| John Mayall & The Bluesbreakers with Gary Moore - So Many Roads, Youtube, 26.05.2012 |
Demà comença el Montreux Jazz Festival. Un festival que, des dels seus inicis, s'havia especialitzat en reunir en concert els més grans monstres del blues. Aquest vídeo, de l'edició del 2008, ens presenta a John Mayall als teclats, acompanyat per la seva banda: The Bluesbreakers, que es va dissoldre la tardor del mateix any. Un vídeo on, a més de destacar l'immens John Mayall, també cal destacar a un dels membres de la banda: Buddy Whittington i a un immens Gary Moore que, malgrat el disseny de les seves camises, era un invitat habitual del festival i que ens deixaria per sempre tres anys més tard.
9 comments:
Donant un cop d´ull al programa,(i crec que fa anys que és així)potser el títol de Jazz Festival enganya una mica.Suposo que han volgut conservar el nom pel seu prestigi més que pel contingut.D´altra banda,a qui s´ho pugui permetre li esperen quinze dies bojos i difícils de pair si es vol disfrutar de totes les velles (i mai millor dit)glòries :Iggy Pop,Deep Purple,Billy Idol,Stanley Clark Band,Alice in Chains...Un festival per a visitar,ni que sigui un ciop a la vida.
Per això deia que "s'havia especialitzat" ... Però la veritat és què, des de que ens va deixar Claude Nobs, que els monstres del blues van marxant un darrere l'altre, que els fans els segueixen i també què s'ha de financiar el monstre, el festival te cada cop menys Jazz al seu programa.
Una altra cosa és què veig molt poca descoberta de nous talents. En aquest sentit, el Paléofestival de Nyon li dóna 40 voltes ... sobretot si t'agrada la música electrònica, clar. Perquè, per exemple, pots trobar Indie o Garatge, però discretament
No treu que hi ha un ambient bàrbar, sobretot a la zona lliure del festival. On, aquí sí, pots fer descobertes més que interessants mentre et beus una birra, envoltat d'un "marco de incomparable belleza" que deia aquell.
Personalment crec que el Festival dura massa dies (sempre ha estat així?),factor que pot restar-li qualitat,més que res per la quantitat de penya que actúa,amb lo qual et pots trobar de tot.Clar que sempre tens el recurs de recórrer als vells monstres del Rock (que,en part,és el que fan),on mai i falten els incondicionals.Tot això,com be deies,en detriment de la presència de nous talents,tret de la zona lliure.I és que alimentar i financiar un festival que dura quinze dies no ha de ser una tasca fàcil.tot i la "crítica",però no em negaria pas a un parell de birres per Montreux.
Pensa que els quinze dies està de gom a gom. I aquells que s'aventuren a anar en cotxe l'han de deixar als turons que envolten la vila i agafar un servei de microbusos que els porten al llac. Els trens també van de gom a gom. Tot, vaja! El que passa és que, compares la programació del festival de Montreux en quinze dies, amb l'anual de l'Arena de Genève i no hi ha color. L'únic amb què el pots comparar és el PaléoFestival de Nyon (a 40km de Lausanne) que també té una cartellera que és una autèntica passada: normalment, quan trauen a la venda les entrades per internet, s'esgoten en pocs minuts. Just dir que el PaléoFestival té una zona que anomenarem de càmping on hi ha penya que es passa tota la durada del festival sense sortir del recinte, dormint en tendes de campanya.
Extensíssim programa el del PaléoFestival.Si t´he de ser sincer gairebé no conec a ningú,i suposo que això vol dir que no tiren mà dels grans dinosaures de sempre.Molta barreja de estils i molta fussió d´arreu.Potser per a mi,serien massa dies de camping,però clar ja no tenim vint anys.
;D ... No tenim vint anys, no. Però és què, a més, gairebé sempre acaba plovent a bots i barrals durant el festival i allò s'acaba convertint en un fangar. I tornar del festival a casa arrossegant-nos pel carrer ... em temo que no seria vist com un acte heroic.
Calla,calla que m´ha vingut la imatge al cap i se m´ha escapat el riure.
Post a Comment