Tuesday, December 3, 2019

sobre el baró de toloriu


El passat mes de gener, Sebastià Bennasar publicava a Vilaweb (1) un article dedicat a la presentació d'una novel·la de la catedràtica de comunicació i doctora en ciències socials de la UOC, Imma Tubella (2): A cavall del vent (3).
Aquesta novel·la ens presenta un fet històric, el de la princesa mexica Xipahuatzin que arriba a Catalunya el 1528 i va a parar al Cadí, a Toloriu. Segons la llegenda, Moctezuma va regalar tres fills a Hernán Cortés, seguint la tradició habitual d’intercanvis amb els caps dels altres pobles o tribus. Moctezuma tenia una emperadriu, dues reines i un estol de concubines. I aquests tres fills eren descendents de Moctezuma amb les seves reines; per tant, mig germans entre si. Alhora, Cortès va cedir dos d’aquests fills al baró de Grau, que va decidir de batejar la noia amb el nom de Maria i endur-se-la a Toloriu.

Com ja et pots imaginar, el canvi va ser brutal per a aquella pobra noia, que va passar d’una vida al mig de la civilització molt avançada, a viure a tocar del Cadí, en un poble d’una seixantena d’habitants. Has de pensar que a la civilització mexica tots els nens anaven a escola, fins i tot els fills dels esclaus, o que tenien aigua corrent i es banyaven molt sovint, amb la qual cosa pots imaginar com podia viure aquell canvi de vida’.
El treball d'investigació que afirma haver portat a terme Imma Tubella, sembla deixar fora de tota discussió que es tracta d'una novel·la històrica basada en un fet real.
La recerca històrica ha estat una peça clau en aquesta obra i Tubella assegura que abans de posar-se a escriure ha llegit una setantena de llibres i s'ha documentat durant un any (4).
I per dissipar qualsevol mena de dubte, només has de consultar l'entrada que Wikipedia li ha dedicat a Joan de Grau i Ribó, baró de Toloriu (5), on ens presenta el seu matrimoni amb la princesa.

Un fet històric sostingut pel relat de Lluís Font, bateria dels Country Revival Farmers i venedor de pernils, que es va presentar a Imma Tubella com un dels descendents de Moctezuma (6).

Poc després vaig caure sobre un article que Armand de Fluvià (7), un especialista en genealogies catalanes i en les dinasties dels comtes dels Països Catalans, publicava a La Vanguardia (8):
No hi ha cap prova ni cap evidència que la princesa Maria hagués vingut a Catalunya ni que s’hagués casat amb el tal Grau. També cal dir que hi havia els ­senyors de Toloriu, però no barons de Toloriu.
Francament, em vaig quedar una mica desorientat. Encara més quan vaig llegir un article de la BBC dedicat als 500 anys de la històrica trobada entre Moctezuma II i Hernán Cortés a Tenochtitlán que porta per títol: Encuentro entre Moctezuma y Cortés: los descendientes del líder azteca que viven en México y España 500 años después (y la curiosa "farsa" de los Moctezuma catalanes) (9).

Però no tan desorientat com quan vaig llegir un article publicat a un blog d'El Salto (10), on l'autor ens presenta un estafador detingut per la policia el 1952. Un paio que s'anomenava Guillermo de Grau i Rifé, i que afirmava ser el príncep Guillem III de Grau-Moctezuma, cap de l'Ordre sobirana i imperial de la Corona de Mèxic, descendent de l'enllaç matrimonial entre Maria Xipahuatzin, filla de Moctezuma II, amb Joan de Grau, els quals van tenir un fill en 1536, nascut a Toloriu i batejat com Joan Pere de Grau i Moctezuma, baró de Toloriu i emperador legítim de Mèxic, que era el símbol de la unió entre dues dinasties.

Naturalment, no poso en dubte la intensa recerca històrica que ha portat a terme Imma Tubella. Tampoc les informacions "històriques" que he trobat a Wikipedia. I encara menys el relat de Lluís Font, bateria dels Country Revival Farmers i venedor de pernils.

Però, no sé què dir-te ... Estic molt desorientat i ...


  1. Sebastià Bennasar: Història d’una princesa mexica al Cadí al segle XVI, Vilaweb, 13.01.2019 ||
  2. Wikipedia: Imma Tubella [es] [ca
  3. Imma Tubella Casadevall: A cavall del vent, Columna Edicions, 2019
  4. Tubella narra el periple de la princesa asteca Xipahuatzin en terra catalana, Diari de Girona, 12.01.2019
  5. Wikipedia: Joan de Grau i Ribó [es][ca]
  6. Lluís Llort: Les quatre veus de la princesa, El Punt Avui, 13.01.2019
  7. Wikipedia: Armand de Fluvià [es] [ca
  8. Armand de Fluvià: La princesa asteca, La Vanguardia, 06.02.2019
  9. Pablo Esparza: Encuentro entre Moctezuma y Cortés: los descendientes del líder azteca que viven en México y España 500 años después (y la curiosa "farsa" de los Moctezuma catalanes), BBC News Mundo, 08.11.2019
  10. Horacio Espinosa: Nobleza obliga: sobre un caso de confluencia político-económica entre las élites azteca y española, El Salto, 01.01.2018

6 comments:

Israel Hands said...

Penso que de totes les fonts susceptibles de ser consultades,te'n has deixat una (no dic que la mes important,però podria donar-se el cas).No cal que et digui que el Doc et pot facilitar una entrevista amb la persona en qüestió.Enyoro les seves classes,però potser haguessim agrait que ens hagués parlat de les seves altres aficions fent-nos llegir el que publicava

Roy Batty said...

Entenc el que vols dir, company. A mi també em manquen enormement les seves classes i la lectura sempre apassionant de David Harvey.

Sobre el treball de recerca en qüestió, confesso que no he acabat d'entendre massa bé ni quin era el seu objectiu ni quines les seves conclusions. Fa tant de temps que estic lluny dels centres de recerca del país que probablement sigui això que pugui explicar la meva ignorància. En qualsevol cas, crec que s'ha d'agrair que hagin evitat mencionar la 'Cruzcampo' a l'abstract.

Sobre l'article que vaig publicar i el teu comentari sobre les fonts susceptibles de ser consultades, algú em va fer la suggestió d'agafar una foto seva, ficar-li plomes i comparar-la amb les imatges dels frisos d'algunes piràmides. No ho sé Rick ...

Israel Hands said...

Potser un bon inici per reprendre les investigacions,seria mirar d'agermanar Toloriu amb Puerto Vallarta,Acapulco o Culiacán.En Doc podria fer les gestions i deixar Xile de banda,que allà hi ha mot de cacau.De tota manera si a la nostra font la vestim de mariachi tocant el guitarró,potser ens pot donar una idea mes aproximada sobre la certesa d'aquesta història.

Roy Batty said...

Probablement en Sinfu podria ser la persona més indicada per tirar endavant aquestes gestions. Ja ha viatjat a Mèxic, i probablement hagi llegit alguna cosa sobre la Venganza de Moctezuma. L'únic detall amb el que caldria comptar és en no reservar al darrer hotel on es va allotjar i on va fer una gran amistat amb el lampista. Pels detalls et deixo veure amb ell.
Sobre l'attrezzo de la nostra font, crec recordar que el Dr. Kampell va explicar-me que una vegada es va presentar vestit així a una conferència de la AGE i que cap dels il·lustres va fer prova del més mínim sentit de l'humor.

Israel Hands said...

Tens raó,en Sinfu és un home de mon que,com a bon geògraf,ha viatjat ba llocs insospitats.Crec que inclús podria seguir el fil d'investigació sobre si a Moctezuma li era igual anar amb la bragueta oberta o si era hàbil en el maneig de lacalculadora .Tú què trobes?

Roy Batty said...

Recordant les paraules amb les que un reputat doctor de Sabadell va respondre al tribunal que, en una vista oral, avaluava la seva opinió sobre l'obra de Peter Haggett, només puc afegir que "no diré res més si no és en presència del meu advocat".