|
Avui celebrem la Diada de Sant Jordi, el dia del llibre i de la rosa, símbols de la cultura i de l'amor (1): la versió catalana del Valentine's Day (2).
Com ja pots imaginar pel títol de l'article, avui m'agradaria parlar de llibres. I encara que a l'entrada de Wikipedia hom digui que avui també és una jornada on es reivindica la cultura catalana, estic segur que a les parades dels llibres d'arreu del país la llengua majoritària d'aquests serà l'espanyola.
A unes declaracions al Diario de Sevilla (3), Blanca Rosa Roca (editora de Roca Editorial), afirmava el següent:
Canviant de tema, però no gaire, gairebé un mes després de l'entrevista a Blanca Rosa Roca (3), El Nacional (5) publicava un article dedicat a la publicació per l'ajuntament de la ciutat del Mapa Literari de Barcelona (6):
Dic això perquè la meva primera experiència com usuari lambda m'ha deixat amb un pam de nassos. No he trobat al cercador del mapa cap al·lusió a autors com Julio Cortázar (7) que, segons l'article d'El Nacional (5) es troba al mapa. Segurament és un problema de la meva manca de formació com usuari. Però, en principi, un Web Map no hauria de necessitar cap formació per trobar la traça d'autors com: Mercé Rodoreda, Juan Marsé, Eduard Mendoza, José Agustín Goytisolo, Najat el Hachmi, ...
Clar que, sobre problemes de formació també en podem trobar en l'equip que ha confeccionat el mapa. Avui dia, un gran nombre de persones sap utilitzar Google Maps. I no són pocs aquells que l'utilitzen en els seus desplaçaments com a reemplaçant del GPS del seu vehicle. Tampoc són pocs aquells que planifiquen els itineraris de visita a una vila amb aquesta eina. Ara bé, si no coneixes la vila i el seu sistema de transport públic, trobo que encara hi ha molt a fer si vols seguir, per exemple, la Ruta #6: Don Quixot i Barcelona que et proposa el Mapa Literari. La idea d'utilitzar un PDF pot servir com a solució temporal, però deixa molt que desitjar per una ciutat que pretén ser una Smart City (8).
L'autor de l'article publicat a El Nacional (5) ens diu que: El mapa serveix per visibilitzar que Barcelona és una ciutat on la vida literària està distribuïda de forma desigual. La major part de l'activitat, com era d'esperar, es localitza a Ciutat Vella ... Hi ha alguns focus menors a Sarrià, a Gràcia i a Vallcarca. Curiosament, l'Eixample és un barri molt poc literari, com ho són Sants, el Guinardó, Horta o el PobleNou ... Però Maria Zambrano (9) ens diu que: el mapa situa els llocs on van viure 68 autors i autores i també inclou 25 llibres importants per a la ciutat, diversos espais literaris, fundacions, biblioteques especialitzades i bars, restaurants i hotels freqüentats per autors en diversos moments històrics. Com es pot l'autor de El Nacional (5) treure aquelles conclusions amb tan poques dades?
Voldria acabar l'article amb unes conclusions:
Com ja pots imaginar pel títol de l'article, avui m'agradaria parlar de llibres. I encara que a l'entrada de Wikipedia hom digui que avui també és una jornada on es reivindica la cultura catalana, estic segur que a les parades dels llibres d'arreu del país la llengua majoritària d'aquests serà l'espanyola.
A unes declaracions al Diario de Sevilla (3), Blanca Rosa Roca (editora de Roca Editorial), afirmava el següent:
Barcelona sigue siendo la capital editorial en español. Planeta mantiene aquí sus principales sellos y Random House, que siempre tuvo su sede en Barcelona, ha reforzado esa capitalidad tras adquirir Alfaguara (que estaba radicada en Madrid). En los últimos congresos del sector se ha evidenciado que México se está acercando muchísimo, hasta el punto de que podría arrebatarle a Barcelona el puesto de capital editorial de la lengua española. Allí están haciendo un trabajo importantísimo en todos los niveles, especialmente en la edición independiente. Buenos Aires también estuvo muy cerca de lograrlo, pero los vaivenes económicos se lo impidieron. Percibo que ninguno de los partidos políticos piensa suficientemente en lo que representa para España que Barcelona se mantenga como la gran capital del mundo editorial en español. Penguin siempre ha estado en Barcelona y Planeta tiene ahí también su músculo editorial, pero eso ni luce ni se aprovecha en un momento en que países como México quieren tener mucho más peso.En la línia del nacionalisme ferotge i apocalíptic que és la seva, també a l'ABC li reconeixien a Barcelona la capitalitat del món editorial en espanyol (4) a un article on publicaven aquesta imatge:
|
Canviant de tema, però no gaire, gairebé un mes després de l'entrevista a Blanca Rosa Roca (3), El Nacional (5) publicava un article dedicat a la publicació per l'ajuntament de la ciutat del Mapa Literari de Barcelona (6):
 |
- El mapa indica els llocs on van néixer, viure, treballar o morir alguns dels escriptors que van viure a la ciutat.
- Tot i que la majoria són autors ja difunts dels segles XIX o XX no en falten alguns anteriors, com el mateix Miguel de Cervantes o el Baró de Maldà.
- La majoria són catalans, però també hi ha una representació d'aquells que en algun moment van ser a la ciutat, vinguessin d'on vinguessin, des de Roberto Bolaño fins a George Orwell, passant òbviament, pels grans genis del boom llatinoamericà com Gabriel García Márquez o Julio Cortázar.
- El mapa ens permet visitar no tan sols els llocs on van passar-hi grans autors, sinó també passejar pels elements literaris de la ciutat: carrers i places que porten el seu nom, bars i hotels freqüentats pels autors, també les estàtues que els estan dedicades. Els teatres on s'han representat les seves obres, les fundacions que acullen el seu llegat, els centres de trobada d'escriptors, i fins i tot les biblioteques i les llibreries. En un apartat final, hi ha una menció a alguns llibres claus per al coneixement de la ciutat.
Dic això perquè la meva primera experiència com usuari lambda m'ha deixat amb un pam de nassos. No he trobat al cercador del mapa cap al·lusió a autors com Julio Cortázar (7) que, segons l'article d'El Nacional (5) es troba al mapa. Segurament és un problema de la meva manca de formació com usuari. Però, en principi, un Web Map no hauria de necessitar cap formació per trobar la traça d'autors com: Mercé Rodoreda, Juan Marsé, Eduard Mendoza, José Agustín Goytisolo, Najat el Hachmi, ...
Clar que, sobre problemes de formació també en podem trobar en l'equip que ha confeccionat el mapa. Avui dia, un gran nombre de persones sap utilitzar Google Maps. I no són pocs aquells que l'utilitzen en els seus desplaçaments com a reemplaçant del GPS del seu vehicle. Tampoc són pocs aquells que planifiquen els itineraris de visita a una vila amb aquesta eina. Ara bé, si no coneixes la vila i el seu sistema de transport públic, trobo que encara hi ha molt a fer si vols seguir, per exemple, la Ruta #6: Don Quixot i Barcelona que et proposa el Mapa Literari. La idea d'utilitzar un PDF pot servir com a solució temporal, però deixa molt que desitjar per una ciutat que pretén ser una Smart City (8).
L'autor de l'article publicat a El Nacional (5) ens diu que: El mapa serveix per visibilitzar que Barcelona és una ciutat on la vida literària està distribuïda de forma desigual. La major part de l'activitat, com era d'esperar, es localitza a Ciutat Vella ... Hi ha alguns focus menors a Sarrià, a Gràcia i a Vallcarca. Curiosament, l'Eixample és un barri molt poc literari, com ho són Sants, el Guinardó, Horta o el PobleNou ... Però Maria Zambrano (9) ens diu que: el mapa situa els llocs on van viure 68 autors i autores i també inclou 25 llibres importants per a la ciutat, diversos espais literaris, fundacions, biblioteques especialitzades i bars, restaurants i hotels freqüentats per autors en diversos moments històrics. Com es pot l'autor de El Nacional (5) treure aquelles conclusions amb tan poques dades?
Voldria acabar l'article amb unes conclusions:
- Des d'un punt de vista literari crec que podem estar d'acord en el fet que el nombre d'escriptors inventariat encara és molt i molt limitat (10): 68 autors!. Sobre la geografia literària, crec que encara queda molt a fer (11) (12) i seria molt raonable -i d'interès públic!- que hi hagués al menys un bescanvi d'informació entre els diferents investigadors que treballen sobre el mateix tema (13) (14).
- Des d'un punt de vista geogràfic, si la majoria dels escriptors són difunts dels segles XIX o XX, crec que val la pena recordar a aquells que volen traure conclusions sobre unes dades tan exigües que, segons l'època que considerem, molts dels barris que mencionen eren camps de conreu o petits municipis agrícoles que es començaven a industrialitzar. Altrament, recordar que el fet que l'ajuntament hagi donat el nom d'un escriptor a un carrer o a uns jardins, pot tenir una relació molt lleugera entre aquell autor i la ciutat (e.g. la plaça Karl Marx). També què el fet que l'escriptor no tingui encara un carrer, uns jardins o una estàtua amb el seu nom poden no tenir res a veure amb la seva relació amb la ciutat (15).
- Des d'un punt de vista tècnic, crec que podem estar d'acord en el fet que Catalunya disposa d'empreses de punta en el terreny de la cartografia a la xarxa. Valdria la pena estudiar la possibilitat de treballar amb elles o sota el seu consell.
- Des d'un punt de vista cultural, valdria la pena saber si volem que Barcelona segueixi sent la capital de l'edició del llibre en espanyol. Si la resposta és afirmativa, s'hauria de fer el necessari perquè no deixi de ser-ho. Altrament, correm el risc que el mapa literari de la ciutat acabi convertint-se en un mapa similar al de Père Lachaise.
- Des d'un punt de vista polític, crec que valdria la pena institucionalitzar aquesta eina, fent de la seva realització un projecte de ciutat, i no de govern o de partit. També anar pensant en què l'inventari no s'acabarà mai car, és de desitjar que hi hagi nous escriptors a la ciutat i que aquesta els reconegui actualitzant l'inventari.
- Wikipedia: Diada de Sant Jordi
- Wikipedia: Valentine's Day
- Charo Ramos: Barcelona es la capital de la edición en español pero México se le acerca, Diario de Sevilla, 04.03.2019
- Inés Martin y David Moran: La capital de la edición en castellano, en vilo por la secesión, ABC, 13.10.2017
- Gustau Nerín: El 'Mapa Literari' ens ofereix una nova visió de Barcelona, elnacional.cat, 03.04.2019
- Mapa literari, Barcelona Ciutat de la literatura (Unesco), Ajuntament de Barcelona
- Elena Hevia: La Barcelona de Cortázar, El Periódico, 26.08.2014
- Ross Tieman: Barcelona: smart city revolution in progress, Financial Times, 26.10.2017
- Jordi Nopca: Retalls de la Barcelona literària, Llegim, Ara.cat, 13.04.2019
- El mapa literari de Barcelona. La Central del Raval, 03.04.2019
- Xavi Ayén: Barcelona, la ciudad de los escritores, La Vanguardia, 08.04.2018
- Jordi Nopca: La Barcelona literària desconeguda. Llorenç Soldevila identifica més d’un miler d’espais presents en la literatura catalana al projecte ‘Geografia literària’, Ara.cat, 25.08.2015
- Josep Camps i Arbós. Geografia Literaria: Un projecte per a cartografiar i divulgar la literatura dels Països Catalans. Universitat Oberta de Catalunya, 2016
- Gonzalo Prieto: Los prodigiosos mapas literarios de Madrid y Barcelona, geografiainfinita.com, 20.04.2017
- Maria d'Oultremont: El turisme literari a Barcelona ja té mapa, nuvol.com, 28.03.2019
No comments:
Post a Comment