|
Probablement ja has sentit parlar de la dieta paleolítica. A la versió en espanyol de les pàgines de la prestigiosa Mayo Clinic la presenten com una dieta basada en el consum d'aliments similars als que s'haurien menjat en el Paleolític, fa aproximadament entre 2,5 milions i 10.000 anys.
L'objectiu d'aquesta dieta consisteix doncs a un retorn a un tipus d'alimentació similar al que hom imagina que era el dels primers humans. I el seu argument defensa que el cos humà és genèticament incompatible amb el tipus d'alimentació que va sorgir amb l'aparició de l'agricultura.
L'objectiu d'aquesta dieta consisteix doncs a un retorn a un tipus d'alimentació similar al que hom imagina que era el dels primers humans. I el seu argument defensa que el cos humà és genèticament incompatible amb el tipus d'alimentació que va sorgir amb l'aparició de l'agricultura.
Una dieta paleolítica sol contenir carn, peix, fruites, vegetals, fruits secs i llavors: aliments que es podien obtenir de la caça i la recol·lecció en el passat. Aquesta dieta limita els aliments a aquells que van començar a ser freqüents quan va sorgir l'agricultura fa gairebé 10.000 anys. Alguns d'aquests aliments són els productes lactis, els llegums i els cereals.Fa gairebé un any, un article del magazín Science (2) ens parlava d'una línia de recerca que apuntava al fet que potser aquell tipus d'alimentació fos menys saludable del que hom imagina: si més no entre els pobladors del nord d'Europa i d'Amèrica, que van fer l'objecte d'aquelles recerques. Els resultats obtinguts en un nombre limitat d'excavacions semblaven així demostrar que els contaminants havien estat entrant a la nostra cadena alimentària des de fa mil·lennis. :
El 2015, per exemple, un equip d'investigadors deia que el bacallà capturat a la costa nord-americana fa uns 6500 anys pels caçadors-recol·lectors de l’edat de pedra contenia alts nivells de mercuri. Aquest metall es produeix de forma natural a l’escorça de la Terra i es creu que s’ha filtrat als oceans en concentracions més grans després que l’augment del nivell del mar hagi cobert més terres.Els investigadors van matisar aquests resultats afirmant que:
L'estudi de les restes dels ossos i les espines de diferents animals a vuit jaciments arqueològics de l'Edat de pedra, a una zona coneguda amb el nom de Varanger, a la vora de l’Àrtic noruec, presentaven nivells de cadmi, plom i mercuri molt per sobre dels autoritzats actualment per la European Food Safety Authority.
Els eventuals efectes dels metalls pesants relacionats amb el consum de la carn de foca i el bacallà es podrien haver eliminat amb el consum de fruita i la carn de rens i de conills.Hom no pot extrapolar els resultats d'aquesta recerca a la resta dels pobladors del paleolític d'arreu del món. Però potser estem davant d'una bona pista que ens recorda les precaucions que hauríem de prendre abans de fer afirmacions sobre un període de la història de la humanitat del qual, finalment, cal admetre que encara no sabem gran cosa.
Fins i tot en el cas dels aliments que contenien més metalls pesants, aquests segurament també haurien estat una bona font de proteïnes i altres nutrients clau.
De totes maneres, el més probable és que els humans del paleolític no visquessin prou temps per sentir els efectes de l'acumulació dels metalls pesants.
- Dieta paleo: ¿qué es y por qué es tan popular?, Mayo Clinic, Noviembre 2011
- Ian Randall: The real ‘paleo diet’ may have been full of toxic metals, Science, 14.02.2020
No comments:
Post a Comment