Wednesday, August 31, 2022

wizo - adagio

WIZO - Adagio (official 1/13), YouTube, 30.06.2016


A finals del passat mes d'agost vaig enviar als amics de WhatsApp un vídeo: À la vie, à l'Armor (1), d'una banda francesa que segueixo des de fa temps: Les Fatals Picards (2). En aquest cas, el vídeo està interpretat també per membres d'una altra banda francesa: Les 3 Fromages (3), una banda bretona de punk cèltic que es fa notar en la qualitat musical i en la seva lletra del tema.

Al missatge que vaig enviar als amics deia de Les Fatals Picards: Se'n foten absolutament de tot i de tothom. En aquest tema, fotent-se dels nacionalistes bretons, han reeixit a fer un dels millors temes de música celta que he escoltat.

I afegia més endavant: No sé si t'has fixat que un dels intèrprets porta una samarreta de 13Krauss (4), una banda de folk punk de Saragossa que també m'agrada moltíssim. Vaig afegir al comentari un tema brutal d'aquesta banda: Voces quebradas (5).

Se'm va fer tard i no volia abusar dels amics de WhatsApp demanant-los si s'havien fixat que dos dels músics (el del banjo i el de la mandolina) portaven una samarreta d'una banda alemanya de punk rock: Wizo (6). Una banda definida així per Wikipedia:
Wizo és una banda alemanya de punk rock que es va crear l'any 1985 a Sindelfingen, seu d'una de les fàbriques d'automòbils més importants del grup Daimler AG (Mercedes, Smart...) al Land alemany de Baden-Württemberg. Els seus missatges van des de la política fins a l'humor; la banda adopta una línia política d'esquerres i es defineix pel seu combat contra "els nazis, els racistes, els masclistes i altres imbècils!".

Wizo es va separar el març de 2005 i es va tornar a reunir el novembre de 2009. La música de Wizo es caracteritza per una combinació de lletres humorístiques i polítiques amb un so punk rock ràpid i melòdic. Wizo es considera part del moviment alemany conegut com a "Fun-Punk".
Com el sentit de l'humor va per barris, Wizo ha acabat sovint als tribunals i, gràcies a l'Efecte Streisand (7), fent pujar el seu nombre de seguidors a cada nova denúncia.

El vídeo amb què he obert el post d'avui és un dels rars de la banda que corren per YouTube. Es va rodar a un concert realitzat al Canadà en 2016 i és un dels temes més coneguts de la banda: Adagio.

Pots trobar la lletra en alemany punxant el vídeo de YouTube, o també a Musixmatch (8), on trobaràs dues traduccions: en anglès i espanyol. Et passo les primeres estrofes del tema:
El pa està podrit, les joguines espatllades,
res no funciona, ja fa temps que ho saps.
Tanques els ulls, no ho vols admetre.
Però el teu sistema de merda s'ha enfonsat!

Així que digues-li bogeria, digues-li utopia,
Continuo somiant amb l'anarquia!

Ni déu, ni estat, ni pàtria,
sense lleis, ni dipòsits per les ampolles!
Contra el govern i el capital,
les fronteres s'han acabat. Ningú és il·legal!
Si et diu de veure un altre vídeo més recent de la banda, et proposo veure aquest del mes d'agost d'enguany al Taubertal Festival (Baviera).

WIZO - Live @ Taubertal Festival 2022 - Full Concert HD, YouTube, 27.08.2022


  1. Les Fatals Picards - À la vie, à l'Armor, YouTube, 10.06.2016
  2. Veure Les Fatals Picards, publicat en aquest blog el 09.12.2019
  3. Les 3 Fromages: Home page || Wiki Monde
  4. 13Krauss: Bandcamp, || Twitter, Spotify, Facebook, Instagram
  5. 13Krauss - Voces quebradas, YouTube, 22.10.2020
  6. Wizo: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
  7. Wikipedia: Streisand effect [en] [fr] [es] [ca]
  8. Wizo; Adagio, Musixmatch.com

Thursday, August 25, 2022

canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (13)

PBS EONS - The Last Time the Globe Warmed, YouTube, 04.12.2017


Si segueixes els posts vaig publicant en aquest blog sobre el canvi climàtic ja hauràs realitzat que una de les obsessions que es repeteix repetidament a tots ells és la d'intentar desmuntar el tinglat mediàtic que s'ha organitzat al voltant d'allò que hom coneix com el període preindustrial. El pots trobar a gairebé tots els posts de la sèrie (1) i, de manera més precisa, a un post que vaig publicar el 09.05.2021 (2).

Una altra de les meves obsessions, ha estat combatre les notícies on l'ús de la tècnica del clickbait (3) arriba al deliri total: en particular, les notícies de l'estil "això no havia passat mai abans". Un dels darrers posts dedicats a desmentir tals afirmacions el vaig publicar el 07.07.2022 i estava dedicat als efectes de les sequeres a Europa (4).

Les publicacions que insisteixen a parlar-nos d'un període preindustrial on tot era "normal", comparant-lo amb un present on passen coses que no havien passat mai abans, obliden recordar que el nostre planeta es va formar fa 4.600 milions d'anys, i que els fòssils que s'han anat descobrint de períodes geològics del passat no ens parlen només de la flora i la fauna, sinó també del clima que hi havia en cadascun d'aquells períodes. Per extensió, també obliden dir-nos quins són els períodes de la humanitat als que es refereixen quan ens diuen que tal o qual cosa no s'ha vist mai abans.
Una història geològica de la Terra des de la seva formació fa 4.600 milions d'anys, dividida per eó i període, i que mostra fòssils típics d'un període determinat. Els fòssils revelen no només plantes i animals antics, sinó també climes antics. Obra d'art ©Ray Troll, 2010. (in Michon Scott and Rebecca Lindsey: What's the hottest Earth's ever been? Climate.gov, 18.06.2020)

Es important saber-ho, perquè la història climàtica del nostre planeta és molt llarga. I la nostra presència a la Terra, pràcticament insignificant:
La civilització humana moderna, amb la seva agricultura i assentaments permanents, s'ha desenvolupat només durant els últims 10.000 anys aproximadament. Un període de temps caracteritzat generalment per unes baixes temperatures i una relativa estabilitat climàtica global (si no regional). En comparació amb la major part de la història de la Terra, avui fa un fred inusual. Actualment, vivim en el que els geòlegs anomenen un període interglacial: un període entre glaciacions. Però a mesura que les emissions de gasos d'efecte hivernacle segueixin escalfant el clima de la Terra, és possible que passi molt de temps abans de veure un nou període de glaciació (5).
Just per tenir una visió diferent de les gràfiques de temperatura que veiem sovint a la premsa, i per constatar un cop més que l'augment de les temperatures que ha viscut el nostre planeta no respon únicament a l'activitat industrial, crec que val la pena donar un cop d'ull a la gràfica de les temperatures estimades durant els darrers 500 milions d'anys.
Resultats preliminars d'un projecte de la Smithsonian Institution liderat per Scott Wing i Paul Huber (), que mostra la temperatura mitjana de la superfície de la Terra durant els últims 500 milions d'anys. Durant la major part del temps, les temperatures globals semblen haver estat massa càlides (parts vermelles de la línia) per a l'existència de casquets polars persistents. Els últims 50 milions d'anys són una excepció. Imatge adaptada del Museu Nacional d'Història Natural de l'Smithsonian. (in Michon Scott and Rebecca Lindsey: What's the hottest Earth's ever been? Climate.gov, 18.06.2020).

Com pots veure a la gràfica, un dels períodes càlids més recents que ha viscut el nostre planeta és l'anomenat: Paleocene-Eocene Thermal Maximum (PETM) (6), que va tenir lloc fa 55-56 milions d'anys.
Un període caracteritzat per un augment ràpid de les temperatures durant el qual, tant les dades del paleoclima com el fitoplàncton fossilitzat i els sediments oceànics, registren un alliberament massiu de diòxid de carboni a l'atmosfera, almenys duplicant o fins i tot quadruplicant les concentracions que existien en aquell moment. Encara no se sap quin era l'origen d'aquell CO₂ i quina va ser la seqüència exacta dels esdeveniments. Els científics treballen amb hipòtesis no excloents com l'assecament de grans mars interiors, l'activitat volcànica, la fusió del permafrost, l'alliberament de metà a causa de l'escalfament dels sediments oceànics, enormes incendis forestals i fins i tot, l'acció d'un cometa. (cf. 5).
I com una imatge val més que mil paraules, el vídeo amb què he obert el post d'avui ens dona una idea de com era el nostre planeta durant el període Paleocene-Eocene Thermal Maximum (PETM).

Al contingut d'aquest vídeo veuràs que hi ha fenòmens que sí que han passat abans. I si la ciència encara no té la certesa per afirmar categòricament quins van ser els mecanismes que van provocar aquells canvis, avui podem comparar l'evolució d'aquells fenòmens amb els actuals i així poder tenir una visió molt propera d'on podem acabar si seguim fent el que hem fet fins ara. Tot sabent que si acabem per desaparèixer com espècie dominant, el planeta pot trobar els mateixos recursos que va trobar en temps passats per recuperar-se de la nocivitat de la nostra presència.

Tot i ser un molt bon vídeo de divulgació, molts dels conceptes que presenta poden ser massa tècnics per aquells que no estiguin familiaritzats amb el seu contingut. Si és el teu cas, et proposo que activis els subtítols del vídeo si no estàs familiaritzat amb la llengua anglesa i que retinguis les imatges i, fins i tot, algunes hipòtesis molt interessants que presenta el vídeo.

Si, tens ganes d'aprofundir en el seu contingut, no dubtis a fer ús en primera instància de Wikipedia. Més endavant pots trobar un munt d'informacions complementàries d'aquest període apassionant amb una recerca a Google.


  1. Sèries d'articles - Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat?
  2. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat en aquest blog el 09.05.2021
  3. ¿Qué es el clickbait y cómo usarlo de forma correcta?, Escuela Superior de Ingenieros Comerciales (ESIC), Noviembre 2019
  4. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (11), publicat en aquest blog el 07.07.2022
  5. Michon Scott and Rebecca Lindsey: What's the hottest Earth's ever been? Climate.gov, 18.06.2020
  6. Wikipedia: Paleocene-Eocene Thermal Maximum [en] [fr] [es] [ca]

Tuesday, August 23, 2022

the persistence and transience of memory

De Hollyhock: L'hypermnésie ou le fait de se souvenir d'absolument tout : don ou malédiction?, hitek.fr, 27.04.2017 


El post que avui compartiré amb tu està dedicat a la persistència i a la fugacitat de la memòria. I per il·lustrar-lo, m'he dit que seria una bona idea reutilitzar una imatge que ja vaig incloure a un post publicar el 28.07.2019 (1). Probablement estàs pensant: Quina memòria té aquest tio! Si fessis aquest comentari a aquells amb qui visc, segurament riurien i et dirien que res més allunyat de la realitat. En realitat, passo per ser aquell que mai se'n recorda de res.

Ras i curt, no soc una persona afectada gens ni mica per la hipermnèsia (2). I això malgrat els intents desesperats per aferrar-me amb força als enunciats sobre els records del Dr. Jordi Camí (3). Si conèixer tres o quatre coses sobre la sintaxi del motor de recerca de Google, saber utilitzar la seva agenda i la seva gestió de tasques m'ha ajudat a cobrir els meus buits de memòria en el terreny professional, he d'admetre que ni els enunciats del Dr. Jordi Camí ni Google no m'han servit de gaire cada cop que he oblidat alguna cosa que m'han encarregat o converses que he tingut a casa.

Afortunadament, cada estiu els becaris dels diaris recuperen i presenten com una notícia recent un estudi publicat el 2017 per un grup d'investigadors de la University of Toronto. Segons aquest estudi: la manca de memòria no seria en realitat res d'altre que un signe d'intel·ligència.
Una idea que ja em va bé. Recordem que a un article publicat fa uns dies, Blai Felip Palau ens recordava que Will Storr explicava de quina manera l'òrgan que habita al nostre crani dirigeix la nostra vida, recrea la realitat i ens explica històries que ens encanten (4).
Tornant a l'article publicat pels investigadors de la University of Toronto (5) et proposo que llegeixis la traducció del seu pròleg. Si el trobes interessant, la resta de l'estudi no et decebrà:
Durant molts anys, l'estudi neurobiològic de la memòria s'ha focalitzat bàsicament en el record (persistència). Tanmateix, els estudis recents també han pres en consideració la neurobiologia de l'oblit (la transitorietat).

En aquest estudi, hem fet paral·lelismes entre els mecanismes neurobiològics i computacionals subjacents a la transitorietat. Defenem que és la interacció entre la persistència i la fugacitat la que permet la presa de decisions intel·ligents en entorns dinàmics i 'sorollosos'.

Concretament, argumentem que la transitorietat millora la flexibilitat, reduint la influència de la informació obsoleta en la presa de decisions guiades per la memòria, i evita l'adaptació excessiva a esdeveniments passats, promovent així la generalització.

Segons aquesta visió, l'objectiu de la memòria no és la transmissió d'informació a través del temps, per se. Més aviat, l'objectiu de la memòria és optimitzar la presa de decisions. Com a tal, la transitorietat és tan important com la persistència en els sistemes mnemotècnics.
Finalment, potser no sigui tan dolent tenir la memòria mig buida. En tot cas, millor que rebre descàrregues elèctriques inspirades pel resultat d'un estudi de la Boston University (6) o que, seguint les conclusions d'un estudi del MIT, m'implantin uns records no desitjats al cervell (7).

Altrament, sembla que, l'oblit de certes coses, és un procés necessari per guardar els records que considerem més rellevants. El problema és si, el que és rellevant per uns, ho és també pels altres. I, de totes maneres, fins i tot els records més emotius, sovint poden no ser reals, o ser diferents fins i tot entre aquells que els comparteixen (8).

Personalment, després d'haver vist la histèria mediàtica lligada a la canícula d'aquest estiu i les projeccions d'un futur apocalíptic lligat al canvi climàtic, realitzo que molta gent que tenia per intel·ligent ha oblidat que, almenys a Suïssa, l'estiu del 2021 (l'any passat!) va ser el cinquè més plujós des que es van començar a enregistrar les mesures el 1864 (9). També he realitzat la velocitat amb què alguns diplomats en meteorologia han oblidat l'existència d'un fenomen conegut amb el nom de La Niña (10), de les possibles causes i dels efectes que està tenint el fet rar que hagi entrat enguany en el seu tercer any (cicle) consecutiu (11).

Francament, no crec que tenir la memòria d'un peix vermell d'aquari converteixi a cap de nosaltres en més intel·ligent que els altres ni, vist lo vist, que aquest fet permeti comprendre més ràpidament l'origen d'un problema, la seva comprensió i, eventualment, albirar diferents hipòtesis per a la seva solució.


  1. Veure Barcelona i la memòria històrica: la Sagrera, publicat en aquest blog el 28.07.2019
  2. Wikipedia: Hypermnesia [en] [fr] [es] [ca]
  3. Veure Jordi Camí - la realitat és una construcció mental, publicat en aquest blog el 05.12.2018
  4. Blai Felip Palau: Así se las ingenia el cerebro para convertir la realidad en una gran novela, Neurociencia, La Vanguardia, 16.08.2022
  5. Blake A. Richards, Paul W. Frankland et al.: The Persistence and Transience of Memory, Neuron, Volume 94, Issue 6, P1071-1084, June 21, 2017, DOI: https://doi.org/10.1016/j.neuron.2017.04.037 [PDF document]
  6. Niall Firth: Zapping the brain with electricity seems to improve memory in older people, MIT Technology Review, 09.04.2019 || Mayte Rius: La estimulación cerebral eléctrica mejora la memoria de las personas mayores, La Vanguardia, 22.08.2022 || Veure Sobre el funcionament del cervell, publicat en aquest blog el 19.05.2019
  7. Veure Total Recall? publicat en aquest blog el 15.09.2014
  8. Daniel Mediavilla: Olvidar es necesario para guardar los recuerdos relevantes, Neurociencia, El pais, 17.03.2015
  9. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (12), publicat en aquest blog el 14.08.2022
  10. Wikipedia: La Niña [en] [fr] [es] [ca]
  11. Andrej Flis: ENSO Weather: The strange La Nina will endure into the Cold Season. But how will it impact the weather as we head for the seasonal pattern change?, Severe Weather Europe,, 21.07.2022

Saturday, August 20, 2022

breu introducció a l'economia de mercat


El passat 17.08.2022, @george_orwell3 publicava a Twitter un vídeo que, en menys d'un minut, explica de manera molt clara com es creen els monopolis en una economia de mercat.

Accessòriament, el vídeo també presenta la importància que pot tenir la selecció de l'àudio adequat en l'edició multimèdia.

Consell d'amic, trau el so del vídeo i veuràs que aquest guanya en interès.

Sunday, August 14, 2022

canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (12)

Source: @DubrayFranck, @OuestFrance, 09.08.2022


El passat mes de juliol vaig publicar un post (1) on t'explicava que sempre hem de prendre amb una gran distància els titulars de premsa, especialment quan es tracta de notícies relacionades amb el canvi climàtic. Molt més especialment encara amb totes aquelles que ens presenten titulars impactants que utilitzen les tècniques del clickbait (2) pel finançament de les publicacions gràcies a la publicitat. I molt més especialment encara amb aquelles que ens presenten fenòmens meteorològics o climatològics que, segons els redactors, no s'haurien vist mai abans.

Un bon exemple serien les imatges del llit del riu Loira (França) que ens van presentar alguns diaris el passat 09.08.2022. Imatges que, recuperades i magnificades pels amics de l'apocalipsi, pretenien transportar-nos en un viatge de deliri col·lectiu sustentat en la remarcable sequera que estem vivint enguany.

Afortunadament, també hi ha qui publica a Twitter algunes imatges del passat que ens recorden que, com en aquest cas, no estem davant d'un fenomen nou ni llunyà en el temps. Et proposo donar un cop d'ull al post que @NiusMarco va publicar el passat 11.08.2022, amb una imatge del riu Loira que data de l'estiu del 1976. Una imatge que crec que val la pena precisar que es troba als arxius del mateix diari que ha publicat les imatges amb què he obert el post d'avui: Ouest-France.
Source: @NiusMarco, La Loire 1976, 11.08.2022

Hom podria pensar que una referència a la situació del riu durant l'estiu del 1976 podria haver acompanyat les impactants imatges del riu d'aquest mes d'agost. Però, fins i tot en aquest cas, un altre post ens recorda que no és solament la dimensió temporal que hem de tenir en compte, sinó també la seva dimensió espacial: és a dir, el lloc on s'han fet les fotos que aquesta setmana circulaven per Twitter.

I és que, com ens recordava Thibault Laconde al fil que pots trobar a continuació, les imatges de @DubrayFranck, publicades al tweet d'Ouest-France amb què he obert el post d'avui, estan fetes prop del pont de Varades, a mig camí entre Nantes i Angers, a un braç mort del riu caracteritzat per un rabeig poc profund on l'aigua sovint sembla absent.

En aquest fil pots també pots trobar informacions sobre el cabal de l'aigua del riu en aquest sector durant una sèrie temporal de mesures que comencen el 1842. I si, actualment el cabal 13 km aigües amunt del pont de Varades és de 95 m³/s, l'estació de mesura ha conegut cabals per sota dels 95 m³/s durant la sequera de 1976 (amb un mínim de 73 m³/s el 22 d'agost) però també els anys 1870, 1905, 1906, 1921, 1947, 1949, 1950, etc.
Source: Thibault Laconde, @EnergieDevlpmt, 11.08.2022

Finalment, i per aquells que encara tinguessin algun dubte sobre el contingut del tweet de Thibault Laconde, el mateix 11.08.2022, @Mart_Inangel publicava una imatge del riu Loira poc abans de les 19h00, entre Angers i Saumur, a uns 50 km riu amunt.
Source: @Mart_Inangel, La Loire, a l’instant, entre Angers et Saumur, 11.08.2022 06:49 PM


Jo no sé si l'estiu d'enguany serà el més fresc dels que vindran d'ara endavant. En tot cas, el que és segur és hi ha hagut estius amb sequeres molt més intenses en temps no molt llunyans.

Però com la memòria dels humans cada cop més es limita a reproduir les bajanades que aquests llegeixen a la premsa o escolten a la TV, i com el periodisme sembla estar poblat de professionals que, a més de tenir una memòria temporal força limitada, no saben utilitzar un ordinador més que per escriure, permeteu-me recordar que, almenys pel que fa a Suïssa, l'estiu del 2021 (l'any passat!) va ser el cinquè més plujós des que es van començar a enregistrar les mesures el 1864 (3).
Un été 2021 arrosé, Office fédéral de météorologie et de climatologie MétéoSuisse, 25.08.2021


  1. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (11), publicat en aquest post el 07.07.2021
  2. ¿Qué es el clickbait y cómo usarlo de forma correcta?, Escuela Superior de Ingenieros Comerciales (ESIC), Noviembre 2019
  3. Un été 2021 arrosé, Office fédéral de météorologie et de climatologie MétéoSuisse, 25.08.2021

Thursday, August 11, 2022

albert einstein i l'anarquisme

Barcelona Memory: Einstein en Barcelona, 1923, YouTube, 29.01.2022


Avui m'agradaria comentar amb tu un esdeveniment que no coneix tothom: la visita d'Albert Einstein a Barcelona del 22 al 28 de febrer del 1923.

La versió oficial d'aquesta visita està força ben descrita al vídeo amb què he obert el post d'avui (1). També a un article publicat a La Vanguardia el 23.02.2013 (2), que recordava algunes de les conferències que Albert Einstein va donar a Barcelona, amb uns enllaços als articles que en parlaven en aquella època que pots trobar a l'hemeroteca del diari:
Just per completar aquesta informació de La Vanguardia deixa'm afegir que, als ambients obrers de la ciutat, també hi havia cartells que anunciaven dues conferències d'Albert Einstein: a l'Ateneu sindicalista, en aquells dies, al carrer dels Mercaders i a l'Ateneu racionalista de Sans (sense "t", pels anarquistes), que es trobava al carrer Vallespir 12 (3) (4).
Tornant a l'article de La Vanguardia, aquest començava així:
L'any 1923 el científic Albert Einstein va visitar Barcelona durant sis dies, del 22 al 28 de febrer de 1923, convidat als Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i Intercanvi per l'enginyer i matemàtic Esteve Terradas (5) (6), en nom de la Mancomunitat de Catalunya (7). Aquests cursos tenien com a objectiu impulsar i modernitzar la renovació científica del país.
Sobre l'arribada d'Albert Einstein a Barcelona, la història oficial ens diu que aquest havia oblidat enviar un telegrama anunciant la seva arribada, i que aquesta va ser la causa per la qual no el van anar a rebre les autoritats a l'estació de França. La història oficial -desenvolupada al vídeo- també ens diu que, no trobant ningú a casa d'Esteve Terradas, la parella Einstein es va allotjar a l'Hotel Cuatro Naciones (8).

Sergi Hernández: L’Hotel Cuatro Naciones, l’hotel dels famosos, betévé, 17.07.2021

Si menciono el concepte d'història oficial és perquè els historiadors semblen haver desestimat utilitzar com a font d'informació altres fonts políticament no correctes. Per exemple, les cròniques d'un anarquista escocès: Farquhar McHarg, que va militar a la CNT durant l'època en què actuaven els pistolers a sou de la patronal catalana (9). McHarg va narrar la seva experiència a un llibre: ¡Pistoleros!, que recull la història de l'anarquisme a Espanya durant el segle XX. La ressenya del llibre a Amazon (cf. 3), pot donar una pista d'aquest oblit:
El llibre, que està emmarcat en el teló de fons romàntic de la Barcelona posterior a la Primera Guerra Mundial fins a la mort del general Franco i la "Transició" (...), és d'una lectura apassionant. Els personatges i els esdeveniments són reals. I el teló de fons, colorit per la trista realitat de la pobresa enfront de l'opulència i la riquesa de la burgesia de Barcelona.
¡Pistoleros! The Chronicles of Farquhar McHarg. Books I-III: 1918-1924 (and 1976-1977)

Segons les cròniques de McHarg, Albert Einstein no havia estat mai abans a Barcelona. Però tot sembla indicar que algú li va passar algunes adreces. La primera, la de l'Hotel Cuatro Naciones, on va demanar la mateixa habitació on hom deia que s'havia allotjat Mikhail Bakunin el 1869 (10).
Personalment, no tinc gens clar que Bakunin hagués vingut mai a Barcelona. I probablement aquest és el motiu pel qual, al vídeo de betevé, l'actual propietari de l'Hotel Cuatro Naciones es demana si va marxar sense pagar, perquè no ha trobat cap factura que provi el contrari.
McHarg també diu al seu relat que, un cop va acabar l'enregistrament a l'hotel, Albert Einstein va tornar a utilitzar el seu carnet d'adreces i es va dirigir al local de Solidaridad Obrera (11). on esperava trobar al seu director: Ángel Pestaña (12).

Sense entrar la veracitat de la farra amb Einstein que descriu McHarg, hi ha una part del relat on aquest ens diu que Albert Einstein volia conèixer a Ángel Pestaña perquè uns coneguts anarquistes de Berlín: Rudolf Rocker, Fritz Kater i Augustin Souchy, li havien dit que era la millor persona per explicar-li la realitat del moviment anarquista a Espanya. Si Albert Einstein coneixia bé el francès, tot i no parlar-lo amb fluïdesa (13), probablement algú va dir-li que Ángel Pestaña havia après aquesta llengua quan es va exiliar a França i, tot sembla indicar, que McHarg també la parlava.

Però Albert Einstein no era anarquista.
Acusat en 1919 de ser anarquista, va declarar a una entrevista: “res més lluny de la meva ment que les idees anarquistes. Jo defenso una economia planificada, encara que aquesta no es pot dur a terme a tots els llocs de treball. En aquest sentit, soc socialista” (14). Trenta anys més tard, Albert Einstein desenvoluparia la seva idea sobre el socialisme a un article: Why Socialism? (15) publicat a un mensual socialista nord-americà en maig de 1949.
Com a lliurepensador, com a socialista compromès (16) i potser pel que havia vist i sentit a Suïssa sobre el moviment llibertari, Albert Einstein estava interessat a conèixer els seguidors de les idees anarquistes. Segurament, algú li havia comentat que Ángel Pestaña havia deixat una gran impressió en els dirigents bolxevics, sobretot a Vladimir Lenin, que va veure en Ángel Pestaña, durant els debats de la Internacional Comunista a Moscou i durant una ulterior entrevista personal, un obrer intel·ligent i auster, dotat d'un profund do d'observació i d'un esperit crític indomable (17).

Albert Einstein va arribar amb la idea de debatre sobre teoria política amb Ángel Pestaña i els seus companys, i va pensar que la recomanació de la lectura de l'obra de Spinoza permetria que aquells anarquistes entenguessin la importància de l'estat com a garant de les llibertats del poble. Va ser un bon intent. El problema era que Ángel Pestaña havia estat tres anys abans a la Unió Soviètica, i res del que va veure en aquell país li va semblar que tingués la més mínima relació amb les idees de Spinoza:
Després del seu viatge a Rússia, el 1920, amb l'objectiu d'avaluar l'interès d'una adhesió de la CNT a la Internacional Comunista, l'informe redactat per Ángel Pestaña va ser vital per al distanciament de la CNT dels bolxevics. Aquest informe es pot consultar en dos volums: Setenta días de Rusia. Lo que yo vi i Setenta días de Rusia. Lo que yo pienso (Solidaridad Obrera, download twin books PDF).

La revolució no és, no pot ser, l'obra d'un partit. Un partit no pot fer una revolució; un partit no pot anar més enllà de l'organització d'un cop d'estat, i un cop d'estat no és una revolució. (...) Si al primer volum Ángel Pestaña narrava allò que havia viscut en relació amb les realitats del bolxevisme, al segon volum descrivia la dictadura de Lenin i els seus camarades, així com els crims i els errors que s'estaven cometent a Rússia en nom de la revolució bolxevic (18).
Solidaridad Obrera, download twin books PDF

Ara que ja sabem tres o quatre coses més sobre les idees d'Albert Einstein podem tornar a la seva visita oficial a Barcelona.

Qualsevol que fos la idea que tingués Esteve Terradas sobre l'impuls i la renovació científica del país invitant Albert Einstein, la Mancomunitat de Catalunya era qui estava al càrrec de les despeses i de l'organització institucional de la visita.

I és així que, fent prova d'una impressionant manca d'empatia, segurament també d'un elevat xovinisme, l'invitat no va poder escapar a les obligades visites als monestirs de Poblet i de Sant Cugat o a les esglésies de Terrassa.

Albert Einstein va descriure a Esteve Terradas com un dels homes més interessants que mai havia trobat: Terradas és d'una gran intel·ligència, i sobretot molt original (...) he conegut molts homes en el curs de la meva vida, i no vacil·lo a afirmar que el professor espanyol és un dels que més m'han interessat (19). Detall oblidat per la majoria dels historiadors oficials, McHarg descriu a Esteve Terradas al seu llibre com un enginyer simpatitzant de la CNT i maçó del Gran Orient, partidari entusiasta de les escoles racionalistes (3).

Esteve Terradas va organitzar el 27 de febrer una visita a l'Escola del Mar: referent europeu de la renovació pedagògica (cf. 3):
L'Escola del Mar fou una institució pedagògica pública nascuda a iniciativa de l'Assessoria Tècnica de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Basada en l'experiència de l'Escola del Bosc, inspirada en la renovació pedagògica de l'Escola Moderna impulsada per Ferrer i Guàrdia, el seu fundador i animador va ser el pedagog Pere Vergés i Farrés. S'inaugurà oficialment el 3 d'agost de 1921 (20) (21).
El mateix dia que Esteve Terradas havia organitzat la visita a l'Escola del Mar, la Mancomunitat va organitzar una visita a l'Escola Baixeras, finançada per l'arquitecte i financer, Àngel Baixeras (22): un edifici remarcable.
Año 1922. Recorte prensa atentado contra Angel Pestaña. Manresa, Baixada Sant Ignasi, Todo Colección

No tinc ni idea de si Ángel Pestaña li va explicar a Albert Einstein que, sis mesos abans de la seva arribada a Barcelona, quan es dirigia a donar una conferència al Teatre Nou de Manresa sobre el tema de la Unió Soviètica i el problema social, uns pistolers a sou de la patronal catalana li van disparar quatre trets: va salvar la vida per pur miracle (23). Mentre Albert Einstein seguia amb el seu viatge i estava impartint les seves conferències a Madrid, els pistolers a sou de la patronal catalana van posar fi a la vida de Salvador Seguí el 10 de mars del 1923.
Al vespre del dia 10 de març de 1923 eren assassinats al carrer de la Cadena els destacats militants dels Sindicats Únics de la CNT, Salvador Seguí “El Noi del Sucre” i Francesc Comas “Peronas”: Uns dies abans, el 27 de febrer, ambdós cenetistes havien estat presents en un acte celebrat al Sindicat Únic de la Distribució, al carrer Més Baix de Sant Pere, on va parlar l’eminent científic i Premi Nobel de Física Albert Einstein (24).
Més enllà dels discursos xovinistes organitzats per la Mancomunitat de Catalunya, la situació política i sindical del moviment obrer a Espanya quedava doncs àmpliament resumida en l'intent d'assassinat d'Ángel Pestaña i en l'assassinat reeixit de Salvador Seguí. El colofó d'aquell 1923 seria la proclamació, a Barcelona, durant el mes de setembre, de la dictadura de Primo de Rivera, amb el vist-i-plau de la patronal catalana. Mesos després, en març del 1924, Ángel Pestaña tornaria a entrar a la presó, on passaria dos anys abans de tornar a entrar poc temps després.

Sobre el que es va dir -i el que es va inventar sobre el que es va dir- a la conferència del Sindicat Únic de la Distribució, crec que millor et deixo llegir el blog de Xavier Lasauca i Cisa (25), millor blog personal d'Universitats, Recerca i Ciència 2011. També el capítol: Einstein y los Anarcosindicalistas (26) d'un llibre de Thomas F. Glick publicat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques en 2005. Si no tens gaire temps, pots començar pel resum honest publicat per sindicalismo.org en 2020: El día que Einstein visitó la CNT de Barcelona y se interesó por el movimiento obrero (27).

Si t'interessa més saber el nom dels nens que surten a les fotos que van fer-li a Albert Einstein durant la seva visita a Barcelona, on va escoltar sardanes, o quins discs de sardanes li van regalar, et deixo llegir les cròniques dels periodistes de La Vanguardia. Ara bé, si vols llegir alguna cosa sobre què pensava Einstein sobre el nacionalisme català, potser t'interessarà llegir el capítol que Thomas F. Glick li dedica al seu llibre: Einstein y el nacionalismo catalán (26).


Epíleg: Si en algun moment t'he deixat la impressió de ser un fervent admirador d'Ángel Pestaña o d'Esteve Terradas, deixa'm tancar aquest post dient que la vida dona moltes voltes i que tothom intenta adaptar-se a elles de la millor manera que sap i que pot. En aquest post m'he limitat a compartir algunes notes que tenia per casa i les he delimitat temporalment en el període que va precedir i el que va seguir a la visita d'Albert Einstein a Barcelona. Sobre què va passar en la vida d'aquests personatges temps després, et recomano llegir la seva biografia a Wikipedia.
  1. Barcelona Memory: Einstein en Barcelona, 1923, YouTube, 29.01.2022
  2. Einstein en Barcelona, La Vanguardia (Hemeroteca), 23.02.2013
  3. Farquhar McHarg: Pistoleros! The Chronicles of Farquhar McHarg: Books I-III: 1918-1924 (and 1976-1977) (English Edition), ChristieBooks. 1070 pages || Una traducció al francès de l'episodi de la visita d'Albert Einstein a Barcelona és disponible a: Albert Einstein à Barcelone, Le blog de Floréal, 03.06.2022.
  4. El Congrés de Sants de la CNT (1918), Memòria Democràtica, Ajuntament de Barcelona
  5. Wikipedia: Esteve Terradas [en] [fr] [es] [ca]
  6. Esteve Terradas, impulsor de la ciencia y la ingenieria, La Vanguardia (Hemeroteca, PDF), 21.03.1992
  7. Wikipedia: Mancomunitat de Catalunya [en] [fr] [es] [ca]
  8. Sergi Hernández: L’Hotel Cuatro Naciones, l’hotel dels famosos, betévé, 17.07.2021
  9. Wikipedia: Pistolerismo
  10. Wikipedia: Mikhail Bakunin [en] [fr] [es] [ca]
  11. Wikipedia: Solidaridad Obrera [en] [fr] [es] [ca]
  12. Wikipedia: Ángel Pestaña [en] [fr] [es] [ca] || Tomàs Álvarez: Ángel Pestaña: El anarquista de la triste figura, Diario de León, 25.04.2004
  13. Jimena Canales: Einstein, du Collège de France à la Société française de philosophie. Paris: Collège de France, 2020 (généré le 23 juillet 2022). ISBN : 9782722605503. DOI : https://doi.org/10.4000/books.cdf.9382.
  14. David E. Rowe and Robert Schulmann: What Were Einstein's Politics?, History News Network, Columbian College of Arts and Sciences, 2007.
  15. Albert Einstein: Why Socialism?, Monthly Review, 2009, Volume 61, Issue 01 (May)
  16. Wikipedia: Political views of Albert Einstein
  17. Sinopsis de Ángel Pestaña Núñez: Setenta días en Rusia. Lo que yo vi, Almuzara; nº 1 edición 20 febrero 2018, amazon.es || Chap. XIX, Hablando con Lenin
  18. Sinopsis de Ángel Pestaña Núñez: Setenta días de Rusia. Lo que yo pienso, Casa del Libro
  19. José Gallego-Díaz, «Alberto Einstein, símbolo de nuestro tiempo», A B C, 19 de abril de 1955. A. Fabra Rivas, «Una visita a Einstein», El Sol, 27 de marzo de 1930. Cuando estuvo en Madrid, Einstein dijo de Terradas: «C’est une singularité»; Vera, «El doctorado» (núm. 3). Otra versión la da Theodore von Karman, The Wind and Beyond (Boston, Little Brown, 1967), p. 340: Albert Einstein dijo en una ocasión de (Terradas): "Estuve en España, observé a la ciencia española y descubrí a Terradas" in Thomas F. Glick: Einstein y los españoles. Ciencia y sociedad en la España d’entreguerras [PDF]. Editorial CSIC (2005)
  20. Jordi Brasó-Rius: Història i pedagogia de l'Escola del Mar (1922-1938), October 2017, ResearchGate, Social and Education History 6(3):226-260, DOI:10.17583/hse.2017.2717
  21. Wikipedia: Escola del Mar
  22. Wikipedia: Grup Escolar Baixeras
  23. Jordi Bonvehí i Castanyer: El pistolerisme manresà. L'atemptat contra Àngel Pestaña, Històries Manresanes, 02.05.2008
  24. Ferran Aisa: 90 aniversari de l'assassinat de Salvador Seguí, Vaixell Blanc, 10.03.2013
  25. Xavier Lasauca i Cisa: Einstein, Barcelona i anarquisme (1923), L'ase quàntic, 17.03.2013
  26. Thomas F. Glick: Einstein y los españoles. Ciencia y sociedad en la España d’entreguerras [PDF]. Editorial CSIC (2005) || Einstein y los Anarcosindicalistas || Einstein y el nacionalismo catalán
  27. El día que Einstein visitó la CNT de Barcelona y se interesó por el movimiento obrero, sindicalismo.org, 10.11.2020

Tuesday, August 9, 2022

l'anarchisme en suisse

Les anarchistes de Suisse Romande, Appellation romande contrôlée, 10.01.2004


L'any 2004, un programa de la RTS: Appellation Romande Contrôlée, presentava a un vídeo de 5 minuts (1), tres figures anarquistes de la Suisse Romande (2). Michel Nemitz responsable del centre cultural L'espace noir (3) de St-Imier; Marianne Enckell, responsable de la biblioteca del Centre international de recherches sur l'anarchisme (CIRA) (4) i Jacques Fasel, responsable d'un bistrot comunitari a la vora del Doubs.

Aquest vídeo em serveix com introducció a una proposta que et vull fer. La de fer junts un curt viatge a través de l'anarquisme a Suïssa. Un viatge que potser t'ajudarà a trencar alguns dels estereotips que puguis tenir sobre el nostre país.
  • Sabies que Suïssa va ser terra d'asil per exiliats anarquistes com ara Mikhail Bakunin, Peter Kropotkin o Élisée Reclus (5)?
  • Durant el segle XIX el moviment anarquista s'havia consolidat a la regió del Jura suís. El 1871 Mikhail Bakunin va presentar les seves idees als obrers de la rellotgeria de la Fédération Jurassienne. L'any 1872, aquesta federació, que comptava amb una forta implantació a Saint-Imier, va organitzar un congrés durant el qual es va fundar l'Associació Internacional de Treballadors Anti-autoritaris o Internacional Anti-autoritària.
  • Com enguany es commemoren els 150 anys d'aquell congrés, les jornades que tenien lloc des de fa deu anys a Sant-Imier han tingut un significat molt especial (6) (7).
  • En realitat, l'Associació Internacional de Treballadors Anti-autoritaris era la branca anarquista de l'Associació Internacional de Treballadors, també coneguda posteriorment com la Primera Internacional, fundada a Londres (UK) el 1864. Crec que val la pena recordar que la Primera Internacional va celebrar el seu primer congrés a Ginebra, del 3 al 08.09.1866, el segon a Lausana, 2 al 08.09.1867 i el quart a Basilea, el setembre del 1869 (8).
  • El 2012, SwissInfo, una plataforma en deu idiomes que publica notícies del nostre país arreu del món, publicava un article de lectura recomanada on deia que: Suïssa és el bressol de l'anarquisme. Les petjades del moviment llibertari acompanyen des de fa un segle i mig la història del país (9).
  • Berna és la ciutat on es troba el cementiri de Bremgarten, on està enterrat Mikhail Bakunin (10).
En 1976, algunos militantes de izquierda en Zúrich fundaron la liga de fútbol progresista, en la que figuraba el FC Bakunin. Christoph Keller

  1. Les anarchistes de Suisse Romande, Appellation romande contrôlée, 10.01.2004
  2. Wikipedia: Suisse romande || La Suisse Romande, o més rarament Romandie, sovint també anomenada Suïssa francesa, és la part francòfona de Suïssa.
  3. Espace Noir: Home page
  4. Centre international de recherches sur l'anarchisme (CIRA): Home page || Wikipedia
  5. Veure The Brewery Conspiracionists (3/3), publicat en aquest blog el 29.01.2020
  6. Benedikt Meyer: Des anarchistes dans le Jura, Musée national suisse, 07.10.2019 || Les anarchistes se réuniront à nouveau à Saint-Imier, 20minutes.ch, 06.08.2021 || Anarchisme, au-delà des idées reçues, RTS, 10.06.2022
  7. St-Imier, capitale mondiale des anarchistes, ArcInfo, 09.08.2012 || Rencontre Internationale Anti-autoritaire 2022, renverse.co, 29.07.2021
  8. Wikipedia: International Workingmen's Association (IWA), often called the First International [en] [fr] [es] [ca]
  9. Bakunin y los relojeros, SwissInfo, 29.08.2012
  10. Veure Bakunin et la Suisse, publicat en aquest blog el 20.08.2017

Sunday, August 7, 2022

mel brooks and cary grant

Thursday, August 4, 2022

kutxi romero / vito iñiguez

Marea: Como el viento de poniente (letra), Youtube, 25.11.2013


El 27.07.2022 tancava un post dedicat a Jesús Quintero (1) amb un tema de Marea (2): Como el viento de poniente i un tema de Reincidentes (3): Jartos de aguantar.

Si dones un cop d'ull a Wikipedia veuràs que Marea va fer la seva primera gira amb Reincidentes. Si et diu, pots veure a Fernando Madina (Reincidentes) interpretar: Como el viento de poniente amb Marea a un concert del 12.03.2005 al Palau Olímpic de la Vall d'Hebron (Barcelona).
Marea - Como el viento de Poniente (ft. Fernando Madina, Reincidentes), YouTube, 17.11.2020
En aquest altre vídeo, és Kutxi Romero l'invitat a cantar a un tema brutal de Reincidentes:
Reincidentes: Una Tierra Llamada Rabia (ft. Kutxi Romero), Youtube, 03.12.2021
Segur que ja ho has realitzat escoltant el tema amb què he obert el post d'avui, i més encara si has escoltat altres temes de Marea: les lletres dels temes de la banda no poden amagar la càrrega brutal de la poesia de Kutxi Romero (5), que ja ha publicat sis llibres.

Deixa'm afegir però que, si les lletres de Kutxi Rromero als temes de Marea m'electritzen la pell, la poesia de les lletres de Vito Íñiguez als temes interpretats amb la seva banda: Sínkope (6) són ja pura alta tensió.

Què et sembla si comencem per un tema escrit per Vito Íñiguez i interpretat amb Kutxi Rromero?

Sínkope - Sínkope: El carro de la vida (ft. Kutxi Romero) (2007), YouTube, 16.04.2018

A seguir batallando mientras vayan quedando cartas pa' seguir la partida .... Abans de tancar el post d'avui amb dos vídeos de Sínkope, et proposo que escoltis, més tard, si tens temps, o un altre dia, aquests altres :
Sínkope: En tarros de miel, YouTube, 09.08.2007
Sínkope: Vivo En Un País, YouTube, 16.12.2016
Sínkope: A un beso mío lo llaman ruina, YouTube, 21.05.2018
Sínkope: De vuelta de ná, YouTube, 12.04.2019
Sínkope: Sin tí no hay color, YouTube, 02.04.2020
Sínkope: El carro de la vida (Artistas invitados, Versión acústica), YouTube, 07.07.2020

Sínkope - Pa cuando me juzguéis, YouTube, 18.02.2014

  1. Veure Sobre el periodisme - Jesús Quintero, publicat en aquest blog 27.07.2022
  2. Wikipedia: Marea
  3. Wikipedia: Reincidentes
  4. Wikipedia: Fernando Madina
  5. Wikipedia: Kutxi Romero
  6. Wikipedia: Sínkope

Tuesday, August 2, 2022

noam chomsky - la base

La Base #76 - Chomsky en La Base: la guerra de Ucrania y los medios, YouTube, 16.02.2022


Al podcast que dirigeix a Público, el passat 16.06.2022, Pablo Iglesias entrevistava a una llegenda: Noam Chomsky, sobre la guerra a Ucraïna i el poder dels mitjans de comunicació.

Als seus 93 anys i amb dificultats per expressar-se, Chomsky demostrava, un cop més, tenir una remarcable clarividència.

Una entrevista que et recomano molt i molt veure.