gravity

Divendres passat vam tenir la sort de veure el darrer film d'en Alfonso Cuarón: Gravity. Entenem-nos, per sort entenc el fet de haver-lo vist a casa i no haver-me gastat un duro al cinema per veure'l. Es possible que si l'hagués vist en 3D, amb taps a les orelles (per no escoltar a Bullock) i amb l'actitud d'estar veient un documental a l'IMAX, estaria d'acord amb les critiques que he llegit sobre les qualitats del film. Deixant de banda els efectes especials ... francament, l'argument està a l'alçada de la interpretació de George Clooney: tots dos perfectament  prescindibles. Prenent en préstec un comentari encertat de na Lluïsa, afegir que la interpretació de Sandra Bullock sembla altament inspirada pel personatge de Scrat a Ice Age, l'escafandre en més i l'humor en menys. 

El cas és que el film hauria pogut ser diferent. En primer lloc, perquè durant la selecció del càsting amb els preliminars rodats a un Ikea i als carrers de Paris, dues joves promeses van quedar just per sota de l'ofici de la Bullock pel que respecta a anguniar el personal amb la seva histèria. Finalment, tot i que es va valorar la possibilitat de donar una touche menys angoixant al film, fins i tot afegir-li un diàleg adequat, l'idea es va acabar desestimant pel productor, el director i el responsable del script.