| euronews (en español): Aprieta el calor en la Antártida, con temperaturas récord, Youtube, 07.02.2020 |
El passat divendres 07.02.2020, vaig veure una notícia a Euronews (1) que ens deia que, a "Esperanza", una base d'investigació argentina al nord de l'Antàrtida, s'havien enregistrat 18,3°C de temperatura, un nou rècord que supera l'anterior de 17,5°C, que datava de març de 2015. Segons Clare Nullis, portaveu a Ginebra de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM): És una temperatura que no associem a l'Antàrtida, ni tan sols en època d'estiu.
A eldiario.es (2) també van recollir altres declaracions de la portaveu de l'OMM:
Em va tranquil·litzar un xic més llegir a un article que Marta Rodríguez va publicar el passat 02.02.2020 a El País (5) que els "experts en medi ambient i polítics coincideixen en que hauran d'aplicar solucions adaptades al canvi climàtic" i que "més sorra, no és la solució".
Amb tot però em temo que una planificació a llarg termini estigui absent de les mesures que s'estan prenent en consideració. Les glaceres de Groenlàndia fa temps que fonen (6) i l'Antàrtida pot semblar que queda molt lluny.
Els experts, que no van saber preveure res del que està passant ni a la velocitat amb què està passant, en 2016 ens parlaven d'una pujada del nivell del mar de 180 cm en 2.100 (7) i en 2018 deien què: Si els oceans continuen incrementant el seu nivell al ritme actual, el nivell de la mar haurà augmentat 65 cm per a 2.100 (8).
I malgrat tot, al ritme actual de pujada del nivell del mar, l'impacte ambiental comença a manifestar-se clarament, com ho demostrava un article publicat al New York Times el passat mes d'octubre: A mesura que augmenta el nivell del mar, també ho fa la superfície dels boscos fantasmes (9).
Ja per acabar, només afegir que no estic imaginant res estrany quan em permeto reclamar una planificació a llarg termini, que tingui compte d'una forta elevació del nivell del mar. A Nova York, per exemple, han destinat 4 miliards d'USD de pressupost per a fer-ho (10), tot i que sóc molt escèptic pel que fa al seu resultat: és un pressupost de rebaixes, car en 2016 hom parlava d'invertir 20 miliards d'USD.
No crec que a Catalunya hi hagi pressupost per fer res que se li sembli. I si algú pensa que reclamar-lo al Govern Central seria la solució, faria bé en recordar que és un problema que no es redueix a Catalunya i que Espanya està enfonsada en el deute. Sols demanaria que, amb els recursos disponibles, es reflexionés molt i molt abans de gastar un sol euro, i procurar no fer-ho en solucions que no ho siguin a llarg termini. No sigui que, quan aquests diners facin falta de debò, ja no n'hi hagi.
A eldiario.es (2) també van recollir altres declaracions de la portaveu de l'OMM:
Seguim parlant molt de l'Àrtic, però aquesta part específica de la península antàrtica s'està escalfant molt ràpid: en els últims cinquanta anys la temperatura ha augmentat gairebé 3°C. Per aquesta raó, el gruix de gel que es perd cada any ha augmentant gairebé 6 vegades entre 1979 i 2017.
La part més important d'aquesta pèrdua de massa de gel passa per la fosa, en particular en la part oest del territori, que cobreix 14 milions km2, on les temperatures normals oscil·len entre -10°C a les costes i -60°C en les parts més altes de l'interior.
El gruix del gel té una profunditat de fins a 4,8 km i emmagatzema el 90% de tota l'aigua dolça de la planeta. Si arribés a fondre augmentaria el nivell de la mar en uns 60 metres
Jo em permetria afegir què, com aquesta massa d'aigua dolça modificaria la salinitat dels oceans, això tindria un impacte molt difícil d'avaluar en els corrents oceànics (3). També que, pel fenomen de l'evaporació, una bona part d'aquesta massa d'aigua passaria a l'atmosfera i afegiria un impacte climàtic que avui tampoc podem arribar a avaluar.Quan després del pas de la tempesta Gloria, vaig llegir que hom reclamava al Ministeri del ram que tornés a dragar sorra del mar per assegurar la temporada turística a les platges o la producció d'arròs al Delta, vaig pensar que no tothom s'havia llegit un article molt interessant que Júlia Gamissans va publicar a La Directa el juliol del 2018 (4) sobre la draga de sorres al litoral i el seu impacte en l'ecosistema marí, la geomorfologia del perfil litoral i l'activitat pesquera.
Em va tranquil·litzar un xic més llegir a un article que Marta Rodríguez va publicar el passat 02.02.2020 a El País (5) que els "experts en medi ambient i polítics coincideixen en que hauran d'aplicar solucions adaptades al canvi climàtic" i que "més sorra, no és la solució".
Amb tot però em temo que una planificació a llarg termini estigui absent de les mesures que s'estan prenent en consideració. Les glaceres de Groenlàndia fa temps que fonen (6) i l'Antàrtida pot semblar que queda molt lluny.
Els experts, que no van saber preveure res del que està passant ni a la velocitat amb què està passant, en 2016 ens parlaven d'una pujada del nivell del mar de 180 cm en 2.100 (7) i en 2018 deien què: Si els oceans continuen incrementant el seu nivell al ritme actual, el nivell de la mar haurà augmentat 65 cm per a 2.100 (8).
I malgrat tot, al ritme actual de pujada del nivell del mar, l'impacte ambiental comença a manifestar-se clarament, com ho demostrava un article publicat al New York Times el passat mes d'octubre: A mesura que augmenta el nivell del mar, també ho fa la superfície dels boscos fantasmes (9).
Ja per acabar, només afegir que no estic imaginant res estrany quan em permeto reclamar una planificació a llarg termini, que tingui compte d'una forta elevació del nivell del mar. A Nova York, per exemple, han destinat 4 miliards d'USD de pressupost per a fer-ho (10), tot i que sóc molt escèptic pel que fa al seu resultat: és un pressupost de rebaixes, car en 2016 hom parlava d'invertir 20 miliards d'USD.
No crec que a Catalunya hi hagi pressupost per fer res que se li sembli. I si algú pensa que reclamar-lo al Govern Central seria la solució, faria bé en recordar que és un problema que no es redueix a Catalunya i que Espanya està enfonsada en el deute. Sols demanaria que, amb els recursos disponibles, es reflexionés molt i molt abans de gastar un sol euro, i procurar no fer-ho en solucions que no ho siguin a llarg termini. No sigui que, quan aquests diners facin falta de debò, ja no n'hi hagi.
Une plage disparaît sous les yeux des touristes https://t.co/1xlDejQwfB— 20 minutes (@20minutesOnline) February 6, 2020
- euronews (en español): Aprieta el calor en la Antártida, con temperaturas récord
- EFE (Ginebra): Una base argentina en la Antártida registra temperatura récord de 18,3 grados, eldiario.es, 07.02.2020
- Miguel Ángel Criado: El sistema circulatorio del planeta se debilita, El País, 12.04.2018|| Veure també Fresh water in the Arctic and Climate Change, publicat en aquest blog el 19.08.2015
- Júlia Gamissans: Sorres robades, Directa, 25.07.2018
- Marta Rodríguez: Les platges després del temporal Glòria: més sorra no és la solució, El País, 02.02.2020
- Miguel Ángel Criado: Groenlandia pierde hielo siete veces más rápido que en la década de los noventa, El País, 10.12.2019|| Miguel Ángel Criado: Viejas fotos muestran que el deshielo de Groenlandia se inició hace 100 años, El País, 16.12.2015 || Miguel Ángel Criado: Los últimos glaciares estables de Groenlandia aceleran su deshielo, El País, 16.11.2015
- AFP News Agency: New York’s $20bn plan to survive rising seas, Youtube, 10.11.2016
- EFE Washington: El creciente aumento del nivel del mar amenaza a ciudades como Nueva York o Boston, La Vanguardia, 13.02.2018
- Moises Velasquez-Manoff and Gabriella Demczuk: As Sea Levels Rise, So Do Ghost Forests, The New York Times, 08.10.2019
- El nivel del mar de Nueva York está aumentando. Y está costando más de $4 mil millones. sealevelrise.org
12 comments:
Tot i que hom segueix veient com quelcom de molt llunyà la fusió de les glaceres arreu del món i el seu impacte en l'elevació del nivell del mar, sembla com si el debat comença a centrar-se en trobar solucions reals als efectes del canvi climàtic.
Es un pas endavant al que haurien de seguir l'anàlisi de les causes i la recerca de solucions a llarg termini. Però com deia Lao-Tsé a Tao Te King: Fins i tot un viatge de mil llegües comença sempre per un primer pas.
En això estava pensant aquest migdia mentre llegia aquest article que m'agradaria compartir amb tu:
Alejandro Tena: La naturaleza frente al hormigón o cómo rehacer un litoral devastado por los temporales, Público, 10.02.2020
T'he de dir que els canvis en la morfologia del delta (de l'Ebre,s'enten)i,en concret a la zona de les Salines,ja fa uns anys que no són un efecte a prevenir molt llunyà.No em facis dir a partir de quan,però des de fa un temps els fenòmen es van succeint un rere l'altre : des de nivells de marea on mai abans els havia vist (posa-l'hi un període de 30 anys) fins a línies de costa que dún any a un altre acaben ,definitivament,uns metres dins l'aigua.Amb això vull dir que els efectes ja fa dies que no es poden contemplar a llarg termini...ni a mig termini tampoc.Així que penso que les actuacions han d'esser massa inmediates com per a que les administracions (que ja sabem a la velocitat que funcionen) hi puguin fer front.De què serveix fer prediccions per a d'aquí 50 anys quan el problema ja el tens al damunt?.Cada cop dóna més la sensació de que hem fet tard,massa tard.
Hello Hands,
Em consta que, des de fa molts anys, hi ha una pila d'investigadors que estudien el Delta. La pregunta que m'agradaria fer-te és, si entre tots ells, hi ha algú que s'hagi dedicat a cartografiar els canvis dels que parles.
De manera més precisa, m'agradaria saber si a l'Institut Cartogràfic o a les Universitats del país hi ha algú que estigui estudiant aquests canvis. I pel que fa a les marees i a la morfologia de la costa si algú s'ha interessat en recollir i digitalitzar aquesta informació.
Naturalment, també m'interessaria molt saber si hi ha publicacions científiques sobre aquests temes. I, si és el cas, que tu o en Doc passéssiu la informació.
Finalment, i en això crec que ets la persona més indicada per respondre, si al llarg d'aquests anys heu observat canvis en la salinitat de l'aigua del mar.
Fa una bona pila d'anys el servei de costes (de l'Estat,doncs la Generalitat encara no tenia al respecte),va col.locar una sèrie de fites a les Salines ,a la banda de la Badia dels Alfacsper a evaluar la regressió.Ignoro si finalment això va acabar en algún estudi;només sé que d'aquestes fites només en queda una i està uns 2 o 3 m. dintre de l'aigua.Tampoc estic al cas sobre si hi ha algú al ICGC que s'hi hagi posat al tema.De tota manera hi ha una aplicació que es diu L'Ull del Temps on es pot veure l'evolució comparada amb les fotos aèries dels vols de l'any 1956 (crec que és aquest any).Et passo per mail el que tinc.Referent als canvis en la salinitat,no hem notat res tot i que t'he de dir que aquesta,a la Badia,és prou variable degut a l'aport d'aigua dolça dels arrossars a l'Estiu.El fet de tractar-se d'una Badia molt tancada i poc profunda,també influeix en l'evaporació i la salinitat és més elvada que a la mar oberta.
Gràcies per la teva resposta, company.
Si no has vist a ningú pels paratges amb un teodolit, a ningú ocupant-se del manteniment d'instruments automàtics de mesura. Si no has vist vols regulars de drons. Si ningú ha passat per les salines per instal·lar cap tipus de barra mil·limetrada i demanar-vos que anoteu observacions en períodes regulars i en situacions climàtiques particulars, és la resposta què, malauradament, m'esperava.
Si ni a les Universitats del país (o de l'estat), ni a l'Institut Cartogràfic, ni a l'Institut de Ciències del Mar (o del CSIC en general) o a l'equip del Parc Natural del Delta de l'Ebre, si a cap d'ells els interessa recollir dades precises per estudiar l'evolució de la regressió del Delta, la pujada del nivell del mar, la subsidència o els eventuals canvis en la salinitat, crec que tinc la resposta que m'esperava.
Francament, res del que pugui fer o de dir ningú des del seu despatx a Barcelona no m'interessa gens ni mica. I davant de l'eventualitat de que algú em sortís amb alguna astracanada sobre teledetecció afegiria què, sobre aquest tema, conec tres o quatre coses.
I afegiria que visc a un país on, afortunadament, hi ha gent en sap molt més que jo, i de lluny! Gent que disseny drons que es venen arreu del món, que construeix instruments que equipen les sondes de la NASA i analitza les dades rebudes per aquestes.
I, malgrat tot, seguim tenint equips mesurant sobre el terreny l'evolució de les glaceres i uns Alps plens d'equips automàtics de mesura per vigilar l'evolució del permafrost i els fenòmens geomorfològics que provoca la seva fusió.
I en el cas de la corporació on treballo, que malgrat tots els sensors i càmeres que equipen les nostres instal.lacions hidroelèctriques, seguim tenint gent sobre el terreny que s'ocupa del seu manteniment i de calibrar-los adequadament.
A partir d'aquí ... millor deixar-ho córrer. Hi ha coses que no tenen remei.
Vejam, que em sembla haver trobat alguna cosa! Tot és super vell, però permet començar per alguna cosa.
- La Xarxa d'Instrumentació Oceanogràfica i Meteorològica (XIOM)
- Gestió i manteniment de la xarxa d’instruments oceanogràfics i meteorològics al litoral català. M2008-12
- Laboratori d'Enginyeria Marítima. LIM/UPC
- LIM/UPC - Maritime Engineering Laboratory. FUTUR. Website for the scientific production of UPC researchers
Be,ja saps com van les coses per aquests indrets.El que jo t'he passat també té uns anys (hi ha coses dels 90,2008,etc),però el bo del cas és que llavors pots veure si el que es prediu és cert o no.L'Estudi sobre el Trabucador més recent que t'he passat sosté que no desapareixerà mai i que s'anirà desplaçant en direcció a la Badia dels Alfacs (això és absolutament cert,però és d'aquelles coses que et comentava,que any rere any es pot observar des del terreny).Si no recordo malament (quan li donis un cop d'ull corretgeix-me si m'equivoco,doncs parlo de memòria),també prediu que la platja no perdrà amplada.Doncs be,la realitat és que hi ha un tram de 2 Km. que el Trabucador ha desaparegut (en aquest tram hi ha una alçada mínima d'aigua de 1 m. i amb la marea baixa) i la resta,com be diu l'estudi,s´ha desplaçat cap a l'interior de la badia.Parlo amb coneixement de causa doncs aquestes messures les vàrem prendre el meu company de feina i jo mateix.No tinc fresc el que deien la resta d`estudis,però crec que ningú s'esperava això.La qüestió,per si o per no,és que ja s'està estudiant treure la sal amb barcasses.
Fa anys que també em vas parlar que anotaves totes les dades de l'estació meteorològica a una llibreta. No sé si encara ho fas, ni si ningú t'ha demanat que li passis les dades. El que em sembla deduir dels teus comentaris és que ningú t'ha demanat d'anotar les observacions de les que em parles seguint una metodologia precisa.
No em demanis com, però avui he trobat per casualitat un article que he trobat molt interessant:
- Antonio Cerrillo: Josep Pascual, el termómetro del mar, La Vanguardia, 03.03.2014
Josep Pascual (63 anys) s'ha convertit en el termòmetre de Catalunya. És qui millor coneix les temperatures de l'aigua de la mar. Des de fa 40 anys, ininterrompudament, fa els mostrejos a l'Estartit (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) una milla mar endins en els voltants de les illes Medes (...) Les seves dades ofereixen un cabal d'informació valuosíssim. Són una joia científica. Recollits meticulosament en solitaris viatges amb barca, són referència clau per als estudis climàtics de el Servei Meteorològic de Catalunya. Gràcies a la feina de Pascual (amb la col·laboració de el parc natural del Montgrí, i de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona), es disposa de sèries de les temperatures de la mar a diferents fondàries davant de les illes Medes des de 1974. Les seves dades demostren un augment de temperatures mitjanes en totes les nivells de la columna d'aigua.
T'invito a llegir l'article, perquè la tasca que ha realitzat aquest senyor és per traure's el barret. Les preguntes que em passen pel cap ara mateix són :
- Quines serien les dades que tindríem si aquest senyor no les hagués recollit?
- Quines seran les dades que tindrem quan aquest senyor no pugui sortir a prendre mesures amb la seva barca?
Canviant de tema, però no gaire. Donat que els déus t'han donat el do de trobar a Google allò que jo no he reeixit a trobar, fa un parell de dies que estic intentant trobar informació sobre les boies oceanogràfiques del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) i, a la que passo de l'any 2010: niente, nada.
No trobo la pàgina boiescat.org mencionada a La Xarxa d'Instrumentació Oceanogràfica i Meteorològica (XIOM) o a Enric Agud Piqué: Xarxa de boies oceanogràfiques i meteorològiques, CCMA, 10.04.2009. En fi, si que la trobo, però tinc com el sentiment de no ser exactament el que estic buscant, no sé si m'explico.
I quan veig el mapa de la Xarxa d'Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (Xemec), tinc el mateix sentiment que tenia quan veia les emissions de Jiménez del Oso sobre las "Caras de Bélmez".
Què se n'ha fet d'aquells prodigis de la tecnologia que devien costar una bona pasta?
- Algú va considerar que, tenint en Josep Pasqual prenent mesures, no calien?
- Les han passat a una empresa privada que s'ocupa de la seva gestió i manteniment?
- Les han venut de segona mà a la Xarxa de Ports de l’Estat?
- Algú les va perdre a una partida de pòquer?
- Un transportista de Viladecans les va agafar i les va vendre a bon preu aprofitant que ningú se'n recordava de la seva existència?
Donat que em sembla haver llegit que hi havia una al Cap de Tortosa, en cas que no trobis res a Google, podries parlar-ne un dia als teus coneguts per si sabessin alguna cosa?
Ja veus que em menja la curiositat sobre aquest tema.
Un molt bon amic que, per evitar confusions, anomenarem Xelabert, ha trobat la resposta a les meves inquietuds al voltant de les boies. Un article de lectura obligada. Un cop més, moltíssimes gràcies Artur Mas!
Antonio Madridejos: Nou cop a la ciència. La xarxa de boies marines tanca pels impagaments de la Generalitat, El Periódico, 27.02.2013
sobre les dades que prenem a les salines,ja únicament mesurem evaporació i precipitació,i salinitat de l'aigua de la mar i de les aigues de les salines.Vam fer un intent d'instal.lar una estació meteorològica automàtica,però a la que ens marxava la llum havies de reiniciar tot el sistema i perdia el que hi havia a la memòria.Per no parlar del estris físics com l'anemòmetre,que del salitre es va quedar completament engarrotat al cap de tres o quatre mesos.Aixi que les dades referents a TºC les agafem de l'estació que hi ha al IRTA a l'Encanyissada,que és la més propera a les salines.
En altre ordre de coses per a les previsions de l'estat de la mar utilitzem la web de Puertos del estado,on també hi ha tota una d'enllaços per si són del teu interès.
Per cert aquesta web de Portus l'utilitzem sota la recomanació d'un profe de la politècnica que va visitar les Salines per a un projecte que teniem.Jo també em vaig trobar que les dades de les boies que s'haurien de mostrar al meteocat,eren inexistents.
Post a Comment