Friday, July 25, 2014

jews and arabs refuse to be enemies


Cansat d'una guerra que no s'acaba mai, Abraham Gutman va crear el hashtag #JewsAndArabsRefuseToBeEnemies (Jueus i Arabs es neguen a ser enemics) recollint el títol d'una noticia publicada a la pàgina de YnetNews.com, amb motiu d'una manifestació contra la guerra que va tenir lloc a Haifa (Israel). El lema s'ha estès per tota la xarxa (Twitter, Facebook) i, deixant de banda els comentaris de rigor d'aquells que mai podran despendre's del seu fanatisme, son nombrosos els israelians i els palestinencs (i aquells que comparteixen les dues nacionalitats!) que han publicat fotos de si mateixos (també les parelles mixtes) per sostenir aquesta campanya en contra de la guerra i de tot l'odi que l'envolta.

Et recomano que li donis un cop d'ull a les imatges i als comentaris que la gent va deixant (Twitter, Facebook) i tinguis un pensament per ells i, sobretot per Abraham Gutman, que ha possible aquest moviment fantàstic que ens dona un motiu de més per seguir creient en la humanitat.

I ara deixa'm reprendre i traduir el missatge de la darrera foto que he penjat: Quan el poder de l'amor superi l'amor del poder, el món coneixerà la pau (Jimi Hendrix)

1 comment:

Roy Batty said...

Cas que encara tinguis dubtes sobre l'adhesió a la proposta d'Abraham Gutman, et proposo donar un cop d'ull a un article brutal que Jacques Benillouche va publicar el 16.97 a Slate.fr: Gaza: comment Israël est tombé dans le piège de l'Iran, via le Hamas.

Si mai has llegit res d'ell, Jacques Benillouche és un periodista independent israelià que té un blog a Google Temps et Contretemps, que diu estar: ouvert à toutes les sensibilités politiques, a pour objectif de combattre les extrémismes de droite et de gauche ainsi que les extrémismes religieux. Nous ne sommes pas des militants affiliés à un groupe de pression et nous refusons d'être le porte-parole d'une quelconque officine (...) Informer les lecteurs sur la situation au Proche-Orient et sur Israël en particulier, dans un souci non pas d’objectivité car elle n’existe pas, mais avec rigueur et se fondant sur des faits avérés (...)