gravity

Divendres passat vam tenir la sort de veure el darrer film d'en Alfonso Cuarón: Gravity. Entenem-nos, per sort entenc el fet de haver-lo vist a casa i no haver-me gastat un duro al cinema per veure'l. Es possible que si l'hagués vist en 3D, amb taps a les orelles (per no escoltar a Bullock) i amb l'actitud d'estar veient un documental a l'IMAX, estaria d'acord amb les critiques que he llegit sobre les qualitats del film. Deixant de banda els efectes especials ... francament, l'argument està a l'alçada de la interpretació de George Clooney: tots dos perfectament  prescindibles. Prenent en préstec un comentari encertat de na Lluïsa, afegir que la interpretació de Sandra Bullock sembla altament inspirada pel personatge de Scrat a Ice Age, l'escafandre en més i l'humor en menys. 

El cas és que el film hauria pogut ser diferent. En primer lloc, perquè durant la selecció del càsting amb els preliminars rodats a un Ikea i als carrers de Paris, dues joves promeses van quedar just per sota de l'ofici de la Bullock pel que respecta a anguniar el personal amb la seva histèria. Finalment, tot i que es va valorar la possibilitat de donar una touche menys angoixant al film, fins i tot afegir-li un diàleg adequat, l'idea es va acabar desestimant pel productor, el director i el responsable del script. 

cartografia interactiva: energia solar

variation of global horizontal irradiance

Un company de la feina m'ha passat aquesta adreça del Photovoltaic Geographical Information System (PVGI), del Joint Research Centre, on podràs trobar formules de càlcul i cartografia dels resultats per diversos paràmetres basats en l'energia solar. 

Canviant de tema, aquesta penya també ha editat una versió gratuïta (PDF) del: Atlas européen de la biodiversité des sols. Si te'l baixes i li dones un cop d'ull, fes-me 5 cts del que t'ha semblat, please.

internet, facebook i el consum d'energia

Al darrer numero del magazine Horizons, publicació gratuïta editada pel Fonds National Suisse de la Recherche Scientifique, en Anton Vos destacava que: D'acord amb una estimació de l'EMPA basada en dades del 2009, el consum d'energia elèctrica associat a Internet va arribar  als 4,6 TWh a Suïssa: aproximadament el 7,8% del consum total d'electricitat del país. Una central nuclear com la de Mühleberg no seria doncs suficient per garantir el funcionament de tots els equips de la xarxa del país: ordinadors, routers, servidors, etc. (Anton Vos: Optimiser la consommation et la production d'énergie, Horizons, n°99, décembre 2013).

Donat que una gran part d'aquest consum elèctric es transforma en calor [1] i que les sales dels DataCenters consumeixen enormes quantitats d'energia per la seva climatització, no és estrany que Facebook hagi escollit pel seu primer DataCenter fora dels USA una de les ciutats més fredes de Suecia: Luleå. Afegim que la zona es caracteritza per tenir un clima subàrtic i una temperatura mitjana per sota dels 10°C durant nou mesos l'any (l'escalfor generada pel DataCenter també és utilitzada per la calefacció de la vila), que disposa d'un abundant i modern subministre elèctric a baix cost, basat al 100% en recursos renovables, i una ma d'obra altament qualificada que ha arribat amb un centenar d'altres empreses tecnològiques.

Just per acabar dir que fins i tot Greenpeace ha saludat l'elecció de Facebook. Que du bonheur !

---

1. Hi ha una pila d'estudis en curs que estan analitzant el reemplaçament a les xarxes de distribució del corrent altern pel continu, justament per evitar el malbaratament en forma de calor que es produeix en el procés de transformació del corrent a la majoria dels electrodomèstics, particularment als que integren més electrònica.

una mica de bona musica ...

norah jones - come away with me

---

joshua radin - what if you

---

chrissie hynde - creep

la banalitat del mal

Michael Graves Design Group

No, no vull parlar de la polèmica generada per la tetera dissenyada per Muchael Graves Design Group, en la que s'ha volgut veure un clin d'oeil a Hitler. Tampoc de l'aerofàgia verbal (una malaltia que, malhauradament, no es pot patir en silenci) del fenomen  mediàtic conegut amb el nom de Tila Tequila i la proclamació de la seva simpatia per Hitler, després que l'any passat mostrés la seva simpatia pel judaisme ortodox.

Vull parlar de l'entrevista a l'historiador Volker Ullrich pel seu nou llibre Adolf Hitler: Die Jahre des Aufstiegs 1889 - 1939 Biographie (1). Deixant de banda detalls poc coneguts com el fet que, igual que Franco, només tenia un testicle, o que va descobrir el seu antisemitisme quan va deixar Viena per instal·lar-se a Munic (2), el que més m'ha sorprès de l'entrevista és no haver trobat la més mínima al·lusió a Hannah Arendt.

Volker Ullrich ens presenta un Adolf Hitler que "no estava tan boig com alguns erudits de psicohistòria (...) ens volen fer creure. Tal vegada era una persona més normal del que voldríem pensar". El que el diferenciava era "el seu extraordinari talent per a fingir. La seva formidable habilitat com a actor és, sovint, obviada. (...) Podia ser molt agradable, fins amb gent que detestava, i alhora increïblement fred amb gent molt pròxima a ell (...) Joseph Goebbels deixà constància als seus diaris que el dictador no solament sabia mantenir una agradable conversa amb els seus coneguts més pròxims, sinó que també sabia escoltar de meravella" (3).

Que un criminal de guerra pugui ser vist com la persona més normal del mon és quelcom que va realitzar Hannah Arendt durant el procés d'Adolf Eichmann a Jerusalem. Al seu llibre sobre la banalitat del mal, Hannah Arendt presentava Eichmann com "un individu gris, que no va poder passar dels estudis de primària, un asocial amb problemes de comunicació verbal, un simple buròcrata que complia ordres sense reflexionar sobre les seves conseqüències. Per Eichmann, tot era realitzat amb zel i eficiència, i no hi havia en ell un sentiment de «bé» o «malament» en els seus actes".

Com s'ha tornat a ficar de manifest a les recents guerres dels Balcans, Hannah Arendt desacreditava l'idea de que els criminals de guerra siguin necessàriament psicòpates diferents de la gent normal que'ns creuem pel carrer: "Els actes d'Eichmann no eren disculpables, ni ell innocent, però aquests actes no van ser realitzats perquè Eichmann estigués dotat d'una immensa capacitat per a la crueltat, sinó per ser un buròcrata, un operari dins d'un sistema basat en els actes d'extermini dirigits per aquell divertit gran conversador que era Adolf Hitler".

En definitiva, uns tios normals: sense remordiments, sense empatia, manipuladors amb un ego inflat i mentiders patològics (4). Res que hom no pugui trobar un dia a la terrassa d'un bar, a les xarxes socials, a la vida professional o al parlament (5). Uns tios normals que van desencadenar junts una guerra que es va cobrar 50 milions de de morts, dels quals cal deduir l'extermini de 6 milions de hebreus (6).

---

1. Podeu trobar l'entrevista realitzada per Jan Von Fleischhauer a la versió original en alemany i la traducció a l'anglès del Der Spiegel. També podeu trobar la versió en català d'aquesta entrevista publicada per El Temps.
2. Per contra, a la residència d’homes, on (Hitler) va viure durant tres anys a Viena, va mantenir molts vincles amistosos amb jueus. Els distribuïdors que compraven les seves pintures a un preu decent eren també jueus.
3. Fa uns anys vaig conèixer algú que encaixa de meravella amb aquesta descripció!  
4. Malgrat tots els esforços de la fiscalia, tothom podia veure que aquest home (Eichmann) no era un monstre, però era realment difícil no sospitar que fos un pallasso. I com aquesta sospita hagués estat fatal per al bon fi del judici i alhora era bastant difícil de sostenir en vista dels sofriments que ell i els seus semblants havien causat a milions de persones, les seves pitjors pallassades es van prendre escassament en compte i gairebé mai es va informar d'elles.
5. Veure l'entrevista "El capitalismo premia rasgos del psicópata” de El País a Jon Ronson, autor de "¿Es usted un psicópata?"
6. Els nazis, però també molts que creuen que no ho son, no feien cap diferència entre hebreus i jueus ... Però, Marx o Trotsky eren hebreus i no jueus, com també tenen orígens hebreu penya com Mark Knopfler o Pink, per exemple. Malgrat tot, una sorprenent associació ideològica entre la progressia militant i el catolicisme radical segueix insistint en associar els uns als altres. 
   

john grisham: skipping christmas (2001)

"Skipping Christmas" (2001), ("Una navidad diferente") és un llibre de John Grisham on no trobaràs un sol advocat. Amb el que si que't trobaràs és amb una divertidíssima comèdia on l'autor presenta una mirada àcida sobre l'absurd comercial que envolta aquestes festes, l'estat de demència generalitzada que les envolta i el seu cost descomunal a les nostres butxaques. Amb una descripció divertidíssima dels personatges i de situacions per les que tots hem passat, i també amb un desenllaç inesperat, també trobaràs una descripció excel·lent sobre el control social de la "comunitat" sobre els seus membres i, en paral.lel, el rol de la mateixa "comunitat" quan un esdeveniment arriba on hom no se l'esperava.

Desconec si hi han llibres de Grisham que no hagin acabat a les pantalles. Però, com pots veure al vídeo que he penjat al damunt, no és el cas d'aquest. Només he vist el trailer de Christmas with the Kranks, que va sortir a les pantalles tres anys després de la sortida del llibre, pero el seu realitzador (Chris Columbus: Gremlins, The Goonies, Home Alone, ...), el casting i l'adaptació de l'argument del llibre, me fan pensar que segurament pots passar una molt bona estona veient el film si alguna cadena decideix passar-lo aquestes festes. Però, davant la incertesa, puc afirmar que m'ho he passat d'allò més bé amb el llibre. Te'l recomano!

avui com ahir ...

Impossible viure fora i no sentir un nus que't puja quan veus aquests anuncis ... 

i la relativa indiferència amb que aquest fenòmen s'està vivint a casa nostra.

panells solars utilitzats com antenes

Els investigadors del politècnic de Lausanne (EPFL) han reeixit a  fusionar antenes i panells solars en un dispositiu mixt que promet una eficiència sense precedents (1). Es tracta d'un primer pas cap el desenvolupament de satèl·lits més compactes i lleugers, però  també de la millora dels sistemes de comunicacions mòbils utilitzats per la protecció civil en cas de catàstrofe.

Fins ara les interferències no permetien associar en un mateix dispositiu antenes de telecomunicacions i cèl·lules solars. L'existència d'aquesta restricció té un impacte en el pes i en la mida dels satèl·lits, que han de tenir una superfície prou gran per integrar les antenes, que permeten la recepció i la transmissió de dades, i els panells solars, pel subministrament d'electricitat (2). 

---

1. Aquesta recerca és el resultat d'un treball de master realitzat per Philippe Dreyer al grup del professor Perruisseau - Carrier, on trobareu alguns cognoms que no us deixaran indiferents.
2. Podeu trobar informacions més detallades punxant en aquest enllaç.

nou barris: ahir com avui

9 barris esta cabrejada from baralez on Vimeo.

El passat novembre ha estat un mes de retrobada amb el meu passat. Tot va començar amb la lectura d'un article de La Vanguardia: Nou Barris reivindica su historia popular, (02.11.2013), que va permetre'm conèixer el bloc: L'arxiu històric de Roquetes-Nou Barris i retrobar-me amb un munt de records. També altres blocs del barri, com Xarxa 9 barris acull, que havent viscut el que és l'emigració, no va m'ha deixat gens indiferent.

Avui fa un mes, de nou al meu barri, vaig fer aquesta foto davant dels locals de l'Associació de Veïns del barri de Porta, a la plaça Sóller, l'antic abocador d'enrunes on vaig jugar tantes tardes amb la canalla del barri. I es que, havent viscut durant  més de trenta anys a poc més de 50 m  d'on va caure en Josep Lluís Facerias (aquesta placa ho recorda), me va emocionar molt veure la renaixença d'un moviment veïnal que fa ja molts anys ens van segrestar.

Catalunya i Europa: una anàlisi desapassionada

Ciutadà d'un país que no és membre de l'Unió Europea, tampoc de l'OTAN i que va entrar amb forceps a l'ONU el 10.09.2002 (més per les pressions de la marxa de la seu de Ginebra, en cas de no adhesió, que per entusiasme), segueixo amb sorpresa la preocupació de molts catalans per lligar el futur del país amb l'eventual entrada en aquestes organitzacions .

També observo amb no menys sorpresa les especulacions -moltes vegades amb poc fonament- d'alguns polítics sobre aquest tema i la manca de preocupació per l'entrada en organitzacions molt més determinants pel futur del país, com ara l'OMC. La confusió creada és tal que he trobat interessant recomanar-te la lectura de l'entrevista que Gemma Aguilera va fer a Bardo Fassbender, catedràtic de dret internacional, dret europeu i dret públic de la Universitat de Sankt Gallen (Suïssa), publicada el 15.10.2013 per la revista: El Temps (lectura de l'article).

ser educat no costa gaire

El patró de la Petite Syrah, una cafeteria situada a la rue Cassini de Niça, ha tingut una idea genial: fixar el preu del cafè en funció de la educació dels clients. Si el client demana un cafè, sense més, li costarà 7 euros. Si afegeix un 'Sis-plau', el preu baixarà a 4,25 euros. Afegint un 'Bondia' a la frase precedent, només li costarà 1,40 euros.

an impossible made possible

"An Impossible Made Possible" és el nom de la campanya publicitària que Honda va llençar per la comercialització del nou CR-V 1.6 diesel. Et proposo veure com es va fer aquest anunci magnific on, les tècniques de anamorfisme i un treball intel·ligent, la combinació de la càmera, les il·lusions òptiques i la pintura amb efectes 3D, van fer innecessari el tractament de les imatges amb ordinadors.

john grisham: the litigators

Dijous passat vaig acabar la lectura d'un llibre de John Grisham: The Litigators (2012) en la seva versió en espanyol: Los litigantes (no vaig trobar el llibre en català). 

L'argument tracta d'un jove advocat, David Zinc, que treballa al bell mig d'altres centenars d'advocats a un dels bufets més prestigiosos de Chicago. Fill d'un magistrat del tribunal suprem de Minnesota, i net del propietari d'un bufet de dos-cents advocats a Kansas City, en David està fent una feina que no li agrada, en un ambient que detesta. Un dia arriba al punt de ruptura, deixa la feina, agafa una turca monumental, ho envia tot a petar i demanar feina a un dubtós bufet d'advocats: Finley & Figg. I ho ha en el moment en que els dos pintorescos associats d'aquest bufet volen sortir dels casos mal pagats de divorcis i de la caça als clients que corren pels hospitals després d'un accident, per demandar a qui sigui a canvi d'un percentatge. I es troben per atzar amb un cas que els vindrà un xic gran: la demanda a una gran empresa farmacèutica sense escrúpols, responsable de la producció d'un medicament anti-colesterol, el Krayoxx, que sembla tenir efectes mortals en els milers de persones que el prenen.

cançó per un funeral ?

Un company escocès de la feina va haver d'agafar un vol a Londres aquest cap de setmana per anar al funeral d'un amic: un vell company de l'escola, music de professió, que s'havia matat en un accident de carretera a Eslovènia. M'estava parlant de la cerimònia mentre ens preníem un cafè quan, de cop, comença a riure: "Saps que va ser el millor de la cerimònia?", me diu. "Doncs que, quan es van acabar els discursos, un tio que havia tocat amb ell va seure al piano que hi havia a la sala i es va ficar a tocar la versió lenta de: Always Look On The Bright Side of Life", "I tot d'un cop, ens vam trobar tots, familia i amics, cantant el tema!. Va ser molt al·lucinant".

contemporary geographies of knowledge

La penya del Oxford Internet Institute està treballant en un projecte que te per objectiu la cartografia del coneixement disponible a Internet. L'idea és difondre aquest treball en una gran varietat de formats gratuïts i accessibles entre els que es trobaran els ebooks i una pàgina interactiva. També un atles clàssic imprimit en dur.

camilla läckberg: els vigilants del far

El passat mes de Juny vaig llegir-me el que, en la meva modesta opinió, és el millor llibre de la sèrie Fjallbacka de na Camilla Läckberg: Els vigilants del Far.

Prenent en préstec una descripció que trobaràs gairebé per tot arreu: l'acció se situa a Grarkar, l’illa del far, un indret conegut pels habitants de Fjällbacka com l’illot de les Ombres, perquè la llegenda diu que qui hi mor, mai no abandona l’illa. L’Annie hi vivia de petita, i ara, anys més tard, s’hi ha establert de nou. Per això, quan la seva parella de joventut apareix assassinada en estranyes circumstàncies, totes les mirades apunten al far.

b.b. king - three o'clock blues

patricia cornwell: un ambiente extraño

Un vell llibre de Patricia Cornwell (Unnatural Exposure, 1997) que no vaig poder trobar traduït al català i que, finalment, vaig trobar el temps de llegir aquest estiu. Potser per recordar els temps en que els personatges de Kay Scarpetta i de Pete Marino no quedaven eclipsats per na Lucy Farinelli ni en Benton Wesley.

Val, en aquest llibre del 1997, Richmond ja s'havia quedat petit per Kay Scarpetta, que és coneguda arreu del mon i col.labora activament amb el departament de defensa dels USA. En fi, si deixo de banda aquesta tendència megalo de l'autora, la veritat és que es tracta d'un llibre molt interessant i que t'enganxa des del primer moment.

walter benjamin i el cementiri de port-bou

Marta Pesarrodona publicava a l'edició de El Temps del passat 12 Novbre un article remarcable: No tots són sants que us recomano de llegir. En particular en Sinfu, per si li és d'alguna utilitat per la seva tesi. Segueixo amb un extracte de l'article que fa al·lusió a Walter Benjamin (bio, cites):

züri west - zimmerwaud

Züri West, és una banda de Berna on la majoria dels temes estan interpretats en el dialecte del suis alemany que es parla en aquest cantó (1). Fa temps que corren. I no solament m'agrada el seu estil (particularment la veu del solista: Kuno Lauener), sinó també el seu sentit de l'humor: de fet, el nom de la banda és una al·lusió a Berna com a barri a l'oest de Zürich. Just per acabar dir que tenen un munt de seguidors: en particular quan actuen a la plaça del palau federal de Berna.

---

1. Recordo que la primera vegada que vaig escoltar el dialecte bernès va ser a l'Office Fédéral de Topographie, a Berna (aquí, els noms dels departaments federals tenen traducció oficial en les llengües del país). Tot i no entendre'l molt més del que l'entenen els alemanys, aquesta llengua te una musicalitat que m'encanta.

little free libraries

Quan érem petits ens van aprendre que l'univers està en expansió. El problema és que el meu pis no, que la lectura és un vici i que ja no m'atreveixo a comprar llibres en paper per por de no saber on endreçar-los. 

Una de les solucions que he trobat és baixar-me llibres electrònics gratuïts (sense copyright) i comprar-ne altres de tant en tant, però roman el problema amb els que corren per casa. Què fer? Les biblioteques i els llibrers no els volen, i llençar-los al contenidor pel reciclatge fa mal.

Una de les solucions és inscriure't a bookcrossing.com, crear una etiqueta per un llibre, deixar-lo enllà on tinguis ganes de fer-ho i, si aquell que el recull juga el joc, seguir-li la pista fins que algú trenqui la cadena i li perdis la traça: sempre et quedarà el consol de haver compartit amb d'altres un llibre que tu vas llegir.

Una altra solució genial és la little free library, també coneguda al meu país com a livres en balade o, a França, com boîtes à lire. Honestament, no havia escoltat parlar-ne mai abans. Es per això que, quan vaig veure a librarything (1) l'idea d'una caixa on els veïns podien deixar els llibres que ja han llegit, i agafar lliurement d'altres que d'altres veïns havien deixat, ho vaig trobar senzillament genial. Demanant més informació sobre el tema, un tio d'Arcachon va passar-me els enllaços que acabo d'entrar al damunt.

Comparat amb la quasi clandestinitat militant del bookcrossing, la idea de la little free library me sembla una alternativa més simpàtica i participativa. Dijous passat, a la feina, durant la pausa, vaig parlar-ne a una noia del servei del personal per veure que li semblaria crear-ne una a la cafeteria de l'empresa. Li va agradar la idea: ella ja havia fet bookcrossing al tren i, per les seves darreres vacances a Malaga, se'n va emportar un munt de llibres que havia collit a una little free library. Va dir-me que'n parlaria amb el cap de personal (Continuarà?)

---

1. La llista de llibres que podeu trobar al meu perfil de librarything no és més que un test. Un dia que trobi el temps i les ganes potser pujaré la llista complerta. Cal que vegi si he de classificar els llibres segons els tingui a casa o me'ls hagin deixat. I, en aquest cas, aquells que m'han deixat penya que conec, una biblioteca, etc.Tot compte fet, veure l'interès de la cosa.