|
Un article publicat per Live Science (1) a finals de 2020, ens recordava que, segons estudis precedents, l’elevació vertical observada als Alps era deguda principalment a una compensació isostàtica (2) (3) lligada als processos de la seva erosió. Però després d'analitzar diferents isòtops en els grans de quars de més de 350 rius que travessen els Alps (4), un equip internacional d'investigadors havia descobert que la tectònica de plaques també seguia explicant aquest fenomen.
La combinació de les forces de la tectònica de plaques (5) i de la compensació isostàtica (cf. 2) no tindria però com a resultat una elevació uniforme dels Alps, car l'erosió observada no és la mateixa a tota la serralada. Així, en alguns llocs com el Valais, l'alçada dels Alps s'estaria reduint com a resultat d'una erosió de prop de 7,5 m /1000 anys. Mentre a l’est de Suïssa, prop del riu Thur, l'erosió seria de prop d'1,4 cm /1000 anys.
Tot i ser unes xifres molt baixes d'erosió, sobretot tenint en compte l'alçada dels Alps i la seva exposició a un clima molt dur, els Alps Centrals seguirien elevant-se aproximadament de 80 centímetres cada mil·lenni, un cop descomptats els efectes de la seva erosió. Sorprenentment, mentre els Alps Centrals seguirien elevant-se, l’erosió i l’elevació estarien en equilibri als Alps occidentals, però l’erosió seria més ràpida que l’elevació als Alps Orientals.
Amb aquests resultats en mà, la pregunta que es van fer els investigadors va ser: per què l’erosió és més important en determinades parts dels Alps que no en d’altres?
Si la pluja i la neu no tenen un efecte fàcilment mesurable sobre l’erosió, sí que el tenen el pendent i la topografia d’una muntanya. Malgrat això els investigadors van realitzar que "els vessants més escarpats" no presentaven una major erosió: "Aquesta va ser una altra sorpresa car pensàvem que un terreny molt escarpat s'erosionaria més ràpidament. Encara no sabem del tot per què no és així i, per tant, caldrà seguir investigant".
Tot i ser unes xifres molt baixes d'erosió, sobretot tenint en compte l'alçada dels Alps i la seva exposició a un clima molt dur, els Alps Centrals seguirien elevant-se aproximadament de 80 centímetres cada mil·lenni, un cop descomptats els efectes de la seva erosió. Sorprenentment, mentre els Alps Centrals seguirien elevant-se, l’erosió i l’elevació estarien en equilibri als Alps occidentals, però l’erosió seria més ràpida que l’elevació als Alps Orientals.
Amb aquests resultats en mà, la pregunta que es van fer els investigadors va ser: per què l’erosió és més important en determinades parts dels Alps que no en d’altres?
Si la pluja i la neu no tenen un efecte fàcilment mesurable sobre l’erosió, sí que el tenen el pendent i la topografia d’una muntanya. Malgrat això els investigadors van realitzar que "els vessants més escarpats" no presentaven una major erosió: "Aquesta va ser una altra sorpresa car pensàvem que un terreny molt escarpat s'erosionaria més ràpidament. Encara no sabem del tot per què no és així i, per tant, caldrà seguir investigant".
- Laura Geggel: The Alps are growing taller, Live Science, 03.12.2020
- Wikipedia: Isostasy [en] [fr] [es] [ca]
- Jean-Daniel Champagnac et al.: Erosion-driven uplift of the modern Central Alps, Tectonophysics, Volume 474, Issues 1–2, 2009, Pages 236-249, ISSN 0040-1951, https://doi.org/10.1016/j.tecto.2009.02.024.
- Romain Delunel et al.: Late-Pleistocene catchment-wide denudation patterns across the European Alps, Earth-Science Reviews, Volume 211, 2020, 103407, ISSN 0012-8252, https://doi.org/10.1016/j.earscirev.2020.103407.
- Wikipedia: Continental Drift [en] [fr] [es] [ca] || Plate Tectonics [en] [fr] [es] [ca]
No comments:
Post a Comment