Monday, August 11, 2014

creative cartography: six californias project


Tot i que pugui semblar-ho The Six Californias Project no és exactament un projecte de cartografia creativa, sinó el resultat d'una idea de Tim Draper, un polèmic home de negocis, que ha llençat una proposició per dividir en sis estats més petits i més fàcils gestionar l'estat més important dels USA, 40 Mio de habitants i 8a economia del món. La proposició de Draper ha rebut fins ara 1'300'000 signatures.

Home Page of Six Californias Project 
Wikipedia: Six Californias
Oremus, Will: What’s Worse Than One California? Try Six Californias. Slate.com, 17.07.2014
Bump, Philip: There’s a plan to split California into 6 states. Here’s what it might look like. The Washington Post, 15.07.2014

Sunday, August 10, 2014

kill off email to boost productivity

El passat 11.04.2014 The Sydney Morning Herald ens deia que, per frenar la baixa de productivitat que el bescanvi d'emails provocava en l'empresa, una companyia havia prohibit l'us dels emails interns que portessin en copia un grup de col·legues. I que, en el marc d'aquesta estratègia, s'havia instaurat un sistema intern de multes que va reeixir a reduir el nombre de missatges interns en un 95% anual.

Un informe de la consultoria McKinsey ja havia destacat en 2012 que la redacció, lectura i resposta de correus interns (i encara més quan acaben organitzant un "pollo" majúscul), constituïen el 28% de la feina d'un empleat tipus.

Personalment soc un xic escèptic amb certes alternatives que s'han posat en marxa en algunes empreses: com ara la promoció dels wikis i de les eines de col·laboració social en comptes del correu electrònic, que alguns experts han assegurat que podria millorar la productivitat fins a un 30%.

Podria ser el cas d'una empresa mencionada pel diari, que el 2011 assegurava voler acabar amb el correu electrònic i la dependència 24h/24h a la que sotmetia els seus 78'500 empleats ... Però jo he treballat amb aquesta empresa i ... francament, sempre hem acabat creuant més correus electrònics dels que jo hauria considerat necessaris. I res m'ha fet canviar la idea de que els seus processos burocràtics eren la causa d'un problema del que els emails no eren més que l'efecte.

Tornant a llegir un vell article que van publicar a El Confidencial el 29.10.2013 sobre el CEO de Virgin Australia, John Borghetti: "Me levanto a las 3 de la mañana para responder los 500 'mails' que recibo" me demano sinó seria una bona idea de dir aquests managers desesperats de fer un stage a la meva empresa perquè, més enllà de les multes i dels gags tecnològics, es donin compte que segurament el problema es troba en la definició dels processos interns de l'empresa, en un organigrama que ningú té clar (el CEO potser sigui el primer en no tenir-lo clar, sinó ha aprés encara a delegar) i en la manca d'una cultura d'empresa que no ha estat capaç de guanyar l'adhesió del personal.

Saturday, August 9, 2014

mcb-a: la magie du paysage russe

Ilia Repine,
Dans un champ (1879)
Isaak Levitan
Le bois de bouleaux (1889)
Nikolaï Pimonenko
De retour de la fôret (1900)
Nikolaï Kouznetsov
Jour de fête (1879)
Aprofitant el 200è aniversari de l'establiment de relacions diplomàtiques entre Rússia i Suïssa, el Musée Cantonal des Beaux-Arts (mcb-a) de Lausanne ha organitzat, amb la galeria nacional Tretiakov de Moscou, una exposició dels fons dels millors mestres del paisatge russos: Magie du paysage russe. Chefs-d’œuvre de la Galerie nationale Trétiakov, Moscou. Vam anar a visitar-la ahir, i he de confessar que, no coneixent pràcticament res d'aquests mestres, vam sortir de l'exposició completament al·lucinats.

Reprenent les paraules del dossier de premsa de l'exposició: Si per a molts la contribució de l'escola russa a la modernitat comença amb l'avantguarda de la dècada de 1910, la veritat és que cal situar la ruptura amb l'art acadèmic a mitjans del segle XIX, quan una nova generació d'artistes es va negar a sotmetre als dictats de l'Acadèmia Imperial de Belles Arts de Sant Petersburg. Abandonant els temes bíblics i mitològics, aquest artistes van sortir a la descoberta de les tradicions i dels paisatges russos, re-visitant el seu passat en el context altament polititzat de l'afirmació de la identitat nacional, l'abolició de la servitud i la creença d'una contribució decisiva a la construcció d'una societat moderna i democràtica. En aquest context de canvis profunds, el paisatge va jugar un paper clau.

Es tracta d'un grup de pintors que eren coneguts amb el sobrenom dels Ambulants i entre els que  se'm fa molt difícil de destacar un mestre entre els altres. No puc oblidar però la impressió que m'han fet Isaac Levitan (pintures) Ivan Chichkine (Dans la forêt de la comtesse Mordvinova à Peterhof, 1891; veure altres pintures), Nikolaï Pimonenko (que avui seria ucraïnès; pintures), Grigoriy Myasoyedov (pintures), Ilia Répine (impressionant també en altres terrenys que el paisatge, pintures), ...

Friday, August 8, 2014

la fondation pierre gianadda: expo renoir

Fundació Pierre Gianadda (Martigny, Valais)
Jean Renoir cousant
P.Auguste Renoir (1898)
Leonardo Da Vinci: étude d'anatomie 
comparative et étude de mécanique, (1507)
César Baldaccini - Le Pouce
Antoine Bourdelle - Le Grand Guerrier
El passat 20 de febrer vaig dir-te que aquest any hi havien quatre exposicions molt interessants a la a Fondation Pierre Gianadda que no ens agradaria perdre'ns. Si se'ns va passar la de La Beauté du corps dans l'Antiquité grecque, ahir vam poder veure la de Renoir, amb més de cent obres de la seva carrera provinents de diversos museus i col·leccions privades d'arreu del món. Sols me mancava una de les meves preferides: Le Déjeuner des canotiers (Phillips Collection, Washington DC), que ja havien presentat a la fundació el 2004.

El Musée gallo-romain de la fundació s'explica perquè aquesta està construïda sobre les restes de l'antiga vila romana d'Octodurus: no manquen peces d'una extraordinària qualitat i estat de conservació d'aquella època. En particular, ens van sorprendre per la seva "relativa modernitat" les vaixelles de ceràmica, una bateria de cuina i ... una navalla!

Seuint amb tot el que pots veure amb el preu de l'entrada, també vam poder visitar l'exposició permanent Léonard de Vinci – L'inventeur: la veritat és que no sé trobar les paraules per descriure el que he sentit veient les maquetes o els facsímils amb els seus dibuixos i la seva lletra.

Després de passar ràpidament per l'exposició Michel Darbellay, peintre de la lumière vam aturar-nos una estona mirant els vitralls moderns de l'exposició Les vitraux de Hans Erni et du Père Kim En Joong i alguns quadres dels fons de la Fundació: Picasso, Klee, Van Gogh, ...

Auguste Rodin
Le Baiser éternel.
També vam visitar ràpidament el Musée de l'Automobile, molt més interessant del que'm pensava. No és solament que hi hagin vehicles que daten de finals del s. XIX ... Es que tots els models que tenen estan en estat de marxa i han passat l'equivalent de la ITV: senzillament impressionant!

I ja per acabar, vam estar passejant pel jardí exterior, on es troba el Parc de sculptures en plein air. Deixant de banda escultures com les de  Baldaccini i Bourdelle (aquí dalt) no puc deixar de mencionar dues de Auguste Rodin: Le Baiser éternel o Méditation avec bras.. Si hi han "escultures", com ara una de Tàpies, que son perfectament prescindibles, d'altres val la pena de veure-les: per exemple, La pomme de Guillaunme Tell (Claude Lalanne) o una peça de granit increïble: Surface triangulaire dans l'espace (Max Bill). Igual que el jardí on es troben.

Thursday, August 7, 2014

a new chott appears in tunisian desert: gafsa

Gafsa Lake
El passat 28.07 el blog de France24 ens informava d'un fenomen que es pretenia raríssim: l'aparició d'un llac al bell mig del desert tunisià, a la zona de Gafsa. Quatre dies després la noticia es difonia per tota la premsa anglo-saxona, ja amb un to menys sensacionalista, però sense entrar a fons en el fet que, a la mateixa zona, es troben els llacs salats de Chott el-Gharsa, Chott el-Djérid o el de Chott el-Fejaj, aquest darrer a 20 km de la Mediterrània.

Just per acabar afegir que, al Magreb, es coneix com "Chott" (de l'àrab "Chatt", o "Txad") una superfície d'aigua salada permanent, amb una línia de costa que varia en funció de l'evaporació.

Wednesday, August 6, 2014

sobre l'atracció de les ciutats al llarg de la historia

De Maximilian Schich es podria dir que és un professor associat en Art i Tecnologia  que treballa a la Universitat de Texas, a Dallas. Clar que, quan llegeixes que el seu domini de recerca està orientat a la recerca de la convergència entre l'hermenèutica, la visualització de la informació, la informàtica i la física per entendre l'art, la història i la cultura ... doncs realitzes ràpidament que no és el perfil de professor de historia de l'art que't vas creuar als passadissos d'una de les més reputades universitats del Vallès.

Imagino que després de treballar en el camp de les xarxes complexes en les arts i les humanitats amb Dirk Helbing, a l'ETH de Zurich (2012) va poder donar un cop d'ull als treballs que aquest està fent pel projecte FuturICT Knowledge Accelerator and Crisis Relief System, O potser es va fixar en qualsevol altre dels projectes impressionants en que treballa Dirk Helbing al voltant del Living Earth Simulator. Un sistema informàtic destinat a la modelització de sistemes a escala mundial: les economies, els governs, les tendències culturals, les epidèmies, l'agricultura, el desenvolupament tecnològic, ... amb l'ajuda de fluxos massius de dades, sofisticats algoritmes i tot el hardware necessari.

Però tornem a  Maximilian Schich perquè ahir vaig llegir-me un article sobre el seu darrer treball que m'ha impressionat, LiveScience: See Which Cities Attract the World's Greatest Minds, 01.08.2014.

Maximilian Schich i el seu equip van extreure de la base de dades freebase.com les informacions dels llocs naixement i de defunció de més de 150'000 personatges celebres de la historia de la humanitat durant un període de 2000 anys. Partint de la hipòtesi de que, en la majoria dels casos, el lloc de defunció coincidia amb el lloc que aquests personatges havien escollit per a viure, l'equip va cartografiar l'evolució històrica de les viles més atractives per aquests personatges. Pots veure els resultats en aquest vídeo impressionant: Birthplace to 'Death Bed' Of 150,000 Famous People Visualized.

Et proposo veure com han evolucionat els centres d'atracció a Europa entre els anys 1 i 2012. Com durant molts anys Roma estava al centre i com, poc a poc, comencen a veure's ciutats que comencen a connectar-se entre si. L'explosió del Renaixement a Itàlia, i més tard l'explosió dels Països Baixos. Anys més tard l'atracció brutal de Paris i la distribució dels personatges més famosos entre diverses ciutats alemanyes ...

Un estudi i un vídeo espectaculars!

Monday, August 4, 2014

sobre els aspectes inesperats del gas natural



L'explotació del gas natural a l'estat de Colorado (USA) ha tingut un efecte inesperat. La creació d'una coalició: Thompson Divide Coalition que ha unit en un mateix combat agricultors, ramaders, empresaris turístics i ecologistes. L'objectiu: acabar amb l'extracció de gas i conservar el paisatge!

Font Ben Adler: Cowboys, hunters, and enviros team up to fight natural gas drilling, Grist, 11.07.2014

Sunday, August 3, 2014

rosselló: el parc agro-solar d'ortafà



Et proposo donar un cop d'ull a aquest vídeo i a les 87 Hes. del parc agro-solar d'Ortafà, al Rosselló. Inaugurat el passat 04.07.2014, és el més gran de la Catalunya Nord i el 6è de la República Francesa. 

Un exemple molt i molt interessant sobre la integració de la producció d'energia renovable i la redinamització d'una activitat agrària en abandó.

Un treball remarcable de la societat normanda Juwi: en la realització tècnica, però també en les solucions identificades per la protecció de les espècies locals i la creació de treball riquesa sostenibles pels habitants. Tampoc oblidar el remarcable treball de col·laboració de les administracions local i regional amb els propietaris agraris del municipi per mobilitzar-los en el projecte i associar-los a la seva reeixida. 


Enerzine: Le plus grand parc solaire de Languedoc Roussillon, 09.07.2014
Juwi: Inauguration du parc agri-solaire d'Ortaffa, 04.07.2014 
L'Indépendant: Ortaffa La centrale au sol qui réconcilie le solaire avec l'agriculture, 22.08.2012

Saturday, August 2, 2014

study shows China high speed rail boosts business ...


Recent research carried out by a World Bank team shows that at the current stage of development, transport projects such as high speed rail can trigger significant agglomeration benefits in China.

For example, all being equal, halving the economic distance within the coastal region Guangdong was estimated to lead to a 10% rise in average business productivity.

Given the current level of data and professional skills base, the report recommends that China broadly follow the UK model to assess the high-speed rail’s impacts on business productivity.

The existing data sources cannot yet support a robust quantification of the impact on jobs. However, as expected in the theoretical models, business operations in the service industries as well as the management and sales departments of other industries have been adapting rapidly to the significantly raised accessibility - in particular, trip frequencies of the existing travelers have increased sharply. Passenger surveys indicate a substantially higher percentage of business-related travelers on high speed rail than on conventional rail (e.g. 17% greater share for Changchun-Jilin and 11% for Beijing-Shanghai) and an overall high proportion of business travelers (e.g. 40% for Changchun-Jilin and 63% for Beijing-Shanghai of all HSR passengers). The report recommends that the evidence base be built up through business interviews using the methodology developed by the study team and tested in the two case study areas.

The tourism survey has shown that the tourism industry has experienced a rapid transformation: the tourist trips have been increasing rapidly at major attraction sites on the lines. On the other hand, improved accessibility by high speed rail enables some tourists to spend fewer nights. More surveys and data collection are required to understand the changes in trip-making, tourist expenditure, and over-night stay patterns. 

See also Thailand moving ahead with high speed rail plans that will eventually be part of a high speed rail network from China to Laos, Malaysia and Singapore; China contemplates new silk road of steel to Europe.

Friday, August 1, 2014

ep, que avui és dia de festa nacional !

Avui es dia festiu a Suïssa. Un dia de festa nacional en el que recordem el Pacte federal del 1291, una data simbòlica de l'aliança de caràcter defensiu contra les tropes imperials dels Habsbourg que van signar els homes lliures dels Waldstätten, els tres cantons que es troben a l'origen del nostre país: Uri, Schwytz (que donaria nom al futur país) i Nidwald, als que s'afegiria poc després el cantó de Luzern.

Aquest any coincideix amb el 50è aniversari de l'exposició nacional que va tenir lloc a Lausanne. I hom recorda que els visitants d'aquella exposició van participar a una "enquesta sociològica", coneguda amb el nom de Un jour en Suisse, "Le carnet de Gulliver" on es pretenia impressionar al personal sobre els progressos de la informàtica de la època amb el tractament de les respostes amb els ordinadors d'IBM. Doncs bé, va resultar que el resultat de les respostes del personal van escandalitzar el govern fins el punt que van desaparèixer durant anys, i no s'ha retrobat el microfilm fins fa poc.

Per recordar aquells fets en clau de conya, s'han desplegat per la vila de Lausanne un munt de banderes suïsses amb un disseny audaç, que barreja els símbols més sagrats del país amb l'auto-derisió (punxa les imatges per ampliar-les i aviam que't semblen). I per acabar d'enfonsar el clau, la penya de pointdesuisse.ch ha fet una reedició força divertida d'aquella vella enquesta, amb algunes preguntes que podem trobar pel carrer.

En fi, una manera força més divertida d'encarar la festa nacional que la proposada pel responsable de les joventuts socialistes suïsses, un tal Fabian Molina, que proposa reemplaçar la bandera suïssa per la de la pau per lluitar contra els nacionalismes, en memòria del que està passant a Ucraïna, a Gaza i del 1er d'Agost de 1914 i la Primera Guerra Mundial.

Alguns diran que el tal Fabian podria estar orgullós de festejar el que van realitzar aquells homes lliures de les muntanyes, que van desafiar primer, i fer fora del país més tard, les tropes imperials dels Habsbourg. De l'estat confederal i d'una democràcia directa que ens envegen a tot el món. Tant com el respecte de les llengües minoritàries o la llibertat religiosa que, junt amb el dret d'asil, va permetre a centenars de milers d'europeus d'escapar a les carnisseries de les guerres de religió. A un refugiat anomenat Bakunin d'estar enterrat al cementiri de Berna o a un tio que es deia Lenin de tenir encara obert un compte obert en un banc d'aquest país.

Però com Fabian viu en aquest país, pot dir el que li vingui en gana. Perquè sap que, fins i tot aquells que no compartim les seves idees, ens deixarem la pell si cal perquè continuï poden expressar-les. De totes maneres no et negaré que se m'acaba de passar pel cap d'enviar-li al tal Fabian una cita de Jaume Perich: No me farcies de carordias, ni me remueldas las leporcias.

Thursday, July 31, 2014

desenclavant una regió de la crisi

Avui m'agradaria compartir amb tu un article publicat pel Rocky Mountain Institute a principis d'any: A High-Renewables Tomorrow, Today: Varese Ligure, Italy. Aquest article ens parla d'una regió: la Val di Vara (província de la Spezia) que, fa vint anys, va travessar una greu crisi econòmica.  

Varese Ligure, era un poble petit que havia passat d'una població de 6'000 a 2'250 hab. 

L'explicació de la pèrdua de llocs de treball i d'habitants era l'aïllament de la vall, la manca d'una industria moderna i una agricultura antiquada i, com a conseqüència, una manca de serveis en general.

Però aquesta situació no va reeixir a desmoralitzar l'alcalde que governava Varese Ligure en aquella època, que va proposar convertir aquelles febleses en els punts forts del seu poble. I es així  que va suggerir que l'aire net de les valls i les terres no contaminades eren actius i oportunitats que es podien capitalitzar per esdevenir una destinació turística sostenible, mitjançant les inversions en energies renovables i en agricultura ecològica. 

Vint anys més tard, quatre turbines eòliques produeixen 8 GWh d'electricitat a l'any:  tres vegades més d'electricitat que el consum de la ciutat. L'ajuntament i l'escola secundària es cobreixen amb panells solars fotovoltaics que cobreixen el 98% i el 62% de les seves necessitats. La planta de tractament d'aigües residuals té un sistema fotovoltaic de 4 kW i la piscina de la ciutat s'escalfa amb panells solars. També hi ha un petit sistema hidroelèctric 8 kW. L'excés d'electricitat produït per la vila li proporciona uns 30'000 US$ per any amb els que es cobreixen les despeses del tractament de residus, la gestió de l'abocador i reinversions en urbanisme.

L'economia agrària s'ha beneficiat dels cursos de formació en agricultura biològica organitzats per l'ajuntament. D'una banda perquè els productes ecològics es poden vendre a preus més alts i també perquè els agricultors van rebre subvencions de la UE per desenvolupar les granges orgàniques. Avui en dia, les 108 granges orgàniques de la vall subministren el 98%  del consum de la ciutat i la Val di Vara , que també es coneix com la "Vall orgànica", s'ha convertit en la primera vall d'Europa que ha obtingut la certificació ISO 14'001, el punt de referència internacional per a la gestió ambiental.

Wednesday, July 30, 2014

rècord de precipitacions!

Ja és oficial! segons MeteoNews, aquest mes de juliol ha batut tots els rècords de precipitacions [1] ... i el mes encara no ha acabat! Segons un mapa de MeteoNews, la precipitació va superar el 140% de la mitjana mensual a Suïssa Occidental (>260% a Lausanne), i el 300% als relleus de Friburg. Hi han Carreteres tallades i rius de fang una mica per tot arreu [2]. A gran part de la Suïssa Occidental les precipitacions van superar dues vegades la mitjana mensual. El Jura, la regió entre l'Oberland de Berna i el llac Léman i el cantó del Valais han estat les regions més humides i han batut tots els antics registres. 

Avui encara a la meva feina estaven bombejant aigua del subsol i reemplaçant les moquetes del primer pis, després que amb la tempesta brutal del dijous passat l'aigua entrés pels llocs més insospitats.  En fi, perquè et facis una idea, el clavegueram estava tant saturat que es van obrir de cop les tapes del WC del tercer pis: tranquil, l'aigua estava neta! No ho puc confirmar, però avui ens deien que ens hem sortit millor que una escola de negocis de reputació internacional a la que se'ls ha inundat el centre de càlcul. El  nostre, tot i estar sota terra, està preparat per tot i ha aguantat bé.

En fi, aviam si l'anticicló que s'ha instal·lat a Escandinàvia [3] comença a bellugar, deixa de ploure (i de nevar a les muntanyes!) i podem tornar a veure el sol un dia d'aquests [4]. Just perquè et facis una idea, avui s'ha passat el dia plovent a Lausanne i les temperatures han oscil·lat entre els 11°i els 14°C. el que no està gens malament per un mes de Juliol, fins i tot a Suïssa!

Tuesday, July 29, 2014

zero-energy house built in Maryland



Et proposo donar-li un cop d'ull a aquest vídeo del National Institute of Standards and Technology (NIST) dels USA. D'acord, podrien haver escollit un narrador més entusiasta. Però, més enllà de l'encert en el càsting, es tracta d'un test fet pel NIST amb una casa standard americana, ocupada per una família virtual de quatre persones, en un estat on l'hivern no és exactament el de Califòrnia.

L'objectiu era construir una casa-laboratori que hauria de tenir un consum igual a cero (diferència entre l'electricitat produïda i la consumida) en un estat que no te les condicions climàtiques de Califòrnia. La casa es va construir amb el doble de l'aïllament estàndard, amb una barrera d'aire per minimitzar l'intercanvi de temperatura amb l'exterior i 32 panells solars. El sobrecost estimat, en relació amb una casa similar construïda segons els estàndards, va ser de US$ 132.700.

Si, malgrat les intenses nevades hivernals que van tenir lloc durant un any de mesures, la casa va produir 441 kilowatts més dels que va consumir, caldrà seguir l'evolució dels preus dels materials abans que aquest tipus de construccions s'imposin també per la seva rendibilitat econòmica.

Font Net-zero energy test house exceeds goal; ends year with energy to spare, Science Daily, 01.07.2014

Monday, July 28, 2014

sobre la producció elèctrica al fons del mar



Després del boom de l'energia solar i de l'eòlica, arribarà el torn de l'energia creada amb els corrents marins (hydrolienne, en francès)? La companyia francesa DCNS, especialitzada en la construcció naval, desenvolupa turbines d'un pes de gairebé 1'000 tones que, submergides a 35m de fondària, en una zona de test a les Illes Orcades, utilitzen la força dels corrents per generar electricitat.

Et proposo de donar-li un cop d'ull en aquest reportatge que l'emissió FutureMag de Arte-TV va emetre el passat mes de Juny 2014.

Sunday, July 27, 2014

legos gegants: revolució en el món de la construcció ?

https://www.youtube.com/watch?v=_Yf0KEcXIYA
Encara pendent de l'aprovació de la patent americana per començar el primer projecte de construcció, la societat Kite Bricks sembla haver desenvolupat, més que un producte, un concepte que podria revolucionar el món de la construcció. Les peces estan construïdes amb un formigó d'alta resistència i propietats d'aïllament tèrmic i acústic remarcables. Com pots veure al vídeo el procés de construcció ha estat concebut per reduir el temps i els costs de construcció.

Friday, July 25, 2014

jews and arabs refuse to be enemies


Cansat d'una guerra que no s'acaba mai, Abraham Gutman va crear el hashtag #JewsAndArabsRefuseToBeEnemies (Jueus i Arabs es neguen a ser enemics) recollint el títol d'una noticia publicada a la pàgina de YnetNews.com, amb motiu d'una manifestació contra la guerra que va tenir lloc a Haifa (Israel). El lema s'ha estès per tota la xarxa (Twitter, Facebook) i, deixant de banda els comentaris de rigor d'aquells que mai podran despendre's del seu fanatisme, son nombrosos els israelians i els palestinencs (i aquells que comparteixen les dues nacionalitats!) que han publicat fotos de si mateixos (també les parelles mixtes) per sostenir aquesta campanya en contra de la guerra i de tot l'odi que l'envolta.

Et recomano que li donis un cop d'ull a les imatges i als comentaris que la gent va deixant (Twitter, Facebook) i tinguis un pensament per ells i, sobretot per Abraham Gutman, que ha possible aquest moviment fantàstic que ens dona un motiu de més per seguir creient en la humanitat.

I ara deixa'm reprendre i traduir el missatge de la darrera foto que he penjat: Quan el poder de l'amor superi l'amor del poder, el món coneixerà la pau (Jimi Hendrix)

Thursday, July 24, 2014

no more heroes?



Nicholas Winton Memorial
Main Railway Station
Prague, 2009
Ahir vaig presenta-te l'article de Anne Trafton: When good people do bad things, on es destacava la capacitat de l'ésser humà per fer el mal quan forma part d'un grup. Però també d'aquelles persones que, escapant a la influència de la massa, arriben a fer valer els seus principis morals.

Aquest és el cas d'un gran heroi anomenat Nicholas Winton, que enguany farà 105 anys (1). No és sols el que va fer per salvar 669 nens hebreus de les cambres de gas entre 1938 i 1939. Es la modèstia amb que ho va amagar durant més de 50 anys, fins que la seva dona va trobar a les engolfes una vella maleta amb la llista i les fotos d'aquells nens, així com les cartes dels seus pares, demanant-li que els salvés de la mort.

No va ser fins 1988 que el món es va assabentar del que Nicholas Winton havia fet, durant l'emissió d'un programa de la BBC: That's Life! on estava convidat entre l'audiència. Quan la presentadora, Esther Rantzen, va mostrar la llista dels nens que Winton havia salvat, es van produir dos moments molt intensos. El primer, quan es va escunçar que una dona que estava al seu costat era una de les nenes que havia salvat de la mort. El segon, quan la presentadora va demanar si hi havia entre els assistents algú més que li degués la vida: més de dues dotzenes de persones es van aixecar.

En un món dominat per l'egocentrisme i la idolatria de petits personatges indignes, Nicholas Winton i la llista d'altres herois que trobaràs a la pàgina que Wikipèdia li ha dedicat a la seva versió en anglès (2), però també tots aquells que no hi son i que van fer el mateix que ell en el més absolut anonimat, fan que viure segons uns valors morals segueixi tenint un sentit.
Gaudim de la calor perquè hem tingut fred. Apreciem la llum perquè hem estat a la foscor. I podem experimentar la felicitat perquè hem conegut la tristesa. (David L. Weatherford)

(1) es.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Winton
(2) en.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Winton

Wednesday, July 23, 2014

quan els bons fan coses que no estan bé

Tots sabem que fer part d'un grup ens permet fer coses que sols no arribaríem mai a fer: coses que estan bé, i coses que poden no estar-ho. Tots hem vist gent aparentment normal que, quan es troba en grup, té una propensió sorprenent a l'agressivitat contra les persones que no en fan part: penso en la política, el futbol, la religió, ...

I es que, com afirma Rebecca Saxe, professor associat de neurociència cognitiva al MIT: Encara que, en general, els éssers humans mostren una forta preferència per l'equitat i el refús moral de fer mal als altres, les seves prioritats poden canviar quan hi ha un "nosaltres" i un "ells. Accions com els saquejos, el vandalisme o la brutalitat física que, en general, són contràries a les normes morals de cada individu, poden ser realitzades per aquests quan formen part d'un grup.

Diversos factors poden explicar aquesta transformació. Quan les persones estan en un grup, se senten en l'anonimat: hi han menys probabilitats de ser enganxats fent alguna cosa malament. També poden sentir una disminució del sentit de la responsabilitat personal durant les accions col·lectives. Aquests factors ja van ser estudiats a la fi de la II Guerra Mundial, quan la comunitat acadèmica occidental va analitzar l'Holocaust amb una barreja d'horror i incredulitat. En la recerca de les causes, dos experiments que van constatar l'existència de la difusió de la responsabilitat: el de Stanley Milgram i el conegut com la presó de Stanford.
 
Però deixant de banda els estudis tradicionals en aquest camp, avui m'agradaria compartir amb tu un estudi que presenta un nou enfoc de la qüestió i que ha estat realitzat durant el seu postdoctorat al MIT per Mina Cikara, actualment professor assistent a la Carnegie Mellon University (1).

Aquest nou enfoc es basa en l'estudi de l'activitat de la part del cervell implicada en la reflexió introspectiva. Es va poder constatar que, en algunes persones, aquesta activitat es redueix quan els subjectes participen en un concurs i fan part d'un grup, en comparació amb l'observat quan competeixen com individus isolats (2). Quan els individus se senten fent part d'un grup disminueix l'activitat cerebral de l'escorça prefrontal medial i tenen més probabilitats de fer més mal als seus competidors que quan estan soles,  moment que coincideix amb una major activitat de l'escorça. Val a dir però que, durant els experiments, també es van donar algunes situacions en les que, alguns individus, van reeixir a convèncer el grup per seguir les normes morals individuals i així atenuar la influència de la 'mentalitat de la multitud'

Un altre punt interessant de l'estudi va ser el constat de que, després del concurs, les persones que havien mostrat una activitat reduïda de l'escorça prefrontal medial tenien més dificultat per recordar el que havien fet durant el joc. "Si ha de codificar alguna cosa en relació amb sí mateix i que la capacitat es soscava d'alguna manera quan està competint amb un grup, aquesta reducció del senyal de l'escorça prefrontal medial acaba estant relacionada amb una mala memòria, i això és exactament el que veiem als scaners".

El fet que molts criminals de guerra puguin portar una vida tranquil·la i sense remordiments, la seva aparent sorpresa quan els detenen i els porten davant d'un tribunal ... podrien explicar-se fisiològicament? El fet de haver fet part d'un grup i que aquesta activitat reduís la seva activitat cerebral els eximiria de les seves accions?  Aquestes no son les conclusions de Mina Cikara, i espero cap advocat d'un criminal de guerra trobi en els resultats d'aquests experiments matèria per aplicar-los enllà on no hauria de fer-ho, perquè good people could do bad things ...

(1) Anne Trafton: When good people do bad things, MIT News Office, 12.06.2014
(2) Els escàners cerebrals van mostrar que quan els subjectes estaven jugant per si mateixos, l'escorça prefrontal medial es va il·luminar molt més quan llegien declaracions morals sobre si mateixos que quan llegien les declaracions sobre els altres. Però durant la competició per equips algunes persones van mostrar una diferència molt menor en l'activació de l'escorça prefrontal medial quan van veure les declaracions morals sobre si mateixos en comparació amb els d'altres persones.

Tuesday, July 22, 2014

US photovoltaic and soft costs

Entre 2008 i 2012, els preus dels panells solars de menys de 10kW als USA van baixar d'un 40%. Però el que es coneix com a soft cost: l'instal·lació dels panells solars, permissos, inspeccions, la interconnexió a la xarxa i d'altres costos, representen encara el 70% dels costos de les instal·lacions residencials.


Un costos que els USA farien bé de comparar amb els dels líders mundials de la instal·lació de panells residencials: la RFA i Austràlia, que actualment representen el  40% de la capacitat de la producció instal·lada. Es amb aquesta idea que la penya del Rocky Mountain Institute (RMI) i el Georgia Tech Research Institute (GTRI) van redactar el desembre del 2013 un report comparatiu:  Reducing Solar PV Soft Costs: A Focus on Installation Labor al que pots donar un cop d'ull i/o baixar-te en aquest enllaç.