 |
| Michael Graves Design Group |
No, no vull parlar de la polèmica generada per la tetera dissenyada per Muchael Graves Design Group, en la que s'ha volgut veure un clin d'oeil a Hitler. Tampoc de l'aerofàgia verbal (una malaltia que, malhauradament, no es pot patir en silenci) del fenomen mediàtic conegut amb el nom de Tila Tequila i la proclamació de la seva simpatia per Hitler, després que l'any passat mostrés la seva simpatia pel judaisme ortodox.
Vull parlar de l'entrevista a l'historiador Volker Ullrich pel seu nou llibre Adolf Hitler: Die Jahre des Aufstiegs 1889 - 1939 Biographie (1). Deixant de banda detalls poc coneguts com el fet que, igual que Franco, només tenia un testicle, o que va descobrir el seu antisemitisme quan va deixar Viena per instal·lar-se a Munic (2), el que més m'ha sorprès de l'entrevista és no haver trobat la més mínima al·lusió a Hannah Arendt.
Volker Ullrich ens presenta un Adolf Hitler que "no estava tan boig com alguns erudits de psicohistòria (...) ens volen fer creure. Tal vegada era una persona més normal del que voldríem pensar". El que el diferenciava era "el seu extraordinari talent per a fingir. La seva formidable habilitat com a actor és, sovint, obviada. (...) Podia ser molt agradable, fins amb gent que detestava, i alhora increïblement fred amb gent molt pròxima a ell (...) Joseph Goebbels deixà constància als seus diaris que el dictador no solament sabia mantenir una agradable conversa amb els seus coneguts més pròxims, sinó que també sabia escoltar de meravella" (3).
Que un criminal de guerra pugui ser vist com la persona més normal del mon és quelcom que va realitzar Hannah Arendt durant el procés d'Adolf Eichmann a Jerusalem. Al seu llibre sobre la banalitat del mal, Hannah Arendt presentava Eichmann com "un individu gris, que no va poder passar dels estudis de primària, un asocial amb problemes de comunicació verbal, un simple buròcrata que complia ordres sense reflexionar sobre les seves conseqüències. Per Eichmann, tot era realitzat amb zel i eficiència, i no hi havia en ell un sentiment de «bé» o «malament» en els seus actes".
Com s'ha tornat a ficar de manifest a les recents guerres dels Balcans, Hannah Arendt desacreditava l'idea de que els criminals de guerra siguin necessàriament psicòpates diferents de la gent normal que'ns creuem pel carrer: "Els actes d'Eichmann no eren disculpables, ni ell innocent, però aquests actes no van ser realitzats perquè Eichmann estigués dotat d'una immensa capacitat per a la crueltat, sinó per ser un buròcrata, un operari dins d'un sistema basat en els actes d'extermini dirigits per aquell divertit gran conversador que era Adolf Hitler".
En definitiva, uns tios normals: sense remordiments, sense empatia, manipuladors amb un ego inflat i mentiders patològics (4). Res que hom no pugui trobar un dia a la terrassa d'un bar, a les xarxes socials, a la vida professional o al parlament (5). Uns tios normals que van desencadenar junts una guerra que es va cobrar 50 milions de de morts, dels quals cal deduir l'extermini de 6 milions de hebreus (6).
Volker Ullrich ens presenta un Adolf Hitler que "no estava tan boig com alguns erudits de psicohistòria (...) ens volen fer creure. Tal vegada era una persona més normal del que voldríem pensar". El que el diferenciava era "el seu extraordinari talent per a fingir. La seva formidable habilitat com a actor és, sovint, obviada. (...) Podia ser molt agradable, fins amb gent que detestava, i alhora increïblement fred amb gent molt pròxima a ell (...) Joseph Goebbels deixà constància als seus diaris que el dictador no solament sabia mantenir una agradable conversa amb els seus coneguts més pròxims, sinó que també sabia escoltar de meravella" (3).
Que un criminal de guerra pugui ser vist com la persona més normal del mon és quelcom que va realitzar Hannah Arendt durant el procés d'Adolf Eichmann a Jerusalem. Al seu llibre sobre la banalitat del mal, Hannah Arendt presentava Eichmann com "un individu gris, que no va poder passar dels estudis de primària, un asocial amb problemes de comunicació verbal, un simple buròcrata que complia ordres sense reflexionar sobre les seves conseqüències. Per Eichmann, tot era realitzat amb zel i eficiència, i no hi havia en ell un sentiment de «bé» o «malament» en els seus actes".
Com s'ha tornat a ficar de manifest a les recents guerres dels Balcans, Hannah Arendt desacreditava l'idea de que els criminals de guerra siguin necessàriament psicòpates diferents de la gent normal que'ns creuem pel carrer: "Els actes d'Eichmann no eren disculpables, ni ell innocent, però aquests actes no van ser realitzats perquè Eichmann estigués dotat d'una immensa capacitat per a la crueltat, sinó per ser un buròcrata, un operari dins d'un sistema basat en els actes d'extermini dirigits per aquell divertit gran conversador que era Adolf Hitler".
En definitiva, uns tios normals: sense remordiments, sense empatia, manipuladors amb un ego inflat i mentiders patològics (4). Res que hom no pugui trobar un dia a la terrassa d'un bar, a les xarxes socials, a la vida professional o al parlament (5). Uns tios normals que van desencadenar junts una guerra que es va cobrar 50 milions de de morts, dels quals cal deduir l'extermini de 6 milions de hebreus (6).
- Podeu trobar l'entrevista realitzada per Jan Von Fleischhauer a la versió original en alemany i la traducció a l'anglès del Der Spiegel. També podeu trobar la versió en català d'aquesta entrevista publicada per El Temps.
- Per contra, a la residència d’homes, on (Hitler) va viure durant tres anys a Viena, va mantenir molts vincles amistosos amb jueus. Els distribuïdors que compraven les seves pintures a un preu decent eren també jueus.
- Fa uns anys vaig conèixer algú que encaixa de meravella amb aquesta descripció!
- Malgrat tots els esforços de la fiscalia, tothom podia veure que aquest home (Eichmann) no era un monstre, però era realment difícil no sospitar que fos un pallasso. I com aquesta sospita hagués estat fatal per al bon fi del judici i alhora era bastant difícil de sostenir en vista dels sofriments que ell i els seus semblants havien causat a milions de persones, les seves pitjors pallassades es van prendre escassament en compte i gairebé mai es va informar d'elles.
- Veure l'entrevista "El capitalismo premia rasgos del psicópata” de El País a Jon Ronson, autor de "¿Es usted un psicópata?"
- Els nazis, però també molts que creuen que no ho son, no feien cap diferència entre hebreus i jueus ... Però, Marx o Trotsky eren hebreus i no jueus, com també tenen orígens hebreu penya com Mark Knopfler o Pink, per exemple. Malgrat tot, una sorprenent associació ideològica entre la progressia militant i el catolicisme radical segueix insistint en associar els uns als altres.
No comments:
Post a Comment