Et van deixar un país amb una crisi econòmica com mai l'havia viscut. Una pobresa que deixava de ser un privilegi de les classes més baixes i s'estenia també a la classe mitjana (1). Tot com la obscenitat de la riquesa d'aquells que mai en tenen prou. Una riquesa i una desigualtat social que el teu mandat no ha fet gran cosa per canviar, però tot el possible per amagar (2).
Vas afegir a aquestes desgràcies que havies rebut en herència el fracking (3) i altres desgràcies mediambientals, com l'autorització de les prospeccions de petroli a Alaska. I mentre la industria fotia el camp del país i les infraestructures estaven demanant a crits el retorn als estàndards d'un país civilitzat, vas decidir destinar el pressupost federal per a fer avançar la industria de la defensa fins a un nivell tecnològic al que cap altre país podia ni tant sols aspirar (4). També el vas dedicar a un programa d'espionatge dels teus conciutadans que anava més enllà del pitjor dels malsons d'Orwell (5).
Un dia acabarem per saber a què vas jugar exactament a l'Europa de l'Est, Síria o Iraq. Aquells que volien que ho sabéssim van acabar perseguits i neutralitzats: Snowden demanant l'asil polític a Rússia (6), Assange refugiat a l'ambaixada d'Equador (7) a Londres. Mentre tant va sortir a la llum el pirateig dels telèfons (8) dels governs dels països aliats: l'escàndol de l'espionatge del govern alemany (9). Feia molt de temps que havia deixat de fer-te confiança, però aquest cop va ser el definitiu.
Estàvem parlant amb Lluïsa de tot el circ mediàtic que estàs organitzant amb els partidaris del sistema que volies perpetuar amb Clinton, i vam arribar a la conclusió de que el teu successor a la presidència ens recordava al personatge de el Mul (10) de la saga de la Fundació (11): més agraciat físicament que aquell, segurament sense cap ni una de les seves capacitats mentals, però amb una descendència que el mutant de la saga de la Fundació no podia tenir.
I és que l'arribada a la presidència del Mul Trump ha fotut en l'aire tots els plans basats en unes teories psicohistòriques (12) establertes en una mena de Pla Seldon (13) sobre la infal·libilitat del neoliberalisme i de la globalització, la submissió a una pobresa i a una riquesa extremes, en un nou món on la redistribució, o viure decentment del teu treball, s'han demostrat quimeres sota el teu govern i els teus aliats polítics.
El Mul ha fet esclatar el Pla Seldon. I ara ens trobem amb els fanàtics de la Segona Fundació disposats a sacrificar el que sigui per combatre aquell personatge i defendre, per tots els mitjans -siguin legals o no-, els designis messiànics de Seldon, amb les masses manipulades i les crisis cícliques controlades pels psico-historiadors durant els mil·lennis pels que aquell Pla havia estat concebut.
He de confessar-te que no m'agraden ni el Mul, ni Seldon, ni els membres de la Primera o de la Segona Fundació. I el teu ex-secretari d'estat encara menys! I no m'importa que us baralleu tots com a galls amb el Mul, però m'agradaria que ho féssiu a l'altra extrem de la galàxia. No me faig il·lusions perquè sé que uns i altres necessiteu la meva col·laboració per perpetuar-vos. També se que no m'estalviareu cap circ mediàtic mentre no arribeu a eliminar l'adversari. Es una lluita per un poder que no reconec a cap dels bàndols: una lluita que no m'interessa.
Als llibres Fundació i Imperi i Segona Fundació, el Mul va acabar amb el Pla Seldon però, quan va morir sense descendència, el caos es va tornar a instal·lar altre cop. Fins a l'arribada del pla Galàxia: l'extensió a la Galàxia del Pla Gaia, basat en la pau com la millor arma de defensa.
Tenim al davant uns anys on no pararem de veure emergir altres Mules. I sé que la única alternativa que'ns presentareu serà el retorn a les virtuts de la Fundació i del Pla Seldon: les velles receptes del neoliberalisme i de la globalització.
Uns i altres ho haureu de fer sense comptar amb mi. He decidit quedar-me al marge, prenent-me discretament unes birres amb Daneel Olivaw (14) tot el temps que pugui durar aquesta tempesta.
I és que, deixant de banda Asimov, que enguany farà 25 anys que ens va deixar (15), Daneel és l'únic dels personatges mencionats al llarg d'aquest article que m'inspira un xic de confiança. Segurament perquè és un robot!
Nota: Si per atzar no has enganxat res d'aquest article, deixa de perdre el temps escoltant les bestieses ditiràmbiques sobre l'administració Obama (o la senyora que havia de perpetuar les seva ideologia), o les catàstrofes anunciades per l'arribada de Trump, o les animalades que pugui fer o deixar anar aquest, ... i comença a llegir-te els enllaços a Wikipedia que t'he passat. Espero que't condueixin al plaer de (re)llegir-te la saga d'Asimov en clau actual. No és una proposta dolenta si tens en compte totes les que't faran a partir de demà.
Vas afegir a aquestes desgràcies que havies rebut en herència el fracking (3) i altres desgràcies mediambientals, com l'autorització de les prospeccions de petroli a Alaska. I mentre la industria fotia el camp del país i les infraestructures estaven demanant a crits el retorn als estàndards d'un país civilitzat, vas decidir destinar el pressupost federal per a fer avançar la industria de la defensa fins a un nivell tecnològic al que cap altre país podia ni tant sols aspirar (4). També el vas dedicar a un programa d'espionatge dels teus conciutadans que anava més enllà del pitjor dels malsons d'Orwell (5).
Un dia acabarem per saber a què vas jugar exactament a l'Europa de l'Est, Síria o Iraq. Aquells que volien que ho sabéssim van acabar perseguits i neutralitzats: Snowden demanant l'asil polític a Rússia (6), Assange refugiat a l'ambaixada d'Equador (7) a Londres. Mentre tant va sortir a la llum el pirateig dels telèfons (8) dels governs dels països aliats: l'escàndol de l'espionatge del govern alemany (9). Feia molt de temps que havia deixat de fer-te confiança, però aquest cop va ser el definitiu.
I és que l'arribada a la presidència del Mul Trump ha fotut en l'aire tots els plans basats en unes teories psicohistòriques (12) establertes en una mena de Pla Seldon (13) sobre la infal·libilitat del neoliberalisme i de la globalització, la submissió a una pobresa i a una riquesa extremes, en un nou món on la redistribució, o viure decentment del teu treball, s'han demostrat quimeres sota el teu govern i els teus aliats polítics.
El Mul ha fet esclatar el Pla Seldon. I ara ens trobem amb els fanàtics de la Segona Fundació disposats a sacrificar el que sigui per combatre aquell personatge i defendre, per tots els mitjans -siguin legals o no-, els designis messiànics de Seldon, amb les masses manipulades i les crisis cícliques controlades pels psico-historiadors durant els mil·lennis pels que aquell Pla havia estat concebut.
He de confessar-te que no m'agraden ni el Mul, ni Seldon, ni els membres de la Primera o de la Segona Fundació. I el teu ex-secretari d'estat encara menys! I no m'importa que us baralleu tots com a galls amb el Mul, però m'agradaria que ho féssiu a l'altra extrem de la galàxia. No me faig il·lusions perquè sé que uns i altres necessiteu la meva col·laboració per perpetuar-vos. També se que no m'estalviareu cap circ mediàtic mentre no arribeu a eliminar l'adversari. Es una lluita per un poder que no reconec a cap dels bàndols: una lluita que no m'interessa.
Tenim al davant uns anys on no pararem de veure emergir altres Mules. I sé que la única alternativa que'ns presentareu serà el retorn a les virtuts de la Fundació i del Pla Seldon: les velles receptes del neoliberalisme i de la globalització.
Uns i altres ho haureu de fer sense comptar amb mi. He decidit quedar-me al marge, prenent-me discretament unes birres amb Daneel Olivaw (14) tot el temps que pugui durar aquesta tempesta.
I és que, deixant de banda Asimov, que enguany farà 25 anys que ens va deixar (15), Daneel és l'únic dels personatges mencionats al llarg d'aquest article que m'inspira un xic de confiança. Segurament perquè és un robot!
Nota: Si per atzar no has enganxat res d'aquest article, deixa de perdre el temps escoltant les bestieses ditiràmbiques sobre l'administració Obama (o la senyora que havia de perpetuar les seva ideologia), o les catàstrofes anunciades per l'arribada de Trump, o les animalades que pugui fer o deixar anar aquest, ... i comença a llegir-te els enllaços a Wikipedia que t'he passat. Espero que't condueixin al plaer de (re)llegir-te la saga d'Asimov en clau actual. No és una proposta dolenta si tens en compte totes les que't faran a partir de demà.
- OECD - Income Inequality and Poverty, en aquest blog, 09.01.2016
- USA: La lutte des classes, version 3.0, en aquest blog, 09.11.2016 // Karen Kaplan: By drawing 50 'states' according to income, study reveals 'developing countries' within the U.S., Los Angeles Times, 17.11.2016
- Wikipedia: Fracturació hidràulica
- US Army: projecte per reemplaçar soldats per robots, en aquest blog, 26.01.2014
- Wikipedia: 1984 (novel·la)
- Free Snowden: Asylum in Russia. The Courage Foundation
- Julian Assange: Ecuador says no 'quick way out' of embassy impass, The Guardian, 29.11.2016
- How the NSA can 'turn on' your phone remotely, CNN Tech, 06.06.2014
- WikiLeaks: US spied on Angela Merkel's ministers too, says German newspaper, The Guardian, 02.07.2015
- Wikipedia: El Mulo
- Wikipedia: Serie de la Fundación
- Wikipedia: Psicohistoria (ficción)
- Wikipedia: Plan Seldon
- Wikipedia: R. Daneel Olivaw
- Wikipedia: Isaac Asimov
No comments:
Post a Comment