 |
| Source: Zyance, CC BY-SA 2.5, via Wikimedia Commons |
Després de molts anys de discurs sobre les lleis
del mercat, l'oferta i la demanda,
els neoliberals europeus descobrien astorats que les sancions aplicades a la importació dels hidrocarburs russos van tenir com a resultat que el preu d'aquests hagi pres l'ascensor i hagi acabat provocant una inflació com feia molts anys que no es coneixia a Europa.
Si ja fa temps que hom intuïa que la majoria dels neoliberals no s'han llegit mai un llibre sobre les idees de base del liberalisme, crec que ara hom pot afirmar que la majoria tampoc ha llegit mai cap dels clàssics de l'economia política que els haurien pogut explicar com funciona el capitalisme. Naturalment, no m'estic referint al llibre de Spencer Johnson: ¿Quién se ha llevado mi queso?
En tot cas, independentment de quina pugui ser la nostra opinió sobre les causes de la guerra d'Ucraïna o dels sentiments que ens puguin passar pel cap quan veiem a la TV la destrucció d'aquest país, crec que podem arribar a la conclusió de què el vaixell "Globalització" està ple de forats i tenim al timó una banda d'individus que s'han mostrat incapaços de saber interpretar d'on venen les vagues.
Amb el post d'avui vull compartir algunes de les notícies que justifiquen una opinió que és la meva i val el que val. Algunes d'aquestes notícies ja les coneixes, altres potser et sorprendran, totes juntes m'han sorprès fins i tot a mi a mesura que anava redactant.
Sobre la dependència dels hidrocarburs russos
Kaja Kallas, primera ministra d'Estònia declarava el passat mes de març a Euronews que "El gas pot ser car, però la llibertat no té preu" (1). Un mes més tard, la premsa independent que gaudim a occident ja no podia amagar allò que feia temps que circulava a les xarxes socials.
Gràcies a les lleis del mercat que els neoliberals semblen seguir sense comprendre, l'objectiu de doblegar econòmicament a Rússia amb les sancions sembla haver fracassat. Un dels efectes de les sancions va ser la reducció de l'oferta d'hidrocarburs, i el fet que la demanda seguis sent la mateixa va provocar la pujada dels preus. Exportant molt menys del que abans exportava a la UE, Rússia hauria duplicat els seus ingressos des de l'inici de la guerra a Ucraïna (2). Altrament dit els països de la UE pagaven més a canvi de molt menys.
Com ha sigut habitual al llarg d'aquest conflicte, la Comissió Europea va seguir les exigències transmeses des de Washington, Kyiv, Varsòvia, els països bàltics i aquell senyor que diuen que dirigeix l'OTAN: calia ser més durs i anar més lluny amb les sancions (3).
Una de les rares decisions autònomes que ha pres recentment la Comissió Europea des de l'inici de la Guerra d'Ucraïna ha estat la presentació del Pla REPowerEU (3). Aquest pla, que se'ns ha presentat com una resposta a la dependència energètica de Rússia, proposa transformar el sistema energètic europeu: acabant amb la dependència dels hidrocarburs russos, prenent mesures per l'estalvi d'energia i accelerant el desplegament de les energies renovables per fer front a la crisi climàtica.
Sobre la diversificació del subministrament
Uns criteris encara més delirants si recordem que Veneçuela negociava amb Rússia un tractat de cooperació militar a principis d'any (6). O si recordem que, a principis de juny, l'Iran i Veneçuela signaven un acord de cooperació estratègica de vint anys a fi de desenvolupar les relacions bilaterals en política, economia, turisme, petroli i petroquímica. Segurament, la possibilitat que Repsol i Eni importin petroli iranià a Europa via Veneçuela està totalment descartada.
Sobre el petroli que, a causa de les sancions, la UE ha deixat d'importar de Rússia i que hauria d'enfonsar econòmicament aquest país, Bloomberg ens informava fa uns dies -amb tot luxe de detalls- que els fluxos de petroli de Rússia cap a Àsia s'apropaven a nivells sense precedents:
Les pressions de l'administració Biden i de la UE perquè l'Índia aturés les importacions de petroli rus, van tenir aquesta resposta del seu ministre d'afers estrangers a un fòrum recent a Eslovàquia, referint-se a les importacions de gas rus de la UE (8):
La dependència de Xina per les energies renovables
Sabent que quan s'acabi la Guerra d'Ucraïna l'administració Biden té algunes "idees" pel que fa a Taiwan i a la Xina i l'exportació d'armes als seus veïns, un article publicat fa uns dies per Alice Tidey a Euronews (9) ens recordava que:
Noruega: El deliri definitiu
A Noruega, el país que a la TV sempre ens presenten com a exemple pel seu parc de vehicles elèctrics i la consciència ecològica dels seus habitants, la companyia Equinor (11) està construint el parc eòlic offshore més gran del món..., amb l'objectiu d'alimentar en energia les plataformes d'extracció de petroli i gas dels camps offshore de Snorre i Gullfaks.
Pots trobar més informació sobre aquest projecte delirant a les pàgines d'Equinor (12). També donar un cop d'ull a alguns dels comunicats més megalomaníacs de la companyia (13):
Last but not least
El passat 8 de juny, una explosió a un pipeline situat entre les unitats de liqüefacció i els dipòsits de la planta de Freeport LNG (Houston, Texas, EUA) va paralitzar aquesta instal·lació, una de les principals plantes de liqüefacció dels EUA i un dels principals terminals d'exportació d'aquest país.
Tot i que inicialment s'havia anunciat que la planta estaria indisponible durant tres setmanes, les previsions actuals apunten a una aturada de tres mesos, i hom estima que no recuperarà tota la seva capacitat de producció abans de finals de 2022. Aquest terminal garanteix, en temps normals, l'exportació de prop de 60 milions de metres cúbics de GNL al dia, és a dir, més del 10% dels volums exportats pels Estats Units. Normalment, la major part del gas que hauria d'arribar a Europa hauria de sortir d'aquesta instal·lació.
Si, a causa d'aquest accident, els preus del gas van pujar dimarts un 18% al TTF neerlandès, referència del mercat del gas natural europeu, als EUA van caure un 18,5%, car la impossibilitat d'exportar part de la producció augmentarà les quantitats disponibles als Estats Units. Ja saps, l'oferta i la demanda.
Un altre dels factors que va tenir un impacte en la pujada dels preus del gas la va protagonitzar Gazprom (Rússia), que va anunciar aquest dimarts la reducció de la seva capacitat diària de lliurament de gas natural a Alemanya en més d'un 40% a través del gasoducte Nord Stream, al·legant que els equipaments necessaris pel funcionament de la instal·lació no havien estat lliurats pel grup alemany Siemens.
A manca de gas natural, la indústria europea haurà d'utilitzar derivats del petroli i els preus d'aquests productes, que estan ja sota una pressió molt alta a causa les sancions imposades a Rússia, seguiran augmentant. I com aquests productes provoquen més emissions que el gas, la seva utilització també tindrà un impacte sobre el mercat de les quotes d'emissió de CO₂: dimarts passat, el preu de les quotes d'emissió de CO₂ va pujar per damunt del 3% respecte al dia anterior (14).
L'epileg: l'energia nuclear
Mentre la UE i els EUA pressionaven a l'Índia perquè no comprès petroli rus, la premsa independent que gaudim a occident seguia silenciant que les sancions europees no s'aplicaven a les empreses russes actives en l'energia nuclear civil: els acords entre les empreses europees i Rosatom segueixen doncs estant vigents. Una excepció a aquesta afirmació es troba en la cancel·lació, a principis d'abril, del contracte entre el consorci finlandès Fennovoima i Rosatom per la construcció del reactor nuclear de Pyhajöki, al nord de Finlàndia, a causa dels "riscos" relacionats amb la invasió russa d'Ucraïna (15).
Malgrat la cancel·lació del projecte de Finlàndia, Rosatom segueix treballant en la construcció dels nous reactors de la central nuclear de Paks, a Hongria (16) i, juntament amb l'empresa francesa Framatome i l'alemanya Siemens Energy, proporciona la instrumentació i les unitats de control pels futurs reactors.
Altrament, dit de passada, potser val la pena recordar que molts reactors nuclears de la UE depenen pel seu funcionament de l'urani rus (17): Espanya, per exemple, importa de Rússia entre un 30 i un 40% de l'urani que consumeixen les seves centrals (18).
Si ja fa temps que hom intuïa que la majoria dels neoliberals no s'han llegit mai un llibre sobre les idees de base del liberalisme, crec que ara hom pot afirmar que la majoria tampoc ha llegit mai cap dels clàssics de l'economia política que els haurien pogut explicar com funciona el capitalisme. Naturalment, no m'estic referint al llibre de Spencer Johnson: ¿Quién se ha llevado mi queso?
En tot cas, independentment de quina pugui ser la nostra opinió sobre les causes de la guerra d'Ucraïna o dels sentiments que ens puguin passar pel cap quan veiem a la TV la destrucció d'aquest país, crec que podem arribar a la conclusió de què el vaixell "Globalització" està ple de forats i tenim al timó una banda d'individus que s'han mostrat incapaços de saber interpretar d'on venen les vagues.
Amb el post d'avui vull compartir algunes de les notícies que justifiquen una opinió que és la meva i val el que val. Algunes d'aquestes notícies ja les coneixes, altres potser et sorprendran, totes juntes m'han sorprès fins i tot a mi a mesura que anava redactant.
Sobre la dependència dels hidrocarburs russos
Kaja Kallas, primera ministra d'Estònia declarava el passat mes de març a Euronews que "El gas pot ser car, però la llibertat no té preu" (1). Un mes més tard, la premsa independent que gaudim a occident ja no podia amagar allò que feia temps que circulava a les xarxes socials.
Russia doubles fossil fuel revenues since invasion of Ukraine began https://t.co/lzKA3RLhyY
— The Guardian (@guardian) April 27, 2022
Gràcies a les lleis del mercat que els neoliberals semblen seguir sense comprendre, l'objectiu de doblegar econòmicament a Rússia amb les sancions sembla haver fracassat. Un dels efectes de les sancions va ser la reducció de l'oferta d'hidrocarburs, i el fet que la demanda seguis sent la mateixa va provocar la pujada dels preus. Exportant molt menys del que abans exportava a la UE, Rússia hauria duplicat els seus ingressos des de l'inici de la guerra a Ucraïna (2). Altrament dit els països de la UE pagaven més a canvi de molt menys.
Rússia hauria ingressat uns 62 miliards d'euros per les seves exportacions de petroli, gas i carbó a la UE en els dos mesos que van seguir l'inici de la invasió a Ucraïna.La major part dels ingressos de Rússia seguien tenint com a origen la UE, però el poder mediàtic al servei del neoliberalisme va trobar en Alemanya el culpable ideal, car era el país que més diners pagava pels hidrocarburs russos. No era necessari precisar que és el país més poblat i amb la indústria i l'economia més potents del continent. Accessòriament, també el país que haurà de passar per la caixa per salvar totes les economies de la UE (també la reconstrucció d'Ucraïna) a la fi d'aquesta guerra absurda. En totes circumstàncies, Alemanya és sempre el culpable designat (2).
Com ha sigut habitual al llarg d'aquest conflicte, la Comissió Europea va seguir les exigències transmeses des de Washington, Kyiv, Varsòvia, els països bàltics i aquell senyor que diuen que dirigeix l'OTAN: calia ser més durs i anar més lluny amb les sancions (3).
Els preus més alts que Rússia pot demanar ara pel seu petroli i el seu gas fan que els seus ingressos (...) hagin augmentat malgrat/per efecte de l'augment de les sancions.
Rússia ha acabat per tenir enganxada a la UE en el seu propi joc, car les sancions addicionals no fan sinó fer pujar encara més els preus, garantint o augmentant els seus ingressos malgrat/a causa de la reducció de les importacions dels hidrocarburs a la UE.
Yesterday, the @EU_Commission presented #REPowerEU, its joint 🇪🇺 action for more affordable, secure and sustainable energy 🌱. Read more about how the EC aims to increase Europe's energy ⚡️independence from #Russia and tackle soaring energy prices here 👉https://t.co/HjffLSVoBu
— B2P Communications Consulting (@B2PComm) March 9, 2022
Una de les rares decisions autònomes que ha pres recentment la Comissió Europea des de l'inici de la Guerra d'Ucraïna ha estat la presentació del Pla REPowerEU (3). Aquest pla, que se'ns ha presentat com una resposta a la dependència energètica de Rússia, proposa transformar el sistema energètic europeu: acabant amb la dependència dels hidrocarburs russos, prenent mesures per l'estalvi d'energia i accelerant el desplegament de les energies renovables per fer front a la crisi climàtica.
Sobre la diversificació del subministrament
L'administració Biden va donar recentment el seu vist-i-plau perquè la UE pugui importar petroli de Veneçuela, sempre que la transacció respecti uns criteris totalment delirants imposats per Washington com a condició per a la seva autorització (5).🛢 Estados Unidos autoriza a las petroleras europeas a cargar petróleo desde Caracas sin enfrentarse a las sanciones impuestas por Washington. Las compañías intercambian el crudo por deudas acumuladas desde hace dos años https://t.co/0EK8vxE1BO
— EL PAÍS América (@elpais_america) June 5, 2022
Uns criteris encara més delirants si recordem que Veneçuela negociava amb Rússia un tractat de cooperació militar a principis d'any (6). O si recordem que, a principis de juny, l'Iran i Veneçuela signaven un acord de cooperació estratègica de vint anys a fi de desenvolupar les relacions bilaterals en política, economia, turisme, petroli i petroquímica. Segurament, la possibilitat que Repsol i Eni importin petroli iranià a Europa via Veneçuela està totalment descartada.
Sobre el petroli que, a causa de les sancions, la UE ha deixat d'importar de Rússia i que hauria d'enfonsar econòmicament aquest país, Bloomberg ens informava fa uns dies -amb tot luxe de detalls- que els fluxos de petroli de Rússia cap a Àsia s'apropaven a nivells sense precedents:
- La Xina i l'Índia importarien actualment prop de la meitat del petroli exportat des dels ports russos.
- L'Índia hauria passat de ser un client insignificant pel petroli rus a convertir-se en la seva segona destinació més important, només per darrere de la Xina.(7).
India and other Asian nations are an increasingly vital source of oil export revenues for Moscow. This comes as the U.S. and other Western countries cut their energy imports from Russia in line with sanctions over its war on Ukraine. https://t.co/UKVGuxtm6m
— The Associated Press (@AP) June 13, 2022
Les pressions de l'administració Biden i de la UE perquè l'Índia aturés les importacions de petroli rus, van tenir aquesta resposta del seu ministre d'afers estrangers a un fòrum recent a Eslovàquia, referint-se a les importacions de gas rus de la UE (8):
"Si l'Índia està finançant la guerra amb les importacions de petroli rus..., digueu-me llavors si comprar gas rus no és finançar la guerra. Siguem una mica equitatius”.I ja per acabar en un deliri sideral, l'article de l'agència de notícies nord-americana AP News afegia que (8):
- Les exportacions de productes petroliers de l'Índia, entre aquests el gasoil, han augmentat a 685.000 barrils diaris des dels 580.000 barrils diaris abans de la invasió d'Ucraïna.
- Gran part de les exportacions de gasoil es venen a Àsia, però al voltant del 20% es van exportar a través del canal de Suez, cap al Mediterrani o l'Atlàntic, essencialment a Europa o els EUA
- És impossible quantificar la quantitat exacta de cru rus transformat en productes refinats que s'exporten des de l'Índia. L'Índia ofereix una sortida al petroli cru rus per passar al mercat sense l'impacte de les sancions"
La dependència de Xina per les energies renovables
The EU needs renewables to curb Russian fossil fuel dependence. For these, it's dependent on China. https://t.co/YdKgw4KwX2 [@Euronews]
— European Almanac (@EurAlmanac) June 10, 2022
Sabent que quan s'acabi la Guerra d'Ucraïna l'administració Biden té algunes "idees" pel que fa a Taiwan i a la Xina i l'exportació d'armes als seus veïns, un article publicat fa uns dies per Alice Tidey a Euronews (9) ens recordava que:
- Des del 2010, Àsia subministra més del 80% del subministrament mundial de mòduls fotovoltaics. Només la Xina va subministrar el 67% de la producció de mòduls el 2020. Altrament, vuit de les deu empreses i fabricants de panells solars més grans del món són ara xinesos. Canadian Solar i l'empresa nord-americana First Solar ocupen el vuitè i el desè lloc respectivament del rànquing.
- En el sector eòlic, les empreses europees estan al capdavant: la danesa Vestas i la hispanoalemanya Siemens Gamesa ocupen els dos primers esglaons del podi, mentre que l'alemanya Nordex és el vuitè fabricant del món. Però la Xina també està guanyant terreny ràpidament, amb sis de les seves empreses entre les 10 primeres. Altrament, al voltant del 80% dels components necessaris per a la construcció d'una turbina eòlica es produeixen a la Xina, així com el 97% de les plaquetes de silici necessàries per fer un panell solar.
- El 45% de la producció mundial de polisilici, una matèria primera essencial per a la producció d'energia solar fotovoltaica, es produeix a Xinjiang: la regió del nord-oest de la Xina on es troba la minoria musulmana uigur.
- Més del 70% de les bateries d'ió Liti que es van vendre al mercat l'any passat es van produir a la Xina.
President Joe Biden will declare a 24-month tariff exemption on Monday for solar panels from four Southeast Asian nations after an investigation froze imports and stalled projects in the United States, sources familiar with the matter told Reuters. https://t.co/YBsP75qWeU
— Reuters Science News (@ReutersScience) June 6, 2022
Noruega: El deliri definitiu
| Equinor: Hywind Tampen - the world’s largest floating windfarm, YouTube, 25.11.2020 |
A Noruega, el país que a la TV sempre ens presenten com a exemple pel seu parc de vehicles elèctrics i la consciència ecològica dels seus habitants, la companyia Equinor (11) està construint el parc eòlic offshore més gran del món..., amb l'objectiu d'alimentar en energia les plataformes d'extracció de petroli i gas dels camps offshore de Snorre i Gullfaks.
Pots trobar més informació sobre aquest projecte delirant a les pàgines d'Equinor (12). També donar un cop d'ull a alguns dels comunicats més megalomaníacs de la companyia (13):
En un comunicat, la companyia afirma que un cop el projecte Hywind Tampen arribi a terme, controlarà gairebé la meitat de les eòliques marines de tot el món. Equinor ja és el segon exportador de gas natural d'Europa; completar Hywind Tampen també assegurarà el seu lloc com a actor global en el mercat de les renovables.Pel que fa a la capacitat d'exportació, crec que podem retenir la proposició dels directius de la companyia a la UE:
Noruega augmentarà la seva producció de gas natural els mesos vinents, mantenint la producció més alta del normal durant l'estiu i lliurant volums més grans a Europa en un moment d'escassetat i de preus alts (...) Els permisos de producció del govern noruec permetran que el camp d'Oseberg augmenti les exportacions de gas en uns 1.000 milions de metres cúbics (bcm) l'any fins al 30 de setembre, mentre que el camp de Heidrun pot augmentar la producció en 0,4 bcm aquest any (...) Segons Equinor 1.400 milions de metres cúbics de gas són suficients per satisfer la demanda de gas d'uns 1,4 milions de llars europees durant un any.Sobre si utilitzar l'energia de les eòliques respon al fet que és més barat alimentar en electricitat les plataformes amb energia renovable que no pas amb la del gas que extrauran les plataformes no em puc pronunciar. Hauria d'invitar a unes rondes de birres als enginyers de la companyia perquè m'ho confirmessin.
Last but not least
Le prix du gaz augmente de 18% en Europe après l'annonce de l'arrêt prolongé d'un important terminal au Texas, qui devrait réduire pour plusieurs mois le volume des exportations américaines de gaz naturel liquéfié (GNL) vers l'Europe. https://t.co/hop7kY2kUB
— david guasch (@daveguasch) June 15, 2022
El passat 8 de juny, una explosió a un pipeline situat entre les unitats de liqüefacció i els dipòsits de la planta de Freeport LNG (Houston, Texas, EUA) va paralitzar aquesta instal·lació, una de les principals plantes de liqüefacció dels EUA i un dels principals terminals d'exportació d'aquest país.
Tot i que inicialment s'havia anunciat que la planta estaria indisponible durant tres setmanes, les previsions actuals apunten a una aturada de tres mesos, i hom estima que no recuperarà tota la seva capacitat de producció abans de finals de 2022. Aquest terminal garanteix, en temps normals, l'exportació de prop de 60 milions de metres cúbics de GNL al dia, és a dir, més del 10% dels volums exportats pels Estats Units. Normalment, la major part del gas que hauria d'arribar a Europa hauria de sortir d'aquesta instal·lació.
Si, a causa d'aquest accident, els preus del gas van pujar dimarts un 18% al TTF neerlandès, referència del mercat del gas natural europeu, als EUA van caure un 18,5%, car la impossibilitat d'exportar part de la producció augmentarà les quantitats disponibles als Estats Units. Ja saps, l'oferta i la demanda.
Un altre dels factors que va tenir un impacte en la pujada dels preus del gas la va protagonitzar Gazprom (Rússia), que va anunciar aquest dimarts la reducció de la seva capacitat diària de lliurament de gas natural a Alemanya en més d'un 40% a través del gasoducte Nord Stream, al·legant que els equipaments necessaris pel funcionament de la instal·lació no havien estat lliurats pel grup alemany Siemens.
A manca de gas natural, la indústria europea haurà d'utilitzar derivats del petroli i els preus d'aquests productes, que estan ja sota una pressió molt alta a causa les sancions imposades a Rússia, seguiran augmentant. I com aquests productes provoquen més emissions que el gas, la seva utilització també tindrà un impacte sobre el mercat de les quotes d'emissió de CO₂: dimarts passat, el preu de les quotes d'emissió de CO₂ va pujar per damunt del 3% respecte al dia anterior (14).
L'epileg: l'energia nuclear
EU's nuclear plants and new projects in Finland & Hungary hinge on Russian fuel rod supplies
— Clean Energy Wire (@cleanenergywire) April 14, 2022
Russia’s influence in EU #nuclear power projects shown by Siemens Energy cooperation with Rosatom as industry escapes sanctions https://t.co/KVIrstjbTg pic.twitter.com/wXqN0WVy2D
Mentre la UE i els EUA pressionaven a l'Índia perquè no comprès petroli rus, la premsa independent que gaudim a occident seguia silenciant que les sancions europees no s'aplicaven a les empreses russes actives en l'energia nuclear civil: els acords entre les empreses europees i Rosatom segueixen doncs estant vigents. Una excepció a aquesta afirmació es troba en la cancel·lació, a principis d'abril, del contracte entre el consorci finlandès Fennovoima i Rosatom per la construcció del reactor nuclear de Pyhajöki, al nord de Finlàndia, a causa dels "riscos" relacionats amb la invasió russa d'Ucraïna (15).
Malgrat la cancel·lació del projecte de Finlàndia, Rosatom segueix treballant en la construcció dels nous reactors de la central nuclear de Paks, a Hongria (16) i, juntament amb l'empresa francesa Framatome i l'alemanya Siemens Energy, proporciona la instrumentació i les unitats de control pels futurs reactors.
Altrament, dit de passada, potser val la pena recordar que molts reactors nuclears de la UE depenen pel seu funcionament de l'urani rus (17): Espanya, per exemple, importa de Rússia entre un 30 i un 40% de l'urani que consumeixen les seves centrals (18).
Tot i que Rússia no disposa d'un nivell de reserves d'urani molt elevat (només el 8% del total), és un actor clau a l'hora d'exportar-lo un cop transformat en urani enriquit, que és el material que s'usa com a combustible a les centrals nuclears. De fet, Rússia exporta el 35% del total de l'urani enriquit a escala mundial (19).Malgrat que hi ha veus que defensen la idea d'acabar aquesta col·laboració, tinc com el sentiment que algú recordarà en algun moment que, a la UE, les decisions es prenen per unanimitat. I que, vist el desgavell que ja han provocat les sancions a la importació dels hidrocarburs, aplicar-les també a la importació de l'urani rus, probablement no seria la millor de les idees.
- Efi Koutsokosta: Kaja Kallas, primera ministra de Estonia: "El gas podrá ser caro, pero la libertad no tiene precio", Euronews,
- Veure Russia doubles fossil fuel revenues, publicat en aquest blog el 29.04.2022
- Plan para poner fin a la dependencia de la UE con respecto a los combustibles fósiles rusos («Plan REPowerEU»), Comisión Europea, 18.05.2022
- Andrés Gil: Bruselas cuestiona por primera vez la “estructura del mercado eléctrico”, eldiario.es, 08.06.2022
- Miguel Jiménez: Repsol empezará a enviar crudo desde Venezuela a Europa en julio, El País, 05.06.2022
- Amaranta Zermeno Jimenez: Rusia y Venezuela avanzan hacia una cooperación militar en medio de la crisis de Ucrania, Euronews, 17.02.2022
- Julian Lee: Russia's Crude Flows to Asia Take Hold Near Unprecedented Levels, Bloomberg, 13.06.2022
- Krutika Pathi and Eliane Kurtenbach: India, China growing markets for shunned Russian oil, AP News, 13.06.2022
- Alice Tidey: L'UE a besoin des énergies renouvelables et, pour cela, dépend de la Chine, Euronews, 13.06.2022
- Christina Bu: What Norway Can Teach the World About Switching to Electric Vehicles, Time, 07.01.2022
- Wikipedia: Equinor [en] [fr] [es] [ca]
- Equinor: Hywind Tampen
- Nerijus Adomaitis and Nora Buli: Norway to supply more gas to Europe this summer, Reuters, 16.03.2022
- "C'est la pagaille" : le prix du gaz augmente de 18% en Europe, La Libre Eco avec AFP, 14.06.2022
- La Finlande annule un contrat avec Rosatom pour construire un réacteur nucléaire, EnerGeek, 04.05.2022
- Benjamin Wehrmann: Russia’s influence in EU nuclear power projects shown by Siemens Energy cooperation, Clean Energy Wire, 14.04.2022
- Jean-Baptiste Chastand: Guerre en Ukraine : l’uranium de la Russie reste en dehors du radar des sanctions européennes, Le Monde, 19.05.2022
- España tiene reservas de uranio suficientes para cubrir la importación rusa, EuropaPress, 22.03.2022
- Piergiorgio M. Sandri: España compra un tercio de su combustible nuclear a Rusia, La Vanguardia, 28.03.2022
No comments:
Post a Comment