|
Fa uns dies et parlava de les publicacions de la Université de Lausanne (UNIL), concretament d'un magazín gratuït que es publica tres cops per any: gener, maig i setembre, i que porta per nom: Allez Savoir! (1). Avui m'agradaria compartir amb tu un reportatge realitzat per Sabine Pirolt sobre una de les escoles més prestigioses d'aquesta universitat: l'Ecole des sciences criminelles (ESC) (2), a la Faculté de droit, des sciences criminelles et d'administration publique (3).
L'article de Sabine Pirolt (4) comença amb una frase lapidària de Gil Grissom a CSI Vegas (5): "Els homes s'equivoquen, les proves no menteixen mai" i segueix recordant-nos com, a les franquícies d'aquesta sèrie i a les altres que van acompanyar el seu boom televisiu, tots hem vist com després d'entrar en una base de dades un rastre d'ADN o una empremta digital identificats a una escena de crim, en pocs segons, sinó instantàniament, apareixen a la pantalla una fotografia recent, la identitat i tota la història de la vida de l'individu a l'origen de les empremtes.
La confusió sobre la inefabilitat de les proves científiques i de les banques de dades que els hi donen suport està tan estesa que, amb la finalitat d'ajudar als periodistes, advocats i jutges a desenvolupar el seu sentit crític, a l'Ecole des sciences criminelles han posat en marxa enguany un MOOC (6) destinat a presentar els límits dels resultats de les proves recollides per la policia científica, amb alguns exemples notoris d'errors judicials: "No es tracta d'alarmar la gent, sinó de fer-li comprendre que les coses a la vida real no passen com a la televisió".
L'article ens presenta com l'ADN o les empremtes digitals no són infal·libles en tots els casos. I que, en aquests casos els errors poden tenir greus conseqüències per aquells que han estat acusats erròniament. A títol d'exemple es presenta l'error de l'FBI en el cas de Brandon Mayfield (7), un advocat nord-americà que viu a Oregon i de qui unes empremtes digitals el van convertir en sospitós d'haver participat en els atemptats de Madrid del 2004 (8).
A diferència del què passa a les sèries de televisió, els bancs de dades no lliuren el nom i una fotografia recent d'un sospitós en qüestió de segons: "És estrany que les fotografies es trobin a la mateixa base de dades que l'ADN i les empremtes dactilars (9). En general, estan separats i no ens donen el nom d'un sol individu, sinó una llista de persones amb rastres potencialment compatibles. A continuació, hem de controlar els resultats".
[Nota perso] Tingues compte però que aquest article es refereix al sistema federal suís i a les barreres establertes per a la legislació d'aquest país per a la protecció de les dades personals. Des d'un punt de vista tècnic, que les informacions no estiguin centralitzades en una base de dades única no és un problema si les bases de dades estan federades. Salvant les distàncies, podem trobar exemples com l'European Criminal Records Information System (ECRIS) (9) o el Schengen Information System (10). El que sí que pot ser un problema és la fiabilitat tècnica del primer enllaç, entre l'ADN o l'empremta digital i l'individu. A partir d'aquí obtenir ràpidament, per exemple, les seves notes a l'escola primària, o el nom del seu metge de capçalera, la medicació que segueix, on compra els medicaments i amb quina targeta de crèdit els paga, no és més que un problema d'arquitectura de les bases de dades de l'administració de l'estat. Obtenir aquestes dades d'una manera ràpida i estructurada és una de les altres "gràcies" de les tecnologies lligades al Big Data (11).
[Nota perso] Tingues compte però que aquest article es refereix al sistema federal suís i a les barreres establertes per a la legislació d'aquest país per a la protecció de les dades personals. Des d'un punt de vista tècnic, que les informacions no estiguin centralitzades en una base de dades única no és un problema si les bases de dades estan federades. Salvant les distàncies, podem trobar exemples com l'European Criminal Records Information System (ECRIS) (9) o el Schengen Information System (10). El que sí que pot ser un problema és la fiabilitat tècnica del primer enllaç, entre l'ADN o l'empremta digital i l'individu. A partir d'aquí obtenir ràpidament, per exemple, les seves notes a l'escola primària, o el nom del seu metge de capçalera, la medicació que segueix, on compra els medicaments i amb quina targeta de crèdit els paga, no és més que un problema d'arquitectura de les bases de dades de l'administració de l'estat. Obtenir aquestes dades d'una manera ràpida i estructurada és una de les altres "gràcies" de les tecnologies lligades al Big Data (11).
Ho deixo aquí per ara. Si has trobat interessant aquesta introducció i et motiva per a llegir l'article (4) espero que el trobis tan interessant com jo l'he trobat.
- Allez Savoir: Home Page
- UNIL - Ecole des sciences criminelles: Home Page
- UNIL - Faculté de droit, des sciences criminelles et d'administration publique: Home Page
- Sabine Pirolt: La preuve parfaite n’existe pas, Allez Savoir!, 25.01.2018
- Wikipedia: CSI: Crime Scene Investigation
- Wikipedia: Massive open online course (MOOC)
- Wikipedia: Brandon Mayfield
- Wikipedia: 2004 Madrid train bombings
- European Criminal Records Information System (ECRIS): Home Page
- Schengen Information System: EC Home Page
- Wikipedia: Big Data
No comments:
Post a Comment