 |
| Nicholas Winton Memorial Main Railway Station Prague, 2009 |
Ahir vaig presenta-te l'article de Anne Trafton: When good people do bad things, on es destacava la capacitat de l'ésser humà per fer el mal quan forma part d'un grup. Però també d'aquelles persones que, escapant a la influència de la massa, arriben a fer valer els seus principis morals.
Aquest és el cas d'un gran heroi anomenat Nicholas Winton, que enguany farà 105 anys (1). No és sols el que va fer per salvar 669 nens hebreus de les cambres de gas entre 1938 i 1939. Es la modèstia amb que ho va amagar durant més de 50 anys, fins que la seva dona va trobar a les engolfes una vella maleta amb la llista i les fotos d'aquells nens, així com les cartes dels seus pares, demanant-li que els salvés de la mort.
No va ser fins 1988 que el món es va assabentar del que Nicholas Winton havia fet, durant l'emissió d'un programa de la BBC: That's Life! on estava convidat entre l'audiència. Quan la presentadora, Esther Rantzen, va mostrar la llista dels nens que Winton havia salvat, es van produir dos moments molt intensos. El primer, quan es va escunçar que una dona que estava al seu costat era una de les nenes que havia salvat de la mort. El segon, quan la presentadora va demanar si hi havia entre els assistents algú més que li degués la vida: més de dues dotzenes de persones es van aixecar.
En un món dominat per l'egocentrisme i la idolatria de petits personatges indignes, Nicholas Winton i la llista d'altres herois que trobaràs a la pàgina que Wikipèdia li ha dedicat a la seva versió en anglès (2), però també tots aquells que no hi son i que van fer el mateix que ell en el més absolut anonimat, fan que viure segons uns valors morals segueixi tenint un sentit.
(1) es.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Winton
(2) en.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Winton
Aquest és el cas d'un gran heroi anomenat Nicholas Winton, que enguany farà 105 anys (1). No és sols el que va fer per salvar 669 nens hebreus de les cambres de gas entre 1938 i 1939. Es la modèstia amb que ho va amagar durant més de 50 anys, fins que la seva dona va trobar a les engolfes una vella maleta amb la llista i les fotos d'aquells nens, així com les cartes dels seus pares, demanant-li que els salvés de la mort.
No va ser fins 1988 que el món es va assabentar del que Nicholas Winton havia fet, durant l'emissió d'un programa de la BBC: That's Life! on estava convidat entre l'audiència. Quan la presentadora, Esther Rantzen, va mostrar la llista dels nens que Winton havia salvat, es van produir dos moments molt intensos. El primer, quan es va escunçar que una dona que estava al seu costat era una de les nenes que havia salvat de la mort. El segon, quan la presentadora va demanar si hi havia entre els assistents algú més que li degués la vida: més de dues dotzenes de persones es van aixecar.
En un món dominat per l'egocentrisme i la idolatria de petits personatges indignes, Nicholas Winton i la llista d'altres herois que trobaràs a la pàgina que Wikipèdia li ha dedicat a la seva versió en anglès (2), però també tots aquells que no hi son i que van fer el mateix que ell en el més absolut anonimat, fan que viure segons uns valors morals segueixi tenint un sentit.
Gaudim de la calor perquè hem tingut fred. Apreciem la llum perquè hem estat a la foscor. I podem experimentar la felicitat perquè hem conegut la tristesa. (David L. Weatherford)
(1) es.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Winton
(2) en.wikipedia.org/wiki/Nicholas_Winton
No comments:
Post a Comment