| Abraham Verghese: A doctor's touch, TED, July 2011 at TEDGlobal 2011 |
Tuesday, April 3, 2018
abraham verghese: a doctor's touch
Monday, April 2, 2018
Sunday, April 1, 2018
Friday, March 30, 2018
Thursday, March 29, 2018
Wednesday, March 28, 2018
inspection of transmission lines with drones
| Alpiq: Vegetationskontrollen mit Flugdrohne von Alpiq EnerTrans AG, Youtube, 09.09.2016 |
Durant quinze anys, des de 1992 fins 2007, vaig treballar en la implementació d'un sistema d'informació geogràfica (GIS) per una societat hidroelèctrica suïssa, primer com programador, més tard com a cap de projectes. El nostre equip va treballar de valent amb els companys del departament d'explotació de la xarxa, modelitzant la conèctica i les propietats tècniques i administratives dels aparells d'alta tensió de les centrals de producció i de transformació. Però he de confessar que, el que adorava de veritat, era treballar amb els companys del departament de construcció i manteniment de lignes elèctriques: en particular en tot allò que estava relacionat amb la cartografia de detall del terreny.
Ja han passat més de 10 anys des de que la liberalització del sector elèctric i les successives reestructuracions de l'empresa on treballàvem tinguessin com a resultat que els vells companys acabéssim per perdre'ns de vista. Es per això que m'ha fet molta il·lusió trobar a Youtube un parell de vídeos que mostren com es pot fer avui amb drones el que abans els companys feien amb helicòpter, -en particular per les termografies dels cables-, desplaçant-se sobre el terreny o escaladant perillosament a les torres d'alta tensió.
Ja han passat més de 10 anys des de que la liberalització del sector elèctric i les successives reestructuracions de l'empresa on treballàvem tinguessin com a resultat que els vells companys acabéssim per perdre'ns de vista. Es per això que m'ha fet molta il·lusió trobar a Youtube un parell de vídeos que mostren com es pot fer avui amb drones el que abans els companys feien amb helicòpter, -en particular per les termografies dels cables-, desplaçant-se sobre el terreny o escaladant perillosament a les torres d'alta tensió.
| Alpiq: Alpiq lance des drones pour contrôler les lignes électriques, Youtube, 07.11.2014 |
Tuesday, March 27, 2018
rolling stones - ruby tuesday (1967)
| the rolling stones - ruby tuesday - stereo edit, Youtube, 08.07.2013 (suggestion: don't forget to take a look at the comments of the edition of the video) |
Wikipedia: Ruby Tuesday [en][fr]
She would never say where she came from
Yesterday don't matter if it's gone
While the sun is bright
Or in the darkest night
No one knows
She comes and goes
[Chorus]
Goodbye Ruby Tuesday
Who could hang a name on you?
When you change with every new day
Still I'm going to miss you
Don't question why she needs to be so free
She'll tell you it's the only way to be
She just can't be chained
To a life where nothing's gained
And nothing's lost
At such a cost
[Chorus] ...
"There's no time to lose," I heard her say
"Catch your dreams before they slip away
Dying all the time
Lose your dreams and you
Will lose your mind
Ain't life unkind?"
[Chorus] ...
Monday, March 26, 2018
nuclear fusion could be soon a reality ... really? (2/2)
| Lockheed Martin: Compact Fusion Research & Development, Youtube, 15.10.2014 |
Fa un parell de setmanes estàvem parlant pel whatsapp amb l'amic JG sobre el post: nuclear fusion could be soon a reality ... really? (1/2) i, de cop, vaig adonar-me que havia alguns temes lligats a la recerca en fusió nuclear que no havia tocat.
El primer tema era una notícia sobre els investigadors del Max Planck Institute for Plasma Physics (1) que, a principis del 2016, havien activat el reactor experimental de fusió Stellarator Wendelstein 7-X (2) i van poder escalfar l'hidrogen fins als 80 milions de graus durant un quart de segon. Més tard, aquests físics van poder augmentar la temperatura fins a 100 milions de graus centígrads i van poder mantenir el plasma d'hidrogen una mica més de temps (3). Uns mesos més tard, uns físics de la Commissariat à l'énergie atomique et aux énergies alternatives (4) van escalfar plasma a gairebé 100 milions de graus, utilitzant el reactor experimental que ara porta el nom de West (5) i es troba a Cadarache (Bouches-du-Rhône, França) (6).
Si tot sembla indicar que el camí per a la producció de plasma sembla haver-se obert, roman el gran problema de com mantenir durant molt més temps el plasma en fusió, una operació que és molt perillosa (estem parlant de milions de graus centígrads) i que demana un enorme consum en energia. I és que, mentre no es pugui mantenir el plasma a una alta temperatura durant un temps suficient, no es podrà produir electricitat. La situació actual és que ningú no ha reeixit fins ara a produir plasmes més enllà d'uns pocs segons.
Per resoldre aquest problema, el passat 27.07.2017, la start-up TAE Technologies anunciava la seva col·laboració amb els equips de Google Research pel desenvolupament d'un algoritme destinat a mantenir estable el plasma en fusió durant un llarg període de temps dins d'un revolucionari generador de plasma anomenat: Norman (7), desenvolupat per aquesta empresa.
No tinc motius per no creure en els anuncis de les revistes de premsa que publica TAE Technologies a la seva pàgina web (8). Fa gairebé quatre anys, tampoc els tenia per no creure en l'anunci per Lockheed Martin (9) del projecte de construcció d'un reactor de fusió nuclear compacte (10), prou petit per adaptar-se al remolc d'un camió.
El fet és que fa molt de temps que Lockheed Martin no informa d'aquest projecte (11). Però el passat 04.05.2017, el Daily Mail publicava un article on afirmava que un informe tècnic actualitzat mostrava que el reactor de fusió de Lockheed era 100 vegades més gran del que s'havia previst originalment, i amb un pes de 2.000 tones, molt lluny doncs de les 20 tones que en 2014 Lockheed Martin havia afirmat que pesaria. El reactor tindria així 7 m de diàmetre i 18 m de longitud: dimensions similars a les dels reactors de fissió que equipen els submarins nuclears (12).
D'acord, potser els càlculs de Lockheed Martin no eren prou realistes i potser que el reactor de TAE Technologies s'hi apropi més a les seves promeses inicials. Però construir un reactor de fusió que tingui les dimensions d'un reactor de fissió similar als que equipen els submarins nuclears ... no ho veig com un fracàs.
Potser que els imants del MIT representin una revolució en el cost dels materials necessaris a la producció de plasma, potser també en les dimensions i en la seguretat dels reactors. I potser que tot plegat acabi per alliberar els capitals necessaris pel desenvolupament d'aquesta tecnologia en el sentit en què ho havia manifestat Bill Gates: "Estem oberts a participar en tot el que ens porti a una energia barata, neta i fiable" (13).
El primer tema era una notícia sobre els investigadors del Max Planck Institute for Plasma Physics (1) que, a principis del 2016, havien activat el reactor experimental de fusió Stellarator Wendelstein 7-X (2) i van poder escalfar l'hidrogen fins als 80 milions de graus durant un quart de segon. Més tard, aquests físics van poder augmentar la temperatura fins a 100 milions de graus centígrads i van poder mantenir el plasma d'hidrogen una mica més de temps (3). Uns mesos més tard, uns físics de la Commissariat à l'énergie atomique et aux énergies alternatives (4) van escalfar plasma a gairebé 100 milions de graus, utilitzant el reactor experimental que ara porta el nom de West (5) i es troba a Cadarache (Bouches-du-Rhône, França) (6).
Si tot sembla indicar que el camí per a la producció de plasma sembla haver-se obert, roman el gran problema de com mantenir durant molt més temps el plasma en fusió, una operació que és molt perillosa (estem parlant de milions de graus centígrads) i que demana un enorme consum en energia. I és que, mentre no es pugui mantenir el plasma a una alta temperatura durant un temps suficient, no es podrà produir electricitat. La situació actual és que ningú no ha reeixit fins ara a produir plasmes més enllà d'uns pocs segons.
Per resoldre aquest problema, el passat 27.07.2017, la start-up TAE Technologies anunciava la seva col·laboració amb els equips de Google Research pel desenvolupament d'un algoritme destinat a mantenir estable el plasma en fusió durant un llarg període de temps dins d'un revolucionari generador de plasma anomenat: Norman (7), desenvolupat per aquesta empresa.
No tinc motius per no creure en els anuncis de les revistes de premsa que publica TAE Technologies a la seva pàgina web (8). Fa gairebé quatre anys, tampoc els tenia per no creure en l'anunci per Lockheed Martin (9) del projecte de construcció d'un reactor de fusió nuclear compacte (10), prou petit per adaptar-se al remolc d'un camió.
El fet és que fa molt de temps que Lockheed Martin no informa d'aquest projecte (11). Però el passat 04.05.2017, el Daily Mail publicava un article on afirmava que un informe tècnic actualitzat mostrava que el reactor de fusió de Lockheed era 100 vegades més gran del que s'havia previst originalment, i amb un pes de 2.000 tones, molt lluny doncs de les 20 tones que en 2014 Lockheed Martin havia afirmat que pesaria. El reactor tindria així 7 m de diàmetre i 18 m de longitud: dimensions similars a les dels reactors de fissió que equipen els submarins nuclears (12).
D'acord, potser els càlculs de Lockheed Martin no eren prou realistes i potser que el reactor de TAE Technologies s'hi apropi més a les seves promeses inicials. Però construir un reactor de fusió que tingui les dimensions d'un reactor de fissió similar als que equipen els submarins nuclears ... no ho veig com un fracàs.
Potser que els imants del MIT representin una revolució en el cost dels materials necessaris a la producció de plasma, potser també en les dimensions i en la seguretat dels reactors. I potser que tot plegat acabi per alliberar els capitals necessaris pel desenvolupament d'aquesta tecnologia en el sentit en què ho havia manifestat Bill Gates: "Estem oberts a participar en tot el que ens porti a una energia barata, neta i fiable" (13).
- Wikipedia: Max Planck Institute of Plasma Physics
- Wikipedia: Wendelstein 7-X // Jacqueline Charpentier : L'Allemagne vient de lancer un réacteur à fusion révolutionnaire, housseniawriting.com, 11.12.2015
- Jacqueline Charpentier: Le réacteur à fusion nucléaire de l'Allemagne vient de produire son premier plasma d'hydrogène, housseniawriting.com, 04.02.2016
- Wikipedia: Commissariat à l'énergie atomique et aux énergies alternatives (CEA)
- West és el nom actual d'un dels darrers tokamaks (Wikipedia: Tokamak) francesos en activitat que abans portava el nom de Tore Supra (Wikipedia: Tore Supra, Centre de Cadarache |Recherches sur la fusion)
- Etienne Thierry-Aymé: Fusion nucléaire : le réacteur West a produit son premier plasma, Science et Vie, 17.01.2017
- Tri Alpha Energy and Google Combine Human and Machine Interaction to Further Plasma Science, TAE Technologies, 27.02.2017 // Amélie Charnay: Fusion nucléaire. Google est désormais à la recherche de l’énergie infinie, 01net, 26.07.2017 // TAE Technologies’ Fusion Machine Exceeds Prior Operations and Performance Levels in Record Time, TAE Technologies, 06.02.2018
- TAE Technologies: News
- Lockheed Martin: Home Page
- Compact Fusion, Lockheed Martin
- What happened to the Fusion Reactor by Lockheed Martin?, Qora (see also in this article the section Related Questions) // Matthew J Moynihan (2016): An Analysis of Lockheed-Martins’ Fusion Effort, thefusionblog.quora.com
- Shivali Best: Trouble for Lockheed's fusion reactor? Device that could 'solve the world's energy crisis' is 100 times larger than first planned, MailOnline, 04.05.2017
- Veure en aquest blog: Nuclear fusion could be soon a reality ... really? (1/2), 12.03.2018.
Sunday, March 25, 2018
switzerland - château de rolle
 |
| david guasch: château de rolle, 500px.com, 24.03.2018 |
Gairebé a mig camí entre Ginebra i Lausanne pots trobar una petita vila de poc més de sis mil habitants que s'anomena Rolle. De retorn de Ginebra, ahir ens vam aturar per anar a esmorzar i fer un petit tomb per la vila i el seu castell. Vaig pujar unes fotos que vaig fer al meu compte a 500px.com. Punxa el darrer enllaç si les vols veure, espero que t'agradin.
Friday, March 23, 2018
arsunda (sweden) - speed weekend 2018
 |
| Quantic Productions: Speed Weekend 2018-Official Movie, Youtube, 01.03.2018 |
El passat 04.03.2018 estava veient amb Isaac una emissió d'AutoMoto (TF1) on passaven un reportatge sobre el Speed Weekend d'Arsunda (Sweden). Per raons que no vénen al cas, no el vaig poder veure sencer i vaig anotar l'adreça del vídeo per veure'l més tard a la carta: Grand Format : Speed Week-end, l'enfer de la route de glace !
Si t'agraden les mogudes motoritzades que fan els americans als llacs salats, és el mateix, però la diferència és què hi ha més europeus i es fa sobre un llac gelat a Suècia. Si no has fet cursos de supervivència televisiva i no pots suportar la hiperventilació dels periodistes esportius, mira't tan sols el vídeo oficial que pots trobar més amunt. Altrament, pots veure tranquil·lament ambdós vídeos, sobretot si ets suficientment vell com per recordar amb carinyo films com: Those Magnificent Men in Their Flying Machines (1965) o sèries de dibuixos animats com: Wacky Races (spanish) (1968) ...
Si t'agraden les mogudes motoritzades que fan els americans als llacs salats, és el mateix, però la diferència és què hi ha més europeus i es fa sobre un llac gelat a Suècia. Si no has fet cursos de supervivència televisiva i no pots suportar la hiperventilació dels periodistes esportius, mira't tan sols el vídeo oficial que pots trobar més amunt. Altrament, pots veure tranquil·lament ambdós vídeos, sobretot si ets suficientment vell com per recordar amb carinyo films com: Those Magnificent Men in Their Flying Machines (1965) o sèries de dibuixos animats com: Wacky Races (spanish) (1968) ...
Thursday, March 22, 2018
Wednesday, March 21, 2018
martin heck - south america
| Timestorm Films: Patagonia 8k, Youtube, 01.08.2015 |
| CALBUCO from Martin Heck | Timestorm Films on Vimeo, 22.04.2015 |
| Timestorm Films: NOX Atacama 8K, Youtube, 29.08.2017 |
Una nova entrada amb vídeos de Martin Heck i de la seva empresa Timestorm que m'agradaria compartir amb tu i que s'afegeixen a dues de les entrades sobre time-lapse més visitades d'aquest blog:
Calbuco 4K/8K. El volcà Calbuco va entrar en erupció el 22 d'abril de 2015. Situat a prop de les ciutats de Puerto Varas i Puerto Montt al sud de Xile. Martin Heck es trobava prop d'un volcà veí Osorno (~ 20 km de distància lineal) quan, després del retorn amb el telefèric i havent embarcat en un ferry que l'havia de portar a Patagònia per filmar el time-lapse que tens amunt, va ser testimoni de l'erupció, i la va filmar en timelapses de 8K i 4K. Pots trobar més detalls a la descripció del vídeo a Vimeo.
Atacama 8K, El desert d'Atacama acull els cels més nets del món, amb estrelles i nebuloses fantàstiques en un dels llocs més desèrtics i silenciosos de la terra. Però el medi ambient és dur. Filmat en temperatures sota zero, en altituds de fins a 5000m en llacunes salades i vessants gelats, Atacama ofereix algunes de les panoràmiques més impressionants del planeta. Pots trobar més detalls a la descripció del vídeo a Youtube.
- Martin Heck: Dolomites, 17.04.2017
- Martin Heck: New Zealand, 02.07.2017
Calbuco 4K/8K. El volcà Calbuco va entrar en erupció el 22 d'abril de 2015. Situat a prop de les ciutats de Puerto Varas i Puerto Montt al sud de Xile. Martin Heck es trobava prop d'un volcà veí Osorno (~ 20 km de distància lineal) quan, després del retorn amb el telefèric i havent embarcat en un ferry que l'havia de portar a Patagònia per filmar el time-lapse que tens amunt, va ser testimoni de l'erupció, i la va filmar en timelapses de 8K i 4K. Pots trobar més detalls a la descripció del vídeo a Vimeo.
Atacama 8K, El desert d'Atacama acull els cels més nets del món, amb estrelles i nebuloses fantàstiques en un dels llocs més desèrtics i silenciosos de la terra. Però el medi ambient és dur. Filmat en temperatures sota zero, en altituds de fins a 5000m en llacunes salades i vessants gelats, Atacama ofereix algunes de les panoràmiques més impressionants del planeta. Pots trobar més detalls a la descripció del vídeo a Youtube.
Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
|
Tuesday, March 20, 2018
fabrication du fromage: manuelle et automatisée
| Where's Andrew? - L'Etivaz Swiss Cheese, Youtube, 27.06.2012 |
| Siemens: Fromages suisses - fabrication automatisée, Youtube, 05.08.2014 |
Monday, March 19, 2018
carbon capture and storage
| Tech Insider: Turning carbon dioxide into stone, Youtube, 27.07.2016 |
Sovint, els científics comuniquen més i millor amb la premsa que els enginyers. I si parlem de comunicació, podria afegir que els científics i els enginyers nord-americans comuniquen tan malament fora de casa seva que, sovint, els científics europeus passen per ser els únics que treballen per la reducció de les emissions de CO₂ del planeta.
Oblida't de Trump i de les astracanades que pugui dir sobre el canvi climàtic. Als USA fa temps que s'estan fent coses molt interessants de les que la premsa europea en parla res o molt poc. No tinc temps de fer una tesi doctoral sobre el tema, però avui et passaré uns quants articles que defensen aquesta idea i que espero que t'interessin tant com a mi m'han interessat (no t'oblidis però d'utilitzar el traductor de Google si tens problemes de lectura amb l'anglès).
Avui però no diré res sobre la tecnologia de les centrals de carbo amb baixes emissions (clean coal) que Trump defensava a la seva campanya electoral. Tampocdiré res sobre els miliards de dòlars que es va menjar la construcció de la fallida central de carbó de Kemper (Kemper County, Mississippi) abans de la seva fallida (2).
Avui vull compartir amb tu alguns exemples del que s'està fent actualment en el terreny de la captura del CO₂ que es troba a l'aire.
Segur que plantes industrials com la de Illinois Industrial Carbon Capture and Storage, que produeix etanol a partir de cereals locals i que soterra l'excedent del CO₂ que produeix en dipòsits salins a 2000 m de fondària, no són la solució. Però són un bon indicador d'una alternativa a tenir en compte. Més tenint en compte que aquesta instal·lació té una capacitat d'eliminació de CO₂ de l'atmosfera fins a 1 milió de tones/any (3) (4).
Segur que la primera instal·lació industrial de captura del CO₂ de l'aire (la primera planta comercial amb emissions negatives), creada al cantó de Zürich per l'empresa suïssa ClimeWorks, tampoc sigui la solució. Però tot i estar encara en període de test a Suïssa, una filial creada a Islàndia actualment està mineralitzant 1.000 tones de CO₂/any gràcies a la utilització de l'energia geotèrmica local. I quan dic mineralitzant, vull dir eliminant CO₂ de l'atmosfera durant milions d'anys (cf, 4) (5).
Segur que tampoc és la solució el projecte d'una instal·lació industrial a Vancouver que extrauria 1 milió de tones de CO₂/dia mitjançant un complex gegant de ventiladors anàleg al de ClimeWorks, transformant el CO₂ en pellets, gràcies a una solució d'hidròxid líquid que reacciona amb l'aire per formar un mineral de carbonat. Aquest projecte, creat per una start-up anomenada Carbon Engineering (6), finançada per Bill Gates (7) i Murray Edwards, tindria com a objectiu la transformació final d'aquests pellets en combustible (8).
Si vols saber més sobre la transformació del CO₂ en gasolina, et proposo donar un cop d'ull a aquest article publicat el maig del 2017 a la revista Nature (9). I si vols veure com la utilització del CO₂ com a líquid refrigerant està reduint el cost de l'electricitat d'entre el 20-25% als supermercats suïssos, dones-li un cop d'ull al magazín Energeia (10).
En un dels millors i més documentats articles que mai he llegit sobre el problema de les emissions de CO₂ i les possibles solucions en el camp de la captura i l'emmagatzemament del CO₂ atmosfèric, Abby Rabinowitz i Amanda Simson ens situen davant de les magnituds de què estem parlant (cf. 4): En perspectiva, la instal·lació de Decatur (cf. 3) preveu emmagatzemar altres 5 milions de tones de CO₂ durant els pròxims anys. En 2016, solament les emissions dels USA van ser de 14 milions de tones de CO₂/dia. Quantes instal·lacions com aquesta necessitaríem?
Al mateix article (cf. 4) demanaven a Noah Deich quin era l'enfocament adequat que s'havia de donar a les tecnologies de les emissions negatives. El consell de Noah Deich era abordar aquestes tecnologies, i les solucions que puguin aportar, dins d'un paquet on també s'haurien d'incloure necessàriament mesures naturals per a la captura de carboni. Mesures per afavorir els reservoris de carboni, en anglès carbon sinks (11); la reforestació massiva; i la transformació del CO₂ en carbó vegetal (12). També, naturalment, les tecnologies d'instal·lacions BECCS (13) i de captura directa del CO₂ de l'aire.
Podem estar d'acord si diem que tot el que no sigui mineralitzar el CO₂ o ensorrar-lo en profunditat, a la terra o al mar, no és una solució als efectes climàtics de la seva presència en l'atmosfera. Res no canvia si s'injecta en hivernacles, en sistemes de refrigeració o es transforma en combustible si després pot tornar a l'atmosfera. En el millor dels casos, tindríem un balanç neutre que no canviaria en res la situació actual. Però posar en marxa les instal·lacions que permeten la captura del CO₂, dimensionar-les i optimitzar-les perquè cada instal·lació pugui maximitzar la captura de CO₂ i explorar totes les possibilitats de solidificar aquest gas és quelcom que podria capgirar la situació actual molt més ràpidament del que ho faria solament amb els processos naturals.
Si he reeixit a despertar el teu interès pel tema de la captura del CO₂ de l'aire ... o, en altres mots, com deixar de caure en el pànic i combatre'l amb solucions, et proposo de llegir mooolt tranquil·lament les referències que pots trobar a continuació i visitar els enllaços que et proposen.
Oblida't de Trump i de les astracanades que pugui dir sobre el canvi climàtic. Als USA fa temps que s'estan fent coses molt interessants de les que la premsa europea en parla res o molt poc. No tinc temps de fer una tesi doctoral sobre el tema, però avui et passaré uns quants articles que defensen aquesta idea i que espero que t'interessin tant com a mi m'han interessat (no t'oblidis però d'utilitzar el traductor de Google si tens problemes de lectura amb l'anglès).
Avui però no diré res sobre la tecnologia de les centrals de carbo amb baixes emissions (clean coal) que Trump defensava a la seva campanya electoral. Tampocdiré res sobre els miliards de dòlars que es va menjar la construcció de la fallida central de carbó de Kemper (Kemper County, Mississippi) abans de la seva fallida (2).
Avui vull compartir amb tu alguns exemples del que s'està fent actualment en el terreny de la captura del CO₂ que es troba a l'aire.
Segur que plantes industrials com la de Illinois Industrial Carbon Capture and Storage, que produeix etanol a partir de cereals locals i que soterra l'excedent del CO₂ que produeix en dipòsits salins a 2000 m de fondària, no són la solució. Però són un bon indicador d'una alternativa a tenir en compte. Més tenint en compte que aquesta instal·lació té una capacitat d'eliminació de CO₂ de l'atmosfera fins a 1 milió de tones/any (3) (4).
Segur que la primera instal·lació industrial de captura del CO₂ de l'aire (la primera planta comercial amb emissions negatives), creada al cantó de Zürich per l'empresa suïssa ClimeWorks, tampoc sigui la solució. Però tot i estar encara en període de test a Suïssa, una filial creada a Islàndia actualment està mineralitzant 1.000 tones de CO₂/any gràcies a la utilització de l'energia geotèrmica local. I quan dic mineralitzant, vull dir eliminant CO₂ de l'atmosfera durant milions d'anys (cf, 4) (5).
| El Periódico de la Energía: Primera planta de captura directa de CO2, Youtube, 26.06.2017 |
Segur que tampoc és la solució el projecte d'una instal·lació industrial a Vancouver que extrauria 1 milió de tones de CO₂/dia mitjançant un complex gegant de ventiladors anàleg al de ClimeWorks, transformant el CO₂ en pellets, gràcies a una solució d'hidròxid líquid que reacciona amb l'aire per formar un mineral de carbonat. Aquest projecte, creat per una start-up anomenada Carbon Engineering (6), finançada per Bill Gates (7) i Murray Edwards, tindria com a objectiu la transformació final d'aquests pellets en combustible (8).
Si vols saber més sobre la transformació del CO₂ en gasolina, et proposo donar un cop d'ull a aquest article publicat el maig del 2017 a la revista Nature (9). I si vols veure com la utilització del CO₂ com a líquid refrigerant està reduint el cost de l'electricitat d'entre el 20-25% als supermercats suïssos, dones-li un cop d'ull al magazín Energeia (10).
En un dels millors i més documentats articles que mai he llegit sobre el problema de les emissions de CO₂ i les possibles solucions en el camp de la captura i l'emmagatzemament del CO₂ atmosfèric, Abby Rabinowitz i Amanda Simson ens situen davant de les magnituds de què estem parlant (cf. 4): En perspectiva, la instal·lació de Decatur (cf. 3) preveu emmagatzemar altres 5 milions de tones de CO₂ durant els pròxims anys. En 2016, solament les emissions dels USA van ser de 14 milions de tones de CO₂/dia. Quantes instal·lacions com aquesta necessitaríem?
Al mateix article (cf. 4) demanaven a Noah Deich quin era l'enfocament adequat que s'havia de donar a les tecnologies de les emissions negatives. El consell de Noah Deich era abordar aquestes tecnologies, i les solucions que puguin aportar, dins d'un paquet on també s'haurien d'incloure necessàriament mesures naturals per a la captura de carboni. Mesures per afavorir els reservoris de carboni, en anglès carbon sinks (11); la reforestació massiva; i la transformació del CO₂ en carbó vegetal (12). També, naturalment, les tecnologies d'instal·lacions BECCS (13) i de captura directa del CO₂ de l'aire.
| Quartz: An energy plant with negative CO2 emissions, Youtube, 17.10.2017 |
Podem estar d'acord si diem que tot el que no sigui mineralitzar el CO₂ o ensorrar-lo en profunditat, a la terra o al mar, no és una solució als efectes climàtics de la seva presència en l'atmosfera. Res no canvia si s'injecta en hivernacles, en sistemes de refrigeració o es transforma en combustible si després pot tornar a l'atmosfera. En el millor dels casos, tindríem un balanç neutre que no canviaria en res la situació actual. Però posar en marxa les instal·lacions que permeten la captura del CO₂, dimensionar-les i optimitzar-les perquè cada instal·lació pugui maximitzar la captura de CO₂ i explorar totes les possibilitats de solidificar aquest gas és quelcom que podria capgirar la situació actual molt més ràpidament del que ho faria solament amb els processos naturals.
Si he reeixit a despertar el teu interès pel tema de la captura del CO₂ de l'aire ... o, en altres mots, com deixar de caure en el pànic i combatre'l amb solucions, et proposo de llegir mooolt tranquil·lament les referències que pots trobar a continuació i visitar els enllaços que et proposen.
- Si tens un moment, et proposo de fer un cop d'ull a la sèrie de cinc articles que vaig publicar en aquest blog en 2016 i que portava per títol: Canvi Climàtic: de què estem parlant en realitat? [1] [2] [3] [4] [5]
- Sharon Kelly: How America's clean coal dream unravelled, The Guardian, 02.03.2018
- DOE Announces Major Milestone Reached for Illinois Industrial CCS Project, U.S. Department of Energy (DOE), 07.04.2017
- Abby Rabinowitz and Amanda Simson: The Dirty Secret of the World’s Plan to Avert Climate Disaster, The Wired, 10.12.2017
- ClimeWorks: Home page, World-first commercial CO2 capture plant // La Suisse inaugure la première usine capable de transformer le CO₂, BFM Business, 11.06.2017 // Alister Doyle: From thin air to stone: greenhouse gas test starts in Iceland, Reuters, 11.10.2017 // Akshat Rathi: The world’s first “negative emissions” plant has begun operation—turning carbon dioxide into stone, Quartz, 12.10.2017 // Office fédéral de l’énergie (OFEN): Recycler l’air, Energeia n° 6 - pp 4-5 Novembre 2017 (pdf, 3.2 MB) // Esta máquina suiza limpia el aire: absorbe dióxido de carbono de la atmósfera y permite reusarlo, La Nación, 19.11.2017 // Peter Wadhams: Saving the world with carbon dioxide removal, The Washington Post, 08.01.2018.
- Carbon Engineering: Home Page
- Veure altres inversions de Bill Gates en el terreny energètic en aquest blog a: Nuclear Fusion could be soon a reality ... really?, 12.03.2018
- Tanya Lewis: Giant air-sucking machines could be the solution to Earth's scary carbon dioxide problem, Business Insider, 27.07.2015 // A Canadian Start-Up Is Removing CO2 From The Air And Turning It Into Pellets, Science Alert, 12.10.2015
- Jian Wei et al.: Directly converting CO2 into a gasoline fuel, Nature, 02.05.2017, doi:10.1038/ncomms15174
- Office fédéral de l’énergie (OFEN): Froid dans les commerces, Energeia n° 6 - pp 15 Novembre 2017 (pdf, 3.2 MB)
- Wikipedia: Carbon sink
- Wikipedia: Biochar
- Wikipedia: Bio-energy with carbon capture and storage (BECCS)
Sunday, March 18, 2018
Friday, March 16, 2018
futurism - amazing warehouse robots
| Business Insider UK: Inside Alibaba's smart warehouse staffed by robots, Youtube, 20.09.2017 |
Avui m'agradaria compartir amb tu dos vídeos molt interessants sobre l'ús dels robots en la gestió de magatzems.
El primer ens presenta els robots que el gegant del comerç online xinès Alibaba va instal·lar als seus magatzems de Huiyang (Guangdong, China). Seixanta robots mòbils, cadascun capaç de transportar prop de 500 kg i desplaçar-se a una velocitat de 5 km/h, realitzaven el passat mes de setembre el 70% del treball en aquest magatzem de 3.000 m2.
Potser que després de veure aquest vídeo et demanis quant de temps trigarà Alibaba a reemplaçar amb altres robots els humans que encara s'encarreguen de les tasques d'empaquetatge per la distribució.
En fi, si després de veure aquest primer vídeo creus que ja no es pot anar més lluny en l'eficàcia amb què a Alibaba realitzen la gestió del magatzem, espera a veure aquest altre vídeo amb els robots Skypod, que produeix la companyia francesa Exotec Solutions, i que actualment treballen als magatzems de C-discount a Cestas (Aquitània, França). No afegiré res més. Et deixo descobrir un vídeo que m'ha deixat estupefacte.
Potser que després de veure aquest vídeo et demanis quant de temps trigarà Alibaba a reemplaçar amb altres robots els humans que encara s'encarreguen de les tasques d'empaquetatge per la distribució.
En fi, si després de veure aquest primer vídeo creus que ja no es pot anar més lluny en l'eficàcia amb què a Alibaba realitzen la gestió del magatzem, espera a veure aquest altre vídeo amb els robots Skypod, que produeix la companyia francesa Exotec Solutions, i que actualment treballen als magatzems de C-discount a Cestas (Aquitània, França). No afegiré res més. Et deixo descobrir un vídeo que m'ha deixat estupefacte.
| Business Insider UK: This French retailer uses shelf-climbing robots in its warehouse, Youtube, 08.12.2017 |
La banca, la finança i fins i tot les assegurances poden funcionar amb robots. Els metros, els autobusos i també els trens poden funcionar amb robots. La indústria i la distribució de la seva producció poden també utilitzar-los com a mà d'obra. Tot això no és ja terreny de ciència-ficció, visc en un país on aquesta situació comença a estendre's lenta, però inexorablement.
La pregunta del milió de dòlars, aquella per la que ningú ha preparat una resposta és: si en el terreny de la producció, els serveis i la distribució l'home és cada cop menys necessari, què passa en el terreny del consum? Vull dir que, el cost dels robots es pot justificar si hi ha un consum que permeti tant la seva adquisició com el seu amortiment i renovació. Però què passa si no hi ha consumidors? O si els consumidors potencials no tenen la capacitat adquisitiva per consumir el que els robots produeixin?
Es una pregunta senzilla que no pot tenir sinó una resposta molt complexa car, la idea de taxar els robots, és simplement surrealista. Ningú produiria a un país on els robots estiguessin taxats havent-hi altres on no ho fossin (o on les taxes fossin comparativament més baixes).
Clar que, potser la pregunta i la resposta a fer-se siguin encara molt més senzilles: estem albirant ja els límits de l'esgotament d'un sistema social i econòmic que està demanant a crits ser reemplaçat per un altre?
La pregunta del milió de dòlars, aquella per la que ningú ha preparat una resposta és: si en el terreny de la producció, els serveis i la distribució l'home és cada cop menys necessari, què passa en el terreny del consum? Vull dir que, el cost dels robots es pot justificar si hi ha un consum que permeti tant la seva adquisició com el seu amortiment i renovació. Però què passa si no hi ha consumidors? O si els consumidors potencials no tenen la capacitat adquisitiva per consumir el que els robots produeixin?
Es una pregunta senzilla que no pot tenir sinó una resposta molt complexa car, la idea de taxar els robots, és simplement surrealista. Ningú produiria a un país on els robots estiguessin taxats havent-hi altres on no ho fossin (o on les taxes fossin comparativament més baixes).
Clar que, potser la pregunta i la resposta a fer-se siguin encara molt més senzilles: estem albirant ja els límits de l'esgotament d'un sistema social i econòmic que està demanant a crits ser reemplaçat per un altre?
Thursday, March 15, 2018
puigdemont en suisse
| Puigdemont en Suisse, RTS, 15.03.2018 |
Invité à venir en Suisse dans le cadre du Festival international et forum sur les droits humains (FIFDH), Carles Puigdemont a cité le pays en modèle (cliquez ici pour voir l'interview complet)
Wednesday, March 14, 2018
onyx solar - building integrated photovoltaics
 |
| Onyx Solar. Photovoltaic Skylight at Béjar Market (Salamanca, Spain) |
El passat 01.03.2018 publicava un post titulat: Solar panels with Dye-Sensitized Solar Cells (DSC) on presentava uns panells solars de tercera generació que la municipalitat de Lausanne havia instal·lat al Port d'Ouchy.
Molts dels que seguiu el blog us vau mostrar interessats per aquesta iniciativa. Molts dels que viviu a l'estat espanyol vau donar lliure accés a la vostra colera contra la política energètica del govern. Un amic també va dir-me que aquest tipus de panells no durarien res a Espanya, car la penya se'ls carregaria a cops de pedra en dos dies. Gairebé tots us vau mostrar molt interessats per les possibilitats d'aquest tipus de panells.
Val a dir que, amb altres tipus de tecnologies que la que us presentava al post, hi ha una empresa a Avila (Espanya): Onyx Solar, que ha portat a terme un munt de projectes arreu del món en el camp de l'equipament en vidre solar per diferents tipus d'edificis. Molts d'aquests projectes s'han realitzat a l'estat espanyol, com ara el del mercat de Béjar (Salamanca) que pots veure a la imatge que obre aquest post. Pots visitar la pàgina dedicada als projectes de l'empresa per veure altres projectes arreu del món.
Per dur a terme aquests projectes han utilitzat tecnologies existents, principalment la coneguda com: Crystalline Silicon Photovoltaic Glass.
Però el que trobo més remarcable són els projectes de recerca en els que han treballat o estan treballant. Pots trobar uns quants exemples a la pàgina d'R+D de l'empresa. La majoria d'aquests projectes estan emmarcats i cofinançats per altres projectes de la Unió Europea, com ara: Horitzon 2020, Intelligent Energy Europe, LIFE i Seventh Framework Programme for Research (FP7). Altres projectes han estat cofinançats per la Junta de Castilla-León i pel Ministerio de Economia de l'estat espanyol.
Dos projectes, ja acabats, han retingut però tot el meu interès:
Molts dels que seguiu el blog us vau mostrar interessats per aquesta iniciativa. Molts dels que viviu a l'estat espanyol vau donar lliure accés a la vostra colera contra la política energètica del govern. Un amic també va dir-me que aquest tipus de panells no durarien res a Espanya, car la penya se'ls carregaria a cops de pedra en dos dies. Gairebé tots us vau mostrar molt interessats per les possibilitats d'aquest tipus de panells.
Val a dir que, amb altres tipus de tecnologies que la que us presentava al post, hi ha una empresa a Avila (Espanya): Onyx Solar, que ha portat a terme un munt de projectes arreu del món en el camp de l'equipament en vidre solar per diferents tipus d'edificis. Molts d'aquests projectes s'han realitzat a l'estat espanyol, com ara el del mercat de Béjar (Salamanca) que pots veure a la imatge que obre aquest post. Pots visitar la pàgina dedicada als projectes de l'empresa per veure altres projectes arreu del món.
Per dur a terme aquests projectes han utilitzat tecnologies existents, principalment la coneguda com: Crystalline Silicon Photovoltaic Glass.
Però el que trobo més remarcable són els projectes de recerca en els que han treballat o estan treballant. Pots trobar uns quants exemples a la pàgina d'R+D de l'empresa. La majoria d'aquests projectes estan emmarcats i cofinançats per altres projectes de la Unió Europea, com ara: Horitzon 2020, Intelligent Energy Europe, LIFE i Seventh Framework Programme for Research (FP7). Altres projectes han estat cofinançats per la Junta de Castilla-León i pel Ministerio de Economia de l'estat espanyol.
Dos projectes, ja acabats, han retingut però tot el meu interès:
- INNDISOL que tenia per objectiu millorar la competitivitat de la indústria fotovoltaica espanyola en la fabricació de productes amb valor afegit, com ara mòduls fotovoltaics més eficients i amb característiques especials per a la integració arquitectònica. Aquest projecte es va dur a terme per un consorci format per dues empreses (Onyx Solar i Mondragon Assembly), tres universitats (Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Barcelona i el Centre de làser de la Universitat Politècnica de Madrid) i un centre tecnològic que molts coneixem: el CIEMAT.
- Dye-Sensitized Solar Cells (o les cèl·lules Grätzel, que et presentava al meu post del passat 01.03.2018), que tenia per objectiu la recerca de nous materials i tècniques a escala nanomètrica en el desenvolupament de tecnologies fotovoltaiques de tercera generació, les propietats de les quals són especialment interessants en el mercat BIPV (Building Integrated Photovoltaics). Un projecte en el qual van col·laborar el departament de R+D d'Onyx Solar i el Departament de Física de Matèries Condensades de la Universidad de Valladolid, amb l'objectiu principal de desenvolupar un pigment fotovoltaic per la seva aplicació en la construcció.
- El fet que dues ciutats de l'estat espanyol: Madrid i Barcelona, fagocitin l'actualitat i bona part de les energies i dels recursos de l'estat espanyol, no pot seguir amagant-nos que existeix un món exterior on passen coses molt interessants i amb una projecció internacional.
- L'aplicació i la vigència de les lleis energètiques que pugui publicar l'actual o qualsevol que sigui el futur govern de l'estat espanyol s'atura a les seves fronteres. Res no impedeix a una empresa de l'estat espanyol seguir fent recerca al país (o a les seves seus a l'estranger!) i anar a vendre arreu la tecnologia que en resulti.
Tuesday, March 13, 2018
alex eslam
| Migros Sélection - De l’exceptionnel pour chaque jour, Youtube, 02.05.2017 |
Aviat farà un any, coincidint amb el llançament d'una nova gama de productes, la cadena suïssa de supermercats Migros va penjar aquest vídeo a Youtube.
Encara segueixen passant aquesta publicitat a la TV suïssa i, cada cop que passen l'anunci, segueixo demanant-me com diable està fet ... Quin és el missatge vehiculat per l'anunci és per a mi un altre misteri car, personalment, trobo que la desaparició dels convidats, i la mirada inquietant de l'amfitrió al final de l'anunci, no m'inciten a consumir cap dels productes alimentaris que s'han servit a taula. Clar que, tampoc no hauria d'excloure que, tot plegat, no sigui sinó una touche d'humor macabre, molt apreciat pel public suís alemany. En qualsevol cas, des d'un punt estrictament tècnic, trobo que l'anunci està remarcablement ben fet.
No ha sigut fàcil trobar qui era el realitzador de l'anunci. Vaig trobar una pàgina d'Alex Eslam, amb alguns dels vídeos publicitaris que ha fet (i que et recomano veure!) al site d'una agència d'Hamburg: Elemente. Però si has punxat el darrer enllaç, ja hauràs vist que ja no sembla fer part del staff de l'agència. També he vist una pàgina al seu nom a una filial a Berlín (ciutat on resideix) d'una altra agència amb seu a Hamburg: Markenfilm.
De totes maneres, et recomano anar a veure els treballs que ha publicat a la seva pàgina a Vimeo, on també trobaràs la seva bio.
Encara segueixen passant aquesta publicitat a la TV suïssa i, cada cop que passen l'anunci, segueixo demanant-me com diable està fet ... Quin és el missatge vehiculat per l'anunci és per a mi un altre misteri car, personalment, trobo que la desaparició dels convidats, i la mirada inquietant de l'amfitrió al final de l'anunci, no m'inciten a consumir cap dels productes alimentaris que s'han servit a taula. Clar que, tampoc no hauria d'excloure que, tot plegat, no sigui sinó una touche d'humor macabre, molt apreciat pel public suís alemany. En qualsevol cas, des d'un punt estrictament tècnic, trobo que l'anunci està remarcablement ben fet.
No ha sigut fàcil trobar qui era el realitzador de l'anunci. Vaig trobar una pàgina d'Alex Eslam, amb alguns dels vídeos publicitaris que ha fet (i que et recomano veure!) al site d'una agència d'Hamburg: Elemente. Però si has punxat el darrer enllaç, ja hauràs vist que ja no sembla fer part del staff de l'agència. També he vist una pàgina al seu nom a una filial a Berlín (ciutat on resideix) d'una altra agència amb seu a Hamburg: Markenfilm.
De totes maneres, et recomano anar a veure els treballs que ha publicat a la seva pàgina a Vimeo, on també trobaràs la seva bio.
Monday, March 12, 2018
nuclear fusion could be soon a reality ... really? (1/2)
 |
| A visualisation of MIT’s planned fusion experiment. Photograph: Ken Filar/MIT, Published at The Guardian, 09.03.2018 |
Divendres passat, Hannah Devlin publicava a la secció d'energia de The Guardian (1) una notícia que podria marcar el futur de l'energia. Resumint molt, i proposant-te de llegir l'article per més detalls:
Un equip del MIT (2) es proposa utilitzar una nova generació de superconductors que permetrien dissenyar imants ultra potents destinats a la compressió dels àtoms d'hidrogen fins a la seva fusió per produir heli, alliberant enormes quantitats d'energia en aquest procés.
Com el procés de la fusió nuclear necessita de temperatures extremes, de l'ordre de 200 milions de graus Celsius (temperatures que cap material sòlid pot resistir), s'han d'utilitzar camps magnètics molt potents per escalfar el plasma i impedir-li d'entrar en contacte amb cap material del reactor.
Pel disseny d'aquests imants, els científics del MIT compten amb un nou material superconductor conegut amb el nom de: yttrium-barium-copper oxide (YBCO), que els permetria dissenyar imants més petits però molt més potents que els que s'han utilitzat fins ara. Això els permetria reduir la quantitat d'energia necessària per desencadenar la reacció de la fusió i reduir el cost i el temps de realització d'un reactor, especialment si ho comparem amb el cost i els temps de realització del projecte ITER (3), que continua des de fa molts anys en construcció a Cadarache, al sud de França (4).
Personalment, m'ha cridat l'atenció que aquest projecte no hagi trobat finançament als USA i que els $50 milions del cost estimat pel projecte hagin estat avançats per l'empresa italiana ENI (5).
Entenc la tristesa dels investigadors del MIT quan diuen que: Durant molts anys, la investigació sobre la fusió només va sobreviure amb les ajudes del govern federal. I quan els fons federals es van destinar al projecte ITER, ja no van arribar al MIT (6). Però si dius quelcom de l'estil que, destinant tota la electricitat d'un reactor convencional a escalfar el plasma d'un reactor de fusió, aquest darrer serà capaç de produir l'equivalent de dos reactors convencionals, crec que no pots esperar crear una gran expectació més enllà de l'àmbit universitari.
En realitat crec que el problema del finançament no s'ha de buscar al govern federal, sinó a la implicació dels grans capitalistes nord-americans en altres tipus de projectes. "Estem oberts a participar en tot el que ens porti a una energia barata, neta i fiable", va dir Bill Gates (7). El mateix Gates que ja havia posat a disposició $1 miliard de la seva butxaca per la recerca sobre la fissió nuclear i la hot fusion, el 2016 s'havia fixat com objectiu la recaptació d'un nou fons de $1 miliard amb el suport d'algunes de les fortunes més importants dels USA. L'empresa que ha de dirigir aquests capitals cap els projectes amb més possibilitats de reeixir és coneix amb el nom de Breakthrough Energy Ventures (BEV): val la pena passar per la seva pàgina web per saber qui són els sponsors i en quines tecnologies estan invertint (8).
En realitat crec que el problema del finançament no s'ha de buscar al govern federal, sinó a la implicació dels grans capitalistes nord-americans en altres tipus de projectes. "Estem oberts a participar en tot el que ens porti a una energia barata, neta i fiable", va dir Bill Gates (7). El mateix Gates que ja havia posat a disposició $1 miliard de la seva butxaca per la recerca sobre la fissió nuclear i la hot fusion, el 2016 s'havia fixat com objectiu la recaptació d'un nou fons de $1 miliard amb el suport d'algunes de les fortunes més importants dels USA. L'empresa que ha de dirigir aquests capitals cap els projectes amb més possibilitats de reeixir és coneix amb el nom de Breakthrough Energy Ventures (BEV): val la pena passar per la seva pàgina web per saber qui són els sponsors i en quines tecnologies estan invertint (8).
- Hannah Devlin: Nuclear fusion on brink of being realised, say MIT scientists, The Guardian, 09.03.2018
- MIT és una abreviació del Massachusetts Institute of Technology
- International Thermonuclear Experimental Reactor (ITER), Home Page
- Damian Carrington: After 60 years, is nuclear fusion finally poised to deliver, The Guardian, 02.12.2016
- Wikipedia: ENI [fr] // ENI Iberia: La marca Eni en España
- CommonWealth: MIT. Fusion future 15 years away, 09.03.2018 // Robbing MIT to pay international reactor, 06.11.2016
- Bill Gates’ League of Billionaires will spend $1 Billion on Energy Research,
LENR & Cold Fusion News, 18.12.2016 - Breakthrough Energy Ventures (BEV): Home Page, Who we are, Energy Projects
Subscribe to:
Posts (Atom)