Avui m'agradaria compartir amb tu una presentació d'una noia de 17 anys, Ivana Sanchez, al TEDxYouth que es va celebrar en 2015 a l'exclusiu barri de Bosques de Las Lomas (Mexico DF): Dime qué idioma hablas y te diré quién eres.
Un vídeo on, més enllà del seu discurs, destacaria les qüestions que va posar en evidència. Vull començar doncs per proposar-te que vegis el vídeo abans de seguir llegint.
Minuts després de veure un vídeo vaig pensar en el que acabava de veure. Els exemples de la llengua anglesa no m'havien semblat massa encertats. I aquesta reflexió me va portar a pensar que potser altres exemples que va donar sobre les llengües eslaves o la tibetana (llengües que conec encara menys que l'anglès) podien tenir la mateixa credibilitat (1).
Si creia haver interpretat a la seva introducció que tots podem compartir múltiples identitats, vaig quedar-me un xic confús quan Ivana va passar a establir un lligam unívoc entre allò que hom coneix com la llengua materna i la identitat personal, presentada com una declinació de la identitat nacional.
Potser sigui perquè la meva experiència de vida no sigui la d'Ivana, però jo no arribo a establir un lligam entre llengua materna i identitat. Segurament pel fet de haver viscut amb tota naturalitat el bilingüisme a la meva família durant el primer terç de la meva vida, i el multilingüisme més tard (4). Altrament dit, avui parlo tres llengües a casa al quotidià, quatre si penso en quan estic a la feina. I no és res d'excepcional. A Suïssa, gràcies als matrimonis mixts i a les llengües oficials a les que s'ha d'afegir un anglès internacional, el multilingüisme està molt generalitzat (de vegades donant lloc a una mena de pidgin força curiós i divertit, sobretot amb els immigrants dels Balcans) i, amb ell, una societat cosmopolita construïda sobre els ciments d'una diversitat cultural i lingüística brutals. I al bell mig d'aquest enrenou lingüístic jo no tinc el sentiment de que ningú hagi perdut la seva identitat, sino que cadascú viu una identitat diferent construïda a partir de moltes altres. I tinc com el sentiment de que no ens diferenciem en res d'altres països construïts a partir de la immigració, com per exemple Mèxic.
Deixa'm afegir que, no seria just però quedar-me només amb lo de la llengua mare i la identitat, i oblidar-me de tot el que diu Ivana a una introducció on ens parla de llengües indígenes del seu país que jo ni coneixia, o de les seves referències a William Jones (5) o de l'entusiasme amb el que encoratja la penya a conèixer altres llengües.
Malgrat que, com ja he dit, alguns dels punts forts de la presentació se m'hagin fet un xic confusos, me va agradar molt la presentació d'Ivana. Va aplicar remarcablement les exigències de presentació del TED (6) i, tot i que encara no domina completament la manera de vehicular-les, hom no pot discutir-li el domini de les tècniques de comunicació en un terreny on és molt fàcil caure en la post-veritat: un discurs sostingut per uns 'fets' on no importa tant la seva veracitat com que encaixin amb la idea que es vol transmetre (7).
Un vídeo on, més enllà del seu discurs, destacaria les qüestions que va posar en evidència. Vull començar doncs per proposar-te que vegis el vídeo abans de seguir llegint.
Minuts després de veure un vídeo vaig pensar en el que acabava de veure. Els exemples de la llengua anglesa no m'havien semblat massa encertats. I aquesta reflexió me va portar a pensar que potser altres exemples que va donar sobre les llengües eslaves o la tibetana (llengües que conec encara menys que l'anglès) podien tenir la mateixa credibilitat (1).
Si creia haver interpretat a la seva introducció que tots podem compartir múltiples identitats, vaig quedar-me un xic confús quan Ivana va passar a establir un lligam unívoc entre allò que hom coneix com la llengua materna i la identitat personal, presentada com una declinació de la identitat nacional.
En un mundo globalizado parece importante aprender idiomas, pero ¿cuál es el límite entre ser internacionales y perder nuestra identidad? Ivana, una amante de las lenguas, nos motiva a nunca perder nuestra lengua madre.Tot i que Ivana havia diferenciat com casos identitaris l'espanyol que hom pot parlar a Mèxic, a Veneçuela o a Espanya, quan va entrar a lligar la llengua amb la identitat i a defensar l'espanyol com la llengua identitaria de tots els mexicans (2), he de confessar-te que no vaig poder evitar recordar la famosa collonada de Sarkozy quan va dir allò de que: Dès que vous devenez français, vos ancêtres sont les Gaulois (...) mais aussi «les tirailleurs musulmans» (3).
Potser sigui perquè la meva experiència de vida no sigui la d'Ivana, però jo no arribo a establir un lligam entre llengua materna i identitat. Segurament pel fet de haver viscut amb tota naturalitat el bilingüisme a la meva família durant el primer terç de la meva vida, i el multilingüisme més tard (4). Altrament dit, avui parlo tres llengües a casa al quotidià, quatre si penso en quan estic a la feina. I no és res d'excepcional. A Suïssa, gràcies als matrimonis mixts i a les llengües oficials a les que s'ha d'afegir un anglès internacional, el multilingüisme està molt generalitzat (de vegades donant lloc a una mena de pidgin força curiós i divertit, sobretot amb els immigrants dels Balcans) i, amb ell, una societat cosmopolita construïda sobre els ciments d'una diversitat cultural i lingüística brutals. I al bell mig d'aquest enrenou lingüístic jo no tinc el sentiment de que ningú hagi perdut la seva identitat, sino que cadascú viu una identitat diferent construïda a partir de moltes altres. I tinc com el sentiment de que no ens diferenciem en res d'altres països construïts a partir de la immigració, com per exemple Mèxic.
Deixa'm afegir que, no seria just però quedar-me només amb lo de la llengua mare i la identitat, i oblidar-me de tot el que diu Ivana a una introducció on ens parla de llengües indígenes del seu país que jo ni coneixia, o de les seves referències a William Jones (5) o de l'entusiasme amb el que encoratja la penya a conèixer altres llengües.
Malgrat que, com ja he dit, alguns dels punts forts de la presentació se m'hagin fet un xic confusos, me va agradar molt la presentació d'Ivana. Va aplicar remarcablement les exigències de presentació del TED (6) i, tot i que encara no domina completament la manera de vehicular-les, hom no pot discutir-li el domini de les tècniques de comunicació en un terreny on és molt fàcil caure en la post-veritat: un discurs sostingut per uns 'fets' on no importa tant la seva veracitat com que encaixin amb la idea que es vol transmetre (7).
- Pensant en tots aquells ciutadans del país on vaig néixer que han estat treballant com voluntaris a Chiapas, se'm podria haver fet estrany que Ivana anés a fer treball humanitari, al nord de la Índia, amb la comunitat tibetana en l'exili. Però recordant que hi ha ciutadans del país on vaig néixer que han anat a ajudar refugiats a la Mediterrània oriental, tenint les tanques amb ganivetes de Ceuta i de Melilla molt més a prop, he decidit no fer cap comentari sobre aquest tema.
- Hi ha qui diu que, tot i no ser exclusiu d'ells, a molts hispànics els hi costa molt de comprendre que hi pugui haver gent bilingüe o multilingüe i amb el cervell en mode multi-tasca. En el cas d'Ivana, no acaba de quedar-me clar si algú que només parlés maya podria ser considerat mexicà. Afortunadament, també hi han d'altres hispànics que sí tenen respostes per aquestes qüestions, veure Suso DE TORO: La España excluyente. El Premio Cervantes, por ejemplo, Zona critica. eldiario.es, 07.12.2016.
- Pour Nicolas Sarkozy, nos ancêtres étaient les Gaulois mais aussi «les tirailleurs musulmans», Le Monde, 24.09.2016. Frase pronunciada a un meeting a Perpinyà el 24.09.2016 per un personatge nascut a Hongria amb un avi matern d'origen jueu nascut a Tessalònica a l'època de l'Imperi Otomà. Deixant de banda l'astracanada de Sarkozy, el més trist és que molt poqueta gent sap del què parla quan es refereix als Gals i acaba per associar els membres d'aquell poble a les fronteres actuals de la República Francesa.
- He de reconèixer però que Ivana està completament en fase amb les ultimes tendències i jo ... Jo faig part d'aquells que vam patir l'handicap franquista de no aprendre la meva llengua maternal a l'escola. I clar, després es veu que ho vaig passar super fatal. Imagino que la immersió lingüística ja no es porta entre la intel·lectualitat que viu del tema. Ho dic per aquest article que he llegit fa pocs dies, Des cours en albanais pour les enfants immigrés?, 20minutes.ch, 12.12.2016. El més grotesc de la proposta d'ensenyar l'alemany i l'albanès com llengües maternals, és que presenta el francès (4a llengua més parlada a Zürich) i l'anglès (considerat la 5a llengua a Suïssa) com llengües estrangeres, i ignora completament l'italià i el servo-croat, les dues llengües més parlades a Zürich després de l'alemany.
- Wikipedia: William Jones (1746-1794), filòleg britànic conegut per la seva descoberta de la família lingüística indoeuropea.
- TED: Illustrated guide for speakers!
- David TORRES: Preverdad, verdad y posverdad, Punto de Fisión, Público, 07.12.2016
No comments:
Post a Comment