Port de Barcelona, 1910.
— Catalunya Color (@CatalunyaColor) November 19, 2023
Embarcament de 800 emigrants en un vaixell direcció Amèrica del Sud.
📸Frederic Ballell pic.twitter.com/1Mj58nlW91
Espanya es va convertir entre el 1880 i el 1930 en un país d'emigració de caràcter econòmic. És l'època d'emigració massiva dels espanyols a Amèrica, amb una importància social i un pes demogràfic molt superior al de l'època colonial (1).
El nombre exacte dels emigrants espanyols que van partir cap a Amèrica en aquest període és difícil de calcular, a causa de la dispersió de les fonts, però fluctua entre dos i quatre milions de persones, segons els diferents autors i segons si s'han tingut en compte les estimacions dels retorns. L'emigració il·legal o no comptabilitzada per les autoritats va pujar, segons alguns càlculs, fins a gairebé un 20%. Dels països iberoamericans receptors de treballadors espanyols, Argentina i Cuba van acollir el percentatge més alt en un flux continu, encoratjat pels diferents governs i enfortit per les xarxes familiars.
La Gran Depressió dels anys 30 del segle XX posarà fi a l'emigració massiva a Amèrica. Però el fenomen no desapareixerà car, a partir de la Guerra Civil espanyola va començar una nova onada migratòria: l'exili. Mèxic, sota la presidència de Lázaro Cárdenas va acollir i rescatar dels camps de refugiats de França milers d'exiliats republicans espanyols, convertint-se en un dels principals països receptors.
Si hom ha estimat per Amèrica que gairebé un 20% dels emigrants espanyols van emigrar de manera il·legal, des que el Govern va crear l'Instituto Español de Emigración (IEE), el 1959, i fins al 1966, hom va estimar que la meitat dels emigrants espanyols que van emigrar a la RFA (Alemanya), França, Bèlgica, els Països Baixos, Suïssa o la Gran Bretanya ho va fer de manera irregular. De fet, el 1960, el percentatge de sortides irregulars va arribar a assolir prop del 70% (2).
El nombre exacte dels emigrants espanyols que van partir cap a Amèrica en aquest període és difícil de calcular, a causa de la dispersió de les fonts, però fluctua entre dos i quatre milions de persones, segons els diferents autors i segons si s'han tingut en compte les estimacions dels retorns. L'emigració il·legal o no comptabilitzada per les autoritats va pujar, segons alguns càlculs, fins a gairebé un 20%. Dels països iberoamericans receptors de treballadors espanyols, Argentina i Cuba van acollir el percentatge més alt en un flux continu, encoratjat pels diferents governs i enfortit per les xarxes familiars.
La Gran Depressió dels anys 30 del segle XX posarà fi a l'emigració massiva a Amèrica. Però el fenomen no desapareixerà car, a partir de la Guerra Civil espanyola va començar una nova onada migratòria: l'exili. Mèxic, sota la presidència de Lázaro Cárdenas va acollir i rescatar dels camps de refugiats de França milers d'exiliats republicans espanyols, convertint-se en un dels principals països receptors.
Si hom ha estimat per Amèrica que gairebé un 20% dels emigrants espanyols van emigrar de manera il·legal, des que el Govern va crear l'Instituto Español de Emigración (IEE), el 1959, i fins al 1966, hom va estimar que la meitat dels emigrants espanyols que van emigrar a la RFA (Alemanya), França, Bèlgica, els Països Baixos, Suïssa o la Gran Bretanya ho va fer de manera irregular. De fet, el 1960, el percentatge de sortides irregulars va arribar a assolir prop del 70% (2).
- Movimientos migratorios iberoamericanos, Ministerio de Cultura y Deporte, Gobierno de España
- Los españoles que han tenido que emigrar no siempre lo han hecho «con papeles» como dice Abascal, Newtral, Mayo 2021
No comments:
Post a Comment