Wednesday, May 10, 2017

un atles 3D desenvolupat per una empresa de sallent

No sé si has escoltat alguna cosa d'aquesta petita empresa de Sallent: Planet Factory. Es dedica a crear apps per smartphones destinats a la canalla: el nostre amor per a l'exploració, el descobriment i l'intercanvi ens ha inspirat per ajudar als nostres nens a explorar, descobrir i experimentar el món que ens envolta d'una manera segura i creativa.

La presentació dels objectius de l'equip segueix així: El nostre enfocament per a la creació de contingut és acceptar que hi ha vàries maneres d'aprendre i, per tant, poder oferir diferents solucions que permetin als nens maximitzar el seu potencial. Els estils d'aprenentatge inclouen conceptes com: Intel·ligència logicomatemàtica, espacial, lingüística, corporalcinestètica, musical, interpersonal, intrapersonal i naturalista.

Personalment, vaig descobrir-los a una publicació mexicana: La Letra Roja, que presentava la seva darrera aplicació: Atlas 3D: la nueva app para aprender geografía. Després vaig passar-me per Google Play i vaig trobar un munt d'aplicacions. Semblen força interessants. Aviam quan trobo un moment per donar un cop d'ull. Si tu ja ho has fet, et proposo de deixar algun comentari.

Tuesday, May 9, 2017

star wars: a funny swiss approach


More information: http://www.maisondudessindepresse.ch


See also:

Monday, May 8, 2017

a humanitarian forum for geographic information

Venir au secours de populations touchées par un conflit nécessite une bonne connaissance des lieux.
source: Keystone/AP, publiée par 20minutes.ch
CartONG és una organització no governamental compromesa des del 2006 amb la promoció de l'ús de la informació geogràfica per millorar la recollida i anàlisi de dades per als programes d'assistència humanitària d'emergència i de desenvolupament a tot el món. Malgrat un nombre enorme de voluntaris, l'equip fix és força reduït i, com pots veure en aquesta pàgina, bàsicament localitzat a França.

Això no treu que siguin remarcablement dinàmics, com ho demostra la organització el passat mes d'octubre del GeOnG 2016: The Humanitarian Forum for Geographic Information. O com ho demostra també una llista impressionant de partners, com pots comprovar en aquest enllaç. Entre aquests partners pots trobar un altre equip digne de menció: OpenStreetMap, l'organització que ha posat en la nostres mans una eina equivalent en cartografia col·laborativa al que wikipedia és a les enciclopèdies (veure a Wikipedia [en] [ca]).

A l'edició en francès de 20 Minutes del passat 05.05.2017 un article signat per Lucie Fehlbaum: Aider les humanitaires à s'orienter en peu de clics, parlava de la presentació de CartONG a la Universitat de Ginebra i del projecte de cartografia participativa amb OpenStreetMap en suport de les ONG, una presentació que es va preparar amb la col·laboració del MEG (Mouvement des Etudiant.e.s en Géographie)
Là où les conflits bouleversent les zones urbaines, comme en Afrique, les cartes sont vite obsolètes. «Les bénévoles sur place ont besoin de données claires, notamment sur la population et les infrastructures, pour pouvoir travailler efficacement, explique Martin Noblecourt, de CartONG. Le site OpenStreetMaps fonctionne comme Wikipédia, tout le monde peut ajouter une information depuis chez lui».

Avec trois millions de contributeurs répartis sur toute la planète depuis son lancement en 2006, CartONG travaille avec plusieurs ONG, de Médecins sans frontière à la Croix-Rouge (CICR). «Cette communauté, vivante, nous fournit d’importantes données pour les projets d’eau et d’habitat, révèle Yann Rebois, cartographe au CICR. Nous travaillons en ce moment à Goma, au Congo. Les contributeurs ont répertorié 50000 bâtiments en plus en à peine deux semaines.»

Sunday, May 7, 2017

genètica vs epigenètica?


pots activar els subtítols al menú que tens abaix a la dreta del vídeo

Hi han persones que necessiten de certeses, de veritats absolutes i inamovibles al llarg del temps, i que se senten desorientades davant de qualsevol realitat canviant.

Quan es tracta de la teoria de l'evolució estem acostumats a veure'ls com creacionistes (1). Però on els trobem quan parlem de genètica?



Modern Synthesis

A principis del segle XX, la Modern Synthesis (2) intentava conciliar els postulats de Charles Darwin i de Gregor Mendel en un marc teòric conjunt que establia l'evolució com a paradigma central de la biologia. Més tard, gràcies al desenvolupament de les tècniques de manipulació genètiques a la dècada de 1970, s'integraria també l'embriologia i s'acabaria  per imposar la idea de que les propietats dels organismes vius es transmeten a les generacions futures únicament a través de l'ADN.

El seguiment d'aquesta teoria permetia explicar molts aspectes de la forma i funció dels éssers vius. Sols que diverses observacions la posaven en qüestió molt abans. Par exemple, perquè els grans de blat de moro que tenen una seqüència d'ADN idèntica tenen colors diferents (3) ?
Altres observacions semblaven revelar que les diferències d'aspecte entre els individus que tenen exactament els mateixos antecedents genètics es devien a diferències en l'ambient en el que es desenvolupaven les cèl·lules i  provocava un conjunt de reaccions químiques i altres processos que modifiquen l'activitat de l'ADN, però no la seva seqüència.
Aquests mecanismes de control epigenètic permetrien als éssers vius adaptar-se a un entorn inestable. Les plantes gestionarien millor l'estrès durant les sequeres si ja havien passat per una situació similar. En aquest cas, els marcadors epigenètics del patrimoni genètic representarien una mena de memòria d'estrès de les plantes. (...) Sols que l'idea de que el patrimoni genètic sotmès a la reprogramació epigenètica es pugui transmetre a la descendència no està encara totalment admesa per la comunitat científica, tot i que certes marques de reprogramació epigenètica semblen sobreviure i justifiquen els estudis actuals sobre els mecanismes epigenètics de l'heretatge.
Genètica

Deixem però un moment l'epigenètica de banda. Potser que l'any passat vas llegir alguna cosa sobre la polèmica creada per un projecte que hauria de durar 10 anys, amb un cost estimat en miliards de US dòlars, destinat al millorament de les tècniques de fabricació sintètica de gens, i a la fabricació completa d'un genoma humà (4). Un lector de l'article que ho anunciava a Nature, va deixar aquest comentari:
Un anterior projecte de re-sintetització del genoma no va portar cap revelació particularment útil sobre el seu funcionament. Es el mateix que si fotocopiem la Mona Lisa: no ens ajuda a entendre el que fa que sigui una obra mestra. Això és, per desgràcia, un fals camí per comprendre les estructures moleculars de la vida i les seves interaccions. A més, aquest projecte crea dilemes legals i morals: la re-sintetització de l'ADN és una argúcia destinada a afeblir les garanties legals contra la manipulació de material genètic humà? Què passa si aquest sistema artificial es recombina accidentalment amb el material genètic d'una persona viva?
Comparteixo el raonament del comentari i el trobo més pertinent encara a la llum de la lectura d'un vell article del 2015, que ens parlava de la modificació de l'ADN d'un bacteri per fer-lo dependent de la presència d'un aminoàcid, sense el qual seria incapaç de produir les proteïnes necessàries per sobreviure (5). O a la llum dels experiments realitzats per investigadors de la Universitat de Washington, que han desenvolupat un dels primers sistemes complets per a codificar, emmagatzemar i recuperar fitxers digitals utilitzant molècules d'ADN, que poden emmagatzemar la informació d'una manera molt més eficient que amb l'ús de les actuals tecnologies d'arxiu (6).

Epigenètica

Tornem a l'epigenètica, concretament a excel·lent vídeo de Moshe Szyf (7): How early life experience is written into DNA (8), un científic que se'ns presenta com un pioner en el camp de l'epigenètica i un expert en l'estudi de com els éssers vius reprogramen el seu genoma en resposta a factors socials com l'estrès o la manca d'aliments.

La seva investigació suggereix que els senyals bioquímics que passen de mares a fills li diuen a aquests en quin tipus de món viuran a través del canvi de l'expressió dels gens. En relació amb el vídeo, aquestes són algunes de les parts que he trobat més remarcables:
En relació al tractament epigenètic de l'addicció a la cocaïna, Szyf diu que: (...) si podem programar els gens, si no som només els esclaus de la història dels nostres gens, els podem desprogramar? Car les causes epigenètiques poden provocar malalties com el càncer, malalties metabòliques i malalties de salut mental (...).  Una diferència fonamental entre un fàrmac epigenètic i qualsevol altra droga és que els fàrmacs epigenètics eliminen essencialment els signes de l'experiència que, un cop han desaparegut, no tornen a aparèixer, a menys que hom torni a repetir la mateixa experiència (...). 

L'ADN no és només una seqüència de lletres; no és només un guió. L'ADN és una pel·lícula dinàmica. Les nostres experiències s'estan escrivint en un film que és interactiu. Veient un film de la teva vida a través de l'ADN, pots eliminar un actor i afegir-ne un altre. I tot i la naturalesa determinista de la genètica, tenim el control de la forma en que els teus gens es veuen. I això té un missatge optimista enorme per a la capacitat de trobar remeis per algunes malalties mortals com el càncer amb un nou enfoc (...).

El nostre ADN està constituït per dos components, dues capes d'informació. Una vella capa d'informació que ha passat per milions d'anys d'evolució: una capa fixa i molt difícil de canviar. L'altra capa d'informació és la capa epigenètica, que és oberta i dinàmica i estableix una narrativa interactiva que ens permet controlar, en gran mesura, el nostre destí, per ajudar al destí dels nostres fills i per vèncer, esperem, la malaltia i els problemes de salut greus que han plagat la humanitat des de fa molt de temps.
CRISPR-Cas9

Fa un any vaig publicar una entrada sobre la tecnologia CRISPR-Cas9 (9), utilitzada per a l'edició de gens (afegint, interrompent o canviant les seqüències de gens específics) i per a la regulació gènica. Val la pena recordar-la perquè un estudi publicat enguany per investigadors de la Johns Hopkins University sembla demostrar que més de 2/3 de les alteracions genètiques que estan en l'origen del càncer es deuen a errors fortuïts en la còpia de l'ADN que es produeixen durant el procés de divisió cel·lular (10).
Cada cop que una cèl·lula es divideix, es produeixen una mitjana de tres mutacions accidentals de l'ADN. La majoria d'aquestes mutacions no tenen conseqüències, ja que es produeixen en llocs intranscendents de la molècula d'ADN. Però alguna d'elles es produeixen ocasionalment en gens que, quan es veuen alterats, poden afavorir el càncer (...).

No sol ser suficient una única mutació per desencadenar un càncer. En la majoria dels casos, s'han d'acumular diverses mutacions perquè les cèl·lules comencin a multiplicar-se sense control (...).

Les estimacions de l'estudi afirmen que aquests errors fortuïts redueixen els factors hereditaris a un 5% dels casos de càncer actuals. "Moltes persones desenvolupen càncer encara que tinguin una higiene de vida saludable", declara Bert Vogelstein, director de la investigació, en un comunicat. "Aquestes persones no haurien de sentir-se culpables per desenvolupar un càncer. Res del que van fer o van deixar de fer els fa responsables de la malaltia ". Els investigadors conclouen que es podrien evitar al voltant del 40% de tots els càncers millorant la prevenció amb estils de vida saludables. Però que, fins i tot extremant la prevenció, gairebé un 60% dels càncers seguiran produint-se per causes fortuïtes. 
Per reduir la mortalitat del càncer, per tant, serà necessari millorar les tècniques de diagnòstic precoç per detectar els tumors quan encara es poden tractar amb èxit. O revertir els errors observats en la divisió cel·lular gràcies a la tecnologia CRISPR-Cas9 ... el dia que respongui a totes les expectatives que es van posar en ella, clar (11). Fins i tot, no estaria de més seguir amb atenció l'estat de la recerca d'investigadors com Moshe Szyf.


  1. Wikipedia: Creacionismo (la versió en català, a mi no m'ha acabat de convèncer)
  2. Wikipedia: Modern Synthesis
  3. L'épigénétique est-elle héréditaire?, Horizons, Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique, 07.12.2016
  4. Ewen Callaway: Plan to synthesize human genome triggers mixed response, Nature, 02.06.2016 // Andrew Pollack: Scientists Announce HGP-Write, Project to Synthesize the Human Genome, New York Times, 02.06.2016
  5. Alexis J. Rovner et al.: Recoded organisms engineered to depend on synthetic amino acids, Nature, 05.02.2015, 518, pp 89–93
  6. Jennifer Langston: UW team stores digital images in DNA - and retrieves them perfectly, UW Today, 07.04.2016
  7. Wikipedia: Moshe Szyf
  8. Moshe Szyf: How early life experience is written into DNA, TEDx Bratislava, July 2016
  9. David Guasch: Genome Engineering - CRISPR, 24.05.2016
  10. Josep Corbella: Dos tercios de las mutaciones genéticas que causan cáncer son debidas al azar, La Vanguardia, 23.03.2017
  11. Heidi Ledford: CRISPR studies muddy results of older gene research, Nature News, 05.04.2017

Friday, May 5, 2017

down in the trumps

El passat 25.04 estava llegint a El País una noticia sobre els problemes de Trump per incloure als pressupostos federals la construcció del mur a la frontera amb Mèxic (1). I mentre ho feia recordava un altre article publicat tres dies abans al mateix diari, on s'afirmava que els legisladors republicans dels quatre Estats fronterers amb Mèxic qüestionaven la utilitat del mur (2).

En cap dels dos articles mencionats, o en cap article de qualsevol altre diari, no he trobat cap referència a l'excel·lent article que Alex Weinger va publicar el 11.04.2017 al blog de Scientific American (3):
La construcció d'un mur de 30 peus d'altura (9.1 m aprox.) al llarg de la frontera EUA-Mèxic sembla fàcil fins que es considera la geografia, els impactes ambientals i els reptes legals que s'interposen.
Més enllà del recordatori de la geografia de la zona fronterera, hom pot afirmar que, aquí també, una imatge val mil paraules. I les imatges amb les que Weinger il·lustra el seu article ens porten a la incomprensió de perquè els adversaris del mur no les utilitzen amb profusió per enviar aquesta absurda idea al lloc que li correspon.

Una situació tant absurda com la polèmica sobre el rellançament de la producció de carbó, que ja vaig tractar el passat mes de Novembre en aquest blog (4). El resultat d'una lluita de poder entre neo-nacionalistes i paleo-lliberals que ja anticipava en un altre article publicat en aquest blog (5).

Una situació que ha estat definida per l'expressió: Down in the Trumps al Urban Dictionary (6):
  • When you feel too depressed to perform basic life functions, and the only explanation is that Donald Trump is your president.
  • The feeling of depression and sense of impending doom that sweeps through a person when they think about how Donald Trump is f*****g up the world.

  1. Pereda C. F.: Trump fracasa en su intento de financiar el muro con México con dinero público. El País, 25.04.2017 Retrieved April 25, 2017, from http://internacional.elpais.com/internacional/2017/04/24/estados_unidos/1493051415_804534.html
  2. Alonso, N.: (2017, April 21). Legisladores republicanos de los cuatro Estados fronterizos cuestionan la utilidad del muro. El País, 22.04.2017 Retrieved April 25, 2017, from http://internacional.elpais.com/internacional/2017/04/22/estados_unidos/1492818636_324957.html
  3. Weinberg, A. (2017, April 11). The Barriers to Trump's Wall. Scientific American Blogs 11.04.2017 Retrieved April 25, 2017, from https://blogs.scientificamerican.com/guest-blog/the-barriers-to-trump-rsquo-s-wall/#
  4. Guasch, D: El futur de la política energètica als USA. Blog David Guasch, 15.11.2016 Retrieved April 25, 2017, from https://david-guasch.blogspot.ch/2016/11/el-futur-de-la-politica-energetica-als.html
  5. Guasch, D: Lletra oberta als simpatitzants de la Fundació. Blog David Guasch, 19.01.2017 Retrieved April 25, 2017, from https://david-guasch.blogspot.ch/2017/01/lletra-oberta-als-simpatitzants-de-la.html
  6. Urban Dictionary: Wikipedia, Home, Down in the Trumps.

Thursday, May 4, 2017

octavio paz: la busqueda del presente (1991)

La letra roja. Hace 26 años, el gran Octavio Paz recibió el Nobel de Literatura, 11.10.2016
Diumenge passat Lluïsa va passar-me la conferència que Octavio Paz va llegir a l'Acadèmia sueca en l'acte de lliurament del Premi Nobel de Literatura del 1990. Es tracta d'un text remarcable que pots trobar en aquest enllaç de l'Acadèmia sueca, junt amb el seu àudio. Es tracta d'un text remarcable i visionari, car presenta amb més de 15 anys d'antelació una situació que pocs eren capaços d'imaginar en el moment de la lectura de la conferència. Et passo uns extractes:

Me parece que comienza a ocurrir lo mismo con la idea del Progreso y, en consecuencia, con nuestra visión del tiempo, de la historia y de nosotros mismos. Asistimos al crepúsculo del futuro. La baja de la idea de modernidad, y la boga de una noción tan dudosa como "postmodernidad", no son fenómenos que afecten únicamente a las artes y a la literatura: vivimos la crisis de las ideas y creencias básicas que han movido a los hombres desde hace más de dos siglos. En otras ocasiones me he referido con cierta extensión al tema. Aquí sólo puedo hacer un brevísimo resumen.

En primer término: está en entredicho la concepción de un proceso abierto hacia el infinito y sinónimo de progreso continuo. Apenas si debo mencionar lo que todos sabemos: los recursos naturales son finitos y un día se acabarán. Además, hemos causado daños tal vez irreparables al medio natural y la especie misma está amenazada. Por otra parte, los instrumentos del progreso - la ciencia y la técnica - han mostrado con terrible claridad que pueden convertirse fácilmente en agentes de destrucción. Finalmente, la existencia de armas nucleares es una refutación de la idea de progreso inherente a la historia. Una refutación, añado, que no hay más remedio que llamar devastadora.

En segundo término: la suerte del sujeto histórico, es decir, de la colectividad humana, en el siglo XX. Muy pocas veces los pueblos y los individuos habían sufrido tanto: dos guerras mundiales, despotismos en los cinco continentes, la bomba atómica y, en fin, la multiplicación de una de las instituciones más crueles y mortíferas que han conocido los hombres, el campo de concentración. Los beneficios de la técnica moderna son incontables pero es imposible cerrar los ojos ante las matanzas, torturas, humillaciones, degradaciones y otros daños que han sufrido millones de inocentes en nuestro siglo.

En tercer término: la creencia en el progreso necesario. Para nuestros abuelos y nuestros padres las ruinas de la historia - cadáveres, campos de batalla desolados, ciudades demolidas - no negaban la bondad esencial del proceso histórico. Los cadalsos y las tiranías, las guerras y la barbarie de las luchas civiles eran el precio del progreso, el rescate de sangre que había que pagar al dios de la historia. ¿Un dios? Si, la razón misma, divinizada y rica en crueles astucias, según Hegel. La supuesta racionalidad de la historia se ha evaporado. En el dominio mismo del orden, la regularidad y la coherencia - en las ciencias exactas y en la física - han reaparecido las viejas nociones de accidente y de catástrofe. Inquietante resurrección que me hace pensar en los terrores del Año Mil y en la angustia de los aztecas al fin de cada ciclo cósmico.

Y para terminar esta apresurada enumeración: la ruina de todas esas hipótesis filosóficas e históricas que pretendían conocer las leyes de desarrollo histórico. Sus (reyentes, confiados en que eran dueños de las llaves de la historia, edificaron poderosos estados sobre pirámides de cadáveres. Esas orgullosas construcciones, destinadas en teoría a liberar a los hombres, se convirtieron muy pronto en cárceles gigantescas. Hoy las hemos visto caer; las echaron abajo no los enemigos idelógicos sino el cansancio y el afán libertario de las nuevas generaciones. ¿Fin de las utopías? Más bien: fin de la idea de la historia como un fenómeno cuyo desarrollo se conoce de antemano. El determinismo histórico ha sido una costosa y sangrienta fantasía. La historia es imprevisible porque su agente, el hombre, es la indeterminación en persona.

Wednesday, May 3, 2017

nick middleton - an atlas of countries that don't exist



El passat mes de Novembre, Planeta publicava al seu canal youtube un vídeo promocional del darrer llibre d'un professor de Geografia Física de la Universitat d'Oxford: Nick Middleton. 

Es tracta d'un llibre de Geografia Política que es va traduir a l'espanyol com: Atlas de países que no existen, i que Planeta presenta com un llibre "que ajudarà a reflexionar sobre el concepte de país, un terme que pot resultar molt relliscós, i que sovint condueix a discrepàncies, excepcions i anomalies. Un terme, a més, que no deixa d'estar sempre d'actualitat."

El passat mes d'Abril, Gema Lozano va publicar a les pàgines de Yorokobu -un dels blogs més interessants de eldiario.es- una crítica molt interessant del llibre que portava com títol: El mapa político de los países inexistentes. Una crítica on es ficava en evidència els problemes que havia trobat Middleton per trobar un consens sobre el significat del concepte de 'país': Un concepte antic, però també molt relliscós. Quan comences a buscar una definició clara, et trobes de seguida amb discrepàncies, excepcions i anomalies. Un concepte que no va poder aclarir ni a les Nacions Unides! Un concepte que sovint es troba barrejat amb el de nació, sense que cap d'ambdós tingui una definició satisfactòria.

Però no va ser l'impossibilitat de definir el concepte sobre el qual es basava el seu llibre el que va impedir Middleton tirar endavant i crear una llista d'aquests països.  Finalment, recuperant uns dels paràgrafs del llibre, Lozano acaba així el seu article: 
«Els països van i vénen». Els que avui existeixen com a tals pot ser que no ho siguin en un futur, i viceversa. «La història està plena de cadàvers d'aspirants a estat que mai van arribar a ser-ho, d'imperis que van acabar dissolts i de països reconeguts que van desaparèixer, engolits per uns veïns més poderosos».

Malgrat tot, Middleton reconeix que els últims 50 anys els estats han demostrat una major estabilitat. Han estat més els que s'han creat que els que han desaparegut per la qual cosa l'autor no descarta que «alguns dels actuals "països que avui no existeixen" puguin veure algun dia la llum i convertir-se en una nació de ple dret».
Estic segur de què Middleton tenia molt bones raons per deixar els deserts -dels que és un especialista- per atacar-se a un tema tan complex. Personalment, confesso que jo no hauria sabut trobar el coratge de fer-ho. I és que ens trobem confrontat a un món on hi ha pobles com el Kurd que, en la seva lluita d'alliberament nacional, no tenen com a objectiu la creació d'un estat. També davant de nacions que tenen com a objectiu la creació d'un estat on la integració del conjunt dels seus membres no és una prioritat. I al bell mig, el discurs dels defensors de la globalització i de la idea que les fronteres han perdut tot el seu sentit en el món actual. 

Tuesday, May 2, 2017

mysterious amsterdam sculptures: the fiddler

L'activitat turística ha oxigenat llegendes urbanes que les municipalitats recullen amb satisfacció als seus prospectes turístics. Coneixia les de Barcelona (1) i Girona (2). Però m'ha sorprès la llegenda de l'aparició misteriosa d'estàtues arreu d'Amsterdam des del 1989. Una llegenda que diu que ningú sap ni qui és l'autor de les estàtues ni qui les ha col·locat al lloc on es troben (3).

El "misteri total" va arribar el 1991 a l'Amsterdam "Stopera", on també es troba l'ajuntament de la ciutat i on, sense que ningú es donés compte de res, es va obrir el terra de marbre i va aparèixer l'escultura en bronze d'un violinista. En fi, hi ha qui diu que els treballadors municipals van tenir molta feina per trencar el terra de marbre per col·locar l'estàtua. Però si els hi demanes als treballadors de l'ajuntament, sembla que el més probable és que arronsin les espatlles i prefereixin ignorar-te.

Jo entenc perfectament l'actitud dels treballadors de l'ajuntament d'Amsterdam. Estic segur que és el que fan des de sempre els treballadors del restaurant Núria a Barcelona o els del Rivers a Girona. Deixant doncs de banda el QI d'aquells que s'han inventat aquestes llegendes, per no parlar del d'aquells que les creuen, l'estàtua del violinista me sembla remarcable.


  1. Wikipedia: Font de Canaletes. A Barcelona tenim una llegenda que engresca a molts visitants a beure aigua de la font de Canaletes; es diu que «qui beu de canaletes, torna a la ciutat», de manera que tothom a qui agradi la ciutat o tingui motius per tornar-hi s'hi apropa per beure-hi com si fos una superstició. Aquesta llegenda ha estat recollida per molts cronistes, alguns donen la versió que l'aigua de la font embruixa al qui la beu i li desperta una gran passió per la ciutat de Barcelona impedint-li de marxar-ne.
  2. Wikipedia: La Lleona. A Girona hom diu que "no pot ser veí de Girona qui no faci un petó al cul de la lleona", o bé "només podràs tornar a Girona si has fet un petó al cul de la lleona". La gent sempre hi vol peregrinar, i és un dels primers rituals de molts turistes tot just arribar a la ciutat. Antigament, els visitants havien de pujar fins a la figura de la lleona amb la força del seus braços, fins que, arran de l'allau de turistes, s'hi va instal·lar una escala per facilitar-hi l'accés (El novembre de 2015 un turista francès de 75 anys va morir arran de les greus ferides que es va fer quan va caure mentre intentava complir amb la tradició de fer un petó al cul de la lleona esculpida)
  3. What's up with Amsterdam (Your guide in the city): Anonymous sculptures in Amsterdam. Last Updated 06.01.2017 Retrieved April 25, 2017, from https://www.whatsupwithamsterdam.com/the-mystery-of-the-sculptures/

    Sunday, April 30, 2017

    le travail est-il encore adapté à l’être humain?



    tres conceptes discutits a l'emissió:
    bornout, brownout i boreout
    El passat 05.04.2017, l'emissió Specimen de la RTS va passar un reportatge: Le travail, c'est ma santé?, on s'exposaven les actuals tècniques de management del personal (els anomenats RR.HH.) i el seu impacte nefast sobre la força laboral a Suïssa. També la seva absurditat pel que fa a la productivitat del treball, així com les noves empreses que el donen per acabat.

    Friday, April 28, 2017

    jaume plensa - wonderland @ bow building (calgary)



    No havia vist aquesta escultura de Jaume Pensa a Calgary. I no em tranquil·litza gaire afegir que tampoc al wiki en català en parlen d'ella, o que no té un gran nombre de vídeos dedicats a youtube. L'he trobat per pur atzar a la premsa canadenca i t'he de confessar que m'ha impressionat tant el que he vist des de fora de l'escultura, com la visió des de dintre que pots trobar a la imatge de l'esquerra.


    Si vols veure més imatges tant de Wonderland com de la resta de l'obra de Jaume Pensa, el millor que pots fer és passar-te pel seu site web. Per la premsa i els vídeos et proposo visitar les referències al final de l'article. Pel que fa a l'autor, et proposo donar un cop d'ull a les diferents entrevistes que pots trobar a youtube.


    Thursday, April 27, 2017

    lausanne: recueil de promenades littéraires



    De la main d'Isabelle Falconnier l’émission de la RTS présentait à Couleurs Locales: Lausanne vient de publier un recueil de promenades littéraire. Un livre que les Éditions Noir sur Blanc décrivent ainsi: [le livre] propose de découvrir de manière originale un espace urbain qui recèle quantité de surprises, tout en invitant à la lecture des écrivains, célèbres ou méconnus, pour qui Lausanne a été un lieu de vie singulier ou un décor irremplaçable.

    Juste ajouter que l'émission présentait le bouquin 10 jours après de l'organisation d'un apéro et de sept promenades littéraires avec inscription gratuite dans différents lieux de Lausanne avec les auteurs de l’ouvrage. Dommage!

    Wednesday, April 26, 2017

    produir cautxú i niquel amb dent de lleó?

    A principis del mes de març, Horizon publicava un article molt interessant sobre el projecte DRIVE4EU (1), que permetria a l'UE escapar a la seva dependència del cautxú del sud-est d'Àsia, que representa més del 90% del nostre subministrament i actualment està  amenaçat per un fong que ja ha demostrat els seus efectes devastadors a les plantacions de cautxú de l'Amèrica del Sud.

    Per escapar a aquesta dependència i als seus eventuals efectes catastròfics, el projecte DRIVE4EU ha estudiat les aplicacions d'una varietat de dent de lleó (Taraxacum koksaghyz) amb l'objectiu de produir amb aquesta planta un cautxú natural. Un projecte anterior, UE-Perles (2012), ja va demostrar que la qualitat del cautxú que produeixen les llavors seleccionades d'aquesta varietat de dent de lleó és comparable a la dels arbres de cautxú, i que les seves arrels poden contenir un 15% de goma, tres vegades la quantitat de la dent de lleó salvatge.

    Un altre objectiu de DRIVE4EU és el d'assegurar que aquesta varietat és rentable per als agricultors. Així, gràcies a un tractament addicional, aquesta varietat de dent de lleó  també allibera un altre producte de les seves arrels: una fibra dietètica anomenat inulina que pot representar el 40% de la matèria seca de les arrels. Un sucre que pot ser utilitzat per fer un plàstic biodegradable del tipus usat en ampolles de begudes. Pel que fa als rendiments, actualment 1Ha d'aquesta varietat de dent de lleó produeix al voltant de 200 kg de cautxú. Tot i que l'objectiu del projecte és que arribi a 900 kg.

    Si no fos prou, aquesta varietat és un hiper-acumulador de niquel, utilitzat en molts productes industrials, com ara la fabricació de coberts d'acer inoxidable, cables i bateries renovables. Un metall del que la UE produeix només el 6% de l'oferta mundial, tot i consumir el 18%.

    Ara que ja tens una bona pista sobre aquesta línia de recerca de la UE, crec que val la pena que't llegeixis aquest article més que interessant (2)


    1. DRIVE4EU: Dandelion Rubber and Inulin Valorization and Exploitation for Europe
    2. Rubber dandelions and nickel-eating flowers, Horizon, 06.03.2017

    Tuesday, April 25, 2017

    barcelona: from utopia to dystopia

    Jaume Noguera publicava el passat 26.06.2016 a Strambotic un article que portava per títol: ¡Bienvenidos al año 2028! Así iba a ser la Barcelona del futuro, según un proyecto de 1929.

    L'article ens parlava de l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i de Rubió i Tudurí, que havia rebut l'encàrrec de dissenyar els hotels de la plaça d'Espanya. Va aprofitar l'esdeveniment per presentar junt amb els seus col·legues Pere Benavent i Ramon Argilés, el projecte Barcelona futura. En aquest, va plantejar per primera vegada una visió de Barcelona com una àrea metropolitana, instal·lant una gran maqueta amb xifres i estimacions sobre el potencial de creixement de la ciutat.

    En la seva visió de la Barcelona de l'any 2028, Rubió i Tudurí i els seus col·legues imaginaven la ciutat com una super-metròpolis amb el cel creuat per petits avions i dirigibles que et portarien des de casa teva a qualsevol dels aeroports situats als terrats dels edificis, amb barris-jardí o ponts gegantins sobre el Llobregat, muntats en pilastres habitables i plenes de botigues, una ciutat on es podria viure i treballar a les zones industrials que es trobaven al seu interior.

    L'interès de l'article és passar revista a les previsions del pla pel 2028 i el que s'ha fet fins ara. En el meu cas, el que he trobat més interessant és constatar que la megalomania de la burgesia catalana fa molt de temps que no té límits, i que sempre ha trobat en les seves aliances amb un determinat sector de l'esquerra uns fidels aliats.

    El més interessant és que trobaràs per tot arreu comentaris ditiràmbics sobre l'impacte urbanístic de l'Exposició, però molt poca informació sobre el seu cost astronòmic i el deute colossal que es va haver d'arrossegar durant desenes d'anys. Sobre aquest tema i tants d'altres relacionats amb el rol de la burgesia catalana en el capitalisme espanyol, et proposo llegir Oriol Malló i un extracte del seu llibre: El cartel español. Historia de la reconquista española de México y América Latina (1898-2008) Madrid-México: Editorial FOCA (ISBN 978-84-96797-32-1) (Google Books).
    • (...) una entente cordial que la Lliga Regionalista y los radicales de Lerroux establecieron desde 1912 y que controlaba todos los resortes del poder público, sus servicios concesionados -aguas, electricidad, gas y tranvías- y los planes urbanísticos.
    • Quizá el punto clave de este cártel catalán fue la astucia para combinar la especulación urbanística a gran escala que, en obscena orquesta, forzaba el ensanchamiento y modernización de la ciudad. Curiosamente, este modelo de la Gran Barcelona empezó a aplicarse desde 1979 a todo el país, haciendo de la mancuerna entre constructoras y municipios la llave del milagro español que ahora yace en ruinas.
    • Por ello, la Exposición Universal de 1929 fue siempre su meta natural, el escaparate del trust energético mundial que se empezó a forjar en 1913 con una muestra de la industria eléctrica y que terminó siendo el vehículo para visualizar el nuevo y grandioso poder corporativo que iba a mover el mundo con todas las formas de tracción. Ni duda cabe de que el resultado simbólico y práctico de aquel acontecimiento de masas fue colosal, pero poco se ha señalado el aspecto crematístico que supuso la exposición en montos de obras públicas, íntegramente vampirizados por este omnívoro cártel de la burguesía catalana que legó a los ciudadanos de Barcelona una deuda que se pagó por la vía de los impuestos hasta bien entrados los años sesenta.
    Per a una lectura més literària d'aquell període, et recomanaria la lectura d'un clàssic d'Eduardo Mendoza: La ciudad de los prodigios. Per seguir veient on ens porta aquell model i les estratègies de la classe social que el sustenta pots seguir llegint el diari cada dia.

    Veure també March, E. H. (n.d.). El futur imaginat [02]: Barcelona 1929. Retrieved April 24, 2017, from http://enarchenhologos.blogspot.ch/2012/03/el-futur-imaginat-02-barcelona-1929.html

    Monday, April 24, 2017

    jonathan rossiter: a robot that eats pollution



    Jonathan Rossiter és professor en robòtica a la University of Bristol, on lidera el Soft Robotics Group del Bristol Robotics Laboratory i desenvolupa tecnologies robòtiques com el "Row-bot,", un robot que netejaria la contaminació i generaria l'electricitat necessària per alimentar-se en energia gràcies a una cel·la de combustible microbià.

    Una cel·la de combustible microbià. que li permetria, per exemple, neutralitzar la proliferació d'algues o les taques de petroli. En aquesta presentació realitzada el mes de Març del 2016 al TEDxWarwick, Jonathan Rossiter ens presenta el concepte del que podrien ser uns futurs robots autònoms en combat contra la contaminació. Uns robots que també podrien tenir aplicacions medicals.

    La meva impressió personal és que he trobat molt més interessant el concepte que les aplicacions proposades per Rossiter i el seu equip. 

    Sunday, April 23, 2017

    ingo scholtes - photography

    Ingo Scholtes - The Old Town of Chur, Switzerland
    Quan vaig instal·lar per primera vegada el Windows 10 vaig dir-me que era una bona ocasió per canviar el tema de fons de l'escriptori. La veritat és que no vaig buscar gaire i vaig caure per atzar sobre els temes d'un investigador en anàlisi de dades, sistemes d'informació i enginyeria de software que treballa al politècnic de Zürich i que, accessòriament, és un fotògraf remarcable.

    La veritat és que, des de que vaig carregar-me els temes d'Ingo Scholtes, cada dia me sorprenc descobrint al meu escriptori imatges d'una bellesa impressionant. I si hom diu per aquests paratges que: souvent, le hasard fait bien les choses, la descoberta del portfolio d'imatges d'Ingo Scholtes n'és una bona prova.

    Friday, April 21, 2017

    générateurs automatiques de phrases

    Parfois j'ai comme le sentiment que ce type de phrases ne peuvent sortir que de l'utilisation abusive des générateurs automatiques de phrases. Tu peux en trouver quelques exemples ci-dessous.

    Thursday, April 20, 2017

    sobre la publicació d'articles científics

    El passat 26.02.2017 publicava en aquest blog un article: Privés de savoir? Le combat d'Alexandra Elbakyan que tractava sobre els problemes de la difusió de la recerca científica a causa dels grups periodístics que s'apropien dels articles publicats i dels drets dels autors. Avui m'agradaria parlar-te de dues notes curtes publicades el passat mes de desembre a Horizons. Si el primer ens recorda que Wikipedia, amb gairebé 20 milions d'articles, és el punt de contacte més important de tots aquells que es dediquen a la recerca científica, el segon ens parla d'una pàgina: Academic Journal Reviews (ARJ).

    Aquesta pàgina és presenta així als visitants: Hem creat aquest lloc amb l'esperança que podríem proporcionar un recurs molt valuós pels acadèmics de tot el món. Car la decisió d'on presentar un treball de recerca és un procés molt important sobre el que hi ha poca informació. Segons Horizons ARJ permet als científics una avaluació ràpida i equitativa de les seves publicacions científiques per col·legues d'arreu del món.

    En tot cas sembla una via èticament molt més honesta que les pràctiques que denuncia a la mateixa edició d'Horizons Edwin Cartlidge: L'appétit grandissant des éditeurs prédateurs. 

    Wednesday, April 19, 2017

    aéroport de Genève et champ magnétique terrestre



    Aéroport de Genève-Cointrin
    .
    La RTS nous annonçait dans le Téléjournal du 17.04.2017 que, à cause du déplacement des pôles magnétiques (1),  l'unique piste de l'Aéroport de Genève-Cointrin, connue jusqu'ici com "23-05", allait changer de nom. Sa dénomination actuelle répond à une convention internationale qui était expliquée de façon assez pédagogique dans un post publié le 18 Septembre 2013, à l’occasion du changement du nom d'une piste de l'aéroport de Bruxelles (2):
    Dans le monde entier, les pistes portent un numéro allant de 01 à 36, en fonction de leur orientation: le numéro 09 est orienté à l’est (90°), le 18 au sud (180°), le 27 à l’ouest (270°) et le 36 au nord (360°). Comme les pistes peuvent être utilisées dans les deux directions, dont l’orientation opposée diffère chaque fois de 180°, elles portent deux numéros indiquant les deux directions. L’écart est chaque fois de 18. C’est pourquoi la piste 02 s’appelle également piste 20 dans la direction opposée, et la piste 07 également piste 25.
    Dans le cas de Genève, en fonction du déplacement du pôle magnétique observé ces dernières années, la piste sera renommée comme "22-04" afin que la dénomination de la piste se rapproche plus de la réalité.

    Rien d'autre sinon ajouter que les autorités ont pris du temps pour prendre une décision que l'un des commentateurs d'un post du blog de Sylvie Neidinger (3) anticipait déjà le 24 Janvier 2014.


    1. Schüpbach, J. (2016, November 30). Le champ magnétique terrestre va-t-il nous lâcher? Retrieved April 18, 2017, from https://www.letemps.ch/sciences/2016/11/28/champ-magnetique-terrestre-vatil-lacher 
    2. Eaglefeather (2013, September 18). Le champ magnétique terrestre pousse l’aéroport de Bruxelles à changer le nom d’une piste. in Les moutons enragés. Retrieved April 18, 2017, from http://lesmoutonsenrages.fr/2013/09/18/le-champ-magnetique-terrestre-pousse-laeroport-de-bruxelles-a-changer-le-nom-dune-piste/
    3. Cet article est à l'origine d'une demande d'information  au service info des bibliothèquesconcernant  le changement de nord magnétique à Genève. Je te recommande vivement autant la lecture de la réponse su service comme les contributions des lecteurs. Voir dans Neidinger, S. (2014, January, 24): Cointrin, toujours à 23-05?, in Le blog de Sylvie Neidinger, Retrieved April 18, 2017, from http://duboutduborddulac.blog.tdg.ch/archive/2014/01/24/cointrin-toujours-a-23-05-252207.html

    Tuesday, April 18, 2017

    jeff speck: 4 ways to make a city more walkable



    Jeff Speck és un urbanista que, a través dels seus llibres i conferències, advoca per ciutats més eficients. Mentre uns interpreten el concepte de la Smart City com una ciutat opressiva on els seus habitants estan controlats per un munt de dispositius electrònics, la Smart City que ens proposa Speck està dissenyada des d'una òptica humanística.

    Thursday, April 13, 2017

    scan pyramids mission

    ScanPyramids Mission Teaser_English Version from HIP Institute on Vimeo.


    No sé si has sentit parlar del projecte Scan Pyramids Mission. Si no ho has fet, crec que val la pena que li donis un cop d'ull a aquest vídeo a la pàgina del projecte o al canal Vimeo del HIP Institute. Després et proposo que li donis un cop d'ull a l'enllaç que presenta els objectius del projecte i a l'enllaç que presenta els seus primers resultats. Espero que ho hagis trobat tan interessant com jo ho vaig trobar.

    Wednesday, April 12, 2017

    stunning abandoned places

    Arreu del món hi ha llocs que els éssers humans han abandonat des de fa temps i que la natura ha anat recuperant lentament. Un espectacle que és alhora inquietant i fascinant, i que ens permet albirar un paisatge en un futur en què la humanitat hagi deixat d'existir.

    BrightSide.me va publicar a finals de l'Agost del 2016 aquest article: 25 Truly Stunning Shots of Abandoned Places que recull algunes de les millors imatges publicades a itsabandoned, d'Instagram. No et perdis cap d'ambdós. 

    Sunday, April 9, 2017

    tamara kvesitadze - ali i nino



    "Alí  i Nino" és una remarcable escultura mòbil en acer de 8m d'alçada realitzada per l'escultor georgià Tamara Kvesitadze. Dissenyada en 2007, es va instal·lar el 2010 a la ciutat de Batumi, Geòrgia. Partint d'una una novel·la de 1937, l'estàtua representa  una tragèdia d'amor entre un jove musulmà d'Azerbaidjan i una princesa cristiana georgiana que es van veure separats arran de la invasió soviètica de Geòrgia.

    La ciutat de Batumi sembla reservar però altres sorpreses. Situada molt a prop de la frontera amb Turquia, el seu port és un terminal que rep el petroli dels pipelines que hi arriben des de Kazakhstan i Turkmenistan. I si durant l'època soviètica era un destí turístic conegut arreu de la URSS, actualment sembla haver-se reconvertit en allò que eufemísticament  hom coneix amb el nom de turisme de qualitat. La vila ha estat descrita per la penya de Adventorous Travel com la 'Las Vegas del Mar Negre' per la seva l'arquitectura de disseny audaç. A continuació et passo un parell d'exemples: en pots trobar molts altres en aquest enllaç.

    White Restaurant - Batumi
    White Sail Apartments - Batumi

    Friday, April 7, 2017

    perills desconeguts de les nanotecnologies

    Vladimir Baulin en una imatge diferent a la exhibida al seu perfil LinkedIn
    Si va passar molt de temps abans que hom conegués quins eren els riscos de la utilització dels materials radioactius, avui ens trobem en la mateixa situació davant d'unes nanotecnologies que, després que ens les presentessin sota la seva cara més amable, podrien tenir un impacte terrorífic sobre les nostres vides en els escenaris més pessimistes de la ciència ficció.

    En referència a l'estadi actual del coneixement sobre nanotecnologies, Horizon, el magazine europeu sobre la recerca, ens presentava a finals de Gener una entrevista molt interessant amb Vladimir Baulin (1), jove investigador rus que, després de haver obtingut el seu Master a la Universitat Estatal Lomonosov de Moscou i el seu doctorat a la Université Joseph Fourier (Grenoble I), treballa actualment com investigador a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona).

    Coordinador del projecte de recerca europeu SNAL (2), Baulin presenta en aquesta entrevista un dels resultats més importants del seu equip. 
    La primera observació directa demostra com unes petites nanopartícules d'or poden travessar una bicapa lipídica: la part principal d'una membrana biològica. Aquest procés es va quantificar i es va estimar el temps de cada pas. La membrana dels lípids és l'última barrera de protecció de les cèl·lules de l'ambient exterior. Si les nanopartícules poden travessar aquesta barrera, es demostra que poden entrar a l'interior de les cèl·lules.
    I a continuació ens parla de l'interès d'estudiar els riscs de la utilització de les nanotecnologies:
    Tots els objectes biològics: les biomolècules, les proteïnes que hi ha als organismes vius, van evolucionar al llarg de milions d'anys per viure en simbiosi. Les nanopartícules que es sintetitzen al laboratori són considerades per un organisme viu com una cosa estranya i potencialment tòxica. 
    L'auge de les aplicacions realitzades amb nanopartícules va començar amb un Premi Nobel en 1985. Actualment les nanopartícules i la nanotecnologia en general estan entrant a les nostres vides. Hom pot sintetitzar nanomaterials amb un control precís, fabricar nano-estructures en superfícies i fer l'adaptació precisa de les propietats de les nanopartícules.
    Per tant és molt urgent comprendre quins són els mecanismes precisos de la nanotoxicitat i fer una classificació en funció d'aquests. La radioactivitat o els raigs X van entrar a les nostres vides de la mateixa manera, i va passar molt de temps abans que els investigadors entenguessin quins eren els seus mecanismes d'acció sobre els organismes vius i que es fixessin els reglaments que han anat evolucionant amb la nostra comprensió del fenomen.

    1. Nanotechnology is like the early days of radioactivity when it comes to knowing the risks – Dr Vladimir Baulin, Horizon, 25.01.2017
    2. European Commission. Community Research and Development Information Service (CORDIS. Projects and Results Service: Smart Nano-objects for Alteration of Lipid-bilayers // SNAL. Marie Curie ITN Network, Home Page

    Thursday, April 6, 2017

    online-measurement of frequency: europe and switzerland

    Source: Swissgrid. Substation Laufenburg. Construction site within the 220/380-kV-substations
    La xarxa elèctrica interconnectada europea s'estén des de Portugal fins Estònia i Turquia (1). S'alimenta principalment amb un corrent altern que té una freqüència d'aproximadament 50,0 Hz. Aquesta freqüència presenta la particularitat de que ha de ser la mateixa a tota la xarxa, amb l'excepció d'oscil·lacions locals a curt termini.

    A cada moment, la quantitat d'electricitat que es genera per les centrals de producció ha de ser igual a la quantitat d'electricitat que es consumeix. Si la demanda d'electricitat augmenta més enllà de la potència subministrada pels generadors, llavors el dèficit elèctric entre l'electricitat subministrada i la consumida es corregeix modificant la velocitat dels dels generadors a fi  de reduir l'increment de la freqüència. Diversos mecanismes esglaonats de control proporcionen l'ajust de la sortida dels generadors per recuperar els 50,0 Hz quan es produeix una desviació de la freqüència desitjada.

    Aquesta introducció me serveix d'excusa per proposar-te que punxis aquest enllaç: Measurement of the mains frequency on podràs trobar, online i en temps real, quina és la freqüència actual de la xarxa europea interconnectada.

    Per tal de representar els canvis de baixa freqüència en detall, la barra de l'escala d'ajust és força gran car, durant el funcionament normal de la xarxa hi ha desviacions regulars fins 0.150 Hz i la potència de regulació primària està totalment utilitzada en una desviació de 0.200 Hz.

    Si has trobat interessant la pàgina d'acollida, ara et proposo que'ns passegem per altres pàgines del site. Què tal si comencem per veure les dades històriques de la variació de la freqüència durant els darrers 5 minuts en aquest enllaç: Timeline of the mains frequency?  També he trobat força interessants el contingut d'aquests dos menus: Information i Links.

    A Suïssa, també hi ha una pàgina de Swissgrid on hom pot trobar informacions sobre la freqüència. Per  França et proposo donar-li un cop d'ull al France National Grid Status i pel Regne Unit al G.B. National Grid Status. Si vols veure les corbes de producció i de demanda a l'estat espanyol et proposo visitar aquesta pàgina de REE: Demanda y producción en tiempo real.


    1. European Network of Transmission System Operators for Electricity (ensoe)

    Wednesday, April 5, 2017

    stunning pictures from iceland

    No m'importa gaire si aquesta imatge ha passat pel Photoshop: això no la fa menys impressionant. Tampoc són menys impressionants les altres imatges de paisatges d'Islàndia publicades a BrightSide.me a finals de l'estiu 2016: 21 reasons to drop what you’re doing and travel to Iceland.

    Potser que no sigui una mala idea seleccionar algunes i ficar-les com a fons d'escriptori al teu ordinador.

    Tuesday, April 4, 2017

    california will never break off from the US

    Source: GeologyCafe.com
    No sabia que Forbes tenia una secció de ciència (1) . I és per aquest motiu que va sorprendre'm trobar a principis de Febrer un article sobre geologia en aquesta publicació (2). I encara més el fet que no fos sinó el darrer d'una sèrie d'articles interessants publicats per Trevor Nace (3).

    L'article de Nace té com objectiu desmentir una creença popular segons la qual l'estat de Califòrnia es precipitaria al Pacífic amb el proper gran terratrèmol. I per fer-ho, ens presenta la placa del Pacífic, que es mou en direcció nord-oest en el seu contacte amb la placa d'Amèrica del Nord. I com a resultat d'aquest contacte, un sistema de falles localitzades al sud i al centre de Califòrnia, on destaca la falla de San Andreas (4).

    Unes falles que presenten com a característica principal que el seu moviment vertical és mimin comparat amb el seu moviment horitzontal. En el cas concret de la falla de San Andreas (5), Nace ens diu que la part occidental, que fa part de la placa del Pacífic, es mourà progressivament en paral·lel a la placa d'Amèrica del Nord, en direcció nord al llarg de la costa de Califòrnia ... fins que, en un futur molt llunyà, la superfície ocupada per l'actual Los Angeles es trobi amb la superfície ocupada per l'actual San Francisco.


    1. Forbes: Tech/science
    2. Trevor Nace: California Will Never Break Off From The US And Fall Into The Ocean, Forbes, 06.02.2017
    3. Forbes. Sites. Trevor Nace
    4. Trevor Nace: The Most Mysterious Fault In California, Forbes, 09.10.2016
    5. Veure també aquests altres articles publicats a Gizmodo. George Dvorsky: Double-Fault' Earthquake Could Devastate Southern California. Gizmodo, 15.03.2016 and George Dvorsky: Massive Earthquake Along the San Andreas Fault Is Disturbingly Imminent, Gizmodo, 30.09.2016

    Sunday, April 2, 2017

    erik johansson

    Si ets un admirador de la obra de l'holandès M.C. Escher estic segur que trobaràs molt interessants les il·lusions òptiques d'aquest fotògraf suec: Erik Johansson. 

    Que't sembla si comencem per fer un tomb per la seva pàgina web i desprès pel seu canal a youtube.