Un vell llibre de Patricia Cornwell (Unnatural Exposure, 1997) que no vaig poder trobar traduït al català i que, finalment, vaig trobar el temps de llegir aquest estiu. Potser per recordar els temps en que els personatges de Kay Scarpetta i de Pete Marino no quedaven eclipsats per na Lucy Farinelli ni en Benton Wesley.
Val, en aquest llibre del 1997, Richmond ja s'havia quedat petit per Kay Scarpetta, que és coneguda arreu del mon i col.labora activament amb el departament de defensa dels USA. En fi, si deixo de banda aquesta tendència megalo de l'autora, la veritat és que es tracta d'un llibre molt interessant i que t'enganxa des del primer moment.
L'argument comença amb la descoberta casual d'uns crims que presenten grans similituds a Virginia i Irlanda, i el desenvolupament de la trama ens portarà al davant de la possibilitat d'una esgarrifosa epidèmia de verola (smallpox) mutant.
Una idea gairebé tant esgarrifosa com la conversa que Kay té amb Marino mentre dinen a un restaurant de carretera: Jo vaig demanar un plat de fruita fresca i cafè; Pete va demanar com sempre una hamburguesa a la graella. "Poc feta", va dir al cambrer. "Normal", li vaig suggerir, mirant-lo vehementment. "Bé, bé, d'acord", va respondre encongint-se d'espatlles. "Escherichia coli enterohemorràgic", li vaig explicar una vegada que el cambrer va marxar. "Confia en mi. No val la pena".
Ja està, ja m'ha tallat per sempre més les ganes de tornar a menjar mai més un Steak Tartare!
Val, en aquest llibre del 1997, Richmond ja s'havia quedat petit per Kay Scarpetta, que és coneguda arreu del mon i col.labora activament amb el departament de defensa dels USA. En fi, si deixo de banda aquesta tendència megalo de l'autora, la veritat és que es tracta d'un llibre molt interessant i que t'enganxa des del primer moment.
L'argument comença amb la descoberta casual d'uns crims que presenten grans similituds a Virginia i Irlanda, i el desenvolupament de la trama ens portarà al davant de la possibilitat d'una esgarrifosa epidèmia de verola (smallpox) mutant.
Una idea gairebé tant esgarrifosa com la conversa que Kay té amb Marino mentre dinen a un restaurant de carretera: Jo vaig demanar un plat de fruita fresca i cafè; Pete va demanar com sempre una hamburguesa a la graella. "Poc feta", va dir al cambrer. "Normal", li vaig suggerir, mirant-lo vehementment. "Bé, bé, d'acord", va respondre encongint-se d'espatlles. "Escherichia coli enterohemorràgic", li vaig explicar una vegada que el cambrer va marxar. "Confia en mi. No val la pena".
Ja està, ja m'ha tallat per sempre més les ganes de tornar a menjar mai més un Steak Tartare!
No comments:
Post a Comment