Sunday, February 23, 2020

temperatura rècord de 18,3°C a l'antàrtida (2/3)

The Patriot Hills Blue Ice Area, in the Antarctic, where a research team discovered high sea levels during the last interglacial period were due to a rise of less than 2C in ocean temperature. Photograph: AntarcticScience.com

El passat 11.02.2020 publicava el primer article d'aquesta sèrie. Parlava d'una notícia publicada el divendres 07.02.2020 a Euronews sobre unes temperatures de 18,3°C enregistrades a una base d'investigació argentina al nord de l'Antàrtida. Aquesta informació em va donar peu per analitzar els seus efectes potencials, en particular el seu eventual impacte en l'elevació del nivell del mar, i les accions que s'estaven discutint a Catalunya per la reparació dels efectes del temporal Gloria (1).

Un dia després de la publicació d'aquell article, La Vanguardia (2) publicava una informació sobre un estudi realitzat per investigadors de la UNSW Sydney on es diu que, fa uns 120.000 anys, un augment de 2°C de les temperatures oceàniques va impulsar la fosa de les capes de gel de l'Antàrtida Occidental i hom estima que va provocar un augment del nivell del mar de 3,8 m durant els primers mil anys.

Zoë Thomas, membre de la UNSW i coautora de l'estudi, afegia que:
Les retroalimentacions positives entre l'escalfament de l'oceà, el col·lapse i la fosa de la plataforma de gel suggereixen que l'Antàrtida Occidental pot ser vulnerable i passar a un punt d'inflexió. A mesura que arriba al punt d'inflexió, només un petit augment de la temperatura podria provocar una fosa abrupta de la capa de gel i un augment de diversos metres en el nivell global del mar.
Si el consens de l'informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) de 2013 suggeria que el nivell global del mar augmentaria entre 40 cm i 80 cm durant el segle vinent, i que l'Antàrtida només contribuirà al voltant de 5 cm, els investigadors de l'estudi de la UNSW estimen que la contribució de l'Antàrtida podria ser molt més important, com ho afirmava un altre membre de l'equip de l'estudi:
Les projeccions recents suggereixen que la contribució antàrtica pot ser fins a deu vegades més gran que el pronòstic de l'IPCC, la qual cosa és profundament preocupant. El nostre estudi destaca que la capa de gel antàrtic pot estar a prop d'un punt d'inflexió, el que un cop succeeixi, pot portar-nos a un ràpid augment del nivell del mar durant mil·lennis. Això subratlla la necessitat urgent de reduir i controlar les emissions de gasos d'efecte hivernacle que estan impulsant l'escalfament actual. En particular, els investigadors adverteixen que aquest punt d'inflexió podria estar més a prop del que pensem.
Aturar avui en sec les emissions de CO2 no faria desaparèixer aquell que ja es troba a l'atmosfera ni l'efecte hivernacle que provoca. Crec però que seria un pas en la bona direcció per deixar que el cicle natural de la seva absorció per l'oceà i la massa vegetal faci el seu treball.

Potser la descarbonització de l'atmosfera es podria accelerar amb la captura industrial i a gran escala del CO2 i el seu emmagatzematge, una temàtica sobre la qual he compartit alguns articles en aquest blog (3). Francament, sóc força escèptic sobre els seus resultats. Però també ho era quan, fa anys, el forat de la capa d'ozó ocupava les portades de tots diaris amb titulars apocalíptics, i una decidida acció a escala internacional el va fer desaparèixer de les nostres preocupacions.

De totes maneres, tornant a l'article que va obrir aquesta sèrie (cf. 1), segueixo estant convençut que una planificació del litoral a llarg termini que tingui compte d'una forta elevació del nivell del mar hauria de ser quelcom de raonable. I reflexionar molt i molt abans de gastar un sol euro, i procurar no fer-ho en solucions que no ho siguin a llarg termini també.


  1. Temperatura rècord de 18,3°C a l'Antàrtida (1/3), publicat en aquest blog l'11.02.2020
  2. Neus Palou: El último deshielo parcial de la Antártida elevó el nivel del mar 3 metros, y puede volver a pasar, La Vanguardia, 12.02.2020
  3. Carbon capture, selecció d'alguns dels articles publicats en aquest blog

Altres lectures

Friday, February 21, 2020

suisse - bond spectaculaire des exportations aux USA

Les systèmes de défense antiaérienne font partie des éléments les plus vendus. — © GAETAN BALLY

Feia mesos que no entenia el silenci del món econòmic respecte el curs de divises i la baixa de l'euro respecte al franc suís que hem estat observant durant l'any passat (1) i que s'ha accentuat aquestes darreres setmanes. En condicions normals, la indústria d'exportació estaria traient foc pels queixals i demanant a la Banca Nacional que tornés a comprar quantitats astronòmiques d'euros per fer baixar el franc suís.

Cours EUR/CHF SPOT, 1 an, 17.02.2020, boursorama.com

El passat 16 de febrer, l'edició en francès del 20minutes per la Suïssa ens recordava que, durant la seva visita a Davos en 2018, Donald Trump va deixar anar una de les seves astracanades: "Jo he fet que els suïssos siguin encara més rics". Astracanada o no, la veritat és que hom no pot dir que es tracti de fake news.

Segons les xifres provisionals de l'administració federal suïssa de duanes pel 2019, seguim exportant cada cop més als USA, que s'han convertit en el segon mercat més important pels productes del nostre país (41,4 miliards de CHF), just darrere de les exportacions a la República Federal d'Alemanya (41,4 miliards de CHF). Globalment, al voltant del 17% dels béns que es van exportar des del nostre país tenien com destí els USA (2).

Aquest creixement de les exportacions suïsses va començar però amb l'administració Obama. Als inicis del seu mandat, en 2009, el nostre país exportava per 19 miliards de CHF, que van arribar als 31 miliards a la fi del seu mandat, en 2016, fins a arribar als 41 miliards del 2019 amb l'administració Trump. Un augment del 30% en tres anys!!

Just per comparar, Suïssa exportaria als USA gairebé l'equivalent d'un 10% del que l'UE exporta a aquest país (456 miliards!). Seguint amb la comparació, Espanya va exportar als USA en 2018 per un valor de 13.6 miliards de CHF (3).

Per allò de descartar les idees preconcebudes, deixa'm afegir que Suïssa exporta als USA molt més en productes industrials, químics i farmacèutics que no pas alimentaris. I pel que fa al valor de les exportacions, afegir que no s'ha tingut compte a les estadístiques l'exportació d'armes i equipaments militars de precisió (per exemple, làsers de precisió pel marcatge d'objectius militars) que, si en 2017, estaven autoritzades (4), van estar bloquejades entre 2018 i 2019. Pel que fa a les armes lleugeres, no tinc dades actualitzades (ni, francament, moltes ganes de tenir-les) car, probablement, continuem seguint exportant més armes que Rússia (5). Pel que fa a altres tipus d'armes, et deixo donar un cop d'ull a un article publicat a Le Temps en febrer del 2018 (6).

Per raons que ja et pots imaginar, prefereixo quedar-me amb les dades publicades per l'Oficina Federal d'Estadística pel 2018. El comerç exterior de Suïssa: els principals productes (7). Sobre aquestes dades, no oblidis que moltes de les importacions estan lligades a productes de multinacionals que tenen la seva seu a Suïssa.


I per no trencar amb la tradició, afegir que seguim exportant formatges, xocolata, els llapis de colors Caran d'Ache, les navalles Victorinox i els rellotges. Tot i que, pel que fa als rellotges, menys dels que ven una marca americana que els fabrica a la Xina (8). Probablement encara som líders en la fabricació de rellotges de cucut, però no estic gens segur (9).


  1. La BNS s'inquiète de la force du franc, Tribune de Genève, 13.11.2019
  2. Trump a bien «rendu les Suisses plus riches», 20minutes.ch, 16.02.2020
  3. ICEX: Estados Unidos. Cuadro de balanza comercial bilateral
  4. Exportations de matériaux sensibles bloquées par la Suisse, RTS, 26.05.2019
  5. La Suisse au 6e rang mondial des exportateurs d'armes légères, RTS, 17.06.2014
  6. Les exportations d'armes suisses ont bondi de 8% en 2017, Le Temps, 27.02.2018
  7. Office fédéral de la statistique: Commerce extérieur de la Suisse: Les principales marchandises (2018)
  8. Plus d'Apple Watch que de montres suisses ont été vendues en 2019, RTS, 07.02.2020
  9. Un petit « coucou » de Suisse ?, houseofswitzerland.org

Thursday, February 20, 2020

bulent kilic

Bulent Kilic, tuttartpitturasculturapoesiamusica.com

El passat 23 de gener, Helen Warlow piulava a twitter la imatge d'un quadre que em va meravellar. Mai havia sentit parlar del seu autor: Bulent Kilic. Buscant a Google, vaig trobar a tuttartpitturasculturapoesiamusica.com una galeria de paisatges urbans i de retrats que em van deixar bocabadat.

Qualsevol cosa que pugui afegir no arribarà a expressar el que sentiràs si comences a recórrer la galeria de treballs que trobaràs a l'enllaç que t'he passat. No deixis de fer-ho!

Wednesday, February 19, 2020

en orlando ens ha deixat (2/3)


Ahir a la tarda en Sinfu va enviar-me aquest tweet anunciant la mort del nostre vell amic Orlik el passat dilluns.

La veritat és que no sé ni què dir, ni si he de dir res d'altre sinó donar-te les gràcies per tots els bons moments, les emprenyamentes i les birres que ens hem begut junts.

Mai no t'oblidaré, Orlik.
T'estimo molt company ...
Mazel Tov !!!

P.S.
Si enllà on caiguis hi ha un bon pub amb bona birra, no deixis de passar l'adreça!



Alguns dels posts publicats al blog del Geògraf Solitari

Tuesday, February 18, 2020

els aiguamolls del baix empordà

Les illes Medes des de La Gola del Ter, 14.10.2004

En octubre del 2004, aprofitant les vacances escolars de la tardor de la canalla i que baixàvem a BCN per anar a veure a la família, vam llogar un apartament durant una setmana a la platja de Pals, molt a prop de la platja de l'Illa Roja (1) que, com vam descobrir en sortir al balcó poc després de la nostra arribada, era una platja nudista.

Una de les coses que em va agradar més d'aquell lloc és que podies seguir la platja en direcció nord fins a arribar a la Gola del Ter i, des d'enllà, gaudir de la vista de les illes Medes a l'est i, pujant a una duna, gaudir de la vista del Montgrí al nord i dels camps d'arròs a l'oest (2). Com els nens eren petits, 9 i 4 anys, i ja apuntaven maneres en el sentit de què caminar no seria mai la més gran de les seves passions, vam haver d'agafar el carro per fer el mateix.

Deixant de banda que el cabal d'aigua amb el que el riu arriba a la Gola del Ter, era (i m'imagino que segueix sent) força decebedor, no trobo paraules per a descriure la bellesa del paisatge: les platges, les illes, les dunes, els canyissars, els camps d'arròs, ... Espero que ja hi hagis estat i ja ho hagis vist, perquè si no és el cas, et diré que no has de trigar a veure-ho!

Doncs res, que tots aquests records em van passar pel cap quan vaig veure per casualitat un clip d'un nou treball de Blaumut que, justament, està rodat als camps d'arròs de la plana de Pals.

Sobre la lletra del tema, la coreografia o els filtres utilitzats per a la realització del vídeo et pregaria que no em tinguessis per responsable. A partir d'aquí, lo dels gustos i els colors.

Et deixo veure el vídeo i et desitjo que tinguis un molt bon dia.

Blaumut Oficial: Blaumut - De veritat #0001, Youtube, 10.01.2020
Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
  1. Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina
  2. Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé)
  3. Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

  1. Platja Illa Roja, timeout.cat, 13.06.2013
  2. Google Maps: la costa des de l'Estartit fins a la platja de Pals

Monday, February 17, 2020

chip taylor & the new ukrainians

Train Wreck Records: Chip Taylor & The New Ukrainians: Fuck All The Perfect People, Youtube, 07.01.2012

Chip Taylor: Wikipedia

Born in 1940. He is the brother of actor Jon Voight and the uncle of actress Angelina Jolie. His songs have been covered, and often made into hits, by a wide range of artists, including P.P. Arnold, Janis Joplin, Juice Newton, Anne Murray, Ace Frehley, Jimi Hendrix, Chrissie Hynde, Linda Ronstadt, and Emmylou Harris.

Train Wreck Records: Chip Taylor - F**k All The Perfect People Part II (The Last Video), Youtube, 04.04.2013

Sunday, February 16, 2020

le barrage de la grande dixence

Passe-moi les jumelles - "Dans les entrailles de la bête" ou l’hommage au barrage de la grande Dixence, Youtube, 24.03.2017

Quan vaig arribar a Suïssa en 1992 el primer mandat que em va donar l'empresa que em va contractar va ser el disseny i la implementació d'una base de dades que centralitzés les informacions d'un munt de sensors que, gestionats per diferents equips privats i públics d'hidrogeòlegs, recollien informacions sobre les propietats físiques i químiques de l'aigua dels aqüífers propers a la futura construcció d'un nou complex hidroelèctric: Cleuson-Dixence (1)

Aquest nou complex havia de relligar, amb una conducció blindada subterrània, diferents embassaments que representaven el 20% de l'energia acumulada del país. Sobre una distància de 16km i una caiguda de 1900m, aquest sistema de canalitzacions havia d'alimentar una central elèctrica totalment excavada a la roca amb la potència d'una central nuclear: Bieudron (2).

The structure of the entire Grande Dixence complex, CC BY-SA 3.0
Tècnicament no era evident dissenyar una base de dades accessible en lectura i escriptura pels hosts VAX de Digital que hi havia en aquells temps a l'empresa i els ordinadors personals Apple i Windows 3.0 amb què estaven equipats els equips els hidrogeòlegs: i millor no recordar les xarxes telemàtiques d'aquella època ni els seus protocols. En altre ordre de coses, per aquells que ho recordin, en 1992 el navegador Netscape (4) o el motor de recerca Altavista (5) encara eren ciència-ficció.

Finalment, vam trobar un producte que permetia la centralització i l'accés de les dades des d'entorns heterogenis. I va ser sobre aquest producte que vaig construir una base de dades que va plaure tant als diferents equips d'hidrogeòlegs com a la direcció del projecte. I em van donar llum verda per passar a la seva implementació!

Quan vaig carregar les primeres dades que em van passar els hidrogeòlegs i vaig dur a terme els primers controls de qualitat, vaig pensar que seria una bona idea comprovar si els equips de mesura presentaven la mateixa heterogeneïtat que l'equipament informàtic amb que havíem de treballar.

També vaig pensar que estaria bé comprovar si la instal·lació dels equips sobre el terreny presentava alguna característica que demanés algun tipus de ponderació i tractament en l'anàlisi de les dades. Li ho vaig comentar al cap del projecte i em va autoritzar a acompanyar un enginyer que, entre moltes altres coses, també s'ocupava de fer la ronda periòdica de comprovació de l'estat dels aparells i de les seves bateries.
Bonne retraite à Pierre Lambiel, nendaz.org n°123 - Décembre 2017, p. 23
Agafar cada dia el tren des de Lausanne a Sion (5) (on es trobava la seu de l'equip del projecte) em donava el privilegi de veure l'increïble paisatge dels Alps des de la plana del Rhône. Amb Pierre Lambiel vam deixar la plana i vam pujar per les carreteres i els camins que serpentejaven amagats al bell mig dels alpages. Descobrint chalets on menys m'ho esperava, creuant bergers amb els que ell parlava una llengua que m'era desconeguda: el Valaisan, una variant del Francoprovençal (6). Vaig descobrir poblets preciosos i vaig menjar a restaurants al·lucinants. Durant el poc temps que vaig estar als Alps amb Pierre, vaig viure un munt d'experiències que mai oblidaré mentre visqui.

I ja no trobo els mots per descriure el que vaig sentir quan l'equip d'enginyers del projecte em van invitar a passar la festa de la Saint Barthélemy als prats que hi havia damunt de l'embassament de Cleuson (7),: les ampolles de vi blanc del Valais refredant-se a un torrent amb aigua de les glaceres i la meva primera raclette au feu de bois (8).

Vaig tornar a treballar a Lausanne i el projecte va seguir endavant. Les galeries de l'interior del nou complex hidroelèctric les vaig visitar uns anys més tard, a una sortida organitzada per l'empresa. Però millor que descriure tot el que vaig veure, et proposo trobar un moment per donar-li un cop d'ull al vídeo amb què he obert aquest article. I en cas que et mengi la curiositat per veure-ho tot en directe un dia que et deixis caure per Suïssa, et passo un enllaç (9).


  1. Cleuson-Dixence: A la découverte d'un aménagement hydroélectrique unique au monde, Grande-Dixence/Alpiq, 22.04.2015 || Posters
  2. Wikipedia: Bieudron [en] [fr] [es] [ca]
  3. Wikipedia: Netscape [en] [fr] [es] [ca]
  4. Wikipedia: Altavista [en] [fr] [es] [ca] 
  5. Wikipedia: Sion [en] [fr] [es] [ca] 
  6. Wikipedia: Valaisan, Francoprovençal
  7. Wikipedia: Barrage de Cleuson [en] [fr] [es] [ca]
  8. La Suisse est belle: Raclette au feu de bois, RTS, 07.01.1968
  9. Grande Dixence: Visite à l'intérieur du mur du barrage

Friday, February 14, 2020

alexei butirskiy



Jo també he trobat gent desagradable a Twitter. Bàsicament, la mateixa penya que abans em creuava buscant gresca als bars, a les festes majors, a les estacions de ferrocarril, al metro o al bus ... Pobra gent que no sembla tenir altra missió a la vida que podrir la dels altres.

Però a twitter he trobat molta més gent que m'ha obert horitzons per conèixer coses que desconeixia. Gent a qui no conec de res. Gent amb qui no he creuat mai un mot. Gent com l'autor del tweet que avui m'agradaria compartir amb tu, i que m'ha permès conèixer un artista rus de qui mai havia vist la seva obra i que m'ha deixat bocabadat.

Què et sembla si comences per donar un cop d'ull a les pintures del tweet i després et passes pels enllaços que pots trobar a continuació?


Thursday, February 13, 2020

global risks 2020: fewer options. no time left

Zurich Insurance Group: Global Risks 2020: Fewer Options. No Time Left, Youtube, 17.01.2020

No sé si ja t'has adonat que alguna cosa està canviant en relació amb les fonts de producció d'energia que utilitzen combustibles fòssils. A títol d'exemple, a principis de gener ja et presentava el canvi radical de posició d'Endesa en relació amb les seves centrals de carbó i la reducció en solament un any del 33,3% de les seves emissions de CO2 (1).

De totes maneres, una de les idees que fa temps que defenso a les converses sobre el canvi climàtic que tenim amb els companys de la feina és que, el dia que les grans companyies d'assegurances realitzin que el seu cost econòmic és insuportable, diran prou i començarem a veure com les coses comencen a canviar. I les coses canviaran de cop quan els bancs comencin a veure que les catàstrofes climàtiques no permeten als seus clients tornar els crèdits i els moviments socials amenacin l'existència del sistema.

A un dels tweets menys likejats de Twitter (2), presentant un dels vídeos menys vists de Youtube (3), Peter Giger, un antic quadre de Swiss Re i actualment Group Chief Risk Officer a Zurich Insurance Group, ens resumia la visió de la seva companyia coincidint amb la publicació d'un report del World Economic Forum (WEF): The Global Risks Report 2020 que et pots baixar a la pàgina que la companyia dedica a aquest tema (4).

Del vídeo amb què he obert aquest article he retingut algunes frases:
  • Podem considerar que la no-adaptació al canvi climàtic, pot tenir un impacte més gran que el de les bombes nuclears.
  • A curt termini, les conseqüències del canvi climàtic se sumen a una emergència planetària que inclourà la pèrdua de vides, tensions socials i geopolítiques i impactes econòmics negatius.
  • Però el pas a una economia amb baixes emissions de carboni comportarà també els seus propis riscos, particularment pertorbadors si es produeixen canvis ràpids o sense xarxes de seguretat adequades per a les comunitats més vulnerables.
El més interessant és que ni el report del WEF ni Peter Giger no parlen del canvi climàtic com d'un risc que hom pugui separar d'un canvi de model de societat que entren en altres consideracions en l'anàlisi dels riscs (5):
  • Canvi climàtic i medi ambient.
  • Biodiversitat: evitant la sisena extinció massiva.
  • Un món inquiet i fràgil.
  • El risc de la fragmentació digital.
  • Els sistemes de salut sota noves pressions.
El vídeo de Peter Giger no presenta cap tipus de proclames revolucionaries. Però tinc com el sentiment de que quelcom comença a moure's: molt lentament, però en la bona direcció. I de manera anàloga al que ha passat amb l'anunci d'Endesa, davant la indiferència dels fabricants d'histèries col·lectives a la premsa i del seu públic fidel, Twitter segueix publicant noticies que haurien d'haver ocupat la primera plana dels diaris d'una societat mínimament preocupada pel seu futur (6):
Fins i tot l'article que hom podria considerar a priori com més negatiu, el de Glen Peters, ens presenta una gràfica basada en un article que Pep Canadell (8) i Rob Jackson van publicar recentment al New York Times (9), on veiem que les emissions de CO2 per càpita als USA i a l'UE estan baixant des de fa temps, molt especialment a Europa. Que en el cas dels USA i d'Austràlia hi ha encara molt de marge per a fer-les baixar fins als nivells de l'UE. Que les emissions per càpita de la Xina estan just alineades amb les de l'UE. I en el cas de l'Índia, ni estan pujant tan ràpidament com se'ns està dient, ni es tenen en compte notícies com aquestes, que hauria valgut la pena llegir-se quan es van publicar:
Més enllà de les mobilitzacions ecologistes, l'actual model de producció i de consum està demostrant als bancs i a les companyies d'assegurances que és extraordinàriament car. I els països amb els més alts nivells d'emissions de CO2 estan pagant el preu més alt amb les catàstrofes "naturals" que aquest model genera. Si el planeta està en perill, hom comença a realitzar que l'economia globalitzada també. I vull creure que això ho pot canviar tot.

Avui hem pogut veure al vídeo una tímida advertència de Zurich Insurance: altres el seguiran, potser utilitzant un llenguatge cada cop més directe (10).
Un informe de la BIS (Bank for International Settlements) crida l’atenció sobre els riscos climàtics, i un altre de la Universitat de Massachussetts afirma que una successió de desastres climàtics com els que estem veient  podria provocar una col·lapse global.
Probablement el camí serà molt llarg (o potser no), i la resistència molt violenta, però crec que anem en la bona direcció per a resoldre alguns dels problemes als què avui ens enfrontem. I no solament per la força dels discursos o de les mobilitzacions, sinó també pel desgavell econòmic que el canvi climàtic i l'economia globalitzada estan creant arreu del mon.


  1. 33,3% de descenso de emisiones de CO2 en un año, Endesa objectiu 2050: electricitat amb zero emissions, publicats en aquest blog el 09.01.2020 i el 10.01.2020
  2. Zurich Insurance: Global Risks 2020: Fewer Options. No Time Left, Twitter, 17.02.2020
  3. Zurich Insurance Group: Global Risks 2020: Fewer Options. No Time Left, Youtube, 17.01.2020
  4. The Global Risks Report 2020 || The Global Risks Report 2020 Executive Summary, World Economic Forum, 2020 
  5. Zurick Insurance: Industry knowledge > Topics > Global risks > Global Risks 2020: Fewer options. No time left.
  6. Just per curiositat, m'agradaria saber a quines pàgines estan subscrits la majoria de periodistes i el seu públic fidel perquè segueixin afirmant que Twitter només és una factoria de Fake News.
  7. Veure també 2020 sera l’année des énergies fossiles, publicat en aquest blog el passat 20.01.2020
  8. Veure The Global Carbon Project, publicat en aquest blog el 13.03.2019
  9. Rob Jackson and Pep Canadell: What’s ‘Fair’ When It Comes to Carbon Emissions?, The New York Times, 04.12.2019
  10. Dorota Retelska: Le réchauffement menace notre civilisation et la vie sur Terre (GIEC) et l’économie l’entrevoit, Blogs Le Temps, 08.02.2020

Wednesday, February 12, 2020

the forensics of phones



El passat 28.01.2020, el National Institute of Standards and Technology (NIST) publicava un article molt interessant on presentava, òbviament sense entrar en molts detalls, algunes de les tècniques que utilitzen per recuperar les dades d'un mòbil, qualsevol que sigui l'estat en què aquest es trobi (1).

Kelly McSweeney publicava tres dies més tard a ZDNet (2) la versió periodística de l'article de la NIST, amb un títol on deixava clar que, malgrat qualsevol cosa que hagis fet per desfer-te d'un mòbil: passar-lo per la foguera, llençar-lo a una riera o destrossar-lo amb un martell, hi ha equips de forenses que trobaran les dades que l'aparell segueix guardant.

A l'article original podem veure com els experts utilitzen el hardware i el software adequats per accedir directament als xips de la memòria. O també altres eines utilitzades pels hackers, que poden ser utilitzades legítimament com a part d'una investigació criminal.

Els resultats dels estudis del NIST estan destinats a ajudar els laboratoris forenses a triar les eines més adequades per a cada tipus de recerca. Alguns mètodes funcionen millor que d’altres, depenent del tipus de telèfon, el tipus de dades i l’abast del dany. Com aquests mètodes permeten extraure dades que es poden presentar com a proves a un tribunal, és molt important per NIST provar la seva fiabilitat.
Digital forensics experts can often extract data from damaged mobile phones using the JTAG method. R. Press/NIST
Personalment m'ha semblat molt interessant que l'estudi només presenti mètodes que funcionen amb telèfons equipats amb un sistema operatiu obert: Android. També que s'apliquin a l'accés de dades que no estan encriptades: tot i admetre que, sovint, els forenses acaben per obtenir la contrasenya que els permetrà desencriptar un aparell amb les dades xifrades.

I dic que m'ha semblat molt interessant perquè l'estudi es focalitza en una sola tècnica per demostrar com pot extreure totes les dades d'un aparell Android, però no les d'un iPhone.

Curiosament, aquest article s'ha publicat en un moment en què l'FBI torna a donar la brasa a Apple per obligar aquesta companyia a desencriptar els seus aparells en el context de la investigació d'un crim. I ja tornem a tenir a la majoria de la premsa presentant-nos a Apple com un fabricant d'aparells inviolables i un gran defensor de les llibertats constitucionals dels seus clients.

Afortunadament, The New York Times i The Washington Post encara tenen bons professionals per recordar-nos que tota aquesta brasa ja va tenir lloc en 2016 i que, al bell mig del procés que l'FBI va llençar contra Apple, els federals van contractar una firma privada que els va permetre hackejar els aparells que estaven implicats en una investigació criminal (3).
Apple sempre havia dit que treballava estretament amb pirates informàtics i ex-analistes de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) per oferir als seus clients la màxima seguretat dels seus aparells.
Amb tot però, mentre l'equip d'experts d'Apple estava completament desorientat i no entenia res del que havia passat, van haver de ser uns experts forenses externs els que els van donar una primera pista sobre com s'havia pogut crackejar la "inviolable" seguretat dels seus aparells.
Segons aquests experts, l'empresa contractada per l'FBI hauria atacat el sistema d'Apple mitjançant un mètode molt discutit que permet extreure informació d'una àrea protegida del mòbil, eliminant un xip i enganyant a un mecanisme que bloqueja la identificació de la contrasenya per tal de trobar la contrasenya de l'usuari i així procedir a la desencriptació les dades. En fi, és més complicat que això, però a l'article del New York Times pots trobar informació més detallada (3).
Com et deia, el darrer episodi d'aquesta brasa va començar el passat mes de gener (4), amb els mateixos actors i el mateix argument. Sols què, en aquest cas, com l'implicat era un estudiant saudita, Apple va poder fer cas omís de la famosa defensa dels drets constitucionals dels seus clients:
"Tenim el màxim respecte pels agents de la llei i sempre hem treballat de forma cooperativa per ajudar-los en les seves investigacions", afirmava Apple en un comunicat. "Quan l'FBI ens va demanar fa un mes informació relacionada amb aquest cas, els vam donar totes les dades que tenim i continuarem donant-los suport amb les dades que tenim disponibles".
Sembla clar però que l'FBI no vol les dades, sinó imposar l'accés lliure als aparells d'Apple (i tots els altres fabricants), sense donar cap tipus d'explicacions (tampoc als jutges?), ni passar per la pèrdua de temps (i de diners!), que pot representar la seva desencriptació.

Com no puc creure que l'FBI no tingui enginyers amb les competències i el material necessari per crackejar els nous sistemes de criptatge d'Apple, i encara em puc creure menys que a l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) tampoc els tinguin, permeteu-me pensar que tot plegat no és sinó un joc de poder entre mascles alpha, al bell mig d'una campanya de propaganda fenomenal pel fabricant.

Si Apple pot passar-li a l'FBI les dades que l'aparell de l'estudiant saudita havia sincronitzat amb l'iCloud, això vol dir que els seus enginyers tenen accés a la seva contrasenya. I, en aquest cas, que el seu sistema de criptatge no val més que la seguretat dels sistemes interns de seguretat d'Apple: si aquests fallen o són piratejats, la seguretat de qualsevol iPhone està compromesa. També si un enginyer de la casa fa coses que no hauria de fer, clar.

Afirmar que no poden donar accés a l'FBI perquè "el xifrat dels seus mòbils és una salvaguarda que protegeix milions de consumidors contra pirates informàtics i altres delinqüents" resulta no ser doncs més que propaganda de la marca (4). Pura propaganda, com va quedar demostrat amb la facilitat amb què li van piratejar l'iPhone X a Jeff Bezos, el patró d'Amazon (5), buidant-li tot el contingut del seu mòbil pel sol fet d'obrir un vídeo que no hauria d'haver obert.

Afortunadament per Apple, Google no ha entrat en la polèmica sobre la inviolabilitat dels seus aparells. Si el nou ordinador quàntic de Google ja va provocar una crisi d'ansietat als defensors de la inviolabilitat dels algoritmes de xifratge de la tecnologia blockchain (6), una tecnologia que s'ha de dir que ja havia estat hackejada prèviament amb ordinadors convencionals que havien arribat a evaporar sumes colossals de criptomonedes (7), em demano quants segons li caldrien a un ordinador quàntic per desencriptar el més "inviolable" dels iPhones.


  1. NIST Tests Forensic Methods for Getting Data From Damaged Mobile Phones, NIST, 28.01.2020
  2. Kelly McSweeney: Burn, drown, or smash your phone: Forensics can extract data anyway, ZDNet, 31.01.2020
  3. Katie Benner, John Markoff and Nicole Perlroth: Apple’s New Challenge: Learning How the U.S. Cracked Its iPhone, The New York Times, 29.03.2016
  4. Devlin Barrett: FBI asks Apple for help cracking Pensacola gunman’s iPhones, The Washington Post, 07.01.2020
  5. Sheera Frenkel: How Jeff Bezos’ iPhone X Was Hacked, The New York Post, 22.01.2020
  6. Yuka Royer: Google lays claims to Quantum Supremacy, sending Bitcoin tumbling, France 24, 24.10.2019
  7. David B. Black: Blockchain Hacks And Losses Mount; Why Do Supporters Ignore The Facts?, Forbes, 22.01.2019

Tuesday, February 11, 2020

temperatura rècord de 18,3°C a l'antàrtida (1/3)

euronews (en español): Aprieta el calor en la Antártida, con temperaturas récord, Youtube, 07.02.2020

El passat divendres 07.02.2020, vaig veure una notícia a Euronews (1) que ens deia que, a "Esperanza", una base d'investigació argentina al nord de l'Antàrtida, s'havien enregistrat 18,3°C de temperatura, un nou rècord que supera l'anterior de 17,5°C, que datava de març de 2015. Segons Clare Nullis, portaveu a Ginebra de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM): És una temperatura que no associem a l'Antàrtida, ni tan sols en època d'estiu.

A eldiario.es (2) també van recollir altres declaracions de la portaveu de l'OMM:
Seguim parlant molt de l'Àrtic, però aquesta part específica de la península antàrtica s'està escalfant molt ràpid: en els últims cinquanta anys la temperatura ha augmentat gairebé 3°C. Per aquesta raó, el gruix de gel que es perd cada any ha augmentant gairebé 6 vegades entre 1979 i 2017.

La part més important d'aquesta pèrdua de massa de gel passa per la fosa, en particular en la part oest del territori, que cobreix 14 milions km2, on les temperatures normals oscil·len entre -10°C a les costes i -60°C en les parts més altes de l'interior.
El gruix del gel té una profunditat de fins a 4,8 km i emmagatzema el 90% de tota l'aigua dolça de la planeta. Si arribés a fondre augmentaria el nivell de la mar en uns 60 metres
Jo em permetria afegir què, com aquesta massa d'aigua dolça modificaria la salinitat dels oceans, això tindria un impacte molt difícil d'avaluar en els corrents oceànics (3). També que, pel fenomen de l'evaporació, una bona part d'aquesta massa d'aigua passaria a l'atmosfera i afegiria un impacte climàtic que avui tampoc podem arribar a avaluar.
Quan després del pas de la tempesta Gloria, vaig llegir que hom reclamava al Ministeri del ram que tornés a dragar sorra del mar per assegurar la temporada turística a les platges o la producció d'arròs al Delta, vaig pensar que no tothom s'havia llegit un article molt interessant que Júlia Gamissans va publicar a La Directa el juliol del 2018 (4) sobre la draga de sorres al litoral i el seu impacte en l'ecosistema marí, la geomorfologia del perfil litoral i l'activitat pesquera.

Em va tranquil·litzar un xic més llegir a un article que Marta Rodríguez va publicar el passat 02.02.2020 a El País (5) que els "experts en medi ambient i polítics coincideixen en que hauran d'aplicar solucions adaptades al canvi climàtic" i que "més sorra, no és la solució".

Amb tot però em temo que una planificació a llarg termini estigui absent de les mesures que s'estan prenent en consideració. Les glaceres de Groenlàndia fa temps que fonen (6) i l'Antàrtida pot semblar que queda molt lluny.

Els experts, que no van saber preveure res del que està passant ni a la velocitat amb què està passant,  en 2016 ens parlaven d'una pujada del nivell del mar de 180 cm en 2.100 (7) i en 2018 deien què: Si els oceans continuen incrementant el seu nivell al ritme actual, el nivell de la mar haurà augmentat 65 cm per a 2.100 (8).

I malgrat tot, al ritme actual de pujada del nivell del mar, l'impacte ambiental comença a manifestar-se clarament, com ho demostrava un article publicat al New York Times el passat mes d'octubre: A mesura que augmenta el nivell del mar, també ho fa la superfície dels boscos fantasmes (9).

Ja per acabar, només afegir que no estic imaginant res estrany quan em permeto reclamar una planificació a llarg termini, que tingui compte d'una forta elevació del nivell del mar. A Nova York, per exemple, han destinat 4 miliards d'USD de pressupost per a fer-ho (10), tot i que sóc molt escèptic pel que fa al seu resultat: és un pressupost de rebaixes, car en 2016 hom parlava d'invertir 20 miliards d'USD.

No crec que a Catalunya hi hagi pressupost per fer res que se li sembli. I si algú pensa que reclamar-lo al Govern Central seria la solució, faria bé en recordar que és un problema que no es redueix a Catalunya i que Espanya està enfonsada en el deute. Sols demanaria que, amb els recursos disponibles, es reflexionés molt i molt abans de gastar un sol euro, i procurar no fer-ho en solucions que no ho siguin a llarg termini. No sigui que, quan aquests diners facin falta de debò, ja no n'hi hagi.




  1. euronews (en español): Aprieta el calor en la Antártida, con temperaturas récord
  2. EFE (Ginebra): Una base argentina en la Antártida registra temperatura récord de 18,3 grados, eldiario.es, 07.02.2020
  3. Miguel Ángel Criado: El sistema circulatorio del planeta se debilita, El País, 12.04.2018|| Veure també Fresh water in the Arctic and Climate Change, publicat en aquest blog el 19.08.2015
  4. Júlia Gamissans: Sorres robades, Directa, 25.07.2018
  5. Marta Rodríguez: Les platges després del temporal Glòria: més sorra no és la solució, El País, 02.02.2020
  6. Miguel Ángel Criado: Groenlandia pierde hielo siete veces más rápido que en la década de los noventa, El País, 10.12.2019|| Miguel Ángel Criado: Viejas fotos muestran que el deshielo de Groenlandia se inició hace 100 años, El País, 16.12.2015 || Miguel Ángel Criado: Los últimos glaciares estables de Groenlandia aceleran su deshielo, El País, 16.11.2015
  7. AFP News Agency: New York’s $20bn plan to survive rising seas, Youtube, 10.11.2016
  8. EFE Washington: El creciente aumento del nivel del mar amenaza a ciudades como Nueva York o Boston, La Vanguardia, 13.02.2018
  9. Moises Velasquez-Manoff and Gabriella Demczuk: As Sea Levels Rise, So Do Ghost Forests, The New York Times, 08.10.2019
  10. El nivel del mar de Nueva York está aumentando. Y está costando más de $4 mil millones. sealevelrise.org

Monday, February 10, 2020

arturo y los campesinos

Arturo y los campesinos - Monty Python / Los caballeros de la mesa cuadrada (1975), Youtube, 03.06.2014
Aconsellat veure el vídeo en alta definició al teu ordinador!
  1. Punxa la icona Youtube per obrir aquesta pàgina
  2. Ara punxa l'engranatge i selecciona la qualitat (1080p està força bé)
  3. Punxa el quadrat que tens més a la dreta per veure el vídeo en full screen,

Sunday, February 9, 2020

echappée en baie de somme

Echappées belles - Echappée en baie de Somme, Youtube, 25.08.2015

Un reportatge brutal de France-5 sobre la Baie de Somme i el seu concentrat de natura salvatge a menys de dues hores de grans ciutats europees com París, Brussel·les o Londres. 1h30 de reportatge que espero que se't faci tant curt com a mi se'm va fer.

Friday, February 7, 2020

francine van hove



A principis d'aquest mes, Laura Franch publicava a Twitter un fil sobre una extraordinària pintora francesa: Francine Van Hove . Un fil que et recomano molt i molt de veure.

Un cop més, Laura Franch m'ha descobert una artista que no coneixia. M'he quedat bocabadat després d'una recerca a Google Images de la qualitat i del nombre de treballs de Francine Van Hove. També veient la selecció dels seus treballs que han fet a artsy.net, artnet.com o la Gallerie de Bellefeuille. Del que he vist a l'hashtag #francinevanhove a Instagram o de tot el que pots trobar a Pinterest.

M'he quedat totalment enganxat amb la seva pàgina a Facebook. I el mateix m'ha passat amb el nombre de vídeos que he trobat a Youtube, dels quals, no sabent quin escollir, et proposo que veiem junts aquest.

"Women´s Studies" - Paintings by Francine van Hove, Youtube, 15.05.2016

Thursday, February 6, 2020

la taula del sénia

Ebrenc - Travail personnel, CC BY 2.5

Moltes vegades hem llegit algun article o sentit parlar per la TV a gent que, per referir-se a una Espanya de la qual no faria part Catalunya, utilitzen l'expressió "al sud de l'Ebre". En general, són els mateixos a qui fa anys que sentim parlar de fronteres entre Catalunya i Espanya o Catalunya i França. Gent que no sembla haver-se mirat mai a la vida un mapa dels Països Catalans. Gent a qui la "División territorial de España en 1833" (1) els va de meravella. Gent a qui avui m'agradaria confrontar a quelcom del que probablement no han sentit parlar mai: La Mancomunitat de la Taula del Sénia (2).

Com podràs veure a les versions de Wikipedia en català, francès, anglès i, fins i tot en alemany, però no a la versió en espanyol (cf. 2), la Taula del Sénia és una Mancomunitat formada per 27 municipis de les comarques catalanoparlants del Baix Maestrat, el Matarranya, el Montsià i els Ports. Unes comarques que fan part de les comunitats autònomes de Catalunya, Aragó i País Valencià. Els municipis d'aquesta mancomunitat estan situats en una franja de 15 quilòmetres a la vora del riu Sénia i entre tots superen els cent mil habitants.

Els factors que expliquen la creació de la Mancomunitat es troben a la seva pàgina web (3):
(...) estos municipis i els seus habitants tenen en comú moltes coses i de signe ben divers. D’una banda, la geografia, la història (Ilercavons, Corona d’Aragó, Bisbat de Tortosa), la cultura i la llengua són similars. Però, desgraciadament també, la seva renda, l'emigració de joves i l’envelliment de la població són altres característiques comuns, en especial a les zones d’interior. Segurament, la llunyania dels centres de poder, sumada a un fort dèficit d'infraestructures, han propiciat esta realitat més negativa.
Els resultats obtinguts des de la seva creació en febrer del 2006 poden semblar més aviat minsos. Entre els diferents projectes dirigits per la Mancomunitat (4) pots trobar a continuació els que m'han semblat interessants:
La Mancomunitat ha impulsat la creació de l'Associació Territori del Sénia (5), formada al 50% per la pròpia M-TdS i l'altre 50% per sectors econòmics de la zona. És ella qui ha gestionat el projecte Oli i Oliveres Mil·lenàries del Territori del Sénia (6), que ha posat en valor este important patrimoni viu, únic al món.
Turisme Ulldecona: Oliveres Mil·lenàries d'Ulldecona, Youtube, 26.07.2012

No podem oblidar però que estem parlant d'un territori gairebé oblidat per tres administracions autonòmiques, enfrontades políticament des de fa molts anys. I que els recursos posats a disposició d'aquest projecte segurament estan molt lluny dels que es posen a disposició d'altres projectes mediàticament molt més agraïts.
Nota: fa poc que he descobert que les darreres emissions de l'informatiu: Al Dia. Territori Sénia (7) emès per Ebre Digital (8) semblen haver-se aturat a finals del mes d'octubre del 2019.
En tot cas, m'agradaria seguir creient que l'idea de base de la Mancomunitat segueix viva i que un dia tindrà el suport polític i els recursos necessaris per tirar endavant la solució als enormes problemes als quals ha de fer front aquest territori del nostre país: les fronteres, les hi deixo a aquells que les necessitin.
El seu nom, Taula (punt de trobada i diàleg) i Sénia (riu que és el límit natural entre els tres territoris), explica el seu objectiu principal: ser un mitjà per treballar en comú per a la millora de las condicions de vida de tots els seus habitants. I per a n’això, és bàsic:
- una major i millor coordinació entre totes les administracions,
- i aconseguir de totes elles les inversions necessàries.

  1. Wikipedia: División territorial de España en 1833 [es] [ca] ||Veure també ¿Cómo se dibujaron las provincias en España?, publicat en aquest blog el 04.02.2019
  2. Wikipedia: Mancomunitat de la Taula del Sénia [en] [fr] [es] [ca]
  3. Mancomunitat de la Taula del Sénia/Territori Sénia: Home page 
  4. Mancomunitat de la Taula del Sénia/Territori Sénia: Home page: Projectes
  5. Associació Territori del Sénia: Home page
  6. Oli i Oliveres Mil·lenàries del Territori del Sénia: Home page || enllaç
  7. Ebre Digital: Al Dia. Territori Sénia
  8. Ebre Digital: Home Page, Wikipedia

Wednesday, February 5, 2020

lettres de La brévine - le quotidien d’une factrice

Passe-moi les jumelles - «Lettres de La Brévine» ou le quotidien d’une factrice qui a le goût des autres, Youtube, 02.12.2016

La Brévine és un municipi del cantó de Neuchâtel, amb un microclima molt més fred que el dels municipis veïns. El 12 de gener de 1987 l'estació meteorològica local va registrar una temperatura de -41,8 ° C, la més baixa mai registrada a Suïssa. Això li ha valgut el sobrenom de la petita Sibèria de la Suïssa .

Avui m'agradaria compartir amb tu un episodi d'una emissió de la RTS que adoro: Passe-moi les jumelles. Aquest episodi ens presenta a Corinne, una treballadora de La Poste que, durant molts anys, ha estat creuant la vall per distribuir el correu, una bona dosi d’humanitat i una rialla entre els seus habitants. Amb un objectiu: no sacrificar el contacte amb la gent a canvi d'una idea "moderna" de rendibilitat ...

Tornant a La Brévine, fa uns quants anys et vaig parlar de la celebració de la Fête du froid au Lac des Taillères. Què et sembla si fem un salt als vídeos d'aquell vell article per recordar-ho?
Fête du froid - Lac des Taillères, publicat en aquest blog el 21.12.2016

Tuesday, February 4, 2020

¿cómo se dibujaron las provincias en españa?



Un article interessant publicat a El Confidencial el passat 31.12.2019: Muchos leoneses quieren independizarse de Castilla y muchos catalanes de España, pero todo el mundo parece estar conforme con algo: la forma de su provincia.
En estos modelos (bàsicament el que Javier de Burgos va enllestir en dos mesos en 1833) se introdujo un doble criterio de eficiencia: las provincias tenían que tener entre 100.000 y 400.000 habitantes y/o que todos sus municipios estuvieran ubicados a menos de una jornada a caballo de su capital de provincia. Incluso visto con los ojos del presente, teniendo en cuenta las vías de comunicación actuales, el plan de 1833 se demostró bastante preciso, como muestran estas visualizaciones realizadas por @Apariciovich.
Alguns sabem que darrera dels límits provincials hi va haver molta política. Gairebé tothom sap que van tenir, i segueixen tenint, un fort impacte polític en l'assignació de diputats i senadors: també en l'assignació dels recursos de l'estat a les diputacions. Que, en alguns casos, els límits provincials han servit per delimitar noves comunitats autònomes sortides del no res. Alguns també recordem que els límits provincials van integrar en províncies valencianes territoris de parla castellana, o de parla catalana en Aragó.

Alguns també sabem que els criteris utilitzats per la divisió provincial del 1833, pero també per la divisió territorial de Catalunya de 1936, difícilment aguantarien una anàlisi que tingués compte de les característiques de les infraestructures actuals de transport: autovies, autopistes i xarxa d'alta velocitat ferroviària, per no parlar dels mitjans de transport. I què dir de l'estructura comercial en un món globalitzat!

I malgrat tot, l'enunciat de l'article segueix sent vàlid. Actualment ningú sembla posar en qüestió aquells límits provincials. Fins i tot en l'imaginari independentista català, aquells límits provincials coincideixen amb els límits d'una futura república, que segueix presentant com a històrics els límits de les quatre províncies delimitades el 1833, uns límits que seguirien deixant fora de la república 1/5 part del seu territori al nord i una bona part del país a occident.

Una república que, malgrat tot el que puguis escoltar, pràcticament només tindria frontera amb altres territoris on també es parla el català en qualsevol de les seves variants.

Monday, February 3, 2020

becca saladin



Becca Saladin és una artista digital professional especialitzada en l'edició fotogràfica, a més d'una apassionada de la història i la tecnologia. El passat 24 de gener publicava a boredpanda.com un article on ens presentava una col·lecció d'imatges on, basant-se en antigues pintures o escultures, donava a través d’una sèrie de fotos un estil modern a personatges històrics com Julius César, Cleòpatra, la Mona Lisa o fins i tot Marie-Antoinette.

Et proposo per començar per l'aperitiu de l'article publicat boredpanda.com (1) i continuar pel seu compte a Instagram.

Senzillament brutal!

  1. Becca Saladin and Vėjūnė Rimašiūtė: Here’s What Julius Caesar And Others Would Look Like Today (30 Pics), boredpanda.com, 24.01.2020
  2.  Becca Saladin: Instagram (royalty_now_)

Sunday, February 2, 2020

four amazing photographers (4/4)

CGT Región Murciana: La Mirada de Kati Horna, Youtube, 27.07.2016

Vaig començar aquesta sèrie d'articles recordant a Yaël Langella (1) i reflexionant sobre el fet que no va ser fins després que ens va deixar que vam descobrir una treball literari que mai no hauríem pogut imaginar. Reflexionant sobre Yaël, vaig recordar quatre dones que, al llarg de la seva vida, van tirar endavant un treball fotogràfic impressionant que no va ser conegut sinó per l'atzar, i reconegut quan elles ja no hi eren per rebre un homenatge internacional més que merescut.

Just per tancar aquesta sèrie de fotògrafes remarcables, avui m'agradaria recordar una fotògrafa extraordinària que, com Yaël, era d'origen hebreu i anarquista: Katalin Deutsch Blau (a.k.a. Kati Horna) (2).

Kati va nàixer al sí d'una acomodada família jueva d'un poble de les rodalies Budapest. Va compartir amistat i preocupacions sobre la funció de la fotografia amb els seus amics d'infància, els fotògrafs Endre Ernö Friedmann (a.k.a Robert Capa) (3) i Emeric Weisz (a.k.a. Chiki Weisz).

Degut a la situació política hongaresa, va viatjar a Berlín -com ho van fer també Capa i Weisz-,i es va integrar a la vida intel·lectual, artística i política, relacionant-se amb un grup al voltant de Bertolt Brecht (4). Al març del 1933 el partit Nacionalsocialista alemany pren el poder, i comencen les persecucions contra els jueus i la dissidència política. Kati Horna torna durant uns mesos a Budapest on, animada per la seva mare, realitza un curs de fotografia al taller de Josef Pesci.

L'any 1933 Kati Horna es va traslladar a París, on va retrobar Robert Capa (5) i on va treballar com a reporter fotogràfic per una agència. En aquella època ja era considerada no només com una fotògrafa surrealista, sinó també com una de les primeres dones fotoperiodistes.

El 1937, un any després que esclatés la revolució espanyola, el seu compromís polític i el desig que la fotografia servís per a difondre el que estava passant, la van portar a viatjar per diferents ciutats espanyoles. A Barcelona va retrobar-se amb Robert Capa. Va treballar realitzant encàrrecs per la Confederació Nacional del Treball (C.N.T.) i també per a diferents revistes anarquistes, com Libre Studio, Umbral, i molt especialment per a Mujeres libres. Tant al front com a les ciutats va preferir fer un tipus de fotografia que mai s'havia fet abans.
A través de les seves fotografies, va poder canviar la forma de veure la guerra. I una de les maneres de fer-ho era el que a la versió en anglès de Wikipedia descriuen com "gendered witnessing", o “testimoni de gènere”, que consisteix a presentar una visió de gènere que se superposava a la idea de que la guerra era quelcom de bàsicament masculí. Horna es va convertir així en una fotògrafa llegendària després de prendre una perspectiva de la dona sobre la guerra. Sense mostrar mai una violència explícita, va poder dedicar-se a prendre fotos a la rereguarda, cosa que la va portar a retratar l'impacte que la guerra va tenir en dones, nens i avis. Però també en el treball a les col·lectivitats agràries anarquistes.
El 1939 Kati passa la frontera francesa amb José Horna, un escultor i il·lustrador anarquista amb qui es va casar el 1938. José va romandre internat a un camp de concentració fins que Kati el va poder alliberar i, junts, van anar a París des d'on, amb l'arribada dels nazis a França, es van exiliar a Mèxic sortint de Le Havre el 17 d'octubre de 1939.

Les fotografies que Kati Horna havia fet a Espanya no van estar amagades a cap guardamobles, a cap habitació o a les engolfes de cap casa (6). Van marxar a l'oblit de l'exili amb la seva autora i no van tornar a Espanya fins l'any 1979. La seva primera exposició individual va tenir lloc el 1992. La primera gran retrospectiva del seu treball es va fer el 2014 al Museo Amparo de Puebla i al Jeu de Paume a París, 14 anys després de la mort de Kati.

El vídeo que obre aquest article et presenta algunes iniciatives per rescatar de l'oblit l'obra d'una fotògrafa d'origen hebreu i d'idees anarquistes, tot com una altra fotògrafa de la que també en parlaré un dia: Margaret Michaelis (7) (8) (9).

L'any passat, una notícia va sacsejar de nou aquest oblit: Una historiadora española localiza en Ámsterdam el archivo desaparecido de la fotógrafa húngara, en cajas de madera de la CNT cerradas desde 1939 con más de 500 negativos de la contienda (10) (11).


  1. Yaël Langella, veure els articles publicats en aquest blog els passats 02.11.2019 i 11.01.2020 || Veure també: Four amazing photographers (1/4), publicat en aquest blog el passat 26.01.2020
  2. Kati Horna: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  3. Robert Capa: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  4. Bertolt Brecht: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  5. Només a les versions de Wikipedia en anglès i en espanyol de Kati Horna (però a cap de les dedicades a Capa) trobaràs que Kati Horna i Robert Capa, que ja es coneixien des de la seva adolescència a Hongria, van viure una historia romàntica quan es van retrobar a Paris. I que aquell episodi va donar lloc a una amistat que va durar fins que Capa va morir a Indoxina.
  6. Josep Playà Maset: La imagen olvidada del anarquismo, La Vanguardia, 27.11.2019
  7. Almudena Rubio: Margaret Michaelis y Kati Horna: Fotógrafas de la CNT-FAI durante la Guerra Civil Española, International Institute of Social History (IISG), Amsterdam, 31.12.2019
  8. Margaret Michaelis-Sachs: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca] || Margaret Michaelis (1902-1985), Ateneu Llibertari Estel Negre, 06.04.2017 ||  Extranjeros CNT-FAI: Margaret Michaelis, El Miliciano, 26.07.2010||Enriqueta Antolin: El Barrio Chino de Michaelis, El País, 18.10.1998 || Margaret Michaelis fotógrafa anarquista, CNT Puerto Real.
  9. Jacobo Israel Garzón: Ch. 2 - Los judíos. entre la Primera Guerra Mundial y el fin de la La Guerra Civil Española, Cuadernos de la escuela diplomàtica n° 51, pp. 342. El judaísmo. Contribuciones y presencia en en el mundo contemporáneo. Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación. Gobierno de España, Madrid 2014
  10. Peio H. Riaño: La guerra perdida de Kati Horna, El País, 23.08.2019 || El archivo de Kati Horna sobre la Guerra Civil. Una historiadora española localiza en Ámsterdam el archivo desaparecido de la fotógrafa húngara, en cajas de madera de la CNT cerradas desde 1939 con más de 500 negativos de la contienda, El País, 22.08.2019
  11. Proxima publicación sobre Kati Horna, Revista Historia Social (Enero 2020), International Institute of Social History (IISG), Amsterdam, 31.12.2019