Showing posts sorted by relevance for query green wall. Sort by date Show all posts
Showing posts sorted by relevance for query green wall. Sort by date Show all posts

Thursday, February 21, 2019

the carbon capture through massive restoration of world’s forests

source: jplenio in pixabay

Malgrat haver publicat en aquest bloc alguns articles sobre diverses estratègies orientades a la captura del CO2 (1) (2) (3), sempre he cregut que la manera més racional, més ràpida, més sostenible i també la més econòmica de reduir les emissions de l'atmosfera era tornar a portar el carboni al lloc d'on havia sortit.

Thomas Crowther (4), jove professor britànic de a ETH Zürich (5) i fundador del laboratori que porta el seu nom: Crowther Lab (6) defensava a una entrevista a The Independent (7) que "els arbres són la nostra arma més poderosa en la lluita contra el canvi climàtic". Crowther afirma que al món hi ha espai per plantar 1,2 bilions de nous arbres i que aquests tindrien un impacte molt més gran en el medi ambient que la construcció de turbines eòliques o l'adopció de dietes vegetarianes. Actualment hi ha al món uns 3 bilions d'arbres que capturen l'equivalent de 400 gigatones de carboni. Si, segons Crowther, afegíssim 1,2 bilions de nous arbres, es podrien capturar centenars de gigatones suplementaries, l'equivalent a 10 anys d'emissions.

Fa poc la NASA ens deia que el nostre planeta és avui més verd del que ho era fa 20 anys (8): en particular la Xina i l'Índia. Al continent africà: a escala reduïda a Egipte (9) i a més gran escala gràcies al projecte The Great Green Wall (10), però també a Suïssa i, en general, a la zona boreal la superfície forestal està augmentant (11) (12) i, amb ella, la capacitat de capturar el carboni de l'atmosfera.

BBC News: Why is Africa building a Great Green Wall?, Youtube, 26.09.2017

Plantar més d'un bilió d'arbres pot semblar un esforç tècnic i econòmic brutal, però no impossible. Fa uns dies et presentava l'exemple xinès del Saihanba National Forest Park (cf. 8). Avui et proposo visionar el vídeo de la BBC que tens al damunt. Veuràs que, a la regió del Sahel, les plantacions d'arbres lligades a The Great Green Wall, no solament semblen tenir un gran impacte ambiental, sinó que estan transformant la vida de milions de persones. També que, a Austràlia ha començat un programa per la plantació de milions d'arbres per a combatre el canvi climàtic: un projecte que durarà fins a l'any 2050 i que, segons les estimacions del govern, eliminarà 18 milions de tones de gasos d'efecte hivernacle per any (13).

No tinc suficient informació per a donar la meva opinió sobre si es poden considerar com factibles tècniques com les proposades per la sembra d'arbres amb drons en zones de difícil accés (14). Però davant de projectes d'aquesta magnitud estic segur que els enginyers i la iniciativa privada farien el necessari per dissenyar aparells que reduïssin els costs de la reforestació massiva del planeta.

Aquest problema té moltes solucions i jo també crec que, sense excloure'n d'altres, la reforestació és la millor de les solucions: la més racional, la més ràpida, la més sostenible i la més econòmica. 


  1. Carbon capture and desert irrigation publicat en aquest blog el 04.06.2014
  2. Turning CO2 gas into rock, publicat en aquest blog el 30.05.2017
  3. Carbon capture and storage, publicat en aquest blog el 19.03.2018
  4. Wikipedia: Thomas Crowther
  5. Wikipedia: ETH Zürich
  6. Crowther Lab: Home page
  7. Josh Gabbatiss: Massive restoration of world’s forests would cancel out a decade of CO2 emissions, analysis suggests, The Independent, 18.02.2018
  8. World is a greener place than it was 20 years ago, publicat en aquest blog el 13.02.2019
  9. Egypt: the amazing forest in the desert, publicat en aquest blog el 26.09.2016
  10. The Great Green Wall: Home page
  11. Creixement dels boscos boreals, publicat en aquest blog el 23.10.2016
  12. Esprit Smith: The Arctic carbon cycle is speeding up, study reports, NASA, 06.08.2018
  13. Jon Christian: Australia Is Planting a Billion Trees to Fight Climate Change, Futurism, 18.02.2019
  14. Kristin Houser: Swarms of drones can now plant trees in areas devastated by fires, Futurism, 27.11.2018

Monday, September 26, 2016

egypt: the amazing forest in the desert



Avui m'agradaria parlar-te d'una noticia que no crec que hagis vist a la premsa. No presenta cap futur catastròfic del que t'acusi de ser el culpable passiu i presenta solucions a l'origen d'on es troben els problemes. Jo l'he descobert a principis de setembre, passejant-me indolentment per les pàgines del Daily Geek Show (1).

No vull acusar a ningú, perquè estic convençut que hi ha penya que ho fa de bona fe. Però estic molt cansat de la penya que es passa el dia dia culpabilitzant els seus conciutadans o els polítics del seu país amb el tema de l'avanç de la desertificació i la impossibilitat de frenar els fluxos migratoris que provoca. Ignorant, voluntària o involuntàriament, projectes esperançadors com el The Great Green Wall of Africa (2); no dient una paraula sobre l'estat de la recerca al voltant de conreus que poden sobreviure en períodes de sequera (3) o, no dient un mot sobre el tema que avui vull compartir avui amb tu: les plantacions d'arbres al desert aprofitant les aigües residuals dels grans centres urbans d'Egipte.

Es tracta d'un vell projecte de recerca iniciat a la dècada dels anys 1990 pel govern egipci. Conegut amb el nom de The Serapium Forest (4), te per objectiu recuperar pel bosc 36 llocs diferents del desert, gràcies a la utilització de les aigües usades dels grans centres urbans egipcis. Aigües que surten de les plantes de tractament lliures dels seus elements més perillosos, però que guarden una alta concentració de fosfats i nitrats que, contràriament al cas dels conreus, no representen cap perill per la producció forestal. Durant el desenvolupament del projecte s'han plantat una àmplia varietat d'espècies d'arbres natius, juntament amb espècies no natives de valor comercial com l'eucaliptus i la caoba.

Gràcies a una aigua altament carregada de nutrients, un sistema de rec eficaç, i un sol que cau a plom amb una força d'uns 2.200 KW/h per metre quadrat, Hany El Kateb (5) ens diu que els eucaliptus plantats a Egipte poden produir en tan sols 15 anys al voltant de 350 m3 de fusta per hectàrea. Comparativament, per produir la mateixa quantitat de fusta a una plantació de pins a Alemanya es necessitarien uns 60 anys.

En complement del vídeo (6) o l'article (4) de la Deutsche Welle i l'article de Daily Geek (1), et proposo donar un cop d'ull a aquesta presentació publicada per la FAO: Waste Water Reuse for Afforestation in Egypt (7). Però com aquest projecte a Egipte s'ha de situar en el context d'altres projectes d'utilització d'aigües usades en els països mediterranis, val la pena que li donis un cop d'ull a aquest article de Kalavrouziotis, I.K. (2015): Τhe reuse of Municipal Wastewater in soils. M'agradaria poder dir que la part del report dedicat a Espanya m'ha sorprès agradablement. No ha estat el cas.

Tornant al projecte egipci, he llegit comentaris, sostinguts amb arguments ecològics, que s'oposen a la plantació de boscos d'eucaliptus ... enllà on abans no hi havia res d'altre que el desert!


  1. En Égypte, une forêt a poussé au cœur du Sahara. Daily Geek Show. 05.09.2016
  2. Africa's Great Green Wall to stop the spreading Sahara. SouthAfrica.info, 13.05.2016
  3. FARRANT, Jill (2015): Como podemos hacer cultivos que sobrevivan sin agua?, TED Global Geneva.
  4. RISTAU, Oliver (2016): Sewage effluent fights desertification in Egypt, Deutsche Welle (DW). 17.06.2016
  5. Hany El Kateb és un enginyer forestal de la Technische Universität München (TUM) que, durant molts anys, ha participat en projectes d'investigació conjunta sobre les plantacions d'arbres al desert amb col·legues de la Ain Shams University de El Caire (RISTAU, 2016)
  6. Egypt: The Amazing Forest in the Desert | Global 3000, Deutsche Welle (DW), Youtube,19.11.2013 
  7. EL-SAYED, Kalifa and EL-SETTAWY, Ahmed A. (2013): Waste Water Reuse for Afforestation in Egypt. FAO Forestry.
  8. KALAVROUZIOTIS I.K. (2015): Τhe reuse of Municipal Wastewater in soils. Global NEST Journal, Vol 17, No 3, pp 474-486, 2015

Sunday, June 6, 2021

Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (8)

PBS Eons: When the Sahara Was Green, YouTube, 10.03.2020


El passat 22.04.2021 publicava un article (1) on vèiem que una de les explicacions a les nevades que estem vivint aquests darrers hiverns a latituds on no era habitual veure-ho des de la petita edat de gel (2) es trobava en l'augment de les temperatures, que provocava un augment de l'evaporació que s'unia a la desacceleració de la Circulació de Retorn de l'Atlàntic Meridional (3).

A un altre article, publicat el 09.05.2021 (4), vam veure que els registres dels glaceres dels Alps confirmaven tant la progressió de les glaceres, com el seu retrocés respectivament des de l'inici fins a la fi de la petita edat de gel (cf. 1). Un article on es subratllaven els dubtes sobre una explicació antròpica sobre les seves causes.

Entre les moltes catàstrofes que se'ns han presentat com a resultat de l'augment de les temperatures lligades al canvi climàtic que estem vivint actualment, la més apocalíptica és la de la desertificació. I la seva imatge de referència és el desert del Sàhara, com exemple del que podria ser la Terra en el futur si no fem baixar les temperatures.

Si ja has vist el vídeo amb què he obert aquest article, hauràs recordat que el Sàhara no sempre va ser un desert. I no ho va ser justament en el moment en què les temperatures eren més elevades que les actuals.

L'eix de rotació de la Terra
Durant les discussions de l'assemblea general de l'EGU del 2020 (5), un climatòleg del NASA's Goddard Institute for Space Studies: Gavin Schmidt, va explicar que l'eix de rotació de la Terra, que actualment t' una inclinació de 23,5°, fa uns 8.000 anys era de 24,1°. Fa uns 8.000 anys, l'estiu a l'hemisferi nord era molt més càlid del que ho és ara (6).
Talla original de l'imatge a flagellum.wordpress.com, 27.12.2012

Recentment, una investigació publicada en març del 2021 a la revista de l'American Geophysical Union (AGU) afirmava que el canvi climàtic es trobaria darrere d'una sèrie de desplaçaments de l'eix de rotació de la Terra que han tingut lloc des de la dècada de 1990 (7). Seguint l'argument de que l'home és la única causa del canvi climàtic, potser també hauràs llegit que: l’activitat humana està movent literalment els pols de la Terra (8).

Aquest estudi no fa sinó confirmar coses que ja fa temps que se sabien. Ho pots comprovar a un article que vaig publicar fa sis anys en aquest blog (cf. 3) on, a més de la fusió del gel dels pols, podràs veure com els grans terratrèmols també poden modificar la inclinació de l'eix de rotació de la Terra, i fins i tot la seva velocitat de rotació. Els canvis en la circulació atmosfèrica i l'oceànica (cf. 1) també poden tenir efectes en el clima i provocar una fusió del gel dels pols que podria ser una de les causes dels canvis en la inclinació de l'eix de rotació de la Terra (cf. 3).

Qualsevol que sigui l'efecte de l'acció humana en aquest desplaçament, està molt lluny d'igualar els efectes que provoca l'allunyament de la Lluna del nostre planeta (9). Entre aquests, el desplaçament d'enormes masses d'aigua amb les marees i, amb elles, la velocitat de rotació del nostre planeta, però també l'oscil·lació del seu eix de rotació (10). I als efectes que pugui produir la Lluna, s'han d'afegir a la inclinació orbital i la precessió de la Terra (o el moviment oscil·lant) les forces gravitatòries emanades d'altres cossos del sistema solar (11):
La Terra oscil·la lleugerament sobre el seu eix de rotació. Aquesta inclinació varia entre aproximadament 22 i 25 graus aproximadament cada 41.000 anys, mentre que la precessió varia en un període aproximat de 26.000 anys. Aquests cicles han estat determinats per astrònoms i validats per geòlegs que estudien els registres de sediments oceànics.
Aquest fenomen es coneix des de 1920 amb el nom de Cicles de Milanković. Si mai abans has sentit parlar-ne, val la pena passar-te per Wikipedia (12) perquè és un tema molt interessant pel que fa a la seva relació amb els canvis climàtics del passat i els que es puguin donar en el futur.

Last Glacial Maximum
A causa de les enormes masses d'aigua emmagatzemades per les glaceres i la dràstica reducció de l'evaporació, contràriament a idees preconcebudes, durant l'últim màxim glacial, el Sàhara i el Sahel s'havien convertit en uns territoris extremadament secs i amb menys precipitacions que avui.
Talla original de l'imatge a Riadh Ahmadi: Growth-strata geometry in fault-propagation folds: A case study from the Gafsa basin, southern Tunisian Atlas, Swiss Journal of Geosciences 106(1), May 2013

El desert del Sàhara era molt més gran que avui i s'estenia entre 500 i 800 quilòmetres més al sud. Les dunes s'estenien molt més a prop de l’equador i les selves tropicals s’havien retirat a favor de les sabanes a mesura que disminuïen les temperatures, les precipitacions i la humitat (13).

Els monsons
Quan es va produir el canvi en la inclinació de l'eix de rotació de la Terra, aquest va provocar un augment de la radiació solar i aquesta un augment de les temperatures a l’hemisferi nord durant els mesos d’estiu. Aquest augment de les temperatures va reforçar el Monsó de l'oest d'Àfrica i, amb ell, la pluviometria del Sàhara (14) (15):
  • El principal motor de la variabilitat climàtica del nord de l’Àfrica en períodes de temps plurianuals és la insolació estival a l’hemisferi nord, i no pas la variabilitat glacial-interglacial.
  • Quan arriba més energia solar a l’hemisferi nord a l’estiu, el flux del Monsó de l'oest d'Àfrica és més intens a causa de les diferències de temperatura entre el continent i l'oceà. De fet, el continent s’escalfa més intensament, cosa que accentua la succió de les pluges des de l'Àfrica de l'oest cap al nord. Això permet a la vegetació colonitzar latituds més septentrionals. Per contra, si arriba menys energia solar a l’estiu, el continent s’escalfa menys i el flux del Monsó de l'oest d'Àfrica es debilita junt amb les precipitacions que arriben a les regions del nord del continent. Com a resultat, una insolació menor condueix a una marcada aridesa.
Entre 14.500 i 5.000 anys enrere, l’hemisferi nord va rebre més llum solar, van pujar les temperatures i es va intensificar el Monsó de l'oest d'Àfrica: l'augment de les temperatures al Sàhara va crear un sistema de baixa pressió que va transportar la humitat de l'Oceà Atlàntic al desert àrid. Els registres de pol·len del Sàhara i el Sahel mostren que, durant aquell període, la vegetació estepària es va expandir pel Sàhara i el Sahel estava cobert per una sabana (16). Els animals s'hi van instal·lar i els homes els van seguir.

Quan l'eix de rotació de la Terra va tornar on ara el coneixem, el flux del Monsó de l'oest d'Àfrica van disminuir i la vegetació va començar a desaparèixer. La pluja va disminuir progressivament i ja no hi havia plantes per retenir l'escassa aigua que queia. El bucle de retroalimentació resultant entre la vida vegetal i el clima va acabar creant les condicions actuals del desert.

Conclusions
Sabem doncs que el Sàhara no ha estat mai tan sec com durant els períodes glacials. També sabem que l'augment de les temperatures pot provocar canvis en la circulació oceànica i que aquests canvis poden accelerar la fusió del gel als pols. També sabem que el desplaçament de les masses d'aigua lligades a la fusió del gel dels pols, tot com un fort terratrèmol, pot tenir un impacte en la inclinació de l'eix de rotació de la Terra. I també sabem que el canvi en la inclinació de l'eix de la Terra pot augmentar encara més les temperatures i augmentar la pluviometria del Sàhara gràcies al reforçament del Monsó de l'oest d'Àfrica.

Abans de continuar, deixa'm dir-te que, contràriament a la imatge que tenim avui dia del clima del Sahel i del Sàhara, aquest ha tingut una evolució al llarg del s. XX de la que considero que no s'ha parlat suficientment en els discursos apocalíptics sobre l'impacte del canvi climàtic al continent africà (17)
  • L’actualització de les dades pluviometria dels anys noranta del s. XX va confirmar un fort contrast entre un període relativament humit fins a finals dels anys seixanta, seguit immediatament d’una caiguda brusca i persistent de les precipitacions fins als anys noranta del s. XX.
  • A finals dels anys noranta del s. XX, l'evidència de la recuperació generalitzada de la coberta vegetal a la regió del Sahel també sembla avalar la hipòtesi d'un restabliment de les precipitacions.
Aquesta imatge del Sahel enllaça amb el contingut d'un article que vaig publicar en aquest blog en febrer del 2019: el nostre planeta és avui més verd que fa 20 anys. I dos dels països més implicats en aquest canvi són la Xina i l'Índia (18). També enllaça amb un altre article que vaig publicar anys més tard (19), on et presentava el projecte The Great Green Wall (20) que, entre els seus objectius, té el de crear una muralla de vegetació de 8.000 km a la regió del Sahel, amb el propòsit de frenar la desertificació i transformar l'economia de milions de persones.

Si les temperatures seguissin augmentant, hom pot esperar que aquestes reforçarien el Monsó de l'oest d'Àfrica. L'augment de la temperatura i el de la pluviometria, junt amb el de CO₂, podrien sorprendre'ns amb el retorn de la vegetació al Sàhara i, per efecte boomerang, amb un esmorteïment dels efectes del canvi climàtic a l'actual desert, probablement amb un impacte planetari. El Prof. Martin Claußen meteoròleg a la Universität Hamburg i director del Max Planck Institute for Meteorology presenta de manera resumida aquesta idea en un document de lectura recomanada (21).


Altres lectures recomanades:

  1. Veure Difference between Weather and Climate, publicat en aquest blog el 22.04.2021
  2. Wikipedia: Little Ice Age [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure The shift of the Earth's poles and the Climate Change, publicat en aquest blog el 02.06.2015
  4. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021
  5. General Assembly 2020 of the European Geosciences Union (EGU), Austria Center Vienna (ACV) in Vienna, Austria, from 3–8 May 2020
  6. Anuradha K. Herath: How Earth's Orbit Shaped the Sahara, Space.com, 20.12.2010
  7. S. Deng; S. Liu; X. Mo; L. Jiang; P. Bauer‐Gottwein: Polar Drift in the 1990s Explained by Terrestrial Water Storage Changes, Geophysical Research Letters, Volume 48, Issue 7, 16 April 2021, https://doi.org/10.1029/2020GL092114
  8. Meghan Bartels: Climate change has altered the Earth's tilt, Space.com, 22.04.2021 || Cómo el cambio climático está modificando el eje de rotación de la Tierra, BBC News Mundo, 26.04.2021
  9. Por qué los días en la Tierra duraban 18 horas (y se siguen alargando), BBC News Mundo, 07.06.2018
  10. Miguel Gilarte Fernández: Así cambiará la Tierra cuando la Luna se aleje, ABC, 29.05.2013
  11. Peter B. deMenocal and Jessica E. Tierney(2012): Green Sahara: African Humid Periods Paced by Earth's Orbital Changes. Nature Education Knowledge 3(10):12
  12. Wikipedia: Milankovitch cycles [en] [fr] [es] [ca]
  13. Wikipedia: African humid period [en] [fr] [es] [ca]
  14. West African monsoon, Britannica || Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Serge Janicot et al.: La mousson ouest-africaine: introduction à quelques contributions du programme d’étude multidisciplinaire AMMA, La Météorologie, Spécial AMMA, octobre 2012
  15. Damien Altendorf: Sahara : une alternance entre désert et végétation luxuriante tous les 20 000 ans !, SciencePost, 09.01.2019
  16. End of the African Humid Period, NOAA
  17. Théo Vischel et al.: Le retour d’une période humide au Sahel? Observations et perspectives, dans Les sociétés rurales face aux changements climatiques et environnementaux en Afrique de l'Ouest, Institut de Recherche pour le Développement (IRD), 2015
  18. Veure World is a greener place than it was 20 years ago, publicat en aquest blog el passat 13.02.2019
  19. Veure The carbon capture through massive restoration of world’s forests, publicat en aquest blog el passat 21.02.2019
  20. The Great Green Wall: Home page
  21. Will Climate Change Fertilize the Sahara? Ten climate researchers report. Center for Earth System Research and Sustainability (CEN), Universität Hamburg, 2017

Sunday, March 31, 2019

geomagnetic storm: a new carrington event?

NASA Heliophysics: 1859 Carrington-Class Solar Storm Pummeled Earth's Magnetic Field,
Goddard Space Flight Center, Youtube, 25.09.2014


No he tingut encara la sort de veure-les directament però, si em segueixes al blog, hauràs vist que de tant en tant sempre penjo algunes imatges espectaculars d’aurores polars (1).

De manera molt i molt resumida, podem dir que una aurora polar (2) és un efecte visual lligat a les ejeccions de plasma de la massa coronal del Sol (CME) que, segons la seva força, determinen la intensitat del vent solar (3). Quan el vent solar és prou fort i no pot ser desviat pel camp magnètic de la Terra, les radiacions es desplacen al llarg de la magnetosfera. Prop dels pols es va emmagatzemant aquesta energia fins que es manifesta en forma de radiacions electromagnètiques sobre la ionosfera terrestre que, segons la força del vent solar, poden donar lloc a brillants aurores, fortes tempestes geomagnètiques i la pèrdua d'una part de la matèria atmosfèrica que marxarà amb el vent solar.

@RAL_Space_STFC, 03.03.2019
Segurament no t'he après res de nou i no era la meva intenció fer-ho. Perquè del que avui volia parlar-te és de les tempestes geomagnètiques. En particular d'una de la que s'està posant molt de moda parlar des de fa uns mesos.
  • La tempesta geomagnètica de 1859, també coneguda com a Carrignton Event (4). Es tracta d'una ejecció de plasma que va colpejar la magnetosfera de la Terra i va provocar una de les majors tempestes geomagnètiques mai abans enregistrades. Amb unes aurores que, a l'hemisferi nord, es van poder veure fins al sud del Carib i que, a Europa i els USA, va deixar fora de servei els sistemes telegràfics cremant nombroses instal·lacions.
Molts autors adverteixen que, si aquest fenomen es produís actualment, provocaria interrupcions generalitzades i blackouts a la xarxa elèctrica. També pertorbacions en el senyal dels satèl·lits que tindrien un gran impacte en les comunicacions i al transport aeri i marítim, etc. Abans d'anar més lluny, recordem l'impacte d'altres tempestes geomagnètiques més recents, per exemple (5):
  • La tempesta geomagnètica del maig de 1921 (6). Va provocar uns corrents de sòl que van arribar a un ordre de magnitud superior als de la tempesta geomagnètica de març de 1989. Va acabar cremant els fusibles i altres equips de protecció del servei telegràfic dels USA, deixant-lo fora de servei. La sobretensió també va impactar els cables submarins que connectaven amb Europa i l'Amèrica del Sud.
  • La tempesta geomagnètica del maig de 1967 (7). Va estar a punt de provocar una guerra nuclear. Una massa coronal extraordinàriament potent va emetre ones de ràdio amb una potència com mai abans s'havia vist i va deixar fora de servei tres estacions de radar de l'Air Force's Ballistic Missile Early Warning System, situades a Alaska, Groenlàndia i el Regne Unit. Assumint que l'URSS era responsable d'un acte de guerra, l'US Air Force va equipar els seus aparells d'armes nuclears i va dirigir la flota en vol permanent en direcció als objectius de l'URSS. Afortunadament els meteoròlegs espacials militars americans van poder intervenir a temps, informant la cúpula militar que una poderosa erupció solar era la culpable d'aquella situació.
  • La tempesta geomagnètica de l'agost de 1972 (8). Va ser la més ràpida en arribar a la Terra d'ençà que la massa coronal va sortir del Sol. Va causar greus pertorbacions als satèl·lits civils i militars i a les sondes espacials de la NASA. També va pertorbar fortament la xarxa elèctrica i de comunicacions de bona part de l’Amèrica del Nord. Val la pena destacar que també va causar la detonació de nombroses mines magnètiques navals que els USA havien disseminat a prop d'Haiphong (Vietnam del Nord). 
  • La tempesta geomagnètica de març de 1989 (9). Una massa coronal del Sol (CME), amb una mida de 36 vegades el diàmetre de la Terra va deixar l'astre a una velocitat d'1,6 milions km/h. Dos dies més tard va impactar la magnetosfera terrestre, provocant una gran tempesta geomagnètica (10) i unes aurores polars visibles a Florida i Cuba. La pertorbació magnètica era tan intensa que va crear corrents elèctrics sota terra a bona part d’Amèrica del Nord, fent caure finalment la xarxa elèctrica del Québec, on va provocar un blackout que va durar 12 hores. La xarxa elèctrica dels USA va patir pertorbacions a causa de la tempesta, la caiguda de la xarxa elèctrica del Québec i l'explosió d'un transformador a una planta nuclear de New Jersey, però els sistemes de seguretat van funcionar i es va poder evitar el blackout.
  • La tempesta geomagnètica de l’octubre de 2003 (11), va deixar fora de servei bona part de la xarxa elèctrica d'alta tensió al sud de Suècia, amb un blackout que va durar una hora i va deixar uns 50.000 clients sense electricitat. 
  • La tempesta geomagnètica de l’octubre de 2012 ... et proposo veure aquest vídeo. 
Euronews - Tempête géomagnétique en approche ..., Youtube, 08.03.2012

Les tempestes geomagnètiques no són doncs una novetat. Estan lligades a uns cicles d'activitat solar (també anomenats cicles de taques solars) observats i enregistrats des de 1755 (12). Poden durar entre 9 i més de 13 anys i produir un mínim de dues o tres grans tempestes geomagnètiques a cada cicle.

Pot ser que estem entrant ja en un nou cicle d'activitat solar (13), o pot ser que no quedi gaire temps per a entrar-hi. És per això que existeix un gran interès per conèixer millor els cicles d'activitat solar, tenir els instruments de previsió necessaris per fer front a una gran tempesta geomagnètica i desplegar les mesures de protecció necessàries per a minimitzar el seu impacte.

Pel que fa al sector de la producció i transport de l'electricitat, moltes de les mesures de protecció necessàries han estat analitzades des de fa temps. Et passo uns exemples:
Deixant de banda la xarxa elèctrica, he llegit articles apocalíptics sobre l'impacte que les pertorbacions en els satèl·lits podrien tenir en les comunicacions com, per exemple, la caiguda d'internet i un col·lapse de les borses de valors que podrien enfonsar l'economia del planeta. Crec que val la pena llegir un article que el New York Times va publicar el passat 11.03.2019 per recordar que el gruix de les comunicacions de la xarxa no passa pels satèl·lits, sinó per cables submarins (14).
El primer cable submarí va connectar en 1858 els USA amb el Regne Unit. Des de llavors s'han inventat diverses tecnologies per la transmissió sense fil i per satèl·lit, però els cables segueixen sent la manera més ràpida, eficient i barata d'enviar informació a través dels oceans.
No estic afirmant que tot està controlat i que si tornéssim a viure una experiència com la de la tempesta geomagnètica de 1859 no passaria res. Però no puc compartir els missatges apocalíptics de l'estil dels que es van fer amb la historia del mil·lenarisme (15) vehiculats, entre altres per publicacions com Nueva Tribuna (16). Personalment, prefereixo fer ús d'una aproximació molt més pragmàtica:
Quan hom ens parla dels milions de pèrdues que podria provocar una tempesta geomagnètica no puc deixar de recordar els càlculs que es fan pel cost d'un dia de vaga general. Quan hom ens parla d'un blackout de la xarxa elèctrica i de les comunicacions no puc deixar de recordar que, recentment, una avaria d'un transformador al meu barri va tenir el mateix efecte i els veïns vam seguir fent una vida normal. Altrament, vull seguir creient que, en el pitjor dels casos, tothom podria sobreviure a unes hores o a un parell de dies sense electricitat, sense veure la TV, consultar el WhatsApp o mirar el GPS. I francament, si em miro amb molt d'escepticisme coses com el Brexit Survival Kit (17), t'he de confessar que també em costa molt de prendre'm seriosament altres com aquest llibre: Tormenta Solar - Guía De Autoprotección Familiar (18).
Així doncs, davant dels crits d'alarma dels profetes de l'apocalipsi em tranquil·litza saber que la gent del Space Weather Prediction Center (19) als USA, i la de ESA's Space Weather a Europa (20) segueixen vigilant el Sol. També em tranquil·litza que el vell SOHO (21) segueixi enviant valuoses informacions sobre l'atmosfera i el vent solar (22), o veure que l'anàlisi de les dades recollides per les missions Van Allen (NASA) (23) i  Cluster Mission (ESA) (24) segueixen donant resultats molt interessants (25).

ESA Science, 02.03.2019
Finalment, també em tranquil·litza saber que hi ha una sonda americana: Parker Solar Probe (26), que s'aproximarà fins a 6,2 milions de km del sol, set vegades més a prop del que mai ha arribat cap altra enginy espacial, suportant temperatures de fins 1.370°C i intensitats de la radiació solar 475 vegades més altes de les de la Terra: pots veure la seva posició actual accedint a la pàgina de la sonda (27). També saber que hi ha una missió de l'Agència Espacial Europea: Lagrange Mission (28) que llençarà un satèl·lit per observar el Sol des d'una òrbita des d'on mai s'havia observat abans (29). Que ambdós enginys ens aprendran moltes més coses de les que sabíem fins ara sobre el Sol, i que ens advertiran més ràpidament que mai abans de l'eventual arribada d'una tempesta geomagnètica al nostre planeta.

Em tranquil·litza saber que s'han destinat recursos a seguir investigant el fenomen de les tempestes geomagnètiques i que hi ha gent que està treballant per minimitzar el seu impacte, fins i tot on menys t'ho esperes (30). I em defrauda enormement que hi hagi gent que no parli d'ells i es dediqui a crear un ambient de pànic, i a beneficiar-se d'aquest amb la venda de publicitat als seus diaris i de kits individuals de supervivència.


  1. Veure articles publicats en aquest blog relacionats amb les Aurores Polars
  2. Wikipedia: Aurora polar [es
  3. Wikipedia: Vent solar [es]
  4. Wikipedia: Solar storm of 1859 [en]
  5. Wikipedia: List of solar storms [en]
  6. Wikipedia: May 1921 geomagnetic storm [en]
  7. Mike Wall: How A 1967 Solar Storm Nearly Led To Nuclear War. Space.Com, 09.08.2016 
  8. Wikipedia: Solar storm of August 1972 [en]
  9. Sten Odenwald: The Day The Sun Brought Darkness. NASA, 13.03.2009 (Last Updated: 07.08.2017) || In March 1989, Québec experienced a blackout caused by a solar storm. Understanding Electricity, hydroquebec.com,
  10. Adam Hadhazy: A Scary 13Th: 20 Years Ago, Earth Was Blasted With A Massive Plume Of Solar Plasma, Scientific American, 13.03.2009.
  11. Antti Pulkkinen,et al.: Geomagnetic Storm Of 29-31 October 2003: Geomagnetically Induced Currents And Their Relation To Problems In The Swedish High-Voltage Power Transmission System. Space Weather 3 (8): n/a-n/a. American Geophysical Union (AGU). doi:10.1029/2004sw000123, 25.08.2005
  12. Wikipedia: List of solar cycles [en]
  13. The First Sunspot Of Cycle 25 Is Seen!, Solar-Terrestrial Centre of Excellence, 22.12.2016 
  14. Adam Satariano: La vida submarina de Internet. NYTtimes.com, 11.03.2019
  15. Fernando Arrabal - El Milenarismo, Youtube, 14.01.2008
  16. Tormenta Solar: En El "Top 3" De Las Mayores Amenazas Para El Planeta En 2019. Nuevatribuna, 18.01.2019  || Cuando La Próxima Gran Llamarada Solar Nos Termine Alcanzando, Se Desatará El Infierno En La Tierra, Nuevatribuna, 26.01.2019.
  17. Brexit Survival Kit Helps Britons Face The Worst With Freeze-Dried...", Reuters, 22.01.2019
  18. El Observatorio Del Clima Espacial Publica: “Tormenta Solar: Guía De Autoprotección Familiar”. 2019. Nuevatribuna, 18.12.2018  || Tormenta Solar. Guía de Autoprotección Familiar: Antes de la emergencia (I), Colección Cisne Negro, 04.11.2018, Amazon
  19. Space Weather Prediction Center: Wikipedia, Home page
  20. ESA's Space Weather Office: Home page
  21. Solar and Heliospheric Observatory (SOHO) (ESA/NASA): Wikipedia, Home page
  22. Earth’S Atmosphere Stretches Out To The Moon -And Beyond. European Space Agency, 20.02.2019
  23. Van Allen Probes Mission (NASA): Wikipedia, Home page
  24. Cluster Mission (ESA): Wikipedia, Home page
  25. Cluster Helps Solve Mysteries Of Geomagnetic Storms. Sci.Esa.Int, 04.03.2019
  26. Parker Solar Probe: Wikipedia, NASA, Space.com || Sarah Frazier: Parker Solar Probe Approaches Second Solar Encounter, NASA, 28.03.2019
  27. Parker Solar Probe: Where is Parker Solar Probe? Location and Speed
  28. Lagrange Mission: Wikipedia, European Space Agency 
  29. Lucie Green and Robert Wicks: Our Space Weather Mission Will Venture Deeper Into Space Than Any Other - Here's What It Could Achieve. The Conversation, 06.03.2019
  30. US Geological Survey: Hazards: Geomagnetic Storms, Youtube, 18.12.2013