| Wladimir Zandt: Elisabeth EIDENBENZ, Youtube, 19.11.2012 |
La meva relació amb Suïssa va començar en 1977, a les Jornades Llibertàries Internacionals (1) que van tenir lloc al Parc Güell de Barcelona. Va ser enllà que vaig conèixer un llibertari del Ticino que anomenaré Jean-Pierre.
Com és sabut que ningú és profeta entre els seus, Jean-Pierre portava molt malament el fet de viure a un dels cantons més conservadors del país. També que el seu fill seguís una carrera professional a l'Armée, com a paracaigudista a les tropes d'elit. Ell tenia més de 65 anys. Jo acabava de fer 18 i vam simpatitzar ràpidament. Ell estava vivint un somni a les Jornades Llibertàries Internacionals, i jo no parava de demanar-li què pensava de la democràcia directa suïssa, les iniciatives populars i referèndums, sobre el federalisme i la Confederació Helvètica, ...
Ens vam fer amics. Ens escrivíem regularment. I cada cap d'any mai no mancava a casa la seva caixa de xocolata. Ell va seguir venint durant uns anys cada estiu. Fins que, va deixar de fer-ho, les cartes van deixar d'arribar i, un conegut llunyà, em va dir que ens havia deixat. Durant anys, he intentat saber alguna cosa d'ell, sense cap resultat.
Han passat els anys. I n'hi ha moltes coses per les quals estic orgullós de ser ciutadà d'aquest país. Una d'elles, i no la menys important, orgullós de tots aquells herois anònims que no porten capa. I entre aquests, d'Elisabeth Eidenbenz (2), la infermera suïssa que va fer una tasca impressionant al Comité de Ayuda Suiza a los Niños de España. Sobre la seva tasca en territori de la República et proposo llegir un article de Luís Manuel Expósito Navarro que confesso que mai no sóc capaç de rellegir sense la més gran de les emocions (3).
Després de la caiguda de la República, Elisabeth va arribar al Rosselló, on un nombre ingent de refugiats es massificava a camps d'internament com els d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló o Ribesaltes. Molt afectada per les condicions de vida en aquests camps, la desnutrició, les malalties i l’alta mortalitat, va decidir ajudar els nens, les dones embarassades i les mares joves. Després de diversos intents, va trobar una mansió prop d'Elna, on va fundar una maternitat per acollir-los (4).
Si en un principi la Maternité suisse d'Elne es finançava gràcies a les donacions que arribaven de tota Europa, aquestes van gairebé desaparèixer amb el començament de la segona guerra mundial: just en el moment en què començaven a arribar altres refugiats de França i un gran nombre de jueus i gitanos procedents de tota Europa. La manca de dons va fer que la maternitat s'hagués d'associar primer amb una associació socialista, recentment creada al país: l’Œuvre suisse d'entraide ouvrière (5) i, poc més tard, amb la Creu Roja Suïssa. Uns recursos condicionats al seguiment d'una política de neutralitat que prohibia oferir aixopluc a refugiats polítics i, sobretot, als jueus. Malgrat la vigilància de la Gestapo, aquesta regla es va eludir falsificant la identitat dels pacients, cosa que va permetre salvar 400 nens espanyols i 200 jueus, abans que la Wehrmacht requisés l'edifici de la maternitat en abril de 1944.
Res però de tot el que he llegit o escoltat no m'ha emocionat tant com una conferència d'Assumpta Montellà que pots trobar al vídeo que tanca aquesta entrada.
És un vídeo llarg, d'1h, però mira de trobar el temps per veure'l perquè està carregat d'història. En aquest cas, construïda per unes històries personals amb una altíssima càrrega d'emoció i d'humanitat. No el deixis passar i guarda'l sempre a la memòria.
Com és sabut que ningú és profeta entre els seus, Jean-Pierre portava molt malament el fet de viure a un dels cantons més conservadors del país. També que el seu fill seguís una carrera professional a l'Armée, com a paracaigudista a les tropes d'elit. Ell tenia més de 65 anys. Jo acabava de fer 18 i vam simpatitzar ràpidament. Ell estava vivint un somni a les Jornades Llibertàries Internacionals, i jo no parava de demanar-li què pensava de la democràcia directa suïssa, les iniciatives populars i referèndums, sobre el federalisme i la Confederació Helvètica, ...
Ens vam fer amics. Ens escrivíem regularment. I cada cap d'any mai no mancava a casa la seva caixa de xocolata. Ell va seguir venint durant uns anys cada estiu. Fins que, va deixar de fer-ho, les cartes van deixar d'arribar i, un conegut llunyà, em va dir que ens havia deixat. Durant anys, he intentat saber alguna cosa d'ell, sense cap resultat.
Han passat els anys. I n'hi ha moltes coses per les quals estic orgullós de ser ciutadà d'aquest país. Una d'elles, i no la menys important, orgullós de tots aquells herois anònims que no porten capa. I entre aquests, d'Elisabeth Eidenbenz (2), la infermera suïssa que va fer una tasca impressionant al Comité de Ayuda Suiza a los Niños de España. Sobre la seva tasca en territori de la República et proposo llegir un article de Luís Manuel Expósito Navarro que confesso que mai no sóc capaç de rellegir sense la més gran de les emocions (3).
|
Després de la caiguda de la República, Elisabeth va arribar al Rosselló, on un nombre ingent de refugiats es massificava a camps d'internament com els d'Argelers, Sant Cebrià de Rosselló o Ribesaltes. Molt afectada per les condicions de vida en aquests camps, la desnutrició, les malalties i l’alta mortalitat, va decidir ajudar els nens, les dones embarassades i les mares joves. Després de diversos intents, va trobar una mansió prop d'Elna, on va fundar una maternitat per acollir-los (4).
Si en un principi la Maternité suisse d'Elne es finançava gràcies a les donacions que arribaven de tota Europa, aquestes van gairebé desaparèixer amb el començament de la segona guerra mundial: just en el moment en què començaven a arribar altres refugiats de França i un gran nombre de jueus i gitanos procedents de tota Europa. La manca de dons va fer que la maternitat s'hagués d'associar primer amb una associació socialista, recentment creada al país: l’Œuvre suisse d'entraide ouvrière (5) i, poc més tard, amb la Creu Roja Suïssa. Uns recursos condicionats al seguiment d'una política de neutralitat que prohibia oferir aixopluc a refugiats polítics i, sobretot, als jueus. Malgrat la vigilància de la Gestapo, aquesta regla es va eludir falsificant la identitat dels pacients, cosa que va permetre salvar 400 nens espanyols i 200 jueus, abans que la Wehrmacht requisés l'edifici de la maternitat en abril de 1944.
| TV3 - Telenotícies - Entrevista amb Elisabeth Eindenbenz, Youtube, |
Res però de tot el que he llegit o escoltat no m'ha emocionat tant com una conferència d'Assumpta Montellà que pots trobar al vídeo que tanca aquesta entrada.
És un vídeo llarg, d'1h, però mira de trobar el temps per veure'l perquè està carregat d'història. En aquest cas, construïda per unes històries personals amb una altíssima càrrega d'emoció i d'humanitat. No el deixis passar i guarda'l sempre a la memòria.
| Matadepera Televisió: DAMA: "La Maternitat d'Elna", amb Assumpta Montellà, Youtube, 28.02.2014 |
- Pepe Ribas: Jornadas Libertarias, Un capítulo de Los 70 a destajo: Ajoblanco y Libertad. Blog Ajoblanco, 2011
- Wikipedia: Elisabeth Eidenbenz [en] [fr] [es] [ca]
- Luís Manuel Expósito Navarro: Elisabeth Eidenbenz y la ayuda suiza (1937-1939), paxaugusta.es, noviembre 2011
- Wikipedia: Maternité suisse d'Elne [en] [fr] [es] [ca] || Rich Tenorio: How one Swiss nurse hid hundreds of pregnant women and their kids from the Nazis, The Times of Israel, 12.03.2019
- Wikipedia: Œuvre suisse d'entraide ouvrière [en] [fr] [es] [ca]
No comments:
Post a Comment