|
Avui en dia, Thomas Jefferson no seria elegit president dels Estats Units. A més de ser propietari d'esclaus i no tenir cap habilitat per parlar en públic, les enquestes l'enfonsarien a causa de les seves crítiques a la religió organitzada. Una visió inusual de la religió -no creia en la divinitat de Jesús- i el seu combat per la separació entre l'església i l'estat el van convertir en el punt de mira de l'oposició, que deia d'ell que: "qualsevol cristià havia de votar en contra aquest ateu". Però Jefferson va ser elegit i avui és venerat com un dels pares fundadors de la independència americana (1).
No vull deixar de banda les contradiccions de Thomas Jefferson (2), com ara la de ser propietari d'esclaus, justament perquè aquestes contradiccions l'han allunyat d'una glorificació que ell mateix detestaria. Però m'agradaria remarcar que, si hom no atribuïa a Jefferson el do de l'oratòria, va superar aquest handicap en 1776 redactant un dels texts que tot aquell que es consideri demòcrata hauria d'haver llegit: la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (3). Un document remarcable que va influenciar als redactors de la Declaració dels drets humans de l'home i del ciutadà en 1789 (4). Un document que es convertiria en la base doctrinal de la majoria dels moviments d'alliberament, particularment a l'Amèrica Llatina i, paradoxalment, també del moviment de descolonització liderat per Hô Chi Minh (5).
Per ser un tema d'actualitat, m'agradaria afegir que el tarannà demòcrata de Jefferson també es va posar de manifest en les seves opinions sobre la tirania judicial, de les que vaig publicar una selecció personal en un post publicat en aquest bloc el setembre del 2017 (6).
Reprenent del principi d'aquest article la visió que tenia Jefferson de la religió, avui m'agradaria parlar d'un llibre que és més conegut pel nom de "Jefferson Bible" que no pas pel seu títol original: The Life and Morals of Jesus of Nazareth (7). Va ser el segon dels llibres que Jefferson va dedicar a la religió. Del primer: The first, The Philosophy of Jesus of Nazareth (1804), no s'ha conservat cap copia (7).
Si la lectura dels texts bíblics va permetre-li descobrir una moralitat exemplar en la vida i obra de Jesús, Jefferson mai no va creure ni que fos el fill de Déu ni els miracles que els texts bíblics li atribuïen. Així que va agafar una navalla d'afaitar i un pot de cola i es va dedicar a retallar els extractes de la bíblia que destacaven la moralitat de Jesús, excloent aquells que feien al·lusió al seu caràcter sobrenatural, enganxant els primers en el que acabaria per ser el llibre que avui coneixem com la "Bíblia de Jefferson" (7).
Com va explicar cinc anys més tard a una carta al seu secretari, William Short, Jefferson havia fet un "extracte del què és realment (l'obra de Jesús) de les rucades de les que està rodejat". Unes "rucades" en les que Jefferson va incloure el concepte de la Santa Trinitat, de la Immaculada Concepció i tot el que Jefferson considerava "enganys". La seva "Bíblia" era un homenatge a Jesús que no contenia ni profecies, ni resurreccions ni miracles com el de la multiplicació dels pans i dels peixos. Una Bíblia on els àngels temien aventurar-se i que només comptava amb quaranta-sis pàgines (8).
El llibre comença amb una frase de Jefferson que es troba a l'interior del dom del Jefferson Memorial, a Washington, D.C. (9) i que molts fonamentalistes cristians segueixen sense comprendre: He jurat a l'altar de Déu l'hostilitat eterna contra tota forma de tirania sobre la ment de l'home. Al mateix monument, hi ha una altra frase de Jefferson què adoro i que trobo molt adequada pels temps que estem vivint: Si una nació espera ser ignorant i lliure (...) està esperant el que mai va ser i el que mai serà.
Altres lectures sobre aquest tema:
No vull deixar de banda les contradiccions de Thomas Jefferson (2), com ara la de ser propietari d'esclaus, justament perquè aquestes contradiccions l'han allunyat d'una glorificació que ell mateix detestaria. Però m'agradaria remarcar que, si hom no atribuïa a Jefferson el do de l'oratòria, va superar aquest handicap en 1776 redactant un dels texts que tot aquell que es consideri demòcrata hauria d'haver llegit: la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (3). Un document remarcable que va influenciar als redactors de la Declaració dels drets humans de l'home i del ciutadà en 1789 (4). Un document que es convertiria en la base doctrinal de la majoria dels moviments d'alliberament, particularment a l'Amèrica Llatina i, paradoxalment, també del moviment de descolonització liderat per Hô Chi Minh (5).
Per ser un tema d'actualitat, m'agradaria afegir que el tarannà demòcrata de Jefferson també es va posar de manifest en les seves opinions sobre la tirania judicial, de les que vaig publicar una selecció personal en un post publicat en aquest bloc el setembre del 2017 (6).
Reprenent del principi d'aquest article la visió que tenia Jefferson de la religió, avui m'agradaria parlar d'un llibre que és més conegut pel nom de "Jefferson Bible" que no pas pel seu títol original: The Life and Morals of Jesus of Nazareth (7). Va ser el segon dels llibres que Jefferson va dedicar a la religió. Del primer: The first, The Philosophy of Jesus of Nazareth (1804), no s'ha conservat cap copia (7).
Si la lectura dels texts bíblics va permetre-li descobrir una moralitat exemplar en la vida i obra de Jesús, Jefferson mai no va creure ni que fos el fill de Déu ni els miracles que els texts bíblics li atribuïen. Així que va agafar una navalla d'afaitar i un pot de cola i es va dedicar a retallar els extractes de la bíblia que destacaven la moralitat de Jesús, excloent aquells que feien al·lusió al seu caràcter sobrenatural, enganxant els primers en el que acabaria per ser el llibre que avui coneixem com la "Bíblia de Jefferson" (7).
Com va explicar cinc anys més tard a una carta al seu secretari, William Short, Jefferson havia fet un "extracte del què és realment (l'obra de Jesús) de les rucades de les que està rodejat". Unes "rucades" en les que Jefferson va incloure el concepte de la Santa Trinitat, de la Immaculada Concepció i tot el que Jefferson considerava "enganys". La seva "Bíblia" era un homenatge a Jesús que no contenia ni profecies, ni resurreccions ni miracles com el de la multiplicació dels pans i dels peixos. Una Bíblia on els àngels temien aventurar-se i que només comptava amb quaranta-sis pàgines (8).
El llibre comença amb una frase de Jefferson que es troba a l'interior del dom del Jefferson Memorial, a Washington, D.C. (9) i que molts fonamentalistes cristians segueixen sense comprendre: He jurat a l'altar de Déu l'hostilitat eterna contra tota forma de tirania sobre la ment de l'home. Al mateix monument, hi ha una altra frase de Jefferson què adoro i que trobo molt adequada pels temps que estem vivint: Si una nació espera ser ignorant i lliure (...) està esperant el que mai va ser i el que mai serà.
- Jefferson’s religion wouldn’t fly with today’s voters, Atheism, Boston University, 01.01.2016
- Wikipedia: Thomas Jefferson [en] [fr] [ca]
- Wikipedia: United States Declaration of Independence [en] [fr] [ca]
- Wikipedia: Déclaration des droits de l'homme et du citoyen de 1789 [en] [fr] [ca]
- Wikipedia: Hô Chi Minh [en] [fr] [ca]
- Thomas Jefferson: the Judicial Tyranny, publicat en aquest bloc el 21.09.2017
- Wikipedia: The Life and Morals of Jesus of Nazareth [en] [fr] [ca?]
- Cara Giaimo: Les prophètes étaient-ils des malades mentaux?, Slate.fr, 15.12.2015
- Wikipedia: Jefferson Memorial
Altres lectures sobre aquest tema:
No comments:
Post a Comment