser el més inquietant sigui que els diners que no es troben per a la modernització dels sistemes que gestionen la seguretat social o la gestió dels arsenals nuclears, si que semblen trobar-se per estendre els sistemes de vigilància destinats al control de gairebé tots els espais públics i el disseny de les eines que permeten el control de la privacitat en l'àmbit digital. I és que, com deia Phillip Rogaway, professor d'informàtica a la Universitat de Califòrnia, en un interviu publicat a finals de l'any passat a The Atlantic (5):
Crec que la ciència i la tecnologia són inherentment polítiques (...). La nostra formació com a científics i enginyers tendeix a restar importància a la posició social del que fem. La majoria dels científics no pensem gaire en l'impacte social del nostre treball. Però és obvi que el té.
Tampoc és fàcil ensenyar-ho a la Universitat. He impartit un curs d'ètica i tecnologia des de fa anys, i els estudiants no estan predisposats a fer arribar el missatge que els estris tecnològics també són polítics. Tenim tendència a analitzar el que estem fent des d'una perspectiva en què ens centrem en com afecta al petit grup o l'empresa amb la qual estem treballant, i no tenim en compte les influències socials més àmplies del que estem fent.
La qüestió del milió de dòlars potser sigui doncs saber si ha desaparegut l'enemic que justificava que es destinessin quantitats brutals de diners per crear una dissuasió nuclear destinada a protegir el sistema. I saber si el sistema destina ara una part brutal del seu pressupost per a protegir-se d'un altre tipus d'enemic. Qui és aquest enemic en l'imaginari dels gestors dels pressupostos? Deixo la qüestió oberta, que cadascú busqui la seva pròpia resposta.
Waddell, K. (2015). The Moral Failure of Computer Scientists. [online] The Atlantic 11.12.2015. Note: Phillip Rogaway is professor of computer science at the University of California, Davis.
El passat divendres vaig connectar-me a youtube i vaig trobar-me amb aquest vídeo de Bastian Baker. No és el primer vídeo que fa a la nostra ciutat.
Però veure un munt de llocs pels que passo a diari i, gràcies al treball de la penya de Toasted Production, veure'ls deserts i buits de penya ... fa una sensació molt estranya.
El refugi Äscher, a la regió de l'Alpstein, a Appenzell, va tornar a obrir a principis de mes de maig. Si al principi només era una cabana freqüentada per ermitans i ramaders, cap el 1800 van començar a vendre begudes i menjars. La iniciativa va tenir un cert èxit i, cap el 1900, la cabana es va ampliar i es va transformar en un refugi de muntanya. Cent anys més tard, gràcies a internet, s'ha convertit en un centre d'esport de masses.
Personalment, estic convençut que el refugi Äscher ha estat construït amb la idea de mostrar-nos com n'és de complicat entendre la vida. Per exemple, el preu per passar la nit amb esmorzar i taxes és de 45 CHF per adult: ok, no hi han dutxes i et demanen que't portis les tovalloles de casa, però ... on pots anar per aquest preu a una vila?
Una altra cosa és que veus que tanquen una botiga a la vila i l'expert markèting que hi ha a tots els grups d'amics et surt amb que això s'explica perquè no estava ben situada en relació a les zones de pas dels clients potencials ... I el refugi Äscher doncs? Com es fa que sempre estigui tot reservat estant lluny de tot arreu!
Una presentació de Chris Anderson, fundador de la Sapling Foundation a la que pertany TED. Una presentació que recomano a tots aquells que han de dirigir-se al public per exposar una idea. En especial a tots aquells que vivim amb l'handicap de no haver rebut cap formació sobre com expressar-nos en public i hem de compartir el nostre treball professional amb companys que sí l'han rebuda. També recomano veure-la a tots aquells que creuen que saben expressar-se en public i mai no han sortit a l'estranger per comprovar-ho. I per a tots, jo inclòs, la recomanació de mirar-nos aquest manual: TED Talks: The Official TED Guide to Public Speaking.
He de confessar-te que hi han moments en els que la hipocresia, la mediocritat, el gregarisme i/o la mala fe gratuïta de la penya me fan caure en una profunda misantropia. Afortunadament, he tingut la sort de trobar en els meus millors amics i en penya com The Liberators el millor revulsiu per fer front a aquest tipus de sentiment. I una senzilla trucada a uns, o tornar a veure un vídeo dels altres, me recorden que encara hi ha penya amb la que comparteixo un munt de valors i que la lluita per construir un món millor continua.
Avui però m'agradaria parlar-te de The Liberators. Si el podem anomenar així, un moviment creat a Austràlia per l'increïble Peter Sharp i que vaig tenir l'oportunitat de conèixer a través d'aquest vídeo, rodat en un tren de rodalies de Perth (Austràlia), un dilluns a les 07h51 del mati, amb uns passatgers que es dirigien als seus llocs de treball. Ser capaç de crear un bon rollo parell, al lloc, el dia, l'hora i entre la penya menys improbable per reeixir, van emocionar-me d'allò més.
No és però l'única acció de The Liberators que ha aconseguit seguir fent-me creure en que encara hi ha un bon raig de humanitat arreu del món. Pots trobar més vídeos a la pàgina del moviment, al seu canal youtube: entre ells dos vídeos [1] [2] rodats al tren de rodalies de Perth (Austràlia) i que van reeixir a crear un bon rollo fantàstic entre els passatgers ... que hi van participar (deixo als que preferien filmar amb el mòbil o seguir amb els seus auriculars en un altre registre).
Però tornant a l'increïble Peter Sharp. En primer lloc, deixa'm recomanar-te veure una de les millors conferències del TED que mai he vist: Dare to be vulnerable, pronunciada a Perth el passat novembre 2015 (no oblidis ficar els subtítols sinó entens l'anglès). En ella podràs comprovar que Peter Sharp ha viscut a Barcelona al menys durant 3 anys, on va crear Good Vibrations Barcelona. Sols me queda desitjar-li a la ciutat i al país que no hagi marxat i que les seves accions arribin a sortir del cercle dels guiris i aportin un xic de la modèstia, la simpatia, la humanitat i el cosmopolitisme del que el nostre país està tant necessitat.
Le domaine des ordinateurs a eu son lot de prédictions faites à la va-vite et manquant singulièrement de recul. Quelques exemples : En 1943, Thomas Watson, président d’IBM, a cette troublante vision : «Je pense qu’il existe un marché mondial pour environ cinq ordinateurs». Le sérieux magazine 'Popular Mechanics' prend le relais en 1949 en indiquant : «Les ordinateurs du futur ne pèseront pas plus de 1,5 tonnes». En 1957, le directeur de la section livres d’entreprises de 'Prentice Hall' ne juge pas nécessaire de démarrer une collection d’ouvrages informatique et s’en explique ainsi. «J’ai traversé le pays de long en large et parlé avec les gens les plus avisés. Je peux donc vous assurer que l’informatique n’est qu’une mode qui ne passera pas l’année». Ken Olsen, président et fondateur du constructeur informatique Digital a pour sa part eu cette vision en 1977, au moment où allait sortir l’Apple 2 : «Je ne vois aucune raison pour laquelle quiconque désirerait avoir un ordinateur à la maison».
Has escoltat parlar de l'enginyeria del genoma amb la tècnica CRISPR? Sinó és el cas, val la pena que comencis a interessar-te, perquè és una revolució brutal en el mon de l'enginyeria del genoma. Si et passes pel wiki [en] [es] [ca] veuràs que: Des de 2013, s'ha utilitzat per a l'edició de gens (afegint, interrompent o canviant les seqüències de gens específics) i per a la regulació gènica en diverses especies.
Administrant la proteïna CAS9 i els ARN guia apropiats a una cèl·lula, el genoma d'aquesta pot tallar-se als llocs desitjats i eliminar o reemplaçar certes funcions, o fins i tot introduir mutacions per estudiar els seus efectes. Les recents modificacions del sistema CRISPR / CAS9 permeten també actuar sobre la transcripció dels gens, modificant així només el seu nivell de funcionament, però no la seva informació genètica.
Gràcies a la seva difusió, s'ha convertit en quelcom de molt més fàcil, ràpid i barat un procés que fins ara solia ser difícil, lent i molt car. Els costos i la corba d'aprenentatge han baixat tant que ja hi han laboratoris que treballen en l'obertura de les seves aplicacions a l'agricultura. En realitat, 'ningú ha trobat encara cap terreny on aquesta tècnica no funcioni'.
Sempre penjo els vídeos en anglès de TED amb subtítols en català o en espanyol. Es possible que no els vegis: en particular si ho fas des d'un smartphone -qualsevol que sigui el navegador- o des de Firefox o amb Opera des d'un PC Intel. Si és el cas, et recomano veure'ls des del teu ordinador amb Google Chrome o Microsoft Explorer o Edge.
