 |
| Urbee 2, prototip fabricat amb una impressora 3D per KorEcologic |
El passat 16.12, en una entrada que vaig anomenar: the future is now, et parlava d'una cadena de bricolatge que, al bell mig d'altre ferralla, venia scanners i impressores 3D. L'endemà, Lluïsa va deixar-me al damunt de la taula un prospecte de La Poste on ens informaven d'un nou servei als clients basat en l'oferta d'impressores 3D, consumibles, cursos de disseny i ... un servei de scanning i d'impressió !!!
Per la promoció d'aquest servei, La Poste s'ha associat a un partner suís: my3dworld i han organitzat un roadshow per diferents viles del país on, entre altres coses, ofereixen al public la possibilitat de fer-se una reproducció personal en una figura a escala o la impressió de bijuteria personalitzada. Més enllà de la venda de la ferralla i dels accessoris, la idea de La Poste és ficar en marxa un servei on puguis enviar un fitxer informàtic i rebre per correu una peça fabricada per una impressora 3D.
Més val fer un esforç d'abstracció per veure tot el que això representa, perquè estem entrant -i a tota pastilla!- en un canvi industrial i de societat que, en pocs anys, pot canviar les nostres maneres de vida, tal i com avui les entenem. Si ja havíem vist en altres entrades com la transició energètica està polvoritzant, lenta però decididament, el model de consum energètic que coneixíem fins ara, la irrupció del concepte de la impressió 3D pot acabar amb un sistema econòmic basat en l'oferta i la demanda, deixant a aquesta darrera un lideratge desconegut fins ara. Una divisió internacional del treball basada en uns costos de mà d'obra que deixaran de tenir sentit. Una xarxa de transport global de mercaderies que pot quedar ràpidament sobredimensionada. Una organització laboral al voltant de grans centres de producció que pot deixar de tenir sentit.
Cas que el discurs d'Obama del 2013 no t'acabi de convèncer, el vídeo del telenotícies que France 2 va emetre a principis del 2014 ho expressa amb molta més claredat. El que el mes de Gener semblava la ciència ficció, s'ha convertit en banalitat a finals d'enguany. Parlem del scanning de peces existents per la fabricació de recanvis a casa o peces que els fabricants ja no tenen en stock: a mi m'ha fet pensar en donar-li un nou look a una torradora Taurus que tenim a casa des de fa més de 25 anys i que segueix funcionant de conya!
Parlem de la transició immediata del design a la producció del prototip, sense costos addicionals i amb un nivell de qualitat extraordinari, experimentat des de fa anys. No estem parlant solament de petits accessoris: estem parlant de vehicles com l'Urbee2, avui en prototip, que'ns podrien fabricar a un taller prop de casa. No estem parlant solament de peces en plàstic: la impressió 3D per fusió amb làser directe de metall (DMLS) permet fabricar ràpidament peces en metall tant resistent com les que coneixem. Estem parlant de la impressió d'edificis. a la terra o a l'espai. Estem parlant de la fabricació de teixit cel·lular. Però, més important encara, estem parlant d'una màquina que hom pot muntar-se a casa per menys de 400 euros!
Si el potencial de canvi tecnològic i social de la impressió 3D és brutal, perquè no ho reflecteix el curs de les accions a la borsa? A Gartner Group creuen que el mercat és encara immadur i estem a 10 anys del consum massiu d'aquests aparells, car el preu mitjà d'una impressora 3D segueix sent massa alt per a molts consumidors.
Vist el que està passant en tot cas a Suïssa [1] [2], crec que no haurem d'esperar 10 anys per veure com s'enlaira el consum d'aquesta tecnologia. Però tampoc crec en un canvi radical, sinó en que aquest anirà arribant progressivament. En fi, deixem temps al temps per veure si, realment, estem davant d'una nova revolució industrial i quin serà el seu impacte en el sistema.
Per la promoció d'aquest servei, La Poste s'ha associat a un partner suís: my3dworld i han organitzat un roadshow per diferents viles del país on, entre altres coses, ofereixen al public la possibilitat de fer-se una reproducció personal en una figura a escala o la impressió de bijuteria personalitzada. Més enllà de la venda de la ferralla i dels accessoris, la idea de La Poste és ficar en marxa un servei on puguis enviar un fitxer informàtic i rebre per correu una peça fabricada per una impressora 3D.
Més val fer un esforç d'abstracció per veure tot el que això representa, perquè estem entrant -i a tota pastilla!- en un canvi industrial i de societat que, en pocs anys, pot canviar les nostres maneres de vida, tal i com avui les entenem. Si ja havíem vist en altres entrades com la transició energètica està polvoritzant, lenta però decididament, el model de consum energètic que coneixíem fins ara, la irrupció del concepte de la impressió 3D pot acabar amb un sistema econòmic basat en l'oferta i la demanda, deixant a aquesta darrera un lideratge desconegut fins ara. Una divisió internacional del treball basada en uns costos de mà d'obra que deixaran de tenir sentit. Una xarxa de transport global de mercaderies que pot quedar ràpidament sobredimensionada. Una organització laboral al voltant de grans centres de producció que pot deixar de tenir sentit.
Cas que el discurs d'Obama del 2013 no t'acabi de convèncer, el vídeo del telenotícies que France 2 va emetre a principis del 2014 ho expressa amb molta més claredat. El que el mes de Gener semblava la ciència ficció, s'ha convertit en banalitat a finals d'enguany. Parlem del scanning de peces existents per la fabricació de recanvis a casa o peces que els fabricants ja no tenen en stock: a mi m'ha fet pensar en donar-li un nou look a una torradora Taurus que tenim a casa des de fa més de 25 anys i que segueix funcionant de conya!
Parlem de la transició immediata del design a la producció del prototip, sense costos addicionals i amb un nivell de qualitat extraordinari, experimentat des de fa anys. No estem parlant solament de petits accessoris: estem parlant de vehicles com l'Urbee2, avui en prototip, que'ns podrien fabricar a un taller prop de casa. No estem parlant solament de peces en plàstic: la impressió 3D per fusió amb làser directe de metall (DMLS) permet fabricar ràpidament peces en metall tant resistent com les que coneixem. Estem parlant de la impressió d'edificis. a la terra o a l'espai. Estem parlant de la fabricació de teixit cel·lular. Però, més important encara, estem parlant d'una màquina que hom pot muntar-se a casa per menys de 400 euros!
Si el potencial de canvi tecnològic i social de la impressió 3D és brutal, perquè no ho reflecteix el curs de les accions a la borsa? A Gartner Group creuen que el mercat és encara immadur i estem a 10 anys del consum massiu d'aquests aparells, car el preu mitjà d'una impressora 3D segueix sent massa alt per a molts consumidors.
Vist el que està passant en tot cas a Suïssa [1] [2], crec que no haurem d'esperar 10 anys per veure com s'enlaira el consum d'aquesta tecnologia. Però tampoc crec en un canvi radical, sinó en que aquest anirà arribant progressivament. En fi, deixem temps al temps per veure si, realment, estem davant d'una nova revolució industrial i quin serà el seu impacte en el sistema.
No comments:
Post a Comment