un viatge de retorn al dryas recent ?

FRANCE 24 Español - La Corriente oceánica del Atlántico podría colapsar en las próximas décadas, YouTube, 27.07.2023

Si no estàs familiaritzat amb la llengua dels vídeos publicats en aquest post, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@daveguasch

El febrer d'enguany vaig llegir un tweet on Antonio Turiel (1) es mostrava remarcablement emprenyat després de llegir un article publicat dos dies abans a una revista americana: Science Advances (2).

Aplicant nous mètodes d'observació i de càlcul, hom pot confirmar que la Atlantic meridional overturning circulation (AMOC), de la qual forma part el Gulf Stream, està mostrant signes de col·lapse que permetent pronosticar quins seran els seus efectes a diferents regions del planeta.

El vídeo amb què he obert el post d'avui, emès per FRANCE 24, ja era una reacció a la publicació d'un estudi publicat a Nature Communications (3) que presentava, mig any abans!, gairebé els mateixos resultats i les mateixes advertències (3):

L'augment de les temperatures està provocant la fusió d'enormes masses de gel a l'Àrtic, i aquest enorme volum d'aigua menys densa és una amenaça per al funcionament de la circulació oceànica, que podria aturar-se, tal com la coneixem, amb efectes nefastos pel clima.

Abans d'anar més lluny, m'agradaria presentar-te una física alemanya que adoro: Sabine Hossenfelder (4) i un vídeo on tracta el tema del col·lapse de l'AMOC.

Sabine Hossenfelder - Climate Change Won't Stop The Gulf Stream. Here's Why, YouTube, 21.01.2023

Sabine Hossenfelder ens recorda alguns dels principis bàsics de la Geografia Física del nostre planeta que no estic molt segur que facin part d'alguns dels models matemàtics utilitzats en l'estudi de l'anunciat i probablement inevitable col·lapse de l'AMOC. També he de dir que, en aquells models en els quals aquests principis bàsics s'han pogut tenir en compte, de vegades tinc dificultats per comprendre la lògica dels seus resultats.

The Wild Project #81 - Jesús Reolid da una opinión controvertida sobre el cambio climático, YouTube, 25.09.2021

Si Sabine Hossenfelder ens recorda alguns dels principis bàsics de la Geografia Física dels quals rarament parlen els físics que investiguen el fenomen del col·lapse de l'AMOC, un article publicat per Xavier Fonseca a La Voz de Galicia (5), em va recordar que tampoc parlen gaire del passat geològic del nostre planeta. 

Sabem que la principal característica de l'escalfament global d'origen antropogènic és la seva velocitat, que no coneix precedents. Però, com ens recorda Xavier Fonseca (5), fa gairebé 13.000 anys es va produir un canvi climàtic de caràcter abrupte que hom coneix amb el nom de Dryas recent (6). Paga la pena recordar-lo:

Fa aproximadament uns 12.900 anys, quan el clima havia deixat enrere l'últim màxim glacial (7) i es trobava en una etapa d'escalfament, es va produir un canvi climàtic relativament sobtat. 

En el decurs d'unes dècades les temperatures a Groenlàndia van disminuir entre 4 i 10 °C, les glaceres van avançar arreu d'Europa i el clima va esdevenir molt sec a gran part del nord temperat.

Com pots veure al vídeo que pots trobar a continuació, la hipòtesi més recolzada actualment és que l'augment progressiu de la temperatura que va començar després de l'últim màxim glacial, fa uns 20.000 anys, va provocar una fusió del gel que va alliberar enormes masses d'aigua dolça des d'Amèrica del Nord vers les aigües de l'Àrtic. Quan aquella enorme massa d'aigua va arribar a l'Atlàntic, va fer col·lapsar l'AMOC.

Aquell fred, que va canviar el clima en poques dècades (a la Mediterrània oriental hom parla de 20 anys!), va durar uns 1.300 anys. Vers l'11.600 aC la temperatura va tornar a augmentar, donant pas a l'Holocè (8), que és l'època geològica en què encara estem vivint.

PBS Eons - When the Earth Suddenly Stopped Warming, YouTube, 17.12.2020

El fenomen del Dryas Recent es repetirà? Abans de respondre aquesta qüestió, m'agradaria proposar-te llegir un article d'Horizons -el magazín de la recerca suïssa- dedicat al risc de desestabilització de l'AMOC, (9), que ens advertia de les dificultats que existeixen per analitzar aquest risc amb precisió.  

• Complexitat dels models: els models climàtics intenten simular sistemes naturals que, en si mateixos, són extraordinàriament complexos i han de tenir en compte un gran nombre de factors.
• Dades insuficients: els models climàtics requereixen una enorme quantitat i diversitat de dades per ser precisos. Tanmateix, sovint hi ha una manca de dades històriques i actuals, especialment a escala regional.
• Incertesa de les prediccions: a causa de la complexitat dels models i la manca de dades, les prediccions dels models climàtics estan envoltades sovint d'incerteses.

L'article d'Horizons també ens parlava del nerviosisme d'alguns investigadors de la Technische Universität München (Alemanya):

Només hi ha dos grans programes de recerca oceanogràfica que estan recollint dades des del 2004 (...). Per fer càlculs vàlids per entendre la dinàmica de l'AMOC hom necessitaria sèries de dades de períodes d'almenys cent anys. A més, les mesures de velocitat i salinitat se segueixen fent principalment a la superfície i no a les profunditats de l'oceà, i a més, de manera molt puntual.

Per fer front a la manca de dades, els investigadors de l'Oeschger Centre for Climate Change Research (OCCR) de la Universität Bern (Suïssa), van decidir centrar-se en l'estudi dels processos del final de l'edat glacial més recent, fa 15.000 anys. 

Els resultats del seu estudi es va publicar a Nature Geoscience l'abril de 2023: pots trobar una versió lliure en PDF al Bern Open Repository and Information System (BORIS) (10).

A l'inici de l'última edat glacial, la quantitat d'aigua de desglaç que va fluir a l'Atlàntic Nord no era tan gran com hom pensava anteriorment. I malgrat l'augment de les temperatures, la circulació de l'AMOC no va col·lapsar completament, sinó que simplement es va alentir. 

Helmholtz Association of German Research Centres

Fa uns dies vaig publicar un post on parlava de les "excursions" del camp magnètic de la Terra (11). Més concretament de l'excursió geomagnètica de Laschamp, de la qual l'amic Copilot em va dir que: va interrompre els corrents oceànics i els patrons de circulació atmosfèrica. Aquests canvis van provocar un augment de la variabilitat climàtica, amb fluctuacions més freqüents entre períodes més càlids i més freds.

Ràpidament, una idea em va passar pel cap. Uns minuts més tard, vaig veure que altres l'havien tingut molt abans que jo (12):

Hi ha una quantitat significativa d'evidències que sostenen la idea que les excursions geomagnètiques són responsables dels canvis climàtics bruscos observats durant el període del Dryas recent.

Com el Dryas recent i l'excursió geomagnètica de Laschamp no coincidien en el temps, vaig demanar-li a Copilot si s'havien identificat altres excursions geomagnètiques durant el Dryas recent. Copilot va respondre amb tres excursions geomagnètiques que podrien haver influït en els patrons climàtics durant el Dryas recent i un dels esdeveniments de Heinrich (13).

Com dues de les respostes no coincidia cronològicament amb el Dryas recent, vaig retenir l'excursió geomagnètica de Gothenburg (14). Seguidament, vaig demanar a Copilot si hi havia una correlació entre aquesta excursió i la modificació de la circulació oceànica. Et resumeixo la seva resposta:

L'estat actual de la recerca suggereix que les excursions geomagnètiques, inclòs l'esdeveniment de Gothenburg, poden estar associades amb un canvi climàtic ràpid. Alguns estudis han indicat que poden estar relacionades amb caigudes abruptes de temperatura, tal com es va observar durant el Dryas recent.

Tot i que l'excursió geomagnètica de Gothenburg és un esdeveniment molt important en l'estudi del camp magnètic de la Terra i els seus vincles potencials amb els canvis climàtics del passat, establir una relació causal directa entre les excursions geomagnètiques i el canvi climàtic és un tema molt complex i requereix seguir aprofundint en la recerca.

Tot sembla indicar doncs que, si no reeixim a reduir les emissions de CO₂ el més aviat possible, ens arrisquem a crear les condicions que van donar lloc al Dryas Recent. I sabem prou per saber què és el que pot passar. Que els investigadors no estiguin en condicions d'identificar amb precisió quan arribarem al punt d'inflexió, o si hi ha altres factors que també l'expliquen, sembla totalment irrellevant com argument per a no atacar amb decisió almenys la causa principal que es troba darrere d'aquest risc.

Naturalment, si ens acaben ficant en una guerra nuclear, res de tot això tindrà la més mínima importància per a la humanitat.

---

Altres lectures recomanades

• Catherine Duncan: Mars Has an Unexpected Influence on Earth’s Oceans and Climate, Repeating Every 2.4 Million Years, Study Finds, Smithsonian Magazine, 15.03.2024

---

1. Antonio Turiel: Aún en estado de shock por el último artículo sobre la AMOC, Tweeter, 11.02.2024 10:38
2. René M. van Westen et al.: Physics-based early warning signal shows that AMOC is on tipping course, Science Advances, Vol 10, Issue 6, 09.02.2024, DOI: 10.1126/sciadv.adk1189
3. Ditlevsen, P., Ditlevsen, S.: Warning of a forthcoming collapse of the Atlantic meridional overturning circulation. Nature Communications 14, 4254 (2023). https://doi.org/10.1038/s41467-023-39810-w || Damian Carrington: Gulf Stream could collapse as early as 2025, study suggests, The Guardian, 25.07.2023
4. Wikipedia: Sabine Hossenfelder [en] [fr] [es] [ca]
5. Xavier Fonseca: «Dryas Reciente», cuando el ser humano volvió a la Edad de Hielo, La Voz de Galicia, 09.02.2024
6. Wikipedia: Younger Dryas [en] [fr] [es] [ca]
7. Wikipedia: Last Glacial Maximum [en] [fr] [es] [ca]
8. Wikipedia: Holocene [en] [fr] [es] [ca]
9. Hubert Filser: Si la pompe de circulation atlantique tarissait, Horizons, n° 140, Mars 2024
10. Pöppelmeier, Frerk; Jeltsch-Thömmes, Aurich; Lippold, Jörg; Joos, Fortunat; Stocker, Thomas F. (2023). Multi-proxy constraints on Atlantic circulation dynamics since the last ice age. Nature geoscience, 16(4), pp. 349-356. Springer Nature 10.1038/s41561-023-01140-3 (PDF)
11. Veure The Earth's History is Written in the Trees (4), publicat en aquest blog el 15.03.2024
12. Geomagnetic excursions Interglacial Termination Abrupt Climate Change, Physics Forums, 05.03.2010
13. Wikipedia: Heinrich events [en] [fr] [es] [ca]
14. Rhodes W. Fairbridge: Global climate change during the 13,500-b.p. Gothenburg geomagnetic excursion, Nature 265, 430–431 (1977).

the 1979 norad alert

The History Guy - The 3 A.M. call and the 1979 NORAD Alert, YouTube, 05.04.2018

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

@daveguasch

Fa molts anys d'això.  Havia quedat amb un vell company del barri per beure'ns unes cerveses a un bar on ens havíem trobat durant molt de temps abans de perdre'ns de vista. Quan vaig entrar al bar, ell ja hi era. Ens vam saludar i abans de passar comanda, va dir-me que aquell dia era ell qui invitava.

Vaig demanar-li si era el seu aniversari i, rient, em va respondre que no. Va dir-me que només volia celebrar que ambdós estiguéssim encara vius. Quan va veure el meu desconcert pel motiu de la celebració, va explicar-me que havia llegit un article que parlava sobre el que havia passat el novembre del 1979, quan un programa informàtic que simulava un atac nuclear per part de la Unió Soviètica, va ser confós amb un atac real de 2.200 míssils que es dirigien en direcció dels EUA. La vida al planeta va estar a dos dits de desaparèixer.

Com aquell company sempre havia sigut un xic conspiranoic, no vaig donar-li molta importància a la veracitat del que m'estava explicant, i vaig decidir que seria millor no dir res, passar un bon moment junts bevent-nos unes cerveses, recordant els vells temps i bescanviar informacions sobre la vida dels amics comuns.

Anys més tard, vaig llegir que alguns dels incidents que, durant el període de la Guerra Freda (1), van estar molt a prop de crear el que llavors hom coneixia amb el nom d'holocaust nuclear. Entre ells, l'incident provocat per l'alerta creada pel North American Aerospace Defense Command (NORAD), un sistema d'alerta dels Estats Units i Canadà, basat en la recollida d'informació de sensors d'arreu del mon (2) (3). Un incident que ja havia comentat a un post que vaig publicar en octubre del 2016 en aquest blog (4)

Estem vivint temps molt incerts sota la direcció d'imbècils irresponsables i tenia ganes de compartir amb tu el vídeo amb què he obert el post d'avui. El vaig descobrir a un canal YouTube on et recomano fer un tomb quan tinguis un moment: The History Guy.

---

Lectures recomanades

• William Odom to Zbigniew Brzezinski, “NORAD False Alarm,” with memorandum from Secretary of Defense Brown to President Carter attached, 21 November 1979, Top Secret, National Security Archive

---

1. Wikipedia: Cold War [en] [fr] [es] [ca]
2. False Warnings of Soviet Missile Attacks Put U.S. Forces on Alert in 1979-1980, NSA Archive, 16.03.2020
3. Photos from Inside NORAD's Cheyenne Mountain Combat Center, The Memory Hole, 08.09.2016
4. Veure War Games i Skynet, ciència ficció? publicat en aquest blog el 05.10.2016

arthur c. clarke predicts the future (1964)

BBC Archive - Arthur C. Clarke predicts the Future (1964), YouTube, 31.12.2021 BBC Archive - Arthur C. Clarke predice internet en 1964 (Subtítulos en español), YouTube, 02.08.2022

@daveguasch

Si no estàs familiaritzat amb la llengua del vídeo, recorda d'activar els subtítols seleccionant la teva llengua de preferència.

jaume gallifa

Amb Jaume Gallifa al Café de l'Europe, 21.02.2024

@daveguasch

Temps era temps, la potència de càlcul dels ordinadors personals que just acabaven de sortir al mercat era molt limitada. Aquells que estàvem a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), utilitzàvem uns servidors del centre de càlcul de la universitat que, tot i ser molt més potents que els ordinadors personals, tampoc eren molt ràpids si els comparem amb els ordinadors de mitja i baixa gamma que tenim avui a casa. Així que,  els programes, o les aplicacions que utilitzàvem per a la realització de complexos càlculs cartogràfics i d'estadística, podien prendre molts minuts, veure hores, fins que poguéssim arribar a veure els resultats.

Wikipedia Commons. MBlairMartin. Digital Equipment Corporation Video Terminal

Accedíem als servidors VAX-11 des de terminals VT100 (1) com el que pots veure a la imatge precedent. Aquests terminals es trobaven als centres de càlcul de diferents facultats del campus. El nombre d'alumnes i d'investigadors era gran i el de terminals limitat. S'havien de reservar, i no era fàcil fer-ho durant el dia, encara menys durant les hores lectives. Així que vaig agafar el costum d'anar a treballar durant la nit, preferentment a partir de les 22h00 o 23h00 al centre de càlcul de la facultat de Psicologia, més rarament al de la facultat d'Econòmiques.

Com ja t'he dit abans, podien passar molts minuts, veure hores, fins a arribar a poder veure els resultats. Així que, un cop havia entrat el codi, les dades i llençat l'execució del programa, no era rar que dediqués el temps d'espera a petar la xerrada amb els geeks i els nerds (2) que també treballaven al centre de càlcul durant la nit.

No recordo ni quin era el centre de càlcul ni quina va ser l'hora, però durant una d'aquestes pauses vaig petar la xerrada amb en Jaume Gallifa (3).

Image by Dim Hou from Pixabay

Al llarg de la meva vida, he tingut la sort de tenir molt bons amics. En Jaume Gallifa és un d'ells. Però amb una particularitat remarcable que fa molt especial la nostra amistat: no tenim gairebé res en comú! No compartim cap ideologia, ni cap gust musical, mai hem parlat de literatura, mai hem anat junts de farra, i ni tan sols hem parlat mai del Barça! I en l'àmbit professional, ell sempre ha estat més per Apple i jo per Linux, Android i Windows. Tampoc ens hem vist mai massa sovint. Però, sempre que ens hem necessitat, pel que sigui, hem trobat l'un en l'altre un suport incondicional.

El 1986, junt amb la llicència de Geografia per la UAB, vaig obtenir el diploma de Màster en informàtica per l'Institut d'estudis de microordinadors (IEM) del Col·legi Oficial d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya. Vaig acabar tan just de diners que, poc després, vaig haver de demanar un crèdit a La Caixa per comprar-me un ordinador personal.

Si el 1987 ja treballava com a professor ajudant del Departament de Geografia (UAB), el salari deixava molt a desitjar: no arribava a guanyar el que havia guanyat treballant com obrer a Danone el 1983!

Recordo que el juny del 1987 vaig comentar-li a Jaume Gallifa que l'IEM organitzava un curs d'AutoCAD que m'interessava molt seguir, però no m'acabava de decidir perquè seguia anant just de diners per matricular-me. No és solament que en Jaume Gallifa va donar-me els ànims i el coratge per matricular-me sinó que, unes setmanes després també ho va fer perquè seguíssim junts un curs sobre Sistemes Experts que organitzava el departament de Tècniques Quantitatives de Gestió de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona.

Feia poc que jo havia començat a sortir amb la que, encara avui, és la meva companya quan em va presentar a una noia suïssa amb qui ell havia començat a sortir i amb qui acabaria casant-se i marxant a viure a Suïssa. Vam perdre el contacte durant molt de temps.

Quan vaig decidir deixar la universitat, vaig dir-me que seria una bona idea anar a veure'l i conèixer les dues filles que havien tingut amb aquella noia. Vaig contactar amb ell i ens va acollir a Lausanne el novembre del 1991.

En assabentar-se que havia decidit deixar la UAB, va dir-me que, a l'empresa on ell treballava, feia temps que estaven buscant un expert en cartografia automàtica, i que gairebé tots els que hi havia al país estaven treballant a les universitats i politècnics en projectes de recerca. Va animar-me a postular per la plaça que seguia oberta, em va auxiliar com a traductor a les entrevistes, i vaig començar a treballar el maig del 1992. Vaig arribar amb un permís de residència d'1 any, però ens vam enamorar d'aquest país i ja no vam tornar mai a viure al país d'on havíem marxat.

Els anys van passar i sempre vam trobar almenys un dia a l'any per dinar junts o passar una tarda passejant a la riba del llac Léman, ficant-nos al corrent de la família, de la feina, etc. Els anys van seguir passant, va arribar la pandèmia i el meu càncer. Feia molt de temps que no ens vèiem i em va trucar el mes de gener d'enguany per tornar a veure'ns. Ho vam fer el mes de febrer, com pots veure a la imatge amb què he obert el post d'avui.

Recordo amb emoció la nostra retrobada al hall de la Gare CFF de Lausanne. Vam riure molt veient com ens havíem envellit. Ens vam ficar al corrent sobre les nostres vides, les famílies i, mentre dinàvem, em va explicar que s'havia convertit en soci d'una empresa: SHIFT Architecture (Cully, Suisse) (4) que es dedica a crear solucions d'arquitectura sostenible i a la utilització d'eco-materials en la construcció. També em va parlar dels altres dos socis de l'empresa: Pascal Oulevay, i un espanyol: Roberto Camarasa (5), un enginyer especialitzat en energia i en materials d'origen biològic que també té un màster en arquitectura per la Universitat de Lleida.

M'hauria agradat passar molt més temps amb ell, però jo havia de tornar a la feina i ell havia d'agafar un tren per anar a una reunió a Cully. Ens hem de tornar a veure!

---

1. Wikipedia: VT100 [en] [fr] [es] [ca]
2. Daniel Pardo: ¿Cuál es la diferencia entre un geek y un nerd?, BBC News Mundo, 24.06.2013
3. Jaume Gallifa: LinkedIn
4. SHIFT Architecture: Home page
5. Roberto Camarasa: LinkedIn

the earth's history is written in the trees (5)

News Direct - World's largest fossil forest uncovered in Illinois, YouTube, 02.05.2012

@daveguasch

Avui m'agradaria parlar-te d'un bosc que va créixer milions d'anys abans del Cretaci, durant el període Devonià (1). Un ecosistema forestal que es va desenvolupar fa més de 300 milions d'anys, desenes de milions d'anys abans de l'era dels dinosaures (2).

Un ecosistema on hom no ha trobat gairebé fòssils d'animals: només els d'alguns de rèptils primitius -semblants a llangardaixos- que evolucionaven als pantans, enormes milpeus i libèl·lules de la mida d'un corb. Un hàbitat on els herbívors eren molt rars -només s'han trobat algunes fulles fòssils amb rastres d'haver sigut mossegades pels algun insecte- i els pocs animals que l'habitaven s'alimentaven de les restes en putrefacció d'uns aiguamolls fètids.

Conegut amb el nom de bosc de Springfield, els arbres i les plantes d'aquell ecosistema van créixer damunt d'una torbera espessa on es van ensorrar de manera relativament ràpida, coberts per una gruixuda capa de llims que es va anar comprimint sota el seu pes, transformant-se més tard en carbó. Com aquest procés va ser relativament ràpid, aquest bosc també ha estat descrit com una mena de "Pompeia botànica, enterrada en un instant geològic".

Fa més de 300 milions d'anys, el sud d'Illinois es trobava a l'equador i el travessava un riu, el Galatia Channel, que tenia l'amplada del Mississipi. La llera del riu encara és visible a les mines de carbó de la regió. També són visibles els arbres i les falgueres que antigament s'estenien a les ribes del riu i a la seva plana inundable, atrapats en el que abans va ser una torbera espessa que es va crear durant un període d'inundacions prehistòriques. En aquell ecosistema d'aiguamolls hi havia hagut poc o cap transport del material (3).

Amb la pujada de les temperatures a finals del període Carbonífer, a mesura que el clima es feia més sec, les pluges es van convertir en estacionals i van remoure els sediments del sòl, omplint el riu d'un llim que va acabar per ofegar el bosc.

Si tens un moment, et proposo entrar en aquella època fascinant llegint els articles que Wikipedia ha dedica als períodes del Devonià (4) i del Carbonífer (5).

Ara et proposo tancar els ulls i entrar junts dins d'aquell paisatge del Devonià. Sobrevolant les enormes extensions d'aiguamolls i boscos inundats als territoris del que avui coneixem com l'Amèrica del Nord i l'Euràsia, que llavors es trobaven a l'equador. Les enormes quantitats de fusta atrapades al fons de les torberes, on la manca d'oxigen impedia que la fusta fos descomposta pel metabolisme aeròbic dels bacteris. Mentre sobrevolem mentalment aquells paisatges, et proposo que recordem el que hem llegit a Wikipedia i ens fem algunes preguntes:

Aquella enorme quantitat de matèria vegetal va créixer en un entorn on els nivells de CO₂ eren molts més elevats que els que coneixem avui? Quan aquelles enormes masses de carboni van quedar emmagatzemades a les torberes, van baixar els nivells de CO₂ a valors com els que coneixem avui. Quan van baixar els nivells de CO₂ també van baixar les temperatures?  Són preguntes per les quals encara no hi ha una resposta de consens (6).

Quan el carboni va quedar atrapat, va augmentar la concentració de l'oxigen de l'aire en una proporció superior al 80% de la concentració actual? L'augment de la concentració de l'oxigen de l'aire va tenir com a conseqüència el gegantisme de certs insectes i amfibis, on la mida està correlacionada i limitada per llur capacitat d'absorbir oxigen aeri? L'augment de la concentració de l'oxigen de l'aire va provocar enormes incendis que van mantenir els nivells de CO₂ estables?

Quins van ser els factors que es van combinar al Devonià Superior per donar lloc a un dels cinc esdeveniments d'extinció massiva més grans de la història de la vida a la Terra? (7).

El bosc de Springfield hauria de permetre l'estudi d'un ecosistema com mai havia estat possible fer-ho abans en paleopaisatges tan antics. Si el seu estudi donés resposta a algunes d'aquestes preguntes que acabem de fer-nos, podria ajudar-nos a fer algunes prediccions sobre els efectes de l'escalfament global actual.

L'estudi del bosc de Springfield ens podria permetre mirar el passat cara a cara i dir-nos: Sabem el què hem de fer, perquè això ja ha passat abans

---

1. Wikipedia: Geologic time scale [en] [fr] [es] [ca]
2. W. Barksdale Maynard: An Underground Fossil Forest Offers Clues on Climate Change, The New York Times, 30.04.2012 || Stein, W., Berry, C., Hernick, L. et al. Surprisingly complex community discovered in the mid-Devonian fossil forest at Gilboa. Nature 483, 78–81 (2012). https://doi.org/10.1038/nature10819
3. D.W. Norris: Scientists excited about fossil forest discovery, The Southern Illinoisan, 30.09.2012
4. Wikipedia: Devonian [en] [fr] [es] [ca]
5. Wikipedia: Carboniferous [en] [fr] [es] [ca]
6. Dahl, T.W., Harding, M.A.R., Brugger, J. et al. Low atmospheric CO2 levels before the rise of forested ecosystems. Nature Communications 13, 7616 (2022)
7. Wikipedia: Late Devonian extinction [en] [fr] [es] [ca]

the earth's history is written in the trees (4)

Anton Petrov - Ancient Tree Found in New Zealand Will Help Solve Magnetosphere Anomaly, YouTube, 28.07.2019

@daveguasch

L'agost del 2019 vaig publicar un post on et parlava de la troballa a Nova Zelanda del tronc d'un arbre que, segons les datacions de carboni, va viure durant 1.500 anys, entre 41.000 i 42.500 anys enrere (1). Aquell post estava dedicat a un tema que fa cinc anys semblava preocupar moltíssim a tots els mitjans de comunicació i que avui ha passat gairebé a l'oblit (2): el camp magnètic de la Terra s'estava movent, i ho feia molt ràpidament.

L'interès d'aquest arbre rau en el fet que els seus anells poden guardar al seu si el registre d'una de les "excursions" del camp magnètic de la Terra: un període on els Pols magnètics es van moure del seu emplaçament, tot i no completar una inversió completa. Un període molt interessant car, quan el camp magnètic s'inverteix, ni que sigui parcialment, es fa més feble, permetent que arribi més radiació a la Terra.

El moviment del camp magnètic de la Terra, els seus efectes potencials i com el tronc d'aquell arbre podria ser utilitzat en l'estudi d'aquest fenomen, estan molt ben explicats al remarcable vídeo d'Anton Petrov amb què he obert el post d'avui. Per cert, si un dia trobes un moment, no deixis de passar pel seu canal YouTube (@whatdamath), on trobaràs un munt d'altres vídeos molt interessants.

Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió seleccionant la teva llengua de preferència.

Pots trobar a continuació un extracte del post que vaig publicar l'agost del 2019 (1).

---

Ancient Tree With Record of Earth's Magnetic Field Reversal in Its Rings Discovered, Newsweek, 04.07.2019

Aquest arbre, que pertany als anomenats Kauri dels pantans, probablement va caure durant una tempesta i es van enfonsar al fons a un pantà de torba, el que podria explicar el seu excel·lent estat de conservació (3).

Els seus anells podrien contenir doncs un dels millors registres d'allò que hom coneix amb el nom de Laschamp event (4) (5), una "excursió" del camp magnètic de la Terra que, tot i no donar lloc a una inversió completa, podria cobrir el seu moment més crític.

Entendre què va passar durant aquest període podria donar una visió de què podem esperar la pròxima vegada que passi. Si les excursions dels camps magnètics són més freqüents, segons la NASA, les inversions completes del camp magnètic es produeixen estadísticament una vegada cada 200.000 a 300.000 anys: i l’última es va produir fa uns 780.000 anys!

---

Si fas una recerca amb el teu navegador, el primer que trobaràs és que hom ha relacionat els esdeveniments d'extinció massiva de moltes espècies i altres fenòmens meteorològics espectaculars amb les modificacions dels camps magnètics (6).

Com he llegit tres o quatre coses sobre el tema, em vaig dir que seria una bona idea posar algunes qüestions a Copilot, la intel·ligència artificial de Microsoft (7), per veure si hi havia res de nou que no hagués llegit abans.

Vaig començar demanant a Copilot quina era la relació entre l'excursió geomagnètica de Laschamp i l'extinció de determinades espècies. Copilot va agrupar la seva resposta en tres grups:

• L'extinció dels Neandertals.
• L'extinció de la megafauna australiana.
• L'aparició de fenòmens meteorològics espectaculars.

Res de nou. És el primer que hom troba generalment als articles redactats per periodistes dedicats a la divulgació científica. Però també en altres articles publicats en prestigioses revistes científiques.

Lorenza Coppola: Cómo la huella genética de los neandertales influye en nuestra vida diaria, BBC News, 09.06.2021

Quan vaig demanar a Copilot què podia explicar que els Neandertals s'haguessin extingit i que els Homo sapiens haguessin sobreviscut a l'excursió de Laschamp, em va donar una resposta que et resumeixo:

La desaparició dels Neandertals és complexa i multifactorial, però no es pot atribuir a l'excursió de Laschamp, que no és directament responsable de la seva extinció. Altres factors van contribuir a la seva desaparició.

Com a la seva primera resposta també em parlava de l'extinció de 14 gèneres de grans mamífers a Austràlia, vaig demanar-li si hi havia proves d'extincions similars en altres zones de la Terra. Pots trobar un resum de la seva resposta a continuació:

És important tenir en compte que les proves directes que vinculen l'excursió de Laschamp amb les extincions massives en altres regions de la Terra són menys clares. El canvi climàtic, la competència amb altres espècies i altres factors també van tenir un paper important en les extincions durant aquesta època (...)

La hipòtesi de l'extinció lligada a l'excursió de Laschamp no es recolza només en dades fòssils, sinó també en la reducció sobtada de la concentració de sporormiella, un fong que viu dels excrements dels grans herbívors (8).

A continuació, vaig demanar-li si hom sabia què havien fet els mamuts per sobreviure. La resposta no em va convèncer. Només espero que la base de coneixements de Copilot vagi augmentant prou per donar-me una resposta convincent la pròxima vegada que li posi la mateixa qüestió.

Agathe Lisé-Pronovost, University of Melbourne

He deixat pel final la part més interessant de la conversa amb Copilot. Més enllà dels espectacles de les tempestes elèctriques, de les aurores boreals o de l'entrada de radiació còsmica, volia tenir més precisions sobre el canvi climàtic provocat per l'excursió de Laschamp . Et resumeixo la seva resposta:

Refredament del clima: Durant l'excursió de Laschamp, el camp magnètic de la Terra es va afeblir, la qual cosa va provocar una reducció de la protecció dels raigs còsmics. Això podria haver provocat un augment de la formació de núvols baixos i una disminució de la intensitat de la radiació solar que arribava a la superfície terrestre. Com a resultat, probablement les temperatures van baixar, provocant un refredament global.

Variabilitat climàtica: L'excursió de Laschamp va interrompre els corrents oceànics i els patrons de circulació atmosfèrica. Aquests canvis van provocar un augment de la variabilitat climàtica, amb fluctuacions més freqüents entre períodes més càlids i més freds.

Impacte en els ecosistemes: Els canvis climàtics haurien tingut conseqüències en els hàbitats, els recursos alimentaris i els cicles de vida de les espècies. Algunes plantes i animals es van poder adaptar a aquests canvis, mentre que altres podrien haver desaparegut.

Efectes indirectes: L'excursió de Laschamp també va influir en la capa d'ozó i la quantitat de radiació UV que arribava a la superfície de la Terra. Això podria haver afectat la fotosíntesi de les plantes i els nivells de vitamina D en els animals.

La meva conversa amb Copilot no havia fet res d'altre sinó posar en evidència algunes de les contradiccions que hom pot trobar en les publicacions científiques i de divulgació científica que hom pot trobar a la xarxa. El fet que, cada cop que vaig posar Copilot davant d'una contradicció, trobés ràpidament una resposta carregada de sentit comú recolzada en la seva base de coneixements, no em podia fer oblidar que el nivell de les primeres respostes no em van satisfer gens ni mica.

Resumint, com les relacions causa-efecte de les respostes de Copilot no em van acabar de convèncer, vaig arribar a la conclusió que serà millor esperar que els anells del vell Kauri de Nova Zelanda ens donin més informació.

Mentrestant, què et sembla si veiem un altre vídeo brutal d'Anton Petrov?

Anton Petrov - Is Earth's Magnetic Field Flipping? Study Discovers Important Data, YouTube, 13.06.2022

---

1. Veure Què està passant amb el camp magnètic de la terra? publicat en aquest blog el 07.08.2019
2. El campo magnético terrestre se está debilitando, acorde a ESA, National Geographic en español, 02.06.2020
3. Hannah Osborne: Ancient Tree With Record of Earth's Magnetic Field Reversal in Its Rings Discovered, Newsweek, 04.07.2019
4. Wikipedia: Laschamp event [en] [fr] [es] [ca]
5. Veure Excursions geomagnètiques, publicat en aquest blog el 20.06.2021 || Wikipedia: Geomagnetic excursion [en] [fr] [es] [ca]
6. Helmholtz Association of German Research Centres: An extremely brief reversal of the geomagnetic field, climate variability and a super volcano, phys.org, 16.10.2012
7. Veure Intel·ligència Artificial - ostres i captura de CO₂ (2/3), publicat en aquest blog el 14.12.2023
8. Neanderthals and other large mammals: the cause of extinction revealed, Consiglio Nazionale delle Ricerche, 30.05.2019

the earth's history is written in the trees (3)

BBC News Mundo - El árbol patagónico de 5.000 años que guarda respuestas sobre el futuro del clima en la Tierra, YouTube, 23.12.2023

@daveguasch

Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua espanyola seleccionant la teva llengua de preferència.

Avui m'agradaria compartir amb tu la historia d'un arbre sobre l'edat del qual hi ha obert un debat que el situaria en una forquilla entre més de 3000 anys fins a 5000 anys: El gran abuelo. L'estudi dels seus anells de creixement permet analitzar el canvi climàtic a la Patagònia durant aquest període de temps.

Tot i que els dos vídeos que pots trobar en aquest post ho diuen gairebé tot, m'agradaria proposar-te llegir també les referències que pots trobar al peu del post.

A les tres primeres referències (1) (2) (3), pots trobar algunes de les divergències que existeixen a la comunitat científica sobre l'edat real d'aquest arbre: les dues primeres, des d'una visió més periodística, la tercera des d'una visió més acadèmica.

Hay un alerce (Fitzroya cupressoides) en La Unión, Chile 🇨🇱 conocido como 'El Abuelo' a pesar de tener 'solo' 3621 años.
Tiene 11 m de perímetro y 50 m de alto.
Es este 👇🏽👇🏽👇🏽 pic.twitter.com/QSCNCGelNq

— Los Árboles Mágicos ®️, (by Oscar Gaitan) (@arboles_magicos) October 10, 2021

Basades en la hipòtesi que l'arbre tingués més 5000 anys, et passo una referència sobre què estava passant al món durant el Mil·lenni III aC (4). I, entre tot el que va passar durant aquell mil·lenni, he retingut una migració dels habitants del Sàhara central vers l'Àfrica Occidental (5), relacionada amb un article que vaig publicar el juny del 2021 en aquest blog (6).

EFEverde - "Gran abuelo", el árbol chileno que podría ser el más antiguo del mundo, YouTube, 20.07.2022

A mesura que vagi trobant més referències sobre El gran abuelo les aniré afegint a la rúbrica "Altres lectures" que pots trobar a continuació. Et passo les primeres.

---

Altres lectures

• John Bartlett: ‘It’s a miracle’: Gran Abuelo in Chile could be world’s oldest living tree, The Guardian, 23.09.2022
• Alissa Greenberg: The world’s oldest tree has competition, PBS, 28.07.2022
• Tia Ghose: Is this the oldest tree in the world? Live Science, 08.06.2022
• Sarah Kuta: A New Candidate for Oldest Tree in the World Is Discovered in Chile, Smithsonian Magazine, 31.05.2022

---

1. 5.000 años: el árbol más antiguo del mundo estaría en Chile, Deutsche Welle, 25.05.2022
2. ¿Es el ‘Gran Abuelo’ de Chile el árbol más viejo del mundo?, El País, 22.07.2022
3. Paula Diaz Levi: El debate que ha generado el “Gran abuelo”, el alerce que sería el árbol más viejo del planeta, Ladera Sur, 02.06.2022
4. Wikipedia: 3rd millennium BC [en] [fr] [es] [ca]
5. William Márquez: Cómo era el Sahara antes de convertirse en uno de los mayores desiertos del planeta, BBC Mundo, 23.03.2017
6. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (8), publicat en aquest blog el 06.06.2021

the earth's history is written in the trees (2)

BBC Reel - Extinct tree from the time of Jesus rises from the dead in Israel, YouTube, 30.06.2021

@daveguasch

Al post que vaig publicar ahir (1) et deia que els arbres emmagatzemen la història de la Terra.

Avui m'agradaria parlar de les llavors d'una espècie de palmera datilera que havia desaparegut fa segles i que, gràcies a la determinació de dues dones, ha tornat a brotar i a donar fruits.

Tot va començar durant una excavació arqueològica de la dècada de 1960 a l'antic palau d'Herodes 1r el Gran, a Masada (Israel), quan els arqueòlegs van descobrir unes llavors de l'extingida palmera datilera de Judea, enterrades dins d'una gruixuda olla de fang tancada als elements. La datació amb radiocarboni realitzada a la Universitat de Zürich va confirmar que les llavors dataven del 155 aC al 64 dC.

Però com el vídeo de la BBC amb què he obert el post d'avui t'ho explica molt millor del que jo puc fer-ho, te'l deixo veure i completar les seves informacions amb l'article que Ruth Schuster va publicar el març del 2022 a Haaretz (2).

Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió seleccionant la teva llengua de preferència.

Tanmateix, més enllà de les justificades emocions de les autores pel retorn a la vida de la palmera datilera de Judea, i més enllà de la literatura de l'article que li va dedicar Haaretz, crec que val la pena deixar de banda les llegendes per un moment i llegir-se la pàgina que li dedica Wikipedia (3): la versió en català està remarcablement ben documentada.

Però el canvi climàtic està amenaçant altres varietats de palmeres datileres que li havien sobreviscut:

Els Emirats Àrabs Units, per exemple, tenen més de 40 milions de palmeres datileres, més que qualsevol país del món, i exporten més de 221 milions de dòlars anuals.

Per sobreviure, aquestes palmeres poden suportar temperatures molt altes, poden créixer a la sorra en lloc del sòl, sense necessitar grans quantitats d'aigua. En realitat, si tenim en compte la quantitat d'energia produïda per litre d'aigua, probablement és una de les plantes més eficients d'aquesta regió àrida.

Però el seu cultiu encara utilitza importants quantitats d'aigua de la regió: el reg de la palmera datilera representa aproximadament un terç de l'ús total d'aigua subterrània dels Emirats Àrabs Units. I a mesura que la població del país creix, i la crisi climàtica fa que les condicions a la regió siguin encara més extremes, les seves limitades reserves d'aigua dolça, majoritàriament d'aqüífers subterranis, s'estan esgotant i l'augment del nivell del mar fa que moltes d'elles s'estiguin salinitzant.

Gràcies a l'esforç de la recerca que s'està realitzant als Emirats, hom està descobrint coses molt interessants que poden assegurar la supervivència del seu cultiu (4).

---

1. Veure The earth's history is written in the trees (1), publicat en aquest blog el 10.03.2024
   
2. Ruth Schuster: How King Solomon and the Romans Shaped the Judean Date Palm, Haaretz, 20.03.2022
3. Wikipedia: Judean date palm [en] [fr] [es] [ca]
4. Monica Evans: Hot date: Will this tough desert fruit win the race with climate change? ThinkLandscape, 19.10.2023

the earth's history is written in the trees (1)

National Park Diaries - How These Trees Turned Into Rocks (Petrified Forest Explained), YouTube, 19.06.2023

@daveguasch

Recorda d'activar els subtítols del vídeo si tens problemes de comprensió de la llengua anglesa seleccionant la teva llengua de preferència.

Si fa temps que segueixes aquest blog ja hauràs vist en molts dels seus posts que, tot i no negar l'evidència del canvi climàtic, he mantingut des del principi una extrema prudència sobre tot allò que es publica en relació amb aquesta temàtica.

Intentant fer front al gran silenci mediàtic dels paleoclimatòlegs (1), he compartit una sèrie de posts sota la rubrica: Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (2), on he intentat recordar que, de canvis en el clima, sempre n'hi ha hagut al llarg de la història del nostre planeta. I que el que probablement caracteritza el canvi climàtic que estem vivint actualment és que aquest ha estat provocat principalment per l'acció de les activitats humanes i que s'està produint molt ràpidament. Tanmateix, sobre la velocitat del canvi climàtic, caldria no oblidar què va passar durant el Dryas recent. Ho veurem d'aquí a uns dies.

En tot cas, sempre he intentat escapar d'un concepte pseudocientífic amb el qual, des de fa anys, ens metrallen els mitjans de comunicació: l'anomenat període preindustrial. Un període que, no importa on ho llegeixis, sempre es correspon a una escala cronològica variable (3).

Tan variable com quan et parlen de precipitacions i es fan comparacions sense tenir compte de quins eren els aparells de mesura utilitzats, ni quina la metodologia seguida en el seu càlcul. Per no parlar de les temperatures. O quan ens parlen de dades lligades a sèries temporals. Per exemple, en resposta a un comentari d'un lector que es feia preguntes similars, MeteoSuisse responia el següent a finals del 2023 (4):

Pel que fa a les temperatures i les precipitacions, les mesures generalment van començar l'any 1864 per a les estacions més antigues. Les excepcions són Ginebra, Basilea i el Col du Gd-St-Bernard, amb mesures de temperatura que van començar el 1753, resp. 1755 i 1818. Per al sol, les mesures van començar el 1897 a Ginebra, i el 1901 a Neuchâtel.

Wikipedia Commons - Un moine copiste. Enluminure

Admetre que és molt difícil viatjar al passat sense disposar de dades precises i fiables seria una bona idea. Buscar en antics relats aquestes informacions sense contrastar-les, no m'ha semblat mai una bona idea. 

Una de les fonts d'informació més fiables està escrita en els arbres. Gràcies a l'estudi i a la datació del pol·len que s'ha dipositat en els estrats sedimentaris, a la transformació de la fusta en carbó vegetal després d'un incendi o del seu ús com a combustible pels humans, a la transformació dels arbres en fòssils, a l'estudi dels anells de creixement dels arbres en qualsevol d'aquestes restes o en arbres que segueixen vius des de fa centenars o milers d'anys, podem tenir una molt bona informació sobre el clima local i els paisatges vegetals locals, i remuntar-nos així al coneixement de l'evolució del nostre planeta durant els darrers segles, milers d'anys o, fins i tot, milions d'anys.

SpaceRip - Earth 100 Million Years From Now, YouTube, 12.02.2010

Quan parlo de clima local o de paisatges vegetals locals ho faig des de la premissa que els arbres, o el que ens hagi pogut arribar d'ells, no s'han bellugat gaire del lloc on van créixer. Una altra cosa és que, quan sentis parlar de si a Arizona o a l'Antàrtida va haver-hi en el passat tal o tal altra espècie d'arbres, recordis que ni Arizona -com hem vist al vídeo amb què he obert el post d'avui- tampoc l'Antàrtida, han estat sempre al mateix lloc on es troben avui. Si la deriva continental i la tectònica de plaques no et diuen res, et proposo que li donis un cop d'ull a la sèrie de posts publicats sota la rúbrica que porta el mateix títol (5).

A principis del mes de gener d'enguany vaig publicar un post (6) on et deia que havia llegit a Wikipedia que la sequoia gegant més antiga que hom ha conegut havia arribat a viure uns 3.200 anys. El mateix article de Wikipedia (7), també ens diu que s'han trobat espècimens fòssils de sequoies gegants, identificats com de manera fiable en sediments del període del Cretaci en diversos llocs d'Amèrica del Nord i d'Europa, fins i tot a llocs tan llunyans com Nova Zelanda i Austràlia.

Aquell post em va donar la idea d'escriure una sèrie curta de posts que ens permetran veure en els arbres una de les fonts més fiables d'informació sobre la història dels canvis climàtics locals i la seva projecció en aquells que ha viscut el nostre planeta. Espero que t'ho passis tan bé llegint aquests posts com jo m'ho he passat redactant-los.

---

1. Wikipedia: Paleoclimatology [en] [fr] [es] [ca]
2. Veure la sèrie de posts: Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat?
3. Veure Canvi climàtic: de què estem parlant en realitat? (6), publicat el 09.05.2021
4. L’automne 2023 en Suisse romande et en Valais, MeteoSuisse Blog, 18.12.2023
5. Veure la sèrie de posts: Deriva continental / Tectònica de plaques
6. Veure Les sequoies i el canvi climàtic, publicat en aquest blog el 16.01.2024
7. Wikipedia: Sequoiadendron giganteum [en] [fr] [es] [ca]

mapas y compañía

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida por Mapas y Compañía (@mapasycia)

@daveguasch

Fa uns dies, passejant-me per Instagram, vaig descobrir una botiga que em va semblar carregada de màgia: Mapas y Compañía (1). Et proposo descobrir-la als enllaços que pots trobar a continuació.

---

1. Mapas y Compañía: Home page, FaceBook, Instagram
   

geografia: àfrica

How big is Africa, in reality. pic.twitter.com/W881uSCBIq

— Epic Maps 🗺️ (@Locati0ns) December 20, 2023

@daveguasch

Crec que seria una molt bona idea guardar en memòria aquest mapa, especialment la comparació de la superfície real del continent africà -sense les distorsions de la projecció de Mercator- i la dels dos països més poblats del planeta: l'Índia i la Xina. També amb la superfície dels Estats Units, i no oblidar que la superfície d'Europa és, comparada amb la d'Àfrica, insignificant.

Voici un "cercle" de rayon 5000km, centré sur Paris.
Projeter une sphère sur un planisphère entraîne des déformations !#mercator
©dranerertiam
(Et oui, la Terre n'est pas plate! 🤣) pic.twitter.com/1K62zSS9H6

— Eric Lagadec✨🌍 (@EricLagadec) March 2, 2024

Si parlem de la seva població, dir que tots hem sentit parlar de l'explosió demogràfica del continent africà. Però poc o res  sobre el fet que en 1950, la població d'aquest continent era de 177 milions d'habitants. En comparació, la població dels Estats Units era de 153 milions, la de l'Índia de 360 milions i la del Japó de 83 milions.

Potser no seria judiciós negar el creixement demogràfic que el continent africà està experimentant des dels anys 1950. Tanmateix, fa temps que vam veure en aquest blog unes estadístiques del World Bank que ens diuen coses de les quals, pel que sigui, no s'ha parlat gaire o res (1).

Tampoc es parla gaire de què, gràcies a la misèria creada pels conflictes i les guerres que occident segueix mantenint en aquell continent per a seguir espoliant els seus enormes recursos a bon preu, les costes europees segueixen rebent un flux creixent de migrants. I encara menys del fet que el continent africà s'està urbanitzant i industrialitzant a tota velocitat. I ja fa temps que comencem a veure als nostres supermercats els resultats de les modernes tècniques agrícoles desenvolupades al continent per les grans multinacionals del sector agroalimentari.

Hom podria pensar que la pobresa i els moviments migratoris que podem observar avui a l'Àfrica tampoc no ens hauria de fer oblidar la pobresa i els moviments migratoris que es van viure al Regne Unit durant la seva revolució industrial. O la pobresa i emigració que es va viure a l'Espanya dels anys 1950. Potser no seria doncs judiciós oblidar què és el que va acabar passant uns decennis més tard en ambdós casos. Potser.

El cas és què tenim per costum agafar una fotografia del present per fer-nos una imatge de com era el món en el passat, i de projectar-la en el futur. Però el problema és que aquesta fotografia no és res d'altre que el fotograma d'un film que ningú ha vist començar i ningú estarà aquí per veure com acaba.

No sé si encara quedarà algú per veure-ho, però hi ha episodis del film que prometen ser força interessants.

A new ocean is forming in Africa along a 35-mile crack that opened up in Ethiopia in 2005. The crack, which has been expanding ever since, is a result of three tectonic plates pulling away from each other.

It’s thought that Africa’s new ocean will take at least 5 million to 10… pic.twitter.com/JAHVvNIMrk

— Massimo (@Rainmaker1973) February 1, 2024

---

1. Veure What about the population boom? publicat en aquest blog el 14.08.2018

antje kanngiesser

L'invitée de La Matinale - Antje Kanngiesser, directrice d'Alpiq, RTS, 19.02.2024

@daveguasch

No és rar que cada cop que publico un post dedicat a l'energia o la informàtica alguna de les persones que l'han llegit m'enviï un missatge demanant-me a quina empresa treballo. Com no se us pot amagar res, la majoria de vosaltres ja us heu deixat caure per LinkedIn i heu trobat la resposta.

Aquells que heu visitat el meu perfil a LinkedIn haureu vist que fa temps que no l'actualitzo, el que no m'ha evitat seguir rebent proposicions setmanals dels head hunters. El motiu d'aquesta baixa activitat és que prendré la meva jubilació d'aquí a unes setmanes i sempre he pensat que, després de 32 anys de treball, em faria il·lusió fer-ho a l'empresa que em va contractar quan vaig arribar a Suïssa.

Per comprendre el meu lligam emocional a l'empresa on seguiré treballant encara durant unes setmanes m'ha semblat una bona idea compartir dues entrevistes amb Antje Kanngiesser qui, aquest mes, farà tres anys que està al davant de la companyia.

Just per l'anècdota, la vaig conèixer quan tots dos treballàvem a Energie Ouest Suisse (EOS), l'empresa que, després de la seva fusió amb Aare-Tessin Aktiengesellschaft für Elektrizität (Atel), s'acabaria convertint en Alpiq Holding AG.

Jo ja feia temps que treballava a EOS, però vaig coincidir amb ella els quatre anys que va treballar. Ella era una advocada que es dedicava a assessorar l'empresa en dret i comerç internacional i en diversos projectes d'infraestructura. També en la preparació de la fusió entre EOS i Atel que acabaria amb la creació d'Alpiq. La coneixia de vista, de veure-la a la cafeteria, sempre carregada de papers, sempre amb un somriure amable i rarament havíem petat la xerrada més enllà de temes intranscendents.

Després d'anys de mànagers que prefereixo oblidar, quan em vaig assabentar que tornava a l'empresa per fer-se càrrec de la seva direcció, no m'ho acabava de creure. La manera com ha fet canviar tot a l'empresa d'ençà que va tornar ha estat senzillament impressionant.

Però millor et deixo veure aquests dos vídeos perquè puguis calibrar millor el personatge i puguis comprovar que, també en el món de la producció i el comerç de l'energia, hi ha maneres diferents de gestionar l'estratègia d'una empresa.

L'invitée de La Matinale - Antje Kanngiesser, directrice générale d'Alpiq, RTS, 20.06.2022

---

Just per informació, Alpiq també ven electricitat i gas a Espanya (Alpiq Energía España S.A.U.). Part d'aquesta electricitat es produeix a Catalunya (Central de gas de ciclo combinado de Plana del Vent).

perrin remonté - cartografia amb majúscules

Perrin Remonté: France - Et si tous les glaciers fondaient ?

@daveguasch

Si ets un apassionat de la cartografia, potser ja coneixes a Perrin Remonté (1). Si encara no el coneixes, et proposo que trobis un moment per visitar tota la màgia que pots trobar al seu lloc Web.

Podria passar-me hores explicant-te la màgia pura dels seus mapes temàtics, de les seves ficcions geogràfiques, de les seves experimentacions, també de les seves fotografies. Però crec que el millor és deixar que descobreixis tot sol l'obra d'aquest extraordinari cartògraf independent.

En tot cas, consell d'amic, no et perdis per res del món la pàgina on es troba el mapa i amb què he obert el post d'avui: France - Et si tous les glaciers fondaient ? El mapa i les seves vistes de detall a un menú a l'esquerra del mapa. I, ja que hi som, qüestió de gustos, un altre mapa experimental que he trobat genial i sobre el que molts politòlegs europeus haurien de reflexionar: Economie Mondiale: un centre de gravité en mouvement.

Perrin Remonté - Economie Mondiale: un centre de gravité en mouvement

---

1. Perrin Remonté: Home page

claude monet et les nymphéas

Jack Vidéo Drone - Giverny: Les jardins de Claude Monet et les Nymphéas, YouTube, 26.06.2023

@daveguasch

Fa molts anys d'això. Estava amb dos companys de la feina seguint un curs a Sema Group i, quan vam plegar de les classes, un dels companys ens va proposar anar a visitar el Musée de l'Orangerie, abans d'anar a fer un tomb durant la nit a Les Halles i el Quartier Latin, on estava el nostre hotel.

Claude Monet no és un dels pintors impressionistes que més m'agraden. Però, he de reconèixer que l'espectacle dels quadres de Le cycle des Nymphéas (1) que tenien exposats al museu em va impressionar de debò, i va compensar d'allò més els bars que vam deixar de trepitjar aquella tarda.

El famós estany de nenúfars va inspirar a Monet per crear una obra titànica composta per prop de 300 quadres, incloent-hi més de quaranta panells de gran format.

Musée de l'Orangerie - L'histoire des Nymphéas, YouTube, 09.05.2016

Al vídeo amb què he obert el post d'avui pots veure els jardins de la propietat de Claude Monet a Giverny, aquells que li van servir d'inspiració per crear la seva obra. I al vídeo que tanca el post, una interpretació plena de vida i colors que n'han fet al Japó al Monet's Pond.

Inaka Adventure - Monet's Pond, Gifu Japan | 4k Cinematic Cut, YouTube, 22.08.2021

"Tout le monde discute de mon art et fait semblant de comprendre, comme s'il fallait comprendre, alors qu'il faut simplement aimer."
-Claude Monet- pic.twitter.com/gWBdC6Qd2l

— Personne Dansmabul (@PDansmabul) March 15, 2024

---

1. Wikipedia: Les Nymphéas [en] [fr] [es] [ca]

recordant a rosetta

European Space Agency (ESA) - Latest from Rosetta, YouTube, 06.10.2019

@daveguasch

Avui fa ja vint anys que un coet Ariane-5 G+ va enviar a l'espai la sonda Rosetta (1) des del port espacial de l'Agència espacial europea (ESA) a Kourou, a la Guaiana Francesa. L'objectiu de la sonda era realitzar un estudi detallat del cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko del qual, si hem de ser honests, molt pocs n'havien sentit parlar.

Rosetta va entrar en hibernació el juny de 2011 i, 10 anys després del seu llançament, es va despertar el gener de 2014, just abans de trobar-se amb el cometa l'agost de 2014. El mòdul Philae, de 100 kg de pes, va aterrar a la superfície del cometa el novembre de 2014.

Pots trobar molta més informació d'aquella missió a les pàgines de l'ESA (1) i a Wikipedia (2) però, per fes ras i curt, m'agradaria recordar que:

Rosetta va ser la primera missió espacial que va orbitar el nucli d'un cometa mentre es dirigia cap al sistema solar interior, observant com un cometa congelat es transforma per la calor del Sol, i posant una sonda a la superfície d'un cometa.

També va ser la primera missió espacial que va viatjar més enllà del cinturó d'asteroides principal alimentant els seus sistemes únicament amb cèl·lules solars en lloc dels tradicionals generadors tèrmics de radioisòtops. La nova tecnologia de cèl·lules solars utilitzada als dos panells solars gegants de l'orbitador li va permetre operar a més de 800 milions de km del Sol, on els nivells de llum solar són només el 4% dels de la Terra.

Però Rosetta no va ser la primera missió que l'ESA va enviar a un cometa. Gran part de tot el que era necessari saber per assegurar l'èxit de Rosetta es va aprendre durant la missió Giotto (3) de l'ESA.

Les pàgines Web de l'ESA (1) i de la NASA (4) estan plenes d'imatges espectaculars del cometa. Una de les més impressionants és la imatge amb què tanco el post d'avui.

Clearest image ever taken of the surface of an asteroid. A picture of the Rosetta spacecraft. Comet 67P/Churyumov–Gerasimenko (67P). pic.twitter.com/Kis90LMa42

— Curiosity (@MAstronomers) February 17, 2024

---

Lectures recomanades

• Veure Solar cells research, publicat en aquest blog el 20.11.2014
• Veure The rosetta probe and the enthusiasm of europeans, publicat en aquest blog el 19.08.2014
• Veure Rosetta, Galileo and ... U.S. Air Force's X-37B, publicat en aquest blog el 03.09.2014

---

1. European Space Agency: Rosetta overview
2. Wikipedia: Rosetta (spacecraft) [en] [fr] [es] [ca]
3. Wikipedia: Giotto (spacecraft) [en] [fr] [es] [ca]
4. Jet Propulsion Laboratory: Rosetta PhotoJournal

evoBOT and the principle of inverse pendulum

This self-balancing robot is a true multi-talent in logistics and many other industries.
evoBOT is an autonomous mobile robot based on the principle of an inverse pendulum.#gigadgets #scienceiscool #robotics #engineering #autonomos pic.twitter.com/fHdoSMs3Vp

— GiGadgets (@gigadgets_) January 23, 2024

@daveguasch

Avui m'agradaria compartir amb tu uns vídeos impressionants d'evoBOT, un robot sobre dues rodes que sempre es manté en equilibri, desenvolupat pel Fraunhofer-Institut für Materialfluss und Logistik IML. El segon dels vídeos mostra l'evoBOT superant la seva primera prova de treball pràctic a la terminal de càrrega de l'aeroport de Múnic.

Fraunhofer IML - evoBOT® am Flughafen München, YouTube, 13.06.2023