Thursday, April 11, 2019

carbon capture in wetlands and CO2 emissions (3/3)

ICGC Catalunya: Simulacions d’inundació del Delta de l’Ebre, Youtube, 06.02.2017
Simulacions d’inundació del Delta de l’Ebre.
  1. A l'esquerra, l'evolució amb l’aportació de sediments actual (pràcticament nul·la). A la dreta, l’evolució amb l’aportació de sediments prevista al projecte.
  2. Les zones de terra que es mostren en vermell a la simulació corresponen a àrees ja per sota del nivell del mar per efecte de la subsidència, però encara no inundades perquè no estan connectades directament amb el mar.

No puc acabar aquesta sèrie d'articles sense mencionar el projecte Life Ebro-Admiclim (1) que, liderat per l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) (2), tenia un pressupost de 2,2 milions d'euros, dels que va rebre en 2014 més d'un milió d'euros del programa europeu Life + (3).

De manera molt resumida -pots trobar informació molt més detallada a la pàgina del projecte (4)- dir que es tractava d'un projecte que, al llarg de 4 anys, tenia com a objectiu analitzar el resultat de l'aportació de sediments al Delta de l'Ebre a través de proves pilot, l'optimització operativa de zones humides de nova creació per a maximitzar la captura de carboni, l'elevació del sòl i l'assimilació de nutrients i contaminants.

Del resultat del projecte, dir que es va elaborar un mapa de zonificació de la subsidència de la plana deltaica que detalla les zones més vulnerables a l'enfonsament, dades que permetrien prioritzar les àrees d'actuació per pal·liar aquest problema. La conclusió final del projecte és la constatació que l'Ebre necessita aportar entre 1,2 i 3,5 milions de tones més de sediments per frenar la subsidència al Delta (5).

No conec el projecte en detall, però estic gairebé segur que no tenia com hipòtesi de treball l'elevació del nivell del mar sobre la que es basava la  cartografia de National Geographic o el vídeo de Science Insider (6). Seguint amb el tema de la cartografia, crec que seria interessant recordar que com el Delta no ha tingut sempre ni les dimensions ni la morfologia amb el que el coneixem avui en dia (7). Potser valdria la pena recordar-ho quan utilitzem l'expressió "recuperar el Delta" a fi de precisar a quina època ens referim.

Finalment afegir que abans de la fi del projecte: Life Ebro-Admiclim (cf. 4) i de la publicació de les seves conclusions, La Vanguardia publicava un article a finals del 2016 (8) sobre un pla d'inversió de 2,5 milions d'euros durant cinc anys (2017-2021), amb l'objectiu de frenar la regressió del delta de l'Ebre justament en un dels punts ja més afectats, entre Riumar i la punta del Fangar.

A fi d'arribar a aquest objectiu, els experts pensen aconseguir que, de forma natural, la línia de la costa deixi de retrocedir. I per a fer-ho, es mencionaven algunes de les actuacions previstes:
  • Alimentar amb sorra el tram de 3 km de costa mitjançant el dragatge de la platja. Aquesta intervenció té com a objectiu aconseguir que la sorra estigui el màxim de temps possible i comprovar com es comporta en un petit tram de platja experimental, per evitar les contínues reposicions.
  • En paral·lel a una gestió "intel·ligent" de l'aigua de la badia del Fangar, la recuperació d'unes 40 Ha de llacunes naturals per a millorar l'aportació d'aigua dolça i de sediments procedents del riu Ebre, claus contra la regressió.
  • Recuperació d'un braç secundari del riu Ebre per a millorar l'aportació d'aigua dolça i sediments, disminuint així el procés d'erosió i millorant la resistència davant els efectes del canvi climàtic, molt evidents en tota aquesta zona.
Mentrestant, crec que val la pena llegir-se un article publicat a finals del passat mes de febrer també a La Vanguardia (9) on, de l'entrevista a diversos actors i experts han retingut la meva atenció aquests paràgrafs:
  • El far de Buda es va construir en terra ferma el 1864. Solia ser visitat per famílies fins que es va enfonsar el 1965: actualment està submergit a 2,5 km de la costa i a 20 m sota el mar. Fins ara, el retrocés de l'illa de Buda s'estima en 17 m/any, però durant el temporal de 2017 el mar es va menjar més de 150 m de cop (...) Entre les zones del Delta que pateixen més erosió hi ha la platja de la Marquesa (Deltebre), que perd 3 m/any.
  • El balanç sedimentari entre el riu i el mar és negatiu. Però hi ha una redistribució desigual dels sediments que arriben, de manera que hi ha zones d'erosió i altres d'acumulació. Així, mentre la platja de la Marquesa retrocedeix, els sediments es van acumulant a la punta de la barra del Fangar i a la badia.
  • La regressió a l'hemidelta nord (platja de la Marquesa, Deltebre i Riumar) és un procés natural que es va iniciar fa temps, fruit d'una nova desembocadura del riu (l'actual) i l'abandó de l'anterior (Riet de Zaida), el que ha donat com a resultat que el litoral hagi reculat uns 5 km en 300 anys. 
  • Atès que la platja de l'hemidelta nord ja s'ha debilitat enormement i és massa estreta per frenar els temporals marins, regenerar-la amb sorra només retardaria l'acció del mar. Construir dics submarins seria igualment ineficaç. Comprar terrenys d'arrossars, amb la finalitat de disposar d'una platja ampla que freni els temporals, permetria guanyar 30 o 40 anys de tranquil·litat davant l'efecte dels temporals. Però el mar seguirà avançant.
  • L'estiu del 2018 es va portar a terme una aportació de sorres a la platja de Buda. Aquesta actuació ha demostrat no haver servit de gran cosa, ja que el mar ha tornat a recuperar el terreny i ara les onades estan a punt d'arribar a les llacunes interiors.
  • La proposició de transportar els sediments acumulats als embassaments i dipositar-los en les zones costaneres no sembla tenir en compte que aquests sediments estan situats en zones catalogades com a espais protegits. I tampoc no està gens clar de quina manera serien transportats; ni si el riu tindria suficient cabal i força per arrossegar-los.
  • S'han plantejat nombroses solucions (sacs o globus inflables, transport de sediments, muralles perimetrals, dics de protecció ...) que tampoc no han tingut el resultat esperat.

  1. Ayuda europea para estudiar el impacto del cambio climático en el delta del Ebro, La Vanguardia, 22.05.2014
  2. Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA): Home page
  3. European Commission. EASME: LIFE programme
  4. Life Ebro-Admiclim: Home page
  5. L'Ebre necessita aportar entre 1,2 i 3,5 milions de tones més de sediments per frenar la subsidència al Delta, Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 25.05.2018
  6. Veure Carbon Capture in Wetlands and CO2 emissions (2/3) publicat en aquest blog el DD.MM.AAAA
  7. Albert Gonzalez Maria: Evolució del Delta, Slideshare, 02.04.2008  || jordifolot: Evolució del delta de l’Ebre, Slideshare, 16.02.2012
  8. Esteve Giral: Plan Contra El Retroceso Del Delta Del Ebro. La Vanguardia, 06.12.2016
  9. Antonio Cerrillo: La Regresión Costera Devora El Corazón Del Delta". La Vanguardia, 24.02.2019

No comments: