|
Si m'has anat seguint en aquest bloc, ja hauràs vist que el tema del permafrost (1) és freqüent als meus posts. Particularment el lligam entre la seva fusió i les modificacions que provoca en les propietats geomecàniques (2) dels sòls i l'estabilitat dels vessants a les zones de muntanya.
Des de fa milers d'anys el permafrost ocupa el 25% de la superfície terrestre de l'hemisferi nord i és un dels més grans magatzems de carboni continental del planeta, per davant de les reserves de petroli, gas i carbó, emmagatzema el doble de carboni què conté actualment l'atmosfera (3).
El risc que s'alliberi a l'atmosfera el més important dels gasos que afavoreixen l'efecte hivernacle (4) s'enfronta a un fenomen de retroalimentació positiva. Com més alta sigui la temperatura, més fondrà el permafrost i més gran serà la quantitat de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, la qual cosa provoca un nou augment de la temperatura de l'aire, etc. (3)
Aquests efectes es poden observar actualment a la hidrografia de les regions àrtiques, on la fusió del permafrost afavoreix el transport del carboni orgànic al llarg de la xarxa hidrogràfica s'acaba acumulant als llacs i estanys de l'àrtic. Les propietats d'absorció de la llum pel carbó orgànic enfosqueixen les seves aigües i creen una estratigrafia de llum i temperatura al seu interior que impacten fortament els seus processos biològics (4) (5) (6).
De totes maneres, un article publicat per Laure Cailloce a Le Journal du CNRS (3) ens allunya de les veritats absolutes i ens recorda que, honestament, no sabem gran cosa sobre el permafrost. I que tant el permafrost com l'impacte climàtic de la seva fusió s'han d'investigar a fons i s'han d'incloure en els models climàtics. Entre altres motius perquè, si bé és veritat que les temperatures augmenten a l'àrtic, també ho fa la humitat. I amb la humitat, el gruix d'una capa de neu que actua com una mena de poliestirè que aïlla tèrmicament els estanys termocàrstics (3) que s'han format per l'enfonsament del permafrost. Uns estanys termocàrstics que, a mesura que fon el permafrost i cau a trossos al seu interior, aporta nutrients, carboni i plàncton que els bacteris degraden en CO₂ (a les capes d'aigua més properes a la superfície) i en metà (al fons privat d'oxigen) (3).
Finalment, hom sap que l'augment de la temperatura i de la humitat tenen com a resposta l'augment de la cobertura vegetal car ja es comencen a identificar espècies d'arbres i arbusts que estan migrant cap al nord. Contràriament a les idees preconcebudes, l'augment de la coberta vegetal significa gruixos de neu més importants car, a causa del vent, la neu tendeix a acumular-se en presència de vegetació, al peu dels arbres en particular. La presència de la vegetació és un factor molt important car, a causa del seu color fosc (recordem què és el mateix que s'està difonent a les basses termocàrstiques), disminueix la reflectivitat de la neu (per tant, retorna menys calor i radiació solar a l'espai). Però també pel fet que la seva presència permet tornar a emmagatzemar, sota la forma de biomassa, una part del CO₂ alliberat en el procés de desglaç del permafrost.
Des de fa milers d'anys el permafrost ocupa el 25% de la superfície terrestre de l'hemisferi nord i és un dels més grans magatzems de carboni continental del planeta, per davant de les reserves de petroli, gas i carbó, emmagatzema el doble de carboni què conté actualment l'atmosfera (3).
El risc que s'alliberi a l'atmosfera el més important dels gasos que afavoreixen l'efecte hivernacle (4) s'enfronta a un fenomen de retroalimentació positiva. Com més alta sigui la temperatura, més fondrà el permafrost i més gran serà la quantitat de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, la qual cosa provoca un nou augment de la temperatura de l'aire, etc. (3)
Aquests efectes es poden observar actualment a la hidrografia de les regions àrtiques, on la fusió del permafrost afavoreix el transport del carboni orgànic al llarg de la xarxa hidrogràfica s'acaba acumulant als llacs i estanys de l'àrtic. Les propietats d'absorció de la llum pel carbó orgànic enfosqueixen les seves aigües i creen una estratigrafia de llum i temperatura al seu interior que impacten fortament els seus processos biològics (4) (5) (6).
De totes maneres, un article publicat per Laure Cailloce a Le Journal du CNRS (3) ens allunya de les veritats absolutes i ens recorda que, honestament, no sabem gran cosa sobre el permafrost. I que tant el permafrost com l'impacte climàtic de la seva fusió s'han d'investigar a fons i s'han d'incloure en els models climàtics. Entre altres motius perquè, si bé és veritat que les temperatures augmenten a l'àrtic, també ho fa la humitat. I amb la humitat, el gruix d'una capa de neu que actua com una mena de poliestirè que aïlla tèrmicament els estanys termocàrstics (3) que s'han format per l'enfonsament del permafrost. Uns estanys termocàrstics que, a mesura que fon el permafrost i cau a trossos al seu interior, aporta nutrients, carboni i plàncton que els bacteris degraden en CO₂ (a les capes d'aigua més properes a la superfície) i en metà (al fons privat d'oxigen) (3).
Finalment, hom sap que l'augment de la temperatura i de la humitat tenen com a resposta l'augment de la cobertura vegetal car ja es comencen a identificar espècies d'arbres i arbusts que estan migrant cap al nord. Contràriament a les idees preconcebudes, l'augment de la coberta vegetal significa gruixos de neu més importants car, a causa del vent, la neu tendeix a acumular-se en presència de vegetació, al peu dels arbres en particular. La presència de la vegetació és un factor molt important car, a causa del seu color fosc (recordem què és el mateix que s'està difonent a les basses termocàrstiques), disminueix la reflectivitat de la neu (per tant, retorna menys calor i radiació solar a l'espai). Però també pel fet que la seva presència permet tornar a emmagatzemar, sota la forma de biomassa, una part del CO₂ alliberat en el procés de desglaç del permafrost.
- David Guasch: entrades d'aquest blog relacionades amb el permafrost (4)
- Wikipedia: Geomechanics [en] [fr] (5)
- Laure Cailloce: Pergélisol, le piège climatique, CNRS - Le Journal, 26.01.2015 (7)
- Greenhouse Gases: Myths and Facts, publicat en aquest bloc el 12.02.2017 (1)
- Le pergélisol dégèle, les lacs nordiques brunissent, Enerzine, Març 2018 (2)
- Maxime Wauthy et al.: Increasing dominance of terrigenous organic matter in circumpolarfreshwaters due to permafrost thaw, Limnology and Oceanography Letters published by Wiley Periodicals, Inc.on behalf of Association for the Sciences of Limnology and Oceanographydoi: 10.1002/lol2.10063, 18.12.2017 (3)
- Wikipedia: Sistema morfoclimàtic periglaciar - Formes del relleu periglacial - Termocarst (8)
