| Anja Reiß (2020) - Tradition am Steilhang - Die Schweiz und ihre Wildheuer, Arte-TV (version française: La fenaison en montagne, une tradition suisse) |
Avui m'agradaria compartir amb un un documental molt interessant, disponible a les pàgines d'Arte-TV des del 14 de març fins el 19 d'abril: La fenaison en montagne, une tradition suisse.
En un temps on sembla que el bestiar no es pot alimentar amb res d'altre que cereal o soja importada, recordo de quan era petit haver viscut la dalla de l'alfals (1) al poble on va néixer el meu pare. Segadores enormes treballant nit i dia -era impressionant veure la llum dels seus fars en la foscor de la nit- i tràfic intens de camions travessant el poble nit i dia, transportant l'alfals vers les instal·lacions dotades d'un túnel d'assecatge.
Anys més tard vaig veure els tractors dallant el fenc (2) a les pastures del Pirineu, deixant-lo assecar a l'aire lliure car, si s'emmagatzema l'herba humida, la calor produïda per la fermentació bacteriana pot ser suficient perquè es cali foc per combustió espontània als pallers.
El que avui et proposo veure al documental d'Arte-TV amb el que he obert aquest post és quelcom que probablement no veuràs enlloc més que a Suïssa: la dalla del fenc salvatge a muntanya en pendents tan pronunciats que en alguns moments és necessari calçar grampons utilitzats pel glaç per no relliscar pendent avall.
Més enllà dels paisatges impressionants que veuràs en aquest vídeo sobre la dalla del fenc salvatge a les pastures alpines de les muntanyes que voregen el llac dels Quatre Cantons (3), aprendràs que si antigament aquesta activitat era l'únic mitjà que els ramaders tenien per alimentar el bestiar durant l'hivern, actualment representa un una font d'ingressos addicional que reben per perpetuar aquesta tradició secular: els ramaders reben una subvenció del cantó d'Uri (4) que representa aproximadament 2 800 €/Ha dallada.
Des d'un punt de vista purament ecològic, la fi d'aquesta activitat representaria la recuperació pel bosc d'aquests terrenys i la fi de la biodiversitat que caracteritza les pastures alpines: el fenc i les seves flors atrauen nombrosos insectes i animals salvatges que donen lloc a un ecosistema únic. Des d'un punt de vista econòmic, aquesta activitat frena les allaus que davallarien muntanya avall provocant situacions catastròfiques a les valls: la neu llisca amb més dificultat sobre les pastures s'han dallat del que ho faria sobre les fulles de les plantes ajupides en direcció del pendent sota el seu pes.
Més enllà de les subvencions, la dalla del fenc salvatge representa un interès econòmic pels ramaders. Si no el collissin, haurien d'invertir diners en la seva adquisició i/o en la de substituts com la soja i el cereal. Altrament, com sovint cullen més del que necessita el seu bestiar per l'hivern, poden vendre un excedent que els permet ingressar els diners obtinguts amb la seva venda. Cal no oblidar tampoc que el fenc salvatge és un farratge de primera qualitat, amb molts més elements nutritius que el fenc cultivat amb adobs a la plana. Un farratge que, en la seva composició, conté plantes i flors amb agents vermífugs naturals que redueixen, quan no eliminen, els problemes causats pels paràsits gastrointestinals del bestiar i el cost dels tractaments fitosanitaris que hauria de rebre altrament. També cal dir que la qualitat i el sabor de la llet, així com la dels formatges que es produeix amb aquesta, no té estrictament res a veure amb la que es produeix a les instal·lacions agroindustrials.
Personalment, el que més m'ha impressionat és la naturalitat amb què es conviuen les més antigues tradicions amb les més modernes. Els coneixements dels avantpassats i els diplomes, els vells pallers de fusta i les construccions modernes, la tradició i l'equipament modern de les formatgeries alpines, el transport del fenc a l'esquena des de la pastura al paller, i amb funiculars o helicòpters des del paller a la plana. Els joves que passen el seu Servei Civil com a treballadors a les explotacions. Altres joves que treballen per trobar sentit a la vida que no han trobat a les valls.
Un documental que et recomano veure!
En un temps on sembla que el bestiar no es pot alimentar amb res d'altre que cereal o soja importada, recordo de quan era petit haver viscut la dalla de l'alfals (1) al poble on va néixer el meu pare. Segadores enormes treballant nit i dia -era impressionant veure la llum dels seus fars en la foscor de la nit- i tràfic intens de camions travessant el poble nit i dia, transportant l'alfals vers les instal·lacions dotades d'un túnel d'assecatge.
Anys més tard vaig veure els tractors dallant el fenc (2) a les pastures del Pirineu, deixant-lo assecar a l'aire lliure car, si s'emmagatzema l'herba humida, la calor produïda per la fermentació bacteriana pot ser suficient perquè es cali foc per combustió espontània als pallers.
El que avui et proposo veure al documental d'Arte-TV amb el que he obert aquest post és quelcom que probablement no veuràs enlloc més que a Suïssa: la dalla del fenc salvatge a muntanya en pendents tan pronunciats que en alguns moments és necessari calçar grampons utilitzats pel glaç per no relliscar pendent avall.
Més enllà dels paisatges impressionants que veuràs en aquest vídeo sobre la dalla del fenc salvatge a les pastures alpines de les muntanyes que voregen el llac dels Quatre Cantons (3), aprendràs que si antigament aquesta activitat era l'únic mitjà que els ramaders tenien per alimentar el bestiar durant l'hivern, actualment representa un una font d'ingressos addicional que reben per perpetuar aquesta tradició secular: els ramaders reben una subvenció del cantó d'Uri (4) que representa aproximadament 2 800 €/Ha dallada.
Des d'un punt de vista purament ecològic, la fi d'aquesta activitat representaria la recuperació pel bosc d'aquests terrenys i la fi de la biodiversitat que caracteritza les pastures alpines: el fenc i les seves flors atrauen nombrosos insectes i animals salvatges que donen lloc a un ecosistema únic. Des d'un punt de vista econòmic, aquesta activitat frena les allaus que davallarien muntanya avall provocant situacions catastròfiques a les valls: la neu llisca amb més dificultat sobre les pastures s'han dallat del que ho faria sobre les fulles de les plantes ajupides en direcció del pendent sota el seu pes.
Més enllà de les subvencions, la dalla del fenc salvatge representa un interès econòmic pels ramaders. Si no el collissin, haurien d'invertir diners en la seva adquisició i/o en la de substituts com la soja i el cereal. Altrament, com sovint cullen més del que necessita el seu bestiar per l'hivern, poden vendre un excedent que els permet ingressar els diners obtinguts amb la seva venda. Cal no oblidar tampoc que el fenc salvatge és un farratge de primera qualitat, amb molts més elements nutritius que el fenc cultivat amb adobs a la plana. Un farratge que, en la seva composició, conté plantes i flors amb agents vermífugs naturals que redueixen, quan no eliminen, els problemes causats pels paràsits gastrointestinals del bestiar i el cost dels tractaments fitosanitaris que hauria de rebre altrament. També cal dir que la qualitat i el sabor de la llet, així com la dels formatges que es produeix amb aquesta, no té estrictament res a veure amb la que es produeix a les instal·lacions agroindustrials.
Personalment, el que més m'ha impressionat és la naturalitat amb què es conviuen les més antigues tradicions amb les més modernes. Els coneixements dels avantpassats i els diplomes, els vells pallers de fusta i les construccions modernes, la tradició i l'equipament modern de les formatgeries alpines, el transport del fenc a l'esquena des de la pastura al paller, i amb funiculars o helicòpters des del paller a la plana. Els joves que passen el seu Servei Civil com a treballadors a les explotacions. Altres joves que treballen per trobar sentit a la vida que no han trobat a les valls.
Un documental que et recomano veure!
No comments:
Post a Comment