|
Demà 30.06 farà un any que a les pàgines d'esports de l'edició en paper del 24 Heures publicaven una entrevista que li havien fet a Yaël i que ja havien publicat el dia abans a l'edició electrònica del diari.
El mateix dia, un dels més coneguts caça-autògrafs del país (probablement també d'arreu del món): Pierre-André Hugentobler ens va fer arribar una lletra molt emocionant demanant-li una fotografia autografiada.
Feia deu dies que Isaac havia ingressat a l'hospital i jo no estava en condicions de mostrar tota l'emoció que em va provocar la lectura de l'article i la de la lletra de M. Hugentobler. Avui però tinc ganes de recordar l'emoció que vaig viure. No solament per l'article, sinó per tots els anys d'esforç, de bons moments, també de no tan bons, que es condensaven en aquella entrevista.
El mateix dia, un dels més coneguts caça-autògrafs del país (probablement també d'arreu del món): Pierre-André Hugentobler ens va fer arribar una lletra molt emocionant demanant-li una fotografia autografiada.
Feia deu dies que Isaac havia ingressat a l'hospital i jo no estava en condicions de mostrar tota l'emoció que em va provocar la lectura de l'article i la de la lletra de M. Hugentobler. Avui però tinc ganes de recordar l'emoció que vaig viure. No solament per l'article, sinó per tots els anys d'esforç, de bons moments, també de no tan bons, que es condensaven en aquella entrevista.
- Pierre-Alain Schlosser (2017): Yaël Guasch fera virevolter son bâton aux Européens, 24Heures, éedition électronique 29.06.2017, édition papier 30.06.2017
- Pierre-André Hugentobler: 45’000 autographes, à voir et à rêver, Canal Alpha,
5 comments:
Sempre he admirat l´esperit de sacrifici que requereix la pràctica d´un esport d´aquest tipus,i més quan es tracta més aviat d´una activitat individual (encara que hi hagi modalitats d´equip) que no pas col.lectiva.Vull dir que tot ha de passar per tú i no pots arrepenjar-te en ningú.Aprofito per a felicitar a na Yaël per aquesta dedicació i atú,per la part que et toca.Bravo!
Gràcies, company. Però és sobretot la seva mare qui s'ha dedicat (i es dedica) en cos i ànima a què, també en l'esport, hagi arribat a ser qui és. Una abraçada!
Doncs un bravo! també per a la mare que s´ho mereix.
Gràcies, company !!!
per cert,na Yäel ha anat a cal Sinfu al WBTF EUROPEAN CUP OF BATON TWIRLING ?,be,es feia a Dublin,però peñl cas li queda a la vora.
Post a Comment