arrival - memories and visions

Sony Pictures España - La llegada (Arrival) - Tráiler oficial en español, YouTube, 16.08.2016

@daveguasch

Fa temps que segueixo a Natalia Vartán (1) a Twitter. A principis del mes de juliol d'enguany va publicar un fil on comentava algunes reflexions sobre un film que havia vist: Arrival (La llegada) (2), una adaptació d'una novel·la de Ted Chiang: Story of Your Life (3). Unes reflexions que gairebé 800 persones van desenvolupar amb els seus comentaris, que van agradar a més de 14.000 i molts més de 6.000 van repiular.

Esta semana he vuelto a ver The Arrival. La peli es famosa por lo bien que plantea cómo podría ser la comunicación con una especie alienígena, pero hoy me voy a centrar en otro aspecto que toca: el tiempo como dimensión. Y una reflexión aterradora que trae con ello. ☺⬇️ pic.twitter.com/w6ZwI16gDT

— Natalia Vartán (@NataliaVartan) July 8, 2023

Sobre el film, deixa'm dir-te que em va cridar molt l'atenció la relativament baixa puntuació que li havia donat el públic a IMDb (4) (7,9/10). No estava molt lluny de la puntuació del públic a Rotten Tomatoes (4), però ambdues eren inferiors a la puntuació de la crítica (94% crítica i 82% audiència). I ho vaig trobar molt interessant car, els crítics nord-americans no acostumen a ser gens tendres amb els realitzadors estrangers: en aquest cas, el canadenc Denis Villeneuve (5). El fet que el film guanyés un Oscar i set nominacions als premis de l'acadèmia va acabar per retenir la meva atenció. I quan vaig veure que Netflix, en tot cas a Suïssa, el retiraria del seu catàleg el 31 de juliol, vaig dir-me que era el bon moment per veure el film abans de la seva desaparició.

Si estàs vitaminat contra la retòrica del llenguatge dels geeks et proposo veure aquest vídeo, on un geek xilè fa un bon resum d'alguns dels aspectes més remarcables d'aquest film: el resum, molt millor que les conclusions. Cas que siguis al·lèrgic al llenguatge geek, el millor és que li donis un cop d'ull al plot que les entrades de Wikipedia (2) fan del film.

ZomByte - Final Explicado La Llegada (Arrival - 2016), YouTube, 13.05.2020

Partint de la premissa que, o bé has vist el vídeo precedent, o bé has llegit el plot de Wikipedia, deixa'm dir-te que un dels aspectes més remarcables del film és el procés seguit per a descobrir els mecanismes de funcionament del llenguatge amb què comuniquen els alienígenes.

Durant el seu treball d'investigació, la Dra. Dra. Louise Banks evoca les hipòtesis del determinisme lingüístic (6): aquestes tenen per objectiu esbrinar fins a quin punt un determinat idioma, amb les seves estructures gramaticals i el seu lèxic, determina la visió del món que té la comunitat que el practica. Si com en algunes branques de l'antropologia, el determinisme lingüístic es pot convertir en pura dinamita en mans d'imbècils, en aquest cas s'adapta perfectament al desenvolupament del film.

Els alienígenes del film utilitzen dues formes diferents de llenguatge. Un llenguatge oral, amb un ordre lliure de paraules i molts nivells de clàusules, una dins de l'altra. I un llenguatge escrit, crucial en la història del film. A diferència del seu equivalent oral, el llenguatge escrit té una estructura tan complexa que un únic símbol semàntic no pot ser exclòs sense canviar el sentit sencer d'una oració.

El més remarcable d'aquest llenguatge és que s'escriu en cercles. I un cercle, per definició, no té principi ni final. Això vol dir que l'alienígena no segueix un ordre seqüencial de raonament i escriu tot el bloc de text simultàniament. Encara que no es mencioni de manera explícita al film, però si al llibre de Ted Chiang, l'escriptura circular s'explica a través de la comprensió pels alienígenes de les matemàtiques i del principi de Fermat del menor temps (7).

Aquest principi és conegut per Ian Donnelly, un físic teòric que treballa en equip amb la Dra. Banks. Ian li explica la seva interpretació a la Dra. Banks i aquesta descobreix que els alienígenes no escriuen un semagrama (8) a la vegada, sinó que dibuixen tots els ideogrames simultàniament.

La Dra. Banks s'adona així que, en comptes de descriure els esdeveniments d'una manera seqüencial, els alienígenes els expressen dins d'un marc temporal circular. Això es reflecteix en el seu llenguatge, i explica per què el principi de Fermat del menor temps els va venir naturalment.

A poc a poc -ràpidament al film-, la Dra. Banks comença a comprendre els secrets d'aquella escriptura i descobreix que, quan s'escriu en aquest llenguatge, els trens de pensament no tenen direcció i que les premisses i les conclusions són intercanviables.

Un dels símbols més forts d'aquest mecanisme del temps, on els records es confonen amb les visions, el tenim amb el nom de la filla de la doctora: Hannah, un palíndrom (9) on les lletres del seu nom es repeteixen en el mateix ordre quan són llegides en la direcció inversa de l'ordre de la lectura.

El fet de conèixer el futur en el moment d'escriure, planteja a la Dra. Banks algunes preguntes: el coneixement del futur implicaria que no hi ha cap lliure albir? Conèixer el futur significa que aquest no es pot canviar?

Eric Heisserer (10), el guionista que va adaptar el llibre de Ted Chiang, va rebre una nominació a l'Oscar per la millor adaptació d'un guió.

Però en el llibre de Ted Chiang, gran part de la seva teoria es pot trobar en dos llibres de Jorge Luis Borges (11): La biblioteca de Babel (12) i El libro de Arena (13) (a qui Chiang es refereix com el Llibre del Temps). Aquests fonaments i el seu lligam en el film amb un altre llibre de Borges: El Aleph (14) estan descrits de manera magistral per un blogger argentí a un vídeo brutal que et recomano que no deixis de veure.

NeoCinema - Arrival y El Aleph de Borges | El lenguaje del tiempo, YouTube, 28.09.2020

---

1. Natalia Vartán: Twitter || Quin és l'origen del liti? publicat en aquest blog el 05.08.2020
2. Arrival: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]
3. Wikipedia: Story of Your Life [en] [fr] [es] [ca]
4. Arrival: IMDb, Rotten Tomatoes
5. Wikipedia: Denis Villeneuve [en] [fr] [es] [ca]
6. Wikipedia: Linguistic relativity [en] [fr] [es] [ca]
7. Wikipedia: Fermat's Principle of Least Time [en] [fr] [es] [ca]
8. Wikipedia: Semagram [en] [fr] [es] [ca]
9. Wikipedia: Palíndrome [en] [fr] [es] [ca]
10. Wikipedia: Eric Heisserer [en] [fr] [es] [ca]
11. Wikipedia: Jorge Luis Borges [en] [fr] [es] [ca]
12. Wikipedia: La biblioteca de Babel [en] [fr] [es] [ca]
13. Wikipedia: El libro de Arena [en] [fr] [es] [ca]
14. Wikipedia: El Aleph [en] [fr] [es] [ca]

aspencat - som moviment

Aspencat ft. Esne Beltza - "Som moviment" (Docuclip amb D. Cañamero, E. Quintana i E. Duran), YouTube, 28.03.2017

@daveguasch

Corria l'any 2017 quan Aspencat (1), una banda valenciana que em segueix agradant moltíssim, es va acomiadar dels escenaris (2). Abans ho havien fet La Gossa Sorda (3), en 2016, i Obrint Pas (4), en 2014.

Avui, recordant aquella banda, m'agradaria compartir amb tu un tema brutal: Som moviment, que fa part de l'àlbum Tot és ara, publicat el 2015 (5). Un tema que em va enganxar des del primer moment per diversos motius.

El primer, el contingut de la seva lletra i el fet que aquesta s'interpreti en tres llengües diferents: valencià, castellà i basc.

Seguidament les entrevistes del docuclip. L'entrevista a Ester Quintana (6), qui va perdre un ull durant la vaga general de 14 de novembre de 2012, a causa de l'impacte d'una bala de goma disparada pels Mossos d'Esquadra en temps de Felip Puig.

L'entrevista a Enric Duran (a.k.a. Robin Banks), qui l'any 2008 va anunciar que havia "expropiat" gairebé mig milió d'euros, gràcies a l'obtenció de 68 crèdits concedits per 39 entitats bancàries (7). Una acció que tenia per finalitat la denuncia del sistema financer i la primacia que pels bancs té la concessió de crèdits enfront d'altres aspectes com el control del risc d'impagament. El capital "expropiat" va ser destinat en recursos que ajudaven a construir alternatives a la societat capitalista.

Finalment, les paraules de Diego Cañamero (8), un home per qui fa anys tinc el més gran dels respectes. Va emigrar amb 17 anys a Terrassa, on va treballar durant tres mesos a la construcció, abans del seu retorn precipitat a Andalusia, quan la mort del seu pare el va deixar a càrrec, junt amb la seva mare, de set germans petits. Antic portaveu del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), durant la seva intensa acció reivindicativa ha estat empresonat en cinc ocasions, acusat en uns 60 judicis i detingut en més de 50 ocasions.

Aspencat Oficial - Entrevista a Diego Cañamero - Docuclip "Som Moviment", YouTube, 09.04.2017

Amb tot però, més enllà del tema i la seva lletra, així com les entrevistes d'aquest docuclip, una de les coses que més m'han impressionat van ser dos dels darrers comentaris que van deixar a Youtube uns oients mexicans:

Woow! Que canción tan genial! Un gran detalle en esta noche en la cual no pienso dormir por la tarea. La escucharé toda la noche! Un saludo desde México! Sigan así

Pero es que soy Mexicano y, de tanto escuchar y leer la letra de las canciones de Aspencat, ya me sé la mayoría de sus canciones! Me ha dado por aprender catalán por el simple hecho de entender su música. Y ahora, no sólo entender la letra que tanto he leído, sino entender lo que hablan en el vídeo! Son lo mejor del mundo Es que no importa que idioma hables, el ritmo es demasiado brutal para no disfrutarlo al máximo!

Aspencat Oficial - Quan Caminavem (Resum Gira 2013), YouTube, 16.12.2013

---

1. Aspencat: Home page, Wikipedia: [en] [fr] [es] [ca]
2. Sandra Tello: Aspencat s'acomiaden dels escenaris a la Razzmatazz, Enderrock, 21.10.2017
3. Wikipedia: La Gossa Sorda [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: Obrint Pas [en] [fr] [es] [ca]
5. Tot és ara (2015), Halley Records
6. Wikipedia: Cas Ester Quintana
7. Wikipedia: Enric Duran i Giralt [en] [fr] [es] [ca] || Veure Aspencat Oficial - Entrevista a Enric Duran - Docuclip "Som Moviment", YouTube, 09.04.2017
8. Wikipedia: Diego Cañamero Valle [en] [fr] [es] [ca]

memòria històrica - melilla (2/2)

DMAX España - Así empezó el Alzamiento Nacional en julio de 1936 | La Guerra Civil en color, YouTube, 19.07.2022

@daveguasch

Fa una setmana et deia que dedicaria un nou post on parlaria d'aquells ciutadans que no van poder escapar als escamots d'execució durant la sublevació militar del 1936 a Melilla. Com ja te n'hauràs adonat, avui és 18 de juliol, una data en què, pels temps que corren, aquella sublevació serà celebrada obertament per molts seguidors de la dreta extrema i de l'extrema dreta.

Val la pena recordar però que la sublevació militar que va ser l'inici del que després es va conèixer com la Guerra Civil d'Espanya, va començar a Melilla el 17 de juliol del 1936. Els motius de l'avançament de la data a Melilla respecte al pla inicial estan força ben explicats a Wikipedia. També el que va passar aquell primer dia de la sublevació (1):

Mentre el general Franco encara estava a les Illes Canàries sense haver-se revoltat (2), a Melilla van ser clausurades les seus dels sindicats i dels partits del Front Popular, i es va procedir a la detenció de dirigents republicans i d'esquerres. Als barris obrers va haver-hi petits enfrontaments, però com la sublevació havia sorprès els treballadors, aquests estaven desarmats.

Els detinguts, inclosos el general Romerales, el delegat del govern i l'alcalde de la ciutat, van ser afusellats. Al vespre, els revoltats havien aconseguit llistes de membres de sindicats, partits d'esquerres i lògies maçòniques, procedint a la seva detenció. Qualsevol persona que se sabés que havia votat pel Front Popular a les eleccions del febrer era objectiu dels rebels. A partir de llavors la ciutat es va regir per la llei marcial. Durant la nit, els revoltats van executar 189 civils i militars.

Sota la direcció de Juan Seguí (3), cap local de Falange, la rebel·lió de Melilla es va convertir en el model que es va seguir a la resta del Protectorat del Marroc i, més tard, a la resta d'Espanya (4). Just per allò de l'anècdota, després de la detenció del general Manuel Romerales Quintero, el seu despatx va ser ocupat pel coronel Solans i, abans de ser afusellat, el seu procediment va ser instruït pel tinent coronel Maximino Bartomeu, un dels organitzadors de la sublevació, qui va declarar el bàndol de guerra la tarda del 17 de juliol (5).

Un article publicat per Tulio Riomesta (6) recull els noms d'alguns dels assassinats, on podem trobar una proporció remarcable de militars que no s'havien adherit a la sublevació:

La repressió feixista, morts, confiscacions, depuracions, confinaments, repressió cultural i religiosa, va tenir un caràcter premeditat, sistemàtic, institucionalitzat. Un objectiu en si mateix, la utilització de la violència com a estratègia militar, un estudiat programa de judicis, passejades, afusellaments en tàpies, cunetes, assassinats ràpids i espontanis. Els falangistes van realitzar juntament amb els militars tota mena d'actes violents, ultratjant, violant i realitzant arbitrarietats sobre gran part de la població. Acudien a cases de ciutadans, a les presons, treien les víctimes de matinada per passejar-los de nit i executar-les a qualsevol lloc de la ciutat.

Pel que fa a la repressió cultural i religiosa mencionada en l'article de Tulio Riomesta, val la pena llegir un article de María Elena Fernández Díaz: Hebreos y musulmanes durante la guerra civil en Melilla. Violencia politica y represión (7).

Però no tots els morts de Melilla van ser afusellats ni enterrats a la ciutat. Molts d'ells van ser traslladats abans al primer camp de concentració que va crear la sublevació, el de l'Alcazaba de Zeluán, a uns 30 km de Melilla (8).

El camp de concentració de l'Alcazaba de Zeluán es va utilitzar immediatament després del triomf de la sublevació a Melilla, el que demostra que ja estava prevista la seva utilització davant l'enorme quantitat de persones que pensaven empresonar.

Per a molts dels detinguts, aquell camp es va convertir en l'avantsala de la mort ja que, sobretot en les primeres setmanes de la sublevació, desenes de persones van ser tretes de nit per ser assassinades a la carretera que unia Zeluan amb Nador i Melilla. Els assassinats els feien els falangistes i els legionaris del Tercio a la carretera, abandonant els cadàvers a les cunetes amb la idea que més tard serien recollits per una ambulància.

Gràcies a un llibre de Félix Ramos i Pedro Jesús Feria publicat el 2016: Camino hacia la tierra olvidada. Guerra Civil y represión en el Protectorado español de Marruecos, 1936-1945, avui sabem que el de Zeluán no va ser l'únic camp de concentració dels sublevats al territori del Protectorat del Marroc. I que, malgrat l'escassa importància que se li ha donat durant molts anys a la península, també sabem que hi ha fosses comunes -avui en territori del Marroc- on estan enterrades centenars de víctimes: en algunes d'aquestes fosses, hom no coneix ni el seu nom ni els seus cognoms. La situació no és molt millor per aquells que van ser enterrats a les fosses comunes dels cementiris espanyols de l'antic Protectorat del Marroc, abandonats després de la independència. Al més conegut, el de Tetuan, que es troba en un estat lamentable d'abandonament, s'ubica una fossa comuna on es troben enterrades les víctimes de la sublevació en aquella ciutat.

Tot i que la informació sobre les víctimes és limitada, se sap però que el 90% eren espanyoles i la resta marroquines. Entre les espanyoles, molts joves que es van resistir al reclutament. Altrament, s'ha constatat que entre les víctimes espanyoles apareixen nombrosos cognoms jueus, molts d'ells militants de partits d'esquerres, però també membres de la maçoneria i personalitats compromeses amb el govern republicà.

Manuel Navarro - Annual 1921, RTVE, YouTube, 18.11.2021

Avui és 18 de juliol, una data en què, pels temps que corren, la sublevació del 1936 serà celebrada obertament per molts seguidors de la dreta extrema i de l'extrema dreta. Però gairebé ningú recordarà una altra sublevació que va començar també un 17 de juliol, 15 anys abans. Quan el 1921, Abd el-Krim, antic funcionari de l'administració espanyola a Melilla, va llançar un atac sobre les tropes colonials espanyoles. Un atac que va acabar amb una batalla coneguda amb el nom de Desastre d'Annual (10), provocant la mort d'onze mil cinc-cents soldats, nou mil espanyols i dos mil cinc-cents rifenys lleials al Govern i enquadrats en unitats indígenes. Més de la meitat d'aquells morts ho va ser per execució després de rendir-se.

El vídeo amb el documental de RTVE, ens presenta un final d'exaltació colonialista i patriòtica, Crec que val la pena contrastar-lo amb la ressenya del llibre d'un poeta de Reus, Josep Maria Prous i Vila: Quatre gotes de sang. Dietari d’un català al Marroc (11) i el relat que aquest va fer d'aquella guerra durant els divuit mesos que va combatre a les files de l’exèrcit espanyol.

Et mentiria si et digués que se m'ha fet estrany que, a l'article que Vilaweb li dedica al poeta de Reus sobre la seva experiència a la guerra colonial al Marroc, no s'hagi mencionat en cap moment la figura d'un altre català, també nascut a Reus, que va contribuir d'allò més a la colonització del Marroc: el general Joan Prim. I ja que hi som, que tampoc s'hagi dit res digui res sobre el Batalló de Voluntaris Catalans (12) que, pagats per la Diputació Provincial de Barcelona, va combatre sota les ordres d'aquest general.

Pel que fa als fets i les gestes del general Joan Prim al Marroc (o, si ho prefereixes, el terror que inspiraven les seves tropes), et proposo que li donis un cop d'ull a Wikipedia (13), en particular la versió en llengua castellana, més documentada. També et proposo que retinguis el nom d'algunes de les ciutats i batalles de les campanyes del general a l'Àfrica. Moltes d'elles van acabar donant nom a alguns dels carrers de la teva ciutat.

Just per l'anècdota, recordar que, els creadors de relat de les versions en català i en castellà de la Wikipedia, s'han oblidat de mencionar que el general Joan Prim era franc-maçó (14), un detall que la resumida versió en llengua francesa no oblida de recordar-nos.

El vídeo de RTVE ens mostra al seu final les imatges de la recuperació dels cadàvers dels soldats i el seu enterrament al cementiri de Melilla: com ja pots imaginar, no tots els soldats van poder ser enterrats.

En el cas d'aquells que van ser enterrats al territori de l'antic Protectorat del Marroc: colons i soldats morts en diferents batalles de la guerra colonial al Marroc ho estan, en el millor dels casos, en nínxols o en fosses comunes de cementiris cristians, actualment en un estat d'abandonament deplorable (15).

Si algun dia, algun govern, es decideix a fer un gest de reconeixement a tots aquells que van morir durant aquella absurda aventura colonial i a donar-los una sepultura digna, no estaria de més que tampoc oblidessin de fer-ho amb tots aquells que van morir afusellats a les carreteres durant la sublevació militar i que avui reposen en altres fosses comunes.

---

1. Wikipedia: Sublevación militar del 17 de julio de 1936 en Melilla
2. Els militars que venia amb conspirant contra el Govern de la República no les tenien totes, perquè no faltaven notoris conspiradors que feien la impressió de nedar i guardar la roba, entre ells, el mateix general Franco, comandant militar de Canàries. Una profunda desconfiança, una sospita permanent i alguns enfrontaments havien enrarit l'aire de les casernes i obligat a posposar en diverses ocasions el dia de la rebel·lió. Santos Julià: Todo empezó un 17 de julio, El País, 18.07.2006
3. Wikipedia: Juan Seguí Almuzara
4. Wikipedia: Golpe de Estado en España de julio de 1936. Sublevación en el norte de África y Canarias (17 al 18 de julio): Melilla
5. Francisco Espinosa: La justicia militar al servicio del terror. El consejo de guerra contra el general Manuel Romerales Quintero (I), Conversación sobre la historia, 09.04.2020
6. Tulio Riomesta: La tragedia de Melilla, asesinados más de 300 republicanos por los franquistas a raíz del golpe de 1936, documentalismomemorialistayrepublicano.wordpress.com, 06.01.2018
7. María Elena Fernández Díaz: Hebreos y musulmanes durante la guerra civil en Melilla. Violencia politica y represión, Espacio, Tiempo y Forma: Historia Contemporánea, Serie V; Madrid N° 24, (2012): 229-265.
8. El campo de concentración de Zeluán. Melilla izquierda, 17.07.2012
9. María Serrano: Guerra civil española ¿en Marruecos?, Público, 14.05.2017 || Félix Ramos Toscano, Pedro Jesús Feria Vázquez: Camino hacia la tierra olvidada. Guerra Civil y represión en el Protectorado español de Marruecos, 1936-1945, Foro por la memoria histórica de Andalucía, 2016
10. Wikipedia: Desastre de Annual [en] [fr] [es] [ca]
11. Xavier Montanyà: Un independentista català a la guerra del Marroc, Vilaweb, 25.07.2021
12. Wikipedia: Batalló de Voluntaris Catalans
13. Wikipedia: Joan Prim - Guerra del Marroc [en] [fr] [es] [ca]
14. Museo virtual de la historia de la masonería: Juan Prim y Prats, uned.es || Josep Playà Maset: Prim, Companys y Churchill, unidos por la masonería, La Vanguardia, 13.05.2022
15. Gonzalo Araluce: Cientos de españoles yacen muertos en Marruecos: de la profanación a la reunificación, Vozpópuli, 18.07.2021

memòria històrica - melilla (1/2)

Travel Obscurer - Melilla - Where Spain Meets Africa (Travel Guide). Discover this unique city enclave, YouTube, 21.01.2022

@daveguasch

El meu interès per Melilla (1) no havia anat mai més enllà de les tristes notícies que ens arriben periòdicament dels immigrants africans que intenten arribar a Europa, jugant-se la vida amagats als boscos del volcà Gurugú (2), intentant poder saltar un dia la tanca que els barra l'accés a Europa. Unes notícies que es van convertir en un malson quan vam veure les imatges de la carnisseria que va tenir lloc el 24 de juny del 2022 (3).

Honestament, el més a prop que mai vaig estar de res que tingués a veure amb aquella ciutat va ser una petita calculadora Sharp de butxaca alimentada amb cèl·lules solars que, ja fa més de 40 anys, em va portar l'amic Pepo quan va tornar d'un permís de Melilla, on estava fent el servei militar: una calculadora que ha funcionat perfectament fins fa poc de temps (4).

Tanmateix, a principis de juny d'enguany, vaig descobrir per atzar un blog que em va cridar molt l'atenció: Melilla izquierda. I, navegant pel blog, vaig descobrir una entrada publicada el 03.06.2023, on s'informava així de la presentació uns dies abans de la federació local de la CGT (5):

Tot i que des de la restauració de la democràcia l'anarcosindicalisme no ha tingut pràcticament cap rellevància a Melilla, davant de sindicats majoritaris com UGT o CCOO, sí que va ser un corrent sindical molt important en les albors del moviment obrer melillenc i durant la Segona República, quan va ser juntament amb la UGT el sindicat amb més implantació a la nostra ciutat, fent del seu líder històric, Paulino Díez, un dels protagonistes d'aquells anys tan intensos (...)..

Els sindicats anarquistes, prohibits durant la dictadura del general Primo de Rivera, van començar a organitzar-se a Melilla després de la proclamació de la Segona República. L'agost de 1931 ja funcionaven els Sindicats Únics del Ram de la Fusta, Sindicat Únic del Ram de la Construcció, Sindicat Únic de Tracció Mecànica i Sindicat Únic de Camperols i Oficis Varis als quals es va unir el Sindicat Únic de Transports Marítims i Terrestre. Aquests sindicats compartien un local al carrer Alvaro de Bazán núm. 13, on també es trobava la seu de l'Ateneu Llibertari. Va ser durant aquest any que Paulino Díez, que s'havia hagut d'exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera, va poder tornar a Melilla (...)

Diable!  No tenia ni idea que aquella ciutat, que mai m'havia semblat res d'altre que una plaça militar on es trobava el més ranci de l'exèrcit espanyol, hagués estat també una ciutat amb treballadors organitzats al voltant dels seus sindicats de classe i on aquests havien obert fins i tot un Ateneu Llibertari.

Vaig adonar-me del poc que sabia de Paulino Díez a Melilla, de qui recordava vagament poca cosa més que algunes lectures de quan, durant el període 1923-1924, va ser secretari nacional de la CNT (6).

Buscant la seva biografia a les pàgines d'Estel Negre, (7) vaig aprendre que, després de fer el seu aprenentatge com a fuster a Burgos, amb 18 anys va marxar amb un germà a buscar feina a Melilla. I que, poc després d'arribar i trobar feina en la construcció de barracots per a l'exèrcit, ja estava participant activament a una vaga de fusters que lluitaven contra els abusos dels contractistes. Després d'un seguit de detencions i desterraments a diferents ciutats del sud d'Espanya, on havia adoptat falsos noms per escapar a les autoritats, va arribar a Barcelona el 1918. Ingressà en el Sindicat de la Fusta de la CNT i, el mateix any, els seus companys el van nominar com a delegat del sindicat a la Federació Local de la CNT de Barcelona.

Durant la Vaga de la Canadenca (gener de 1919) va pertànyer al comitè fantasma, grup clandestí coordinador de la vaga, i assegurà l'edició clandestina del periòdic Solidaridad Obrera. Poc abans del seu retorn a Melilla, va trobar el temps d'organitzar els sindicats de la Fusta, la Construcció i el Transport de la CNT a Màlaga. I ja de retorn a Melilla..., saps què? Si de veritat t'interessa saber-ho, no deixis de llegir una biografia que no puc sinó qualificar de trepidant (8).

En aquest període de la dictadura es va veure obligat a sortir d'Espanya i el 7 de juliol de 1924 partí, amb tota sa família, cap a Cuba, on passà tres anys i, més tard, quatre més als USA. A l'Havana va treballar en una fàbrica de cervesa i va implicar-se en l'organització de sindicats de l'Havana, participant el 05.02.1925 en la constitució de la Confederación Nacional Obrera Cubana (9). Per escapar a la repressió del dictador Machado, el juliol de 1927 va fugir als USA. A Nova York participà en el gran míting pro Sacco i Vanzetti i en activitats contra les dictadures europees al costat de nombrosos companys (...). Un cop instaurada a Espanya la Segona República, el juliol de 1931 tornà a Barcelona, i poc temps després a Melilla.

Passant la pàgina de Paulino Díez, m'agradaria acabar tornant al vídeo amb què he obert el post d'avui i amb una altra descoberta. M'estic referint al llegat a Melilla de l'obra d'un arquitecte català: Enric Nieto (10) de qui, a la curta descripció que podem trobar a la versió en català de Wikipedia, aprenem que:

Va finalitzar els seus estudis l'any 1906, i va estar col·laborant amb Antoni Gaudí en els treballs de la Casa Milà de Barcelona. L'any 1909 arribà a Melilla, on va construir la major part de la seva obra.

Sobre per què va deixar precipitadament la seva feina a Barcelona i va acabar a Melilla sense donar-se el temps de recollir el seu títol d'arquitecte, Salvador Gallego Aranda (11) ens dona una explicació plausible:

El títol d'Arquitecte, per absència de l'interessat, va ser recollit pel seu cunyat: Fernando Gordillo el dia 8 o 9 de juny de 1909, a l'Escola Superior d'Arquitectura. Només arribar a les seves mans, Enric Nieto el va adjuntar a una instància, datada el 12 de juny, adreçada al Govern Militar de Melilla. Aquesta celeritat en la fugida de Barcelona i en la recepció i enviament del títol ve motivada (...) per la relació sentimental que havia sorgit entre l'arquitecte i la seva neboda: Josefa Gordillo Nieto, amb qui havia conviscut des de 1902 i amb qui el matrimoni era inviable per motius canònics.

Deixant de banda el safareig familiar de la vida de l'arquitecte i tornant a la seva activitat professional, la versió en castellà de la Wikipedia ens aprèn que:

En arribar a Melilla, Enric Nieto va començar a dissenyar edificis influenciats per l'arquitectura modernista de la seva ciutat natal, encara que posteriorment va introduir elements clàssics i d'Art Decó. El 1931 va aconseguir la plaça d'arquitecte municipal, càrrec que va exercir fins a la seva jubilació el 1949, encara que va continuar treballant fins a la seva mort.

L'evolució de la seva obra arrenca d'un modernisme vagament entroncat amb el d'Antoni Gaudí i, passant per l'historicisme, l'eclecticisme i l'Art Decó, va arribar al racionalisme a les seves últimes obres, més lliures i avançades: com els habitatges unifamiliars, tipus xalet, que ofereixen un notable interès.

Enric Nieto va codificar un estil a Melilla, fins al punt que alguns enginyers militars que van compartir amb ell la tasca arquitectònica de la ciutat, van copiar les formes arribant a fer difícil la distinció. Melilla ha esdevingut així un museu de l'arquitectura modernista, un modernisme de tall català encara que una mica més tou i de menys vols, expressió del diferent mitjà econòmic en què sorgeix i de l'esperit cosmopolita i nou de la població, que s'hi integra molt bé en una ciutat amb un traçat urbanístic de planta en quadrícula, amb carrers amples i rectes i les illes dels edificis en xamfrà, incidint en l'esquema del pla Cerdà a Barcelona, la importància del qual va augmentar considerablement a partir de les obres de condicionament del port entre el 1912 i el 1914.

El reconeixement de la ciutat a la tasca acomplerta per Enric Nieto es va manifestar en els actes que es van organitzar en commemoració del centenari de la seva arribada a Melilla (11):

El període entre els mesos de maig de 2009 i 2010, es va convertir, per a la Ciutat Autònoma de Melilla, en un període festiu que es va anomenar l'Any Nieto. Aquesta efemèride tenia com a objectiu commemorar l'arribada del barceloní a l'urbs nord-africana (14 maig 1909), on va desenvolupar la seva carrera professional fins a la seva mort el 1954.

I justament, aquí rau el més interessant de la meva descoberta del personatge d'Enric Nieto. La pregunta del milió de dòlars: Com s'ho va fer un arquitecte català d'idees tan avantguardistes, amb un passat sentimental allunyat dels preceptes de la fe catòlica, per a sobreviure al cop d'estat del 1936 i morir de vell el 1954, sense haver sigut afusellat a una època i a una ciutat on no calien gaires arguments per acabar així?

Hay que sembrar el terror, dejar sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros. Emilio Mola

Una de les respostes la podem trobar en la raquítica entrada que la Wikipedia en llengua catalana li dedica al personatge, sense mencionar el motiu. Tots sabem que la idea sempre ha estat passar sota el silenci els noms d'aquells catalans que van col·laborar amb el règim de Franco i deixar la sensació que aquells que van entrar amb les seves tropes per la Diagonal no podien ser catalans (12). De manera molt més explicita, trobem una resposta valent al blog d'Enrique Delgado (13):

L'arquitecte Enric Nieto va tenir un costat fosc durant l'època franquista, no gaire divulgat i conegut, i és el de la seva militància falangista. Les actes dels Plens municipals de l'època republicana de Melilla mostren el seu caràcter irascible. Tant que, en una ocasió, va ser suspès de feina i sou per amenaçar de mort el regidor socialista Aurelio Solís Díaz. Aquest regidor, també metge municipal, va aparèixer assassinat en un carrer de Melilla el dia 27 de juliol de 1936. Enric Nieto apareix també com a contribuent, en la col·lecta de fons, voluntària i patriòtica, a favor de l'Exèrcit Nacional, com molts altres melillencs, però amb quantitats de 500 ptes., gens menyspreables per a l'època. Res d'això no treu mèrit artístic a l'arquitecte català establert a la nostra ciutat, però sí que resulta un element més per sol·licitar la demolició completa del monument.

El pare de Fernando Arrabal (14) va escapar de poc als escamots d'execució dels sublevats el 1936 a Melilla. El tinent Fernando Arrabal Ruiz es va mantenir fidel a la República, fet pel qual el van condemnar a mort. La pena va ser posteriorment commutada per trenta anys de presó. Va passar per les presons de Santi Espíritu de Melilla, i de Monte Hacho, a Ceuta, on va intentar suïcidar-se. El 1941 va ser traslladat a l'Hospital de Burgos per una suposada malaltia mental. Un any més tard va fugir de l'hospital en pijama i amb un metre de neu als camps. Mai no es va tornar a tenir cap notícia sobre ell.

Altres no van poder escapar als escamots d'execució, però el post se m'ha fet llarg, estic un xic cansat i en parlarem la setmana vinent.

---

1. Wikipedia: Melilla [en] [fr] [es] [ca]
2. Wikipedia: Monte Gurugú (Marruecos)
3. Laura J. Varo; Luis Sevillano Pires; Francisco Peregil: ¿Qué sucedió en la frontera de Melilla? El paso a paso de la tragedia, El Pais, 03.07.2022
4. Veure Arquitectura i energia solar, publicat en aquest blog el 23.07.2021
5. El anarcosindicalismo vuelve a Melilla, Melilla izquierda, 03.06.2023
6. Wikipedia: Secretario general de la CNT
7. Paulino Díez Martín (1892-1980), Estel Negre
8. Si has trobat interessant la biografia de Paulino Díez, pots completar-la amb el seu llibre, Paulino Díez: Memorias de un anarcosindicalista de acción, Bellaterra, 2006. Amb la critica d'aquest llibre que va publicar Carlos Esquembri a Melilla izquierdas el 29.12.2009: Paulino Díez y los origenes del movimiento obrero en Melilla. També amb la critica del llibre a càrrec de Manel Aisa (Ateneu Enciclopèdic) y Eloy Martín (Universitat Pompeu Fabra), publicada a Rojo y negro el 12.03.2006: Memorias de un anarcosindicalista de acción: Paulino Díez. Tornant a la biografia de Paulino Díez, pots completar-la amb la lectura de les entrades que li han dedicat a Todos (...) los Nombres o a Vida, obra y biografias de activistas, luchadores y luchadoras anarquistas.
9. Wikipedia: Anarquismo en Cuba
10. Wikipedia: Enric Nieto i Nieto [en] [fr] [es] [ca]
11. Salvador Gallego Aranda: La figura del arquitecto Enrique Nieto en el centenario de su llegada a Melilla (14-mayo-1909), Akros: Revista de Patrimonio, ISSN 1579-0959, Nº. 9, 2010, págs. 51-58, Texto completo (pdf)
12. Veure Barcelona i la memòria històrica - Nou Barris, publicat el 12.05.2019
13. Enrique Delgado: El monumento fascista de Enrique Nieto, El Alminar de Melilla, 18.01.2016
14. Wikipedia: Fernando Arrabal [en] [fr] [es] [ca]

ens acabaran enviant a l'atur els robots ?

Masa - ¿Seremos reemplazados por máquinas en un futuro? - Skynet me ha robado el trabajo, YouTube, 15.02.2023

@daveguasch

Tardor del 2019. Estàvem a la terrassa de la cafeteria bevent un cafè i un company va traure el tema dels robots que acabàvem de desplegar a l'empresa. Un altre company, que treballava al departament de Trading, ens va parlar del mini crash que els robots havien provocat en l'agost del 2012 a Wall Street (1):

Els robots de Wall Street van desencadenar mini flash crash amb un torrent de transaccions que van causar estralls als mercats. Només a una empresa, Knight Capital Group, aquella falla li va costar mig miliard de dòlars, o uns 10 milions de dòlars per minut.

Un altre company del departament de Trading va afegir que no calia anar tan lluny. I ens va explicar les causes del crash de Wall Street del 2018, tot recordant-nos que, en aquell moment, més d'un terç de les operacions a Euronext provenen de negociació d'alta freqüència i fons quantitatius (2).

Probablement perquè, junt amb un altre company, jo tenia la responsabilitat de què aquelles maleïdes bèsties funcionessin correctament, la sola idea del que podria arribar a passar en cas d'un incident, va fer que trobés el cafè més amarg que de costum.

Afortunadament, un altre company va traure el tema de la fàbrica on treballava un conegut i on bona part dels llocs de treball estaven sent reemplaçats per robots. Un altre company va afegir que, finalment, que els reemplacessin per robots o deslocalitzessin la producció a l'Europa de l'Est o a l'Àsia, com estaven fent tantes altres empreses del país, no canviava gran cosa.

I va ser en aquell moment que un dels companys de conversa va fer la reflexió del milió de dòlars:

El sistema capitalista és molt senzill d'entendre. Baixar els costos de producció pot ser molt interessant per les empreses. Però per a realitzar beneficis, és necessari que algú consumeixi el que produeixen. I si ens foten a tots al carrer, qui comprarà tot el que produeixin els robots o gent a l'altra punta del món que només rep salaris de subsistència?

No és un tema que vulgui desenvolupar al post d'avui, però mai m'han agradat els postulats polítics de Karl Marx. Ara bé, crec que ningú ha igualat mai la seva comprensió sobre el funcionament del sistema capitalista. Potser va ser per això que, després de la pausa cafè, i de retorn al meu lloc de treball, vaig recordar una lectura que havia fet de jove sobre la visió que Marx tenia sobre l'augment de la composició orgànica del capital i la tendència decreixent de la taxa de guany (3).

Trobo que serà molt millor que, enlloc embolicar-te amb explicacions complicades, et miris el vídeo de Masa (4) amb què he obert el post d'avui. Ell ho explica molt millor del que jo mai ho arribaria a fer.

---

1. Alec Liu: When Wall Street Robots Go Rogue, Banks Lose $10 Million a Minute, Vice, 03.08.2012
2. Guillaume Clément: Bourse : les robots ont-ils pris le pouvoir sur les marchés ?, Le Revenu, 20.04.2018
3. Wikipedia: Tendency of the rate of profit to fall [en] [fr] [es] [ca]
4. Veure Els videojocs amb contingut polític i BCN Gamelab, publicat en aquest blog el 29.06.2023

saffiyah khan

@jjgiddens (Joe Giddens), 3 years since I took this image of Saffiyah Khan during an English Defence League protest in Birmingham, 6:56 PM · 9 avr. 2020

@daveguasch

En aquests temps en què les idees lligades a l'extrema dreta s'estenen arreu dels països occidentals, intentant així amagar la seva pèrdua d'hegemonia arreu del planeta, he recordat una imatge icònica que un fotògraf britànic, Joe Giddens, va capturar el 08.04.2017.

Aquesta imatge ens mostra a una ciutadana britànica: Saffiyah Khan (1), mentre desafiava tranquil·lament, amb les mans a la butxaca i un somriure, a Ian Crossland, el líder de l'English Defence League (EDL), un grup d'extrema dreta, durant una manifestació antimusulmana organitzada a Birmingham, l'endemà dels atemptats de Westminster.

Saffiyah Khan, que s'havia apropat per curiositat a la manifestació d'un centenar d'extremistes que protestaven contra la religió islàmica, es va enfrontar a Ian Crossland per a protegir una dona que portava vel i a qui havien rodejat diversos manifestants de l'EDL (2).

Com sap qualsevol que conegui mínimament la història demogràfica de la Gran Bretanya, la seva població és el resultat d'un melting pot de pobladors que van arribar a l'illa en diferents onades des de diferents parts del continent europeu.

Com no he vist enlloc ningú que expliqui si els orígens d'Ian Crossland són bretons, pictes, celtes, romans, angles, saxons, vikings, normands o neerlandesos, entre molts altres, mencionar els orígens de Saffiyah Khan m'ha semblat tan irrellevant com als periodistes que cobrien la notícia els hi va semblar mencionar els orígens del líder de l'EDL. Però si tu creus que és una informació important, pots trobar-la a Wikipedia.

En poques hores, la fotografia de l'enfrontament tranquil de Saffiyah Khan amb Ian Crossland va fer la volta al món gràcies a la premsa (3) i les xarxes socials, però poca gent coneix què va passar a continuació.

The Moment After The Viral Photo Of A British Woman Smiling At A Far-Right Protester | TIME, YouTube, 11.04.2017

Billy Bragg (4), que a Wikipedia un cantautor i activista anglès, va dedicar aquest tema a Saffiyah Khan.

Billy Bragg - Saffiyah Smiles, YouTube, 09.10.2017

Segurament tinc una oïda musical defectuosa, però aquest tema em recorda moltíssim a un dels temes del film There's Something About Mary.  

---

1. Wikipedia: Saffiyah Khan [en] [fr] [es] [ca]
2. ‘Solidarity is so important’: Saffiyah Khan meets woman she stood up for at EDL, The Guardian News, 11.04.2017
3. Kate Samuelson: The Story Behind the Viral Photo of a British Woman Smiling at a Far-Right Protester, Time, 10.04.2017
4. Wikipedia: Billy Bragg [en] [fr] [es] [ca]

els videojocs amb contingut polític i bcn gamelab

https://t.co/C5ligZvRGS

— Masa (@masademocrata) June 4, 2023

Nota: punxa aquest enllaç per accedir al vídeo i veure'l a YouTube.

@daveguasch

En novembre del 2022, Iván Redondo (1) publicava un article a La Vanguardia (2) on, en clau electoral, parlava dels problemes que preocupen a la generació d'espanyols nascuts entre 1955 i 1964:

Nascuts entre el 1955 i el 1964 són 5.776.258 electors. Va ser la dècada en què després de la Guerra Civil i el període de la fam més es va accelerar el creixement de la natalitat: van superar llavors la barrera dels 600.000 fins a arribar a fregar els 700.000 el 1964, que és el rècord de la sèrie històrica. A partir d'aquí s'estabilitzen abans d'iniciar el declivi des de mitjans dels setanta.

Com hom pot deduir de l'extracte que t'he passat de l'article d'Iván Redondo, l'autor focalitzava la seva anàlisi en una generació que:

Va arribar a la seva majoria d'edat en els darrers anys del franquisme i en plena transició, fins a la victòria socialista del 1982. Són, per tant, els joves de la transició, que ara estan entrant ja en la jubilació o ho faran en els anys vinents (tenen entre 58 i 67 anys actualment). Transversals, el 39% ja són pensionistes i un 43% encara continuen treballant.

Una generació que, en molts casos (en tot cas és el meu), va comprar als seus fills uns videojocs amb uns grafismes al·lucinants, però que no es va enganxar ni a jugar amb ells, ni a interessar-se particularment pel seu contingut.

Coincidint que aquesta setmana s'està celebrant a Barcelona la Gamelab Conference 2023 (3) amb l'objectiu de consolidar la ciutat com un 'hub' de la indústria del videojoc europea (4), el dia abans de la seva inauguració, Pablo Iglesias, tot i demostrar que, als seus 44 anys, en sap encara menys sobre videojocs del que jo conec, en parlava a una entrevista que li feien des de TV3 i reconeixia que és molt important que la gent entengui que la influència social i cultural dels videojocs pesen molt més en aquest moment que la indústria del cinema. 

¿Videojuegos o una inmensa indústria cultural? pic.twitter.com/7wmroU7rO8

— Pablo Iglesias 🔻(R) (@PabloIglesias) June 28, 2023

Com probablement hi ha gent que encara coneix menys sobre el contingut polític de molts dels videojocs que corren pel mercat i que encara entén menys el que interpreta com la despolitització o la dretanització d'una part del jovent dels nostres dies, m'ha semblat interessant compartir amb tu el vídeo amb què he obert el post d'avui.

Per motius que passaré de comentar, si tens dificultats per accedir-hi, prova punxant aquest enllaç. Cas que no funcioni, passa't pel canal YouTube de Masa (punxa aquí) i el trobarà. I si res funciona, fes-m'ho saber, si et plau.

Potser recordaràs de l'autor d'aquest vídeo: Masa (Víctor, MC Endesa, @masademocrata), que ja vaig publicar uns vídeos altament recomanats en juliol del 2022 (5).

En tot cas, al vídeo amb què he obert el post d'avui, Masa fa un recorregut sobre el contingut polític d'alguns dels videojocs més al·lucinants. I comença fort, amb Call of Duty: Black Ops (6), el setè títol de la sèrie:

Alex Mason, agent de la CIA, lidera un comando que, amb el suport de grups de rebels cubans, té com a missió assassinar Fidel Castro a Bahia de Cochinos, durant la invasió de Cuba, usant la invasió com a distracció per infiltrar-se a la mansió de Castro.

Quan arriben a la mansió, troben a Fidel Castro amb una prostituta i, aquest, per a protegir-se, la utilitza com escut humà. Malgrat aquest intent, el comando de Mason liquida a Fidel Castro. Dirigint-se a un aeròdrom per escapar en un C-130, una barricada de vehicles dels fanàtics seguidors de Castro els talla el pas, Mason decideix baixar de l'avió i, gràcies a un canó antiaeri, es carrega als fanàtics, destrueix la barricada i deixa lliure la pista perquè s'enlairi l'avió.

Però després de cobrir l'extracció amb aparent èxit, Mason i el seu equip són capturats pel veritable Fidel Castro, revelant que el Castro assassinat era un doble. A causa de la seva aliança amb la Unió Soviètica, el malvat Castro lliura Mason a un general rus: Nikita Dragovich.

24 hores després del seu llançament, Call of Duty: Black Ops havia venut 4,2 milions de còpies als EUA i 1,4 milions de còpies al Regne Unit, establint un nou rècord de vendes. El novembre de 2013, el joc havia venut 26,2 milions de còpies.

---

1. Iván Redondo: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca], Twitter, La Vanguardia
2. Iván Redondo: Los 140 escaños en manos de 5.776.258 electores, La Vanguardia, 14.11.2022
3. Gamelab Conference Barcelona 2023: Home page, Twitter
4. Eduard Abad: Gamelab reivindica Barcelona como polo de atracción de talento en los videojuegos, La Vanguardia, 29.06.2023
5. Veure Día Sexto i Masa, publicat en aquest blog el 20.07.2022
6. Call of Duty: Black Ops: Wikipedia [en] [fr] [es] [ca]

què està passant a ucraïna?

TheSwissBox Conversation - Guerre en Ukraine, ce qui s'y passe vraiment ! Avec Jacques BAUD, YouTube, 05.05.2023

@daveguasch

Avui fa sis anys quan, a manca d'uns dies per acabar els 124 de l'escola de reclutes (1), un metge militar va identificar una greu malaltia al meu fill i el va transferir immediatament a l'hospital universitari de Lausanne (2). Dues hores més tard, vaig rebre la trucada del meu fill anunciant-me el diagnòstic: un càncer en estat molt avançat. Poc després, vaig rebre una trucada d'un tinent anunciant-me que el meu fill estava alliberat de l'obligació de servir a l'exèrcit i autoritzant-me a passar per la caserna a buscar els seus efectes personals. I uns minuts més tard, la trucada de l'hospital anunciant-me la planificació del preoperatori i de la primera de les intervencions a què l'haurien de sotmetre.

Aquell dimarts, que havia començat com un dia banal, el món es va ensorrar sota els nostres peus en poques hores. Aquella primera intervenció va anar seguida d'altres, una d'elles, la més critica, sota les mans del mateix cirurgià que m'intervindria a mi mateix anys més tard per un altre càncer. Just abans de l'anestèsia, el cirurgià es va presentar i vaig dir-li que ja el coneixia, car havia operat al meu fill a la que ell va descriure com la intervenció més llarga i més difícil que mai havia fet al llarg de la seva carrera: la va recordar immediatament.

No era la primera vegada que em trucava per interessar-se per l'evolució del meu fill. Però mai oblidaré el dia que el coronel de la unitat on servia el meu fill em va trucar per demanar-me l'autorització per visitar-lo a l'hospital, acompanyat pels seus companys de l'escola de reclutes. Una infermera madrilenya del servei d'oncologia, amb qui petàvem sovint la xerrada quan el visitava, em va dir que es van quedar tots al·lucinats quan els van veure.

Des d'aquell dia, i durant els llargs de períodes de quimioteràpia i les altres intervencions que van seguir, vaig rebre almenys un cop per setmana una trucada d'aquell coronel, interessant-se per saber com anava el meu fill. El súmmum va ser el dia que es va personar a casa amb el cap de l'estat major de l'exèrcit de terra per veure com anava i oferir-li el suport de l'exèrcit quan reprengués la seva vida laboral.

Més enllà d'altres comandaments de l'exèrcit amb els que havia treballat a la feina (des de caporals fins a majors), aquesta és, molt resumida (perquè va ser més llarga i personal), la relació que vaig viure amb alguns dels responsables de l'exèrcit suís.

I és aquesta relació la que potser explica també el meu respecte per la trajectòria del coronel Jacques Baud (3), tant a Suïssa com a les missions internacionals a les quals ha participat, de manera molt resumida: antic membre de la intel·ligència estratègica suïssa, especialista en països d'Europa de l'Est i antic cap de doctrina de les operacions de manteniment de la pau de les Nacions Unides. Dins de l'OTAN, va participar en programes a Ucraïna, sobretot després de la revolució de Maidan el 2014 i el 2017.

Deixa'm afegir que, abans del vídeo que avui comparteixo amb tu, ja havia vist altres entrevistes a Jacques Baud publicades per mitjans d'informació propers a l'extrema dreta o al "complotisme", com ara l'entrevista que li van fer a Sud Radio (4) el 30 de maig d'enguany: Pour affaiblir la Russie, les Occidentaux utilisent l’Ukraine (5).

Tot i que les declaracions de Jacques Baud coincidien amb moltes de les lectures que jo havia fet prèviament i les presentava d'una manera més que coherent, no et negaré que l'orientació política dels mitjans que l'entrevistaven, aprofitant la publicació del seu darrer llibre: Ukraine entre guerre et paix (6), em feien dubtar sobre el fonament de les acusacions que hom pot trobar sobre el personatge a l'entrada que li dedica Wikipedia (cf. 3).

Però malgrat que a les pàgines de Conspiracy Watch van respondre amb arguments de pes una entrevista de Jacques Baud a RT France (7), no vaig poder evitar recordar com gairebé tots els estómacs agraïts del periodisme també acusaven de "complotisme" l'informe de Seymour Hersh (8) sobre l'atac del gasoducte Nord Stream (9) i em vaig decidir a fullejar un llibre de Jacques Baud: Gouverner par les Fake News. Conflits internationaux: 30 ans d’infox utilisées par les pays occidentaux (10). Un vell conegut de l'EPFL va escriure un article al seu blog. Et passo alguns extractes (11).

Informació truncada deliberadament o fruit d'una visió reductiva que, quan ja no es qüestiona, esdevé una postveritat. Aleshores, la realitat esdevé producte d'una percepció i ja no és el resultat de fets objectius. El problema és que aquestes postveritats condicionen la manera com veiem els problemes i els solucionem. Això sovint ens porta a definir solucions inadequades amb greus conseqüències per a la nostra humanitat.

Baud destaca acuradament les falses veritats difoses pels governs occidentals que, sovint incapaços de resoldre els seus problemes domèstics, es refugien en l'aventurisme militar.

(Alguns periodistes) No volent debatre sobre les falses veritats dels governs occidentals, sembla que ignoren que estan posant en perill els mateixos fonaments de la seva professió i de les nostres democràcies, com els recorda Hannah Arendt. Esperem pel bé de tothom que canviïn d'opinió.

O, com hom diu a les pàgines de les emissions en francès de RTVE: L'Occident s'ha adonat que, davant de Rússia, ja no n'hi havia prou amb la propaganda i que calia passar a la desinformació (12).

Finalment, va ser a les pàgines d'un Pòdcast que he començat a seguir fa poc: The Swiss Box Conversation (13) on vaig trobar una de les millors entrevistes que he vist a Jacques Baud. Seguint la seva línia editorial, les entrevistes no tenen límit de temps, el que fa d'aquesta una de les més llargues de les publicades. Et proposo doncs que la vagis veient per parts a mesura que tinguis el temps de veure-la, perquè gairebé tot el seu contingut invita, almenys, a la reflexió, ja des de l'inici del vídeo:

En el clima actual, veus com la teva, Jacques, són molt importants perquè no sentim parlar gaire de pau i molt de guerra. Per què és tan difícil parlar de la pau? Almenys a Europa, quan llegim els mitjans, només veiem crides al lliurament de més armes, de guanyar la guerra a Rússia..., i poc, o gairebé mai, un missatge que aniria en la direcció de buscar solucions per a trobar la pau.

És cert. I aquesta és una de les coses que més m'han impactat. I no deixa de sorprendre'm que les úniques veus interessades en la pau o en trobar una solució negociada del conflicte siguin les dels militars o les dels antics membres dels serveis d'intel·ligència. I encara és més sorprenent que els polítics de gairebé totes les tendències, almenys a Occident, s'oposin a la pau. És un xic contraintuïtiu, perquè sempre tenim la impressió que són els militars els que volen la guerra i els polítics els que volen la pau. I en aquesta situació és exactament el contrari.

Espero que si tens el temps de veure aquest vídeo et pugui aprendre tantes coses com jo he après d'ell. Recorda que, si tens problemes amb la comprensió del francès, pots activar el traductor automàtic de YouTube i veure el seu contingut en subtítols en la llengua de la teva elecció. Just deixa'm afegir que, si la traducció a l'anglès és més o menys acceptable, les traduccions a l'espanyol o al català estan lluny de ser el millor que mai he vist.

---

1. Armée suisse: Obligation de servir (20.06.2023)
   
2. CHUV: Centre hospitalier universitaire vaudois
3. Wikipedia: Jacques Baud
4. Wikipedia: Sud Radio (France) || Adrien Franque: Les mauvaises ondes droito-complotistes de Sud Radio, Libération, 29.04.2023
5. Jacques Baud : "Pour affaiblir la Russie, les Occidentaux utilisent l’Ukraine", Sud Radio, 30.05.2023
6. Jacques Baud: Ukraine entre guerre et paix, Max Milo, 24.05.2023
7. Antoine Hasday: Sur RT France, Jacques Baud coche toutes les cases du conspirationnisme géopolitique, Conspiracy Watch, 07.09.2020
8. Wikipedia: Seymour Hersh [en] [fr] [es] [ca]
9. Seymour Hersh: Así eliminó Estados Unidos los gasoductos Nord Stream, CTXT, 08.02.2023
10. Jacques Baud: Gouverner par les Fake News. Conflits internationaux : 30 ans d’infox utilisées par les pays occidentaux, Max Milo, 27.08.2020
11. Richard Golay: Jacques Baud: Gouverner par les fake news, ou l’empire du mensonge, Blog perso, 13.09.2020
12. Côté face, Russie; Côté pile. URSS, RTVE, emission en français, 08.07.2021
13. The Swiss Box Conversation: Home page, Twitter, YouTube, Facebook, Spotify,  Telegram
    

alacant - la llegenda del negre lloma

El Negre Lloma, una llegenda alacantina que qüestiona el trasllat de Primo de Rivera a Madrid

Generació rere generació queda el record que el cos que van soterrar a Cuelgamuros va ser el del mariner John Moore

Més informació: ⬇️https://t.co/fGF4lB309G

— À Punt NTC (@apuntnoticies) April 24, 2023

@daveguasch

Havia arribat abans de l'hora indicada a la meva targeta d'enregistrament i estava esperant l'anunci de la porta d'embarcament del vol que havia de portar-me de retorn a casa. Mentre esperava, vaig anar a la zona de fumadors de l'aeroport, vaig obrir el mòbil i vaig buscar a Twitter la pàgina d'@apuntnoticies per veure què explicaven dels actes de la diada del 25 d'abril (1).

Mentre anava recorrent els tweets publicats aquell dia, vaig trobar-ne un del dia anterior que va retenir tota la meva atenció. Si punxes el tweet amb què he obert el post d'avui, et portarà a una curta notícia què fa al·lusió a una llegenda coneguda a Alacant des del final de la Guerra Civil.

Pots trobar més informació a Wikipedia (2) -versió en espanyol més documentada- sobre John Moore, més conegut com el Negre Lloma qui, al certificat de defunció del registre civil del Jutjat Municipal del Districte Sud d'Alacant, apareixia amb el nom de Juan Mallol. Si prefereixes començar per un resum, et proposo donar-li un cop d'ull al fil que Nega (3), de Los Chikos del Maíz, va publicar a Twitter el 13.02.2022.

Tras pasar el finde en Alicante, me han contado la maravillosa y desternillante historia de John Moore a.k.a. el ‘Negre Lloma’. Vais a flipar.

🧵 🧵🧵✊🏾 pic.twitter.com/ULDm2DqQwT

— NEGA 🔻 (@Nega_Maiz) February 13, 2022

Comparant el fil de Nega amb el contingut que podem trobar a Wikipedia veuràs que, al certificat de defunció de Juan Mallol, l'edat del difunt és de 46 anys. També veuràs a Wikipedia que Moore va morir el 31 d'octubre, mentre José Antonio va ser afusellat el 20 de novembre del 1936. La resta del resum de la seva història és fidel al que hom sap d'ell.

Hom pot pensar a priori que la finalitat d'aquesta història podria haver estat la de ridiculitzar al líder de la Falange i als seus seguidors. Però hom podria també arribar a la conclusió que els seus seguidors podien fer-ho tots sols. Prenem per exemple el que van fer al cenotafi (4) de la tomba on ells creien que havia estat enterrat José Antonio seguint el relat d'uns guies del cementiri d'Alacant.

Alacant per Alacant - Passejada per la necròpolis d'Alacant, YouTube, 15.11.2014

Tota la llegenda del Negre Lloma podria no haver estat res d'altre que una construcció propagandística antifeixista. Però, si llegim l'article d'un historiador del moviment Obrer a les Comarques d'Alacant, Alvaro Gran Marhuenda (5) sobre el Negre Lloma (6), veurem que les circumstàncies en què es va produir l'afusellament de José Antonio Primo de Rivera i les irregularitats comeses durant la certificació de la seva mort van ser molt estranyes: El certificat de defunció va ser emès a posteriori, anys després, a Alacant, el 7 de juliol de 1940 car, després de la seva mort, no es va poder practicar l'autòpsia i el metge no va poder veure el cadàver, que estava cobert amb un llençol.

També pot semblar desconcertant la generositat dels tribunals franquistes amb el director de la presó on es trobava José Antonio i on es va procedir al seu afusellament. Adolfo Crespo Orrios, va ser condemnat a mort en consell de guerra celebrat a Alacant el 06.05.1940. Poc després va ser indultat, gràcies a la intermediació d'alguns familiars de Primo de Rivera. Després de passar pel Penal de El Dueso, Crespo va morir a principis del 1946. Però, tot i haver estat depurat com a funcionari per les autoritats franquistes, aquestes van concedir a la seva dona una paga com a vídua de funcionari de presons.

La història del conserge del cementiri on es va enterrar a José Antonio sembla ja delirant. Aquest, enregistrava la situació dels enterraments gràcies a un codi que només ell coneixia. Durant els interrogatoris a què el van sotmetre els falangistes després d'entrar a Alacant l'1 d'abril del 1939, va dir que havia falsificat el registre on estava enterrat José Antonio per evitar qualsevol intent de profanació del cadàver si algú arribava a descodificar el seu registre. Va ser gràcies a la seva memòria que va poder indicar el lloc precís on estava enterrat.

Però el cert és que la fossa on es trobava el cadàver de José Antonio va ser oberta i manipulada més d'una vegada, en principi amb l'única intenció d'afegir més cossos, en algun cas arribats des de l'Hospital provincial. Altrament, quan es va produir la primera exhumació de les restes de José Antonio, ningú no es va preocupar de buscar un metge forense que certifiqués la identitat del cadàver.

Alvaro Gran Marhuenda acaba així un article de lectura recomanada:

Si ningú no pot dubtar que José Antonio fos afusellat el 20 de novembre de 1936 en un dels patis de la presó d'Alacant, no ens hem de prendre a la lleugera la hipòtesi de la identificació errònia del seu cadàver, més si -com hem vist- no va ser realitzat per personal qualificat ni en el moment de la primera exhumació, el 2 d'abril de 1939, ni en ser desenterrat el 23 de novembre següent per ser traslladat a l'Escorial, ni per descomptat quan va ser portat el 1959 fins a Cuelgamuros (...)

A falta de noves dades, es pot dotar de base històrica aquella llegenda sabent que quan van recuperar les restes òssies de José Antonio, a més de la manca de proves forenses adequades, els falangistes van triar a la fossa aquells ossos que els van semblar més llustrosos i grans (...)

Just per acabar el post d'avui, recordar que el nom de José Meca Romero, un capità que va participar en la Guerra del Marroc i va ser afusellat el 1936 per haver-se aixecat a Alacant amb la seva guarnició contra la República, dona nom a un carrer de la ciutat situat a les portes de l'Ajuntament: Capitán Meca (7). El novembre del 2016, la corporació municipal d'Alacant va voler retre homenatge al Negre Lloma, canviant l'antiga placa del carrer per una altra amb el seu nom. La placa va ser col·locada el 21 de desembre d'aquell mateix any i retirada mesos després en prosperar el recurs contra el canvi de carrers amb noms franquistes presentat pel Partit Popular.

Francament, no puc ni imaginar què hauria passat si l'article d'Alvaro Gran Marhuenda hagués caigut molts anys abans en les mans de Luis García-Berlanga o de Luis Buñuel i un d'ells hagués portat aquesta història al cinema.

---

1. Wikipedia: Diada del 25 d'abril
2. Wikipedia: Negre Lloma [en] [fr] [es] [ca]
3. Wikipedia: Nega [en] [fr] [es] [ca]
4. Wikipedia: Centofafi [en] [fr] [es] [ca]
5. Alvaro Gran Marhuenda: Curriculum Vitae || Articles publicats a Alacant Obrera
   
6. Alvaro Gran Marhuenda: El Negre Lloma: Una leyenda con base histórica, Alacant Obrera, 24.11.2014
7. Joaquín Núñez: Razones para suprimir el nombre de 40 calles de Alicante, Alicante Press, 06.10.2016

el llarg viatge dels nostres àtoms

Fisica Fit - El Sol : estrella gigante roja. Enana blanca. Nebulosa planetaria. ¿Se acabará el Sistema Solar?, YouTube, 14.11.2021

@daveguasch

Les cèl·lules presents al nostre cos tenen entre el 65% i el 90% del seu pes en aigua. Dels 20 elements que podem trobar a la massa del cos humà, el 98,5% està representat per només sis elements: oxigen, carboni, hidrogen, nitrogen, calci i fòsfor (1).

La meitat dels àtoms del nostre cos en realitat no provenen de la Via Làctia, sinó que s'han format a altres galàxies que es trobaven a milions d'anys llum de distància i haurien viatjat gràcies als vents intergalàctics, impulsats per les explosions de les estrelles (2).

A Gattaca (3), un film distòpic culte, un drama de ciència-ficció, el seu protagonista, Vincent, que lluita per superar la discriminació genètica per fer el somni de viatjar a l'espai, reflexiona així al final del film:

Per a algú que no havia estat mai fet per a aquest món, he de reconèixer que de sobte em costa deixar-lo. Per descomptat, diuen que cada àtom del nostre cos va ser alguna vegada part d'una estrella... potser no me'n vaig, potser torno a casa.

Com el Sol no és etern i té 4,5 mil milions d'anys durant els quals i ja ha consumit gairebé la meitat de l'hidrogen del seu nucli, la resta de l'hidrogen que li queda s'esgotarà en cinc mil milions d'anys. Quan ja no li quedi més hidrogen per cremar, augmentarà gairebé 150 i 200 vegades la seva mida actual i s'empassarà Mercuri i Venus, potser també la Terra. Cremarà com una geganta vermella durant mil milions d'anys més i després es convertirà en una nana blanca, aproximadament de la mida del nostre planeta (4). En qualsevol cas, l'aigua i l'atmosfera del nostre planeta farà molt que hauran desaparegut i, d'aquest fet, tot signe de vida.

QuantumFracture - Andrómeda Chocará contra la Vía Láctea: ¿Qué Sucederá Exactamente?, YouTube, 09.10.2022

No tinc molt clar si un dia, el que pugui quedar de nosaltres, tornarà a aquelles llunyanes galàxies d'on venen part dels àtoms que constitueixen el nostre cos. O si els nostres àtoms es trobaran a la nova galàxia que resultarà de la col·lisió entre Andròmeda i la Via Làctia (5): Lactòmeda?

Mentre tot això arriba, els nostres àtoms s'hauran dispersat al nostre planeta, en part en altres formes de vida, en part mineralitzant-se, a la mateixa o a altres latituds on ens puguem trobar el dia que marxem, segons el moviment de la tectònica de plaques (6).

Potser algun dia acabem per admirar la màgia del procés de la vida si pensem que la primera etapa de la transformació dels nostres àtoms passaria, amb tota probabilitat, pel món vegetal. O potser, com el Vincent del film Gattaca, aquells que arribin anys després que nosaltres hàgim marxat, tindran l'oportunitat de deixar els seus àtoms a planetes d'altres galàxies i la seva transformació passi per altres processos.

Potser en aquests planetes, els descendents d'aquells que van marxar del nostre, desenvolupin altres varietats del llenguatge original que parlaven els seus avantpassats. Pot ser que les característiques del planeta on hagin emigrat acabi provocant mutacions en el color de la seva pell, del seu cabell o dels seus ulls. O potser no es diferenciaran en res d'altre que en el planeta on viuen

Pot ser que aquestes diferències siguin suficients per a provocar guerres entre aquells que tenien un passat comú que, al llarg de les generacions, va acabar per ser oblidat.

Potser acabaran repetint aquestes i altres imbecil·litats que nosaltres mai no hem deixat de repetir des de temps immemorials. O pot ser que la intel·ligència s'acabi transformant en una força que s'expandeixi arreu de l'univers.

May the Force be with you.
Star Wars Day, an informal commemorative day observed annually on May 4 (7).

---

1. Taux des éléments chimiques présents dans le corps humain, LennTech
2. Megan Fellman: Milky Way’s origins are not what they seem, Northwestern Now, Northwestern University (IL, USA), 26.07.2017
3. Wikipedia: Gattaca [en] [fr] [es] [ca]
4. El Sol: qué es, cómo afecta a la Tierra y cuándo se apagará, National Geographic, 31.01.2023
5. Wikipedia: Andromeda–Milky Way collision [en] [fr] [es] [ca]
6. Veure Pangaea Ultima: only one continent again? i Països i fronteres d'aquí 100 milions d'anys, publicats en aquest blog respectivament els 11.11.2016 i 03.03.2019
7. Wikipedia: Star Wars Day