Diumenge passat l'edició de El Confidencial me sorprenia amb aquest article: La sal de la tierra: La israelí ICL lanza en Cataluña el mayor plan industrial de España.
Los representantes de la filial española del grupo Israel Chemical Ltd. (ICL), han intensificado los contactos con la Generalitat y el Ministerio de Industria de cara al desarrollo en el Bages del Proyecto Phoenix (...) El plan se ha convertido en el mejor estandarte de la política de reindustrialización que trata de estimular el Gobierno durante el tramo final de la actual legislatura.
Comparativament amb el to ditiràmbic de l'article de El Confidencial, El Periódico presentava en la noticia en clau barcelonesa: Nova infraestructura per una industria extractiva . De la mina al Port de BCN. Iberpotash invertirà 100 milions en una terminal de càrrega per a vaixells de fins 60'000 tones. La Vanguardia de manera més lacònica: La Generalitat dóna llum verd a Iberpotash per ampliar en un milió de tones anuals l'extracció de recursos a Súria.
Si us llegiu qualsevol dels tres articles mencionats veureu que es tracta d'un projecte que pot transformar econòmicament la comarca del Bages i donar una nova orientació al transport de mercaderies per ferrocarril i marítim. Es possible que la premsa de BCN estigui molt més interessada en el Mobile World Congress i en les estadístiques dels creuers que visiten el port que en el que pugui passar al Bages, però crec que el tractament que han fet de la noticia és excessivament lleuger.
Per exemple, seria interessant analitzar quants milions haurà d'invertir l'estat en les infraestructures que han de comunicar la producció minera amb els ports de BCN, Tarragona i l'Eix Mediterrani i quines serien les sinergies potencials per altres empreses que puguin utilitzar-les. Seria interessant també saber si el govern (espanyol, català, comarcal, ...) té prevista algun projecte per donar valor afegit in situ a la producció de sals i potasses, a fi d'exportar produïts elaborats, o si la transformació industrial a d'altres llocs es dona com una bona política.
Se m'ha fet molt estrany no veure cap al·lusió al fet que Israel Chemicals Ltd, propietària de Iberpotash, pertanyi a Israel Corporation, una holging propietat del govern israelià. També se m'ha fet molt estrany que cap periodista no sembli haver-se deixat caure per les pàgines de Bloomberg per veure l'evolució de la companyia els darrers mesos o anys: en concret des de principis del 2011. Però pel damunt de tot, se m'ha fet molt estrany no veure cap al·lusió al viatge d'en Mas a Israel el passat mes de Novbre. 2013, ni que sigui per confirmar que ABC no explica més que rucades.
En fi, com deia en Arrabal en aquell programa inoblidable d'en Sànchez-Dragó: Hablemos del mineralismo. El mineralismo va a llegar ... o era el milenarismo el que havia d'arribar? En fi, ni l'un ni l'altre semblen interessar gaire a la premsa barcelonina. El Bages és un lloc que molts barcelonins coneixen de passada quan enfilen cap el túnel del Cadi, els caps de setmana que van a esquiar, i els israelians son jueus: i amb això tot està dit.
4 comments:
Doncs si tio,i sembla que aquests ens faran la guitza per l´enorme volum de Clorur de Sodi que volen aprofitar i que inundaria el mercat europeu.Ja veurem que passa al Bages,"un marco de incomparable belleza".
Estic segur que la Xene ha realitzat que, si te competències de política industrial al Bages i pot prendre decisions pel que fa al transport de la producció fins el port de BCN, també haurà realitzat que te les mateixes competències en política industrial pel que fa a la producció del Delta. Clar que, cas que se'ls oblidi, no estaria de més que algú els hi recordés.
Home,sempre vesteix més mostrar les bones relacions que tenim amb Israel,per allò de que així dongui la impressió de que aquests estan de part nostra,que no pas posar per davant la producció de sal d´una modesta pime ubicada més enllà de l´Ebre...tú ja m´entens.
Personalment crec que el fet de mostrar que les relacions que pugui tenir la Xene amb Israel siguin més o menys bones que les que s'havien mostrat no fa gaire amb certs personatges de Las Vegas és irrellevant. Al menys des de fora, costen molt d'entendre les genuflexions del govern, i dels seus suports parlamentaris, al capital estranger (al sector comercial en saben alguna cosa sobre el tema) i la nul.la consideració que els mereix el capital local. I el més sorprenent de tot, és que tot plegat vagi embolicat en un pack nacionalista. Un cop més, la sintonia entre el govern català i l'espanyol me semblen remarcables.
Post a Comment