Tots sabem que fer part d'un grup ens permet fer coses que sols no arribaríem mai a fer: coses que estan bé, i coses que poden no estar-ho. Tots hem vist gent aparentment normal que, quan es troba en grup, té una propensió sorprenent a l'agressivitat contra les persones que no en fan part: penso en la política, el futbol, la religió, ...
I es que, com afirma Rebecca Saxe, professor associat de neurociència cognitiva al MIT: Encara que, en general, els éssers humans mostren una forta preferència per l'equitat i el refús moral de fer mal als altres, les seves prioritats poden canviar quan hi ha un "nosaltres" i un "ells. Accions com els saquejos, el vandalisme o la brutalitat física que, en general, són contràries a les normes morals de cada individu, poden ser realitzades per aquests quan formen part d'un grup.
Diversos factors poden explicar aquesta transformació. Quan les persones estan en un grup, se senten en l'anonimat: hi han menys probabilitats de ser enganxats fent alguna cosa malament. També poden sentir una disminució del sentit de la responsabilitat personal durant les accions col·lectives. Aquests factors ja van ser estudiats a la fi de la II Guerra Mundial, quan la comunitat acadèmica occidental va analitzar l'Holocaust amb una barreja d'horror i incredulitat. En la recerca de les causes, dos experiments que van constatar l'existència de la difusió de la responsabilitat: el de Stanley Milgram i el conegut com la presó de Stanford.
Però deixant de banda els estudis tradicionals en aquest camp, avui m'agradaria compartir amb tu un estudi que presenta un nou enfoc de la qüestió i que ha estat realitzat durant el seu postdoctorat al MIT per Mina Cikara, actualment professor assistent a la Carnegie Mellon University (1).
Aquest nou enfoc es basa en l'estudi de l'activitat de la part del cervell implicada en la reflexió introspectiva. Es va poder constatar que, en algunes persones, aquesta activitat es redueix quan els subjectes participen en un concurs i fan part d'un grup, en comparació amb l'observat quan competeixen com individus isolats (2). Quan els individus se senten fent part d'un grup disminueix l'activitat cerebral de l'escorça prefrontal medial i tenen més probabilitats de fer més mal als seus competidors que quan estan soles, moment que coincideix amb una major activitat de l'escorça. Val a dir però que, durant els experiments, també es van donar algunes situacions en les que, alguns individus, van reeixir a convèncer el grup per seguir les normes morals individuals i així atenuar la influència de la 'mentalitat de la multitud'
Un altre punt interessant de l'estudi va ser el constat de que, després del concurs, les persones que havien mostrat una activitat reduïda de l'escorça prefrontal medial tenien més dificultat per recordar el que havien fet durant el joc. "Si ha de codificar alguna cosa en relació amb sí mateix i que la capacitat es soscava d'alguna manera quan està competint amb un grup, aquesta reducció del senyal de l'escorça prefrontal medial acaba estant relacionada amb una mala memòria, i això és exactament el que veiem als scaners".
El fet que molts criminals de guerra puguin portar una vida tranquil·la i sense remordiments, la seva aparent sorpresa quan els detenen i els porten davant d'un tribunal ... podrien explicar-se fisiològicament? El fet de haver fet part d'un grup i que aquesta activitat reduís la seva activitat cerebral els eximiria de les seves accions? Aquestes no son les conclusions de Mina Cikara, i espero cap advocat d'un criminal de guerra trobi en els resultats d'aquests experiments matèria per aplicar-los enllà on no hauria de fer-ho, perquè good people could do bad things ...
I es que, com afirma Rebecca Saxe, professor associat de neurociència cognitiva al MIT: Encara que, en general, els éssers humans mostren una forta preferència per l'equitat i el refús moral de fer mal als altres, les seves prioritats poden canviar quan hi ha un "nosaltres" i un "ells. Accions com els saquejos, el vandalisme o la brutalitat física que, en general, són contràries a les normes morals de cada individu, poden ser realitzades per aquests quan formen part d'un grup.
Diversos factors poden explicar aquesta transformació. Quan les persones estan en un grup, se senten en l'anonimat: hi han menys probabilitats de ser enganxats fent alguna cosa malament. També poden sentir una disminució del sentit de la responsabilitat personal durant les accions col·lectives. Aquests factors ja van ser estudiats a la fi de la II Guerra Mundial, quan la comunitat acadèmica occidental va analitzar l'Holocaust amb una barreja d'horror i incredulitat. En la recerca de les causes, dos experiments que van constatar l'existència de la difusió de la responsabilitat: el de Stanley Milgram i el conegut com la presó de Stanford.
Però deixant de banda els estudis tradicionals en aquest camp, avui m'agradaria compartir amb tu un estudi que presenta un nou enfoc de la qüestió i que ha estat realitzat durant el seu postdoctorat al MIT per Mina Cikara, actualment professor assistent a la Carnegie Mellon University (1).
Aquest nou enfoc es basa en l'estudi de l'activitat de la part del cervell implicada en la reflexió introspectiva. Es va poder constatar que, en algunes persones, aquesta activitat es redueix quan els subjectes participen en un concurs i fan part d'un grup, en comparació amb l'observat quan competeixen com individus isolats (2). Quan els individus se senten fent part d'un grup disminueix l'activitat cerebral de l'escorça prefrontal medial i tenen més probabilitats de fer més mal als seus competidors que quan estan soles, moment que coincideix amb una major activitat de l'escorça. Val a dir però que, durant els experiments, també es van donar algunes situacions en les que, alguns individus, van reeixir a convèncer el grup per seguir les normes morals individuals i així atenuar la influència de la 'mentalitat de la multitud'
Un altre punt interessant de l'estudi va ser el constat de que, després del concurs, les persones que havien mostrat una activitat reduïda de l'escorça prefrontal medial tenien més dificultat per recordar el que havien fet durant el joc. "Si ha de codificar alguna cosa en relació amb sí mateix i que la capacitat es soscava d'alguna manera quan està competint amb un grup, aquesta reducció del senyal de l'escorça prefrontal medial acaba estant relacionada amb una mala memòria, i això és exactament el que veiem als scaners".
El fet que molts criminals de guerra puguin portar una vida tranquil·la i sense remordiments, la seva aparent sorpresa quan els detenen i els porten davant d'un tribunal ... podrien explicar-se fisiològicament? El fet de haver fet part d'un grup i que aquesta activitat reduís la seva activitat cerebral els eximiria de les seves accions? Aquestes no son les conclusions de Mina Cikara, i espero cap advocat d'un criminal de guerra trobi en els resultats d'aquests experiments matèria per aplicar-los enllà on no hauria de fer-ho, perquè good people could do bad things ...
(1) Anne Trafton: When good people do bad things, MIT News Office, 12.06.2014
(2) Els escàners cerebrals van mostrar que quan els subjectes estaven jugant per si mateixos, l'escorça prefrontal medial es va il·luminar molt més quan llegien declaracions morals sobre si mateixos que quan llegien les declaracions sobre els altres. Però durant la competició per equips algunes persones van mostrar una diferència molt menor en l'activació de l'escorça prefrontal medial quan van veure les declaracions morals sobre si mateixos en comparació amb els d'altres persones.
No comments:
Post a Comment